{"id":1582,"date":"2022-04-27T10:50:37","date_gmt":"2022-04-27T10:50:37","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1582"},"modified":"2022-05-18T15:10:48","modified_gmt":"2022-05-18T15:10:48","slug":"el-teatre-de-manuel-la-tralla-que-allibera-4","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/el-teatre-de-manuel-la-tralla-que-allibera-4\/","title":{"rendered":"El teatre de Manuel: la tralla que allibera"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Molins \u00e9s un dels autors que miren el m\u00f3n i l\u2019escodrinyen amb el bistur\u00ed de la inquietud. De fet, per a mi, \u00e9s un \u201cmotoret\u201d, si em permeteu una expressi\u00f3 col\u00b7loquial, una persona incombustible. El seu cervell \u00e9s d\u2019una virul\u00e8ncia mental fant\u00e0stica. Estar al seu costat \u00e9s viure amb un ai al cor, perqu\u00e8 li cal sacsejar-ho tot, mirar les coses del dret i del rev\u00e9s. Constantment, sense parar. El m\u00f3n t\u00e9 sentit quan el grata i l\u2019esprem per tenir-ne consci\u00e8ncia. El laboratori des del qual observa i experimenta el m\u00f3n, com tots sabeu, \u00e9s el teatre. Manuel Molins \u00e9s un home de teatre en l\u2019ample sentit de la paraula, el viu a ple pulm\u00f3: a banda d\u2019escriure\u2019n, n\u2019ha dirigit, n\u2019ha fet versions d\u2019autors contemporanis, ha concebut la dramat\u00fargia de molts textos, ha convertit en joc teatral la paraula de Fuster i d\u2019Estell\u00e9s, entre molts altres. Quan s\u2019ha donat el cas, ha aconsellat actors a perfilar els personatges que han d\u2019encarnar. Tamb\u00e9 ha fet teatre per a menuts i joves. Com veieu, Manuel Molins respira teatre per tots els porus.<\/p>\n\n\n\n

Si la nostra literatura, tot i les tempestes que l\u2019acompanyen, \u00e9s a hores d\u2019ara una literatura amb cara i ulls, raonable en l\u2019ambici\u00f3 i consolidada en l\u2019instrument, \u00e9s deu en bona part als autors que sorgiren en els anys setanta. Aix\u00f2 per dues raons: perqu\u00e8 bregaren contra el virus de la resignaci\u00f3 i l\u2019epid\u00e8mia del localisme i sintonitzaren la nostra literatura a l\u2019hora del temps. En segon lloc, perqu\u00e8 al llarg d\u2019aquets anys hi ha hagut un nombre significatiu d\u2019autors que han bastit un obra important i el que \u00e9s m\u00e9s significatiu encara, han creat un imaginari literari rellevant.<\/p>\n\n\n\n

En aquesta aventura, un dels protagonistes destacables \u00e9s Manuel Molins, un dels homes clau del nostre teatre. La seua producci\u00f3 \u00e9s extensa: 25 obres publicades, m\u00e9s un recull de peces breus, per\u00f2 amb un gruix considerable d\u2019obres in\u00e8dites, alguns de les quals han estat estrenades. Els meus comptes, molt imprecisos, em fa pensar, pel cap baix, en m\u00e9s 45 obres teatrals, una summa, jo diria, que ben impactant. Nom\u00e9s la lectura de les obres publicades ens far\u00e0 veure que la seua producci\u00f3 \u00e9s segurament una de les m\u00e9s particulars i inclassificables de la literatura dram\u00e0tica catalana contempor\u00e0nia. Ell mateix s\u2019ha definit com un dramaturg que aboca als lectors-espectadors virtuals \u201cjocs de llenguatge\u201d. Aquest qualificatiu ens fa entreveure el desfici creatiu, la voluntat d\u2019\u201cexperimentar\u201d amb temes, llenguatges i formes. Parlem d\u2019experimentaci\u00f3, en el sentit m\u00e9s cl\u00e0ssic, aquell que li donaven, per exemple, alguns escriptors dels segle XIX: esculpir llenguatges adequats a la intenci\u00f3 o a les intencions de cada obra. La inquietud creativa el du a rellegir amb llibertat els diversos \u201cregistres\u201d teatrals. Aix\u00ed, ens trobem amb reinterpretacions ben singulars del drama i la trag\u00e8dia, del melodrama, de la farsa i del sainet, etc. I en la immersi\u00f3 en un ventall ampli de propostes estil\u00edstiques, de registres, enmig d\u2019un viatge constant de la modulaci\u00f3 culta a la popular, i de la popular a la culta.<\/p>\n\n\n\n

La versatilitat dram\u00e0tica \u00e9s el trampol\u00ed que permet a l\u2019autor valenci\u00e0 de desenvolupar una veu obertament antidogm\u00e0tica, que fuig de les camises de for\u00e7a conceptuals en favor d\u2019una discurs reflexiu i cr\u00edtic. Un discurs comprom\u00e9s amb les realitats socials, pol\u00edtiques i culturals que ens ha tocat viure. El conjunt de la seua obra mant\u00e9 ben vius els lligams entre literatura i pol\u00edtica, entre est\u00e8tica i \u00e8tica. Aquest nexe, per\u00f2 no \u00e9s autom\u00e0tic. A Molins li preocupa la realitat, per\u00f2 el seu teatre va molt m\u00e9s enll\u00e0 del realisme. Entre el text dram\u00e0tic i l\u2019univers que dissecciona dansen tot un seguit de mecanismes teatrals i literaris, de figures de ficci\u00f3 o convertits en ficci\u00f3, de t\u00e8cniques de representaci\u00f3, metaliteratura, creuament de veus, punts de vista i espessors de l\u2019escriptura teatral. Una literatura, tot plegat, que amb llenguatges heterogenis es manifesta com a reclam \u00e8tic i cr\u00edtic per parlar de les perplexitats de la realitat i incidir en les grans preguntes que desconcerten una bona de les persones que vivim aquest conf\u00fas i desassossegador segon decenni del segle XXI. Una obra que, des de distints enfocaments, escenifica els problemes que han travessat el m\u00f3n modern, com ara la reflexi\u00f3 sobre el poder, les guerres, el pes de les idees en la hist\u00f2ria, el jo escindit i m\u00faltiple(on tenen un pes rellevant els engranatges d\u2019engany i autoengany), la immigraci\u00f3, les noves entitats sexuals, etc.<\/p>\n\n\n\n

Des del seu teatre inicial de l\u2019altra mem\u00f2ria fins al present ha plogut molt i els seu teatre s\u2019ha diversificat extraordin\u00e0riament, com ja hem dit. El que sembla una constant des de fa temps \u00e9s el recurs als personatges ambivalents, oberts, ple de d\u2019arestes, amb l\u2019objectiu de representar el caos o la vor\u00e0gine de la vida publica i privada. Per practicar un teatre potent, amb voluntat de somoure el lector, ja siga des del esquin\u00e7ament del drama o la rialla irreverent, li calen anclatges que li facen cr\u00e9ixer l\u2019edifici teatral. I una de les seus armes \u00e9s la tirada al referent m\u00edtic, un univers que l\u2019ajuda a superar les circumst\u00e0ncies concretes. Ara poua en els referents cl\u00e0ssics i b\u00edblics, ad\u00e9s en personatge hist\u00f2rics. Si juga amb els Borja, Nietzsche, Verlaine i Rimbaud, Wittgenstien, Maria Callas i Gil de Biedma, entre molts altres, no \u00e9s per fer-ne un retrat realista, sin\u00f3 que a trav\u00e9s de la seua personalitat i detalls de la seua biografia filma amb paraules bombes de rellotgeria liter\u00e0ria. S\u00f3n personatges convulsos, que conjuguen reflexi\u00f3 amb una vitalitat transgressora, que representen una actitud, i alguns fins i tot \u201cmarejaren\u201d la hist\u00f2ria i les seues idees.<\/p>\n\n\n\n

Encara que c\u00f2rrec el risc d\u2019equivocar-me, de la llarga llista de t\u00edtols de Manuel Molins, faria esment de la Trilogia d\u2019exilis<\/em>, que gira al voltat de quatre icones de la modernitat: Nietsche, Verlaine i Rimbaud i Wittgenstein: que d\u2019alguna manera representen l\u2019altra cara de la modernitat: els abusos de la ra\u00f3, el somni d\u2019una revoluci\u00f3 vital i la comprensi\u00f3 de la fragilitat humana i els esquers del llenguatge. S\u00f3n tres peces de factura notable, per\u00f2 possiblement en destaca el personatge triple que basteix La m\u00e0quina del doctor Wittgenstein<\/em>. La condici\u00f3 doble de l\u2019artista i la personalitat laber\u00edntica apareix tamb\u00e9 en una altra obra gran, com \u00e9s Combat (L\u2019\u00faltima cinta de Maria Calla)<\/em>, aix\u00ed com en altres com ara Elisa<\/em>, bastida partir de l\u2019univers de Gil de Biedma. L\u2019univers de Shakespeare s\u2019estira i eixampla en Shakespeare, La dona silenciada<\/em> i Una altra Of\u00e8lia<\/em>. Ab\u00fa Magrib<\/em> proposa un viatge parany per diversos espais de l\u2019Europa rica i erosionada. En l\u2019\u00e0mbit de la farsa, ens trobem amb El ball dels llenguados<\/em> on desmunta la precarietat de les relacions humanes en la societat actual, i La Divina Tramoia<\/em>, una delirant riallada celestial, per sobrevolar sobre la mascarada pol\u00edtica que representaren els anys de la transacci\u00f3 democr\u00e0tica.
Tot plegat, la dilatada traject\u00f2ria de M. Molins exposa una obra d\u2019alt valor que a trav\u00e9s dels espills literaris i teatrals, la mem\u00f2ria, el mite i el s\u00edmbol ofereix una mirada inquisitiva, l\u00facida i l\u00fadica alhora, sobre el nostre m\u00f3n. Perqu\u00e8 el teatre \u00e9s paraula i la paraula \u00e9s teatre. El mite \u00e9s teatre i el teatre \u00e9s mite. La paraula embolica la realitat, per\u00f2 tamb\u00e9 la paraula l\u2019allibera. I aix\u00f2 \u00e9s el teatre de Manuel Molins: caos, fuga, i \u00e0nsia de llibertat.<\/p>\n\n\n\n

Intervenci\u00f3 en l’HOMENATGE A L’AUTOR, organitzat per l’AELC i celebrat el 7 de juny de 2013.<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Buscar-se en la mem\u00f2ria<\/a><\/p>\n\n\n\n

En el cor de la tempesta<\/a><\/p>\n\n\n\n

La llum i la paraula<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Manuel Molins. Fotografia: Celia Torres. Font: blogculturalia.net

Etiquetes:\u00a02013<\/a> Homenatges\/Presentacions<\/a> Teatre<\/a> Manuel Molins<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Molins \u00e9s un dels autors que miren el m\u00f3n i l\u2019escodrinyen amb el bistur\u00ed de la inquietud. De fet, per a mi, \u00e9s un \u201cmotoret\u201d, si em permeteu una expressi\u00f3 col\u00b7loquial, una persona incombustible. El seu cervell \u00e9s d\u2019una virul\u00e8ncia mental fant\u00e0stica. Estar al seu costat \u00e9s viure amb un ai al cor, perqu\u00e8 li … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1582","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1582","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1582"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1582\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3878,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1582\/revisions\/3878"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1582"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}