{"id":1596,"date":"2022-04-27T10:55:37","date_gmt":"2022-04-27T10:55:37","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1596"},"modified":"2022-05-18T15:25:23","modified_gmt":"2022-05-18T15:25:23","slug":"propostes-didactiques-per-a-ombres-en-la-nit","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/propostes-didactiques-per-a-ombres-en-la-nit\/","title":{"rendered":"Propostes did\u00e0ctiques per a \u00abOmbres en la nit\u00bb"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

INTRODUCCI\u00d3
Per a aprofundir en l\u2019obra i que la lectura resulte m\u00e9s suggeridora et plantegem tot un seguit de propostes obertes, canviables i modificables segons els nivells educatius, els
lectors i els objectius marcats en llegir el llibre. Les propostes i preguntes s\u2019agruparan al voltant de diversos apartats.<\/p>\n\n\n\n

El primer bloc d\u2019aquestes propostes t\u00e9 com a objectiu refor\u00e7ar els coneixements de l\u2019estudiant sobre l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 va apar\u00e9ixer i ha evolucionat l\u2019obra de Ferran Torrent. D\u2019una banda, els anys setanta i huitanta comprenen un per\u00edode de gran transcend\u00e8ncia per a la literatura valenciana actual. De l\u2019altra, una gran part dels seus llibres reflecteixen els canvis que s\u2019han produ\u00eft a la ciutat de Val\u00e8ncia i al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Pel que fa a Ombres en la nit<\/em> hi ha dos centres nuclears: els referents hist\u00f2rics en qu\u00e8 s\u2019insereix la hist\u00f2ria que narra la novel\u00b7la i la ficci\u00f3 estricta. El primer punt \u00e9s fonamental perqu\u00e8 la Segona Guerra Mundial, la situaci\u00f3 pol\u00edtica mundial que se\u2019n deriva i el r\u00e8gim franquista a l\u2019Estat espanyol han marcat profundament la hist\u00f2ria d\u2019Europa i la nostra realitat en particular. At\u00e9s que en el primer cas es tracta d\u2019episodis de molta transcend\u00e8ncia, el professorat t\u00e9 al seu abast un nombre considerable de recursos audiovisuals i digitals per a presentar-los als alumnes. En canvi, fa la impressi\u00f3 que no hi ha disponibles tants materials referits en concret al context valenci\u00e0. En aquest cas cal que el docent oferisca als alumnes les informacions clau de les q\u00fcestions m\u00e9s rellevants i les expose de manera concisa.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a la novel\u00b7la, proposem una s\u00e8rie d\u2019activitats destinades a analitzar-la en detall. En la lectura, els alumnes hauran de posar en pr\u00e0ctica els continguts generals apresos en els dos apartats anteriors; alhora, caldr\u00e0 motivar-los perqu\u00e8 apliquen els coneixements i les eines d\u2019an\u00e0lisi liter\u00e0ria que han adquirit al llarg de la seua formaci\u00f3. En el proc\u00e9s es tracta de fer recon\u00e9ixer als alumnes els sentits que ofereix la novel\u00b7la, i tamb\u00e9 d\u2019animar-los a comprendre la diversitat de recursos formals que hi desplega l\u2019autor, quina funci\u00f3 tenen en la construcci\u00f3 de la ficci\u00f3 i els efectes que desperten en el lector.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiu de les activitats \u00e9s contribuir a contextualitzar, con\u00e9ixer i analitzar l\u2019obra en general i Ombres en la nit<\/em> en particular. \u00c9s important que els estudiants interpreten la novel\u00b7la de la manera m\u00e9s raonable i precisa possible, per\u00f2 alhora conv\u00e9 que s\u2019hi acosten amb una actitud oberta i creativa que els ajude a connectar amb l\u2019imaginari i pot\u00e8ncia expressiva de Ferran Torrent. Cal mirar que els lectors s\u2019ho passen b\u00e9, se senten somoguts per les estocades emotives que provoca la novel\u00b7la i s\u2019adonen de les bufetades que pot donar la circumst\u00e0ncia humana, la diversitat de reaccions que s\u2019hi generen i la complexitat de comportament dels \u00e9ssers humans.<\/p>\n\n\n\n

A. CONTEXT I OBRA DE L\u2019AUTOR
1. Escriu el que s\u00e0pies sobre l\u2019autor d\u2019Ombres en la nit. On i quan va n\u00e0ixer, on va estudiar, per qu\u00e8 no va concloure els estudis universitaris i a quins oficis es va dedicar abans de convertir-se en escriptor. Aquestes circumst\u00e0ncies i el seu posterior exercici del periodisme es veuen reflectits en la seua literatura? De quina manera?<\/p>\n\n\n\n

2. Quina era situaci\u00f3 de la narrativa valenciana amb qu\u00e8 es troben els escriptors joves en la d\u00e8cada dels setanta del segle passat?<\/p>\n\n\n\n

3. Quines eren les aspiracions dels escriptors joves valencians en els anys setanta i huitanta?<\/p>\n\n\n\n

4. Qu\u00e8 aporta Ferran Torrent a la nostra narrativa amb les seues primeres novel\u00b7les? Quins elements dels seus primers llibres ofereixen una interpretaci\u00f3 singular de la literatura del g\u00e8nere negre?<\/p>\n\n\n\n

5. Quins factors afavoreixen que Ferran Torrent des d\u2019un primer moment, amb la publicaci\u00f3 de No emprenyeu el comissari!<\/em>, Penja els guants, Butxana<\/em> i Un negre amb un saxo<\/em>, esdevinga un escriptor d\u2019\u00e8xit, un escriptor popular?<\/p>\n\n\n\n

6. Els cr\u00edtics consideren que la llengua de Ferran Torrent \u00e9s un dels ingredients que li d\u00f3na molt de sabor a la seua prosa. Quins en s\u00f3n els trets definitoris?<\/p>\n\n\n\n

7. A banda de l\u2019entreteniment, quin factor o factors determinen l\u2019inter\u00e9s de l\u2019escriptor valenci\u00e0 per la novel\u00b7la negra?<\/p>\n\n\n\n

8. Per qu\u00e8 creus que l\u2019estructura urbana t\u00e9 tant de pes en la narrativa de Ferran Torrent? En quines obres s\u2019hi nota m\u00e9s i per quins motius?<\/p>\n\n\n\n

9. Descriu i explica les caracter\u00edstiques de les tres etapes en qu\u00e8 es divideix l\u2019obra de Ferran Torrent.<\/p>\n\n\n\n

10. Gr\u00e0cies per la propina<\/em> i La vida en l\u2019abisme<\/em> s\u00f3n dues novel\u00b7les que es desvien de la din\u00e0mica habitual del novel\u00b7lista i se centren en el record de la vida o d\u2019una etapa del personatge. Quin creus que \u00e9s l\u2019objectiu fonamental en cadascuna de les novel\u00b7les?<\/p>\n\n\n\n

11. Qu\u00e8 aporta la trilogia de Val\u00e8ncia, composta per Societat limitada<\/em>, Esp\u00e8cies protegides<\/em> i Judici final<\/em>, a la traject\u00f2ria narrativa de Ferran Torrent?<\/p>\n\n\n\n

12. En l\u2019\u00f2rbita de la pregunta anterior, quins aspectes i matisos introdueix amb El Bulevard dels Francesos<\/em> a la seua literatura?<\/p>\n\n\n\n

13. Els protagonistes principals de Torrent solen caracteritzar-se per l\u2019escepticisme, pel vitalisme i per una \u00e8tica individualista. Explica aquests elements i digues per qu\u00e8 l\u2019autor els subratlla d\u2019una manera tan marcada.<\/p>\n\n\n\n

B. EL MARC HIST\u00d2RIC D\u2019OMBRES EN LA NIT
1. Els integrants del Nakam \u2013tots jueus, tret de Santiago Cort\u00e9s\u2013 han viscut l\u2019experi\u00e8ncia dels camps d\u2019extermini nazis. Quants jueus foren exterminats? Quants gitanos? Quins altres tipus de persones hi foren destinats? Qu\u00e8 \u00e9s all\u00f2 que singularitza els camps nazis d\u2019altres camps, com ara els sovi\u00e8tics?<\/p>\n\n\n\n

2. Per entendre b\u00e9 l\u2019exist\u00e8ncia dels camps de concentraci\u00f3 alemanys cal saber quina va ser la ideologia del nazisme. Ajuda\u2019t d\u2019algun llibre d\u2019hist\u00f2ria i especifica amb quins objectius el r\u00e8gim hitleri\u00e0 dugu\u00e9 a terme el que es coneix com la Segona Guerra Mundial.<\/p>\n\n\n\n

3. En Ombres en la nit<\/em> hi ha molts fets i personatges reals. Raona per qu\u00e8 els integra amb fets i personatges ficticis.<\/p>\n\n\n\n

4. Les organitzacions jueves del Nakam i Centre de Documentaci\u00f3 Hist\u00f2rica Jueva i, per un altre cant\u00f3, Odessa, creada amb la finalitat de salvar nazis, s\u00f3n hist\u00f2riques. Informa-te\u2019n a trav\u00e9s d\u2019alguna font oficial i fiable d\u2019Internet i destaca\u2019n els aspectes m\u00e9s rellevants.<\/p>\n\n\n\n

5. Amb la informaci\u00f3 aconseguida per respondre la pregunta anterior, digues quins fets reals del Nakam fa servir Ferran Torrent en la novel\u00b7la.<\/p>\n\n\n\n

6. Els dos espies \u2013l\u2019angl\u00e9s i els rus\u2013 representen els interessos dels dos blocs, l\u2019occidental i el sovi\u00e8tic, enfrontats en all\u00f2 que es coneix com guerra freda<\/em>, sorgida despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial. A partir de la informaci\u00f3 que aporta el debat entre John Moore i Steve Adams en el cap\u00edtol 21, i de la qual pugues extraure d\u2019altres fonts, digues quines circumst\u00e0ncies van originar la guerra freda i qu\u00e8 pretenia cadascun dels blocs en conflicte.<\/p>\n\n\n\n

7. El coronel Zukov pertany al Komintern sovi\u00e8tic. Qu\u00e8 era aquest organisme i quins objectius internacionals sostenia?<\/p>\n\n\n\n

8. Despr\u00e9s de tres anys de guerra (1936-1939), es va instaurar a Espanya el r\u00e8gim pol\u00edtic que es designa com franquisme, un sistema totalitari, com s\u2019autodefinia, i que aspirava a crear una societat nova. L\u2019invicte Caudillo, com era anomenat el general Francisco Franco en l\u2019any de la vict\u00f2ria, va afirmar en un discurs, a Montserrat el 1942 que:<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3lo existe una naci\u00f3n cuando tiene un Jefe, un Ej\u00e9rcito que la guarda y un Pueblo
que la asiste. Nuestra Cruzada demostr\u00f3 que tenemos un Jefe y un Ej\u00e9rcito. Ahora
necesitamos el pueblo, y \u00e9ste no existe m\u00e1s que cuando logra tener unidad y disciplina.
(CARLOS BLANCO AGUINAGA, JULIO RODR\u00cdGUEZ PU\u00c9RTOLAS I IRIS M. ZAVALA:
Hist\u00f2ria social de la Literatura espanyola<\/em>, vol. III, 1979, p. 74)<\/h5>\n\n\n\n

Com es volia aconseguir el rostre nou de la societat? Per mitj\u00e0 d\u2019una repressi\u00f3 brutal i vigil\u00e0ncia f\u00e8rria de la poblaci\u00f3: afusellaments, empresonaments massius, depuraci\u00f3 de les administracions p\u00fabliques, promoci\u00f3 de la delaci\u00f3… Les xifres d\u2019executats s\u00f3n esborronadores. Els c\u00e0lculs provisionals n\u2019assenyalen aproximadament entre 45.000 o 50.000. Al Pa\u00eds Val\u00e8ncia els afusellats passen de 4.700, als quals hem d\u2019afegir un m\u00ednim de 1.300 finats produ\u00efts en les presons a causa de les condicions lamentables, la desatenci\u00f3 sanit\u00e0ria, els maltractaments… Tot era v\u00e0lid, perqu\u00e8 al capdavall el que es perseguia era l\u2019eliminaci\u00f3 i desactivaci\u00f3 de l\u2019enemic. Com diu Vicent Gavarda:<\/p>\n\n\n\n

La fi de la repressi\u00f3, a pesar dels intents de justificaci\u00f3, no era el c\u00e0stig, sin\u00f3 el
sotmetiment. La repressi\u00f3 de la postguerra tenia com a fi desfer els resultats de l\u2019obra
republicana i, fins i tot, de d\u00e8cades anteriors, que havien marginat les verdaderas
esencias nacionales<\/em>. Nom\u00e9s aix\u00ed s\u2019explica per qu\u00e8, els sectors liberals de la burgesia,
els va perseguir el nou r\u00e8gim, amb una ranc\u00fania semblant a la que estigu\u00e9 present
en la repressi\u00f3 de la classe obrera.
Els afusellaments al Pa\u00eds Valenci\u00e0 (1938-1956)<\/em>, Val\u00e8ncia, 1993, p. 218)<\/h5>\n\n\n\n

En un ambient de venjan\u00e7a com el que va provocar el r\u00e8gim era l\u00f2gic que l\u2019actitud de la gent f\u00f3ra hostil a les noves autoritats. En una vista a Val\u00e8ncia l\u2019any 1943, l\u2019ambaixador brit\u00e0nic va deixar escrit:<\/p>\n\n\n\n

(…) la ciudad es de un considerable inter\u00e9s (…). Hoy en dia, su sentimiento revolucionario
es tan fuerte com siempre, aunque un r\u00e9gimen de represi\u00f3n sin piedad lo ha soterrado de
momento. El gobierno de Franco se ha vengado contra una ciudad que tan violentament se
opuso al movimiento nacional imponi\u00e9ndole un brutal capit\u00e1n general y un reaccionario
gobernador civil. Como resultado existe ahora en ella una divisi\u00f3n a\u00fan m\u00e1s profunda entre
la opini\u00f3n p\u00fablica y el gobierno que en cualquiera otra de las grandes ciudades de Espa\u00f1a.
(I. SAZ I A. G\u00d3MEZ RODA, eds., El franquismo en Valencia. Formas de vida y actitudes
sociales en la postguerra<\/em>, Val\u00e8ncia, 1999, p. 95).<\/h5>\n\n\n\n

Amb aquesta informaci\u00f3 i d\u2019altra que pugues consultar en llibres de refer\u00e8ncia (com ara les obres esmentades o l\u2019exhaustiva visi\u00f3 de conjunt La dictadura de Franco<\/em>, de Borja de Riquer, Barcelona, 2010) exposa quines eren les l\u00ednies d\u2019actuaci\u00f3 del govern al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i quin clima es respirava entre la poblaci\u00f3. Com es percep la por en Ombres en la nit<\/em>? I el rebuig? (Cal dir que a partir dels anys cinquanta la situaci\u00f3 es va anar relaxant, el setge de les forces repressores minv\u00e0 progressivament, i la gent es va aclimatar a una realitat pol\u00edtica que anava per a llarg).<\/p>\n\n\n\n

9. En la d\u00e8cada de 1940 el govern concentrava \u2013per dir-ho en els termes que Norberto Bobbio empra en Igualdad y libertad<\/em>, Barcelona, 2000, p. 140-141\u2013 els poders fonamentals a trav\u00e9s dels quals controlava la poblaci\u00f3. No nom\u00e9s el poder pol\u00edtic, sin\u00f3 tamb\u00e9 l\u2019ideol\u00f2gic \u2013\u00e9s a dir, el control de la fabricaci\u00f3 de les idees\u2013 i l\u2019econ\u00f2mic, ja que durant els primers anys de la dictadura movia totalment els fils d\u2019all\u00f2 que es podia fer.<\/p>\n\n\n\n

Per armar l\u2019ideari del nacionalcatolicismo<\/em>, Franco va rec\u00f3rrer a la teologia tremendista de l\u2019esgl\u00e9sia. Aix\u00ed va sorgir la idea de recristianitzar la poblaci\u00f3 \u2013a la seua manera, \u00e9s clar. Aix\u00f2 en la novel\u00b7la es veu clarament en l\u2019actuaci\u00f3 de les autoritats respecte a la filla d\u2019Empar. Qu\u00e8 \u00e9s el que fan i amb quin motiu?<\/p>\n\n\n\n

10. La novel\u00b7la tamb\u00e9 mostra, a trav\u00e9s de la figura del governador, com la llarga ombra de les autoritats intervenia en la cuina de l\u2019economia. Raona els motius d\u2019aquesta afirmaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

11. En un context de guerra mundial i postguerra, d\u2019a\u00efllament internacional, la delirant pol\u00edtica econ\u00f2mica de l\u2019Estat basada en l\u2019autarquia (autosufici\u00e8ncia), i pensada com a alternativa al capitalisme liberal, va desbaratar i esfondrar el sistema productiu. Tot aix\u00f2 va fer que el nivell de vida reculara estrepitosament i la fam i la mis\u00e8ria assolaren la poblaci\u00f3. La conseq\u00fc\u00e8ncia directa de tot plegat va ser la manca d\u2019higiene i la propagaci\u00f3 de malalties que en altres latituds tenien remei. Busca\u2019n exemples. Com ara quan el narrador descriu les cambres de l\u2019Hotel Ingl\u00e9s \u2013segona seq\u00fc\u00e8ncia del cap\u00edtol 11\u2013, en el passeig de Steve cap a Russafa \u2013segona seq\u00fc\u00e8ncia del cap\u00edtol 12\u2013 o quan va en el tramvia perseguint Empar \u2013apartat quart del cap\u00edtol 20.<\/p>\n\n\n\n

12. Altres refer\u00e8ncies a la situaci\u00f3 prec\u00e0ria de la vida la pots trobar en les primeres p\u00e0gines del cap\u00edtol 14. Enumera-les.<\/p>\n\n\n\n

13. Steve en el passeig cap al barri de Russafa abans esmentat compara l\u2019ambient de Val\u00e8ncia del 1947 amb el que va viure entre 1938 i 1939. Quina impressi\u00f3 en t\u00e9?<\/p>\n\n\n\n

14. El doctor Henke va a Val\u00e8ncia amb la finalitat d\u2019experimentar amb xiques per tal de trobar un remei a una malaltia. Quina \u00e9s i per qu\u00e8 era temuda en l\u2019\u00e8poca?<\/p>\n\n\n\n

15. A la descripci\u00f3 de la Val\u00e8ncia grisa dels anys 40, Ferran Torrent li posa una mica de color amb refer\u00e8ncies a tradicions i festes. Quines s\u00f3n? Steve no ent\u00e9n com els nadius gaudeixen amb les festes all\u00e0 esmentades. Quins arguments en d\u00f3na? S\u00f3n actuals els arguments? Raona la resposta.<\/p>\n\n\n\n

C. EL MARC GEOGR\u00c0FIC D\u2019OMBRES EN LA NIT: ESPAI I ACCI\u00d3
1. L\u2019acci\u00f3 se situa en diverses ciutats i pa\u00efsos. Quins s\u00f3n i qu\u00e8 representa cada un en l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019acci\u00f3?<\/p>\n\n\n\n

2. Esbrina la proced\u00e8ncia dels membres del Nakam i de Sorowitsch i quina import\u00e0ncia t\u00e9 per al sentit de la hist\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

3. Tracta d\u2019assajar una explicaci\u00f3 al fet que l\u2019autor situe les accions del Nakam a \u00c0ustria i no a Alemanya.<\/p>\n\n\n\n

4. Per qu\u00e8 l\u2019escamot de Nakam est\u00e0 en moviment i canvia constantment d\u2019habitatge, sobretot el falsificador de documents?<\/p>\n\n\n\n

5. Quins motius condueixen Sorowitsch a anar a viure a Marsella? Per qu\u00e8 viu en un hotel?<\/p>\n\n\n\n

6. Quins hotels de Val\u00e8ncia tenen un pes clau en la novel\u00b7la? On estan situats i quin paper desenvolupen en l\u2019acci\u00f3?<\/p>\n\n\n\n

7. Els espais f\u00edsics en literatura poden tenir una dimensi\u00f3 sociol\u00f2gica, psicol\u00f2gica i estrat\u00e8gica. Qu\u00e8 pots dir dels hotels, del despatx del governador, de la casa on viu al carrer de Cavallers on s\u2019estatgen Escamilla i el doctor Henkel, de l\u2019orfenat, de la casa i del barri on viu Empar, de la zona on treballa i del barri on viu Adri\u00e0, del prost\u00edbul, del pis amagatall que ofereix la resist\u00e8ncia a Sorowitsch i a Cort\u00e9s?<\/p>\n\n\n\n

8. Deixant a banda els hotels, ressegueix els itineraris i indrets que visiten els protagonistes a la ciutat de Val\u00e8ncia i digues qu\u00e8 representen en la trama de la novel\u00b7la.<\/p>\n\n\n\n

D. ELS PERSONATGES I L\u2019ACCI\u00d3 D\u2019OMBRES EN LA NIT
1. Ombres en la nit<\/em> \u00e9s una novel\u00b7la de personatges, i ho \u00e9s perqu\u00e8 l\u2019autor en cadascun aporta una mirada, una perspectiva diferent. Per aix\u00f2, els personatges jueus, tot i compartir el trauma de l\u2019Holocaust, mantenen punts de vista i formes d\u2019encarar el futur diferents. \u00c9s important que narres les hist\u00f2ries dels integrants del Nakam (Ariel Menashe, Salamo Arouch, Shai Havel, Ruth i Santiago Cort\u00e9s).<\/p>\n\n\n\n

2. Quins objectius comparteixen? Creus que s\u00f3n raonables, tot i l\u2019experi\u00e8ncia terrible que han viscut?<\/p>\n\n\n\n

3. Com actuen quan capturen un nazi?<\/p>\n\n\n\n

4. Creus que \u00e9s justa la manera de tractar-los?<\/p>\n\n\n\n

5. En quin aspecte es pot considerar discutible des del punt de vista \u00e8tic? Raona\u2019n una resposta.<\/p>\n\n\n\n

6. Ariel, Salamo, Ruth… quin sentiment tenen els que no han sobreviscut al desastre? Quin n\u2019\u00e9s el motiu?<\/p>\n\n\n\n

7. Quins aspectes uneixen Ariel i Salamo. En qu\u00e8 es diferencien?<\/p>\n\n\n\n

8. En quins punts s\u2019allunya Shai dels companys?<\/p>\n\n\n\n

9. La manera d\u2019actuar d\u2019Ariel i dels altres membres del Nakam calma el seu malestar intern? Per qu\u00e8?<\/p>\n\n\n\n

10. Cap a on mira l\u2019actitud d\u2019Ariel: cap al passat, cap al present o cap al futur? Quines opcions personals i col\u00b7lectives comporta?<\/p>\n\n\n\n

11. Quins motius t\u00e9 Ferran Torrent per introduir un personatge real com Simon Wiesenthal i enfrontar-lo dial\u00e8cticament a Ariel?<\/p>\n\n\n\n

12. Quins arguments pol\u00edtics i morals aporta Simon Wiesenthal?<\/p>\n\n\n\n

13. Per qu\u00e8 creus que l\u2019autor converteix en personatge principal un gitano i no un jueu?<\/p>\n\n\n\n

14. Quins trets el fan diferent a la resta del grup del Nakam?<\/p>\n\n\n\n

15. Creus que Santiago Cort\u00e9s t\u00e9 cap futur? Argumenta la resposta.<\/p>\n\n\n\n

16. Qu\u00e8 fa singular \u2013emotiva i terrible alhora\u2013 la relaci\u00f3 sentimental entre Ruth i Santiago?<\/p>\n\n\n\n

17. La c\u00e0rrega de ser jueu pesa en Sorowitsch? Explica-ho.<\/p>\n\n\n\n

18. Per qu\u00e8 apareix Sorowitsch caracteritzat com un individualista irreductible?<\/p>\n\n\n\n

19. Encara que Sorowitsch es nega a ajudar els altres, finalment ho fa. Quins ressorts personals el fan canviar d\u2019opini\u00f3?<\/p>\n\n\n\n

20. Per qu\u00e8 l\u2019hedonisme de Sorowitsch, la seua obsessi\u00f3 d\u2019espr\u00e9mer la vida al m\u00e0xim, amaga un punt d\u2019amargor existencial?<\/p>\n\n\n\n

21. Quin \u00e9s l\u2019inter\u00e9s que mou Steve Adams a anar a Val\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

22. Com definiries pol\u00edticament Steve?<\/p>\n\n\n\n

23. Per qu\u00e8 Steve admira els seus amics comunistes de Val\u00e8ncia?<\/p>\n\n\n\n

24. Amb quin motiu va a Val\u00e8ncia? Coneix realment el m\u00f2bil pel qual el SIM l\u2019envia a l\u2019excapital de la Rep\u00fablica?<\/p>\n\n\n\n

25. A qu\u00e8 es dedica John Moore? \u00c9s tan bon\u00e0s com sembla? \u00c9s de fiar? N\u2019hi ha cap manera de saber-ho?<\/p>\n\n\n\n

26. Per qu\u00e8 John Moore enganya l\u2019amic? Quantes vegades ho fa?<\/p>\n\n\n\n

27. John Moore \u00e9s un home fidel al seu govern fins a les darreres conseq\u00fc\u00e8ncies. No li importa salvar nazis quan abans lluitava en contra? \u00c9s plausible el seu comportament des del punt de vista pol\u00edtic? I des de l\u2019\u00e8tica?<\/p>\n\n\n\n

28. John Moore seria capa\u00e7 de tot, fins i tot de matar l\u2019amic? Quins en s\u00f3n els motius? S\u00f3n v\u00e0lids pol\u00edticament? I moralment? Justifica la resposta.<\/p>\n\n\n\n

29. Davant les raons d\u2019estat, Steve defensa una actitud \u00e8tica individual. Quina \u00e9s?<\/p>\n\n\n\n

30. Per a Steve l\u2019amistat \u00e9s un valor que cal mantenir. Per qu\u00e8? Quins personatges el deceben? Quin personatge pensa com ell?<\/p>\n\n\n\n

31. Per qu\u00e8 Adri\u00e0, Empar i el seu marit, Ramon, defensaven la Rep\u00fablica? Quins valors representa per a tots ells el comunisme? Eren els mateixos que duia a terme el Partit Comunista de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica?<\/p>\n\n\n\n

32. Qui mata Ramon? Per quina causa?<\/p>\n\n\n\n

33. Quines conseq\u00fc\u00e8ncies t\u00e9 aquest fet en la vida d\u2019Empar?<\/p>\n\n\n\n

34. Quins motius la duen a ser correu en la resist\u00e8ncia?<\/p>\n\n\n\n

35. Adri\u00e0 \u00e9s el cap visible de la resist\u00e8ncia. Quina tapadora fa servir?<\/p>\n\n\n\n

36. En la circumst\u00e0ncia de viure en estat violent i jugar-se la pell, qu\u00e8 \u00e9s el m\u00e9s important per a Adri\u00e0? Per qu\u00e8 ho fa?<\/p>\n\n\n\n

37. Adri\u00e0 est\u00e0 disposat a tot? Per qu\u00e8?<\/p>\n\n\n\n

38. En la din\u00e0mica de la lluita contra un estat injust \u00e9s important l\u2019obedi\u00e8ncia de les ordres. Quin \u00e9s el motiu? Sempre? Per qu\u00e8? Els ideals que estrangulen les raons i les circumst\u00e0ncies s\u00f3n v\u00e0lids? Exposa\u2019n les raons de les possibles respostes.<\/p>\n\n\n\n

39. Quin rol desenvolupa Boris Zukov. Quina \u00e9s la seua hist\u00f2ria? Com el caracteritzaries?<\/p>\n\n\n\n

40. En l\u2019\u00e0mbit del partit comunista rus la l\u00f2gica dels interessos que predomina \u00e9s aquella que conv\u00e9 en cada moment o en t\u00e9 la persona? Per qu\u00e8?<\/p>\n\n\n\n

41. Qu\u00e8 es proposa fer Zukov despr\u00e9s d\u2019eliminar el doctor Henkel? \u00c9s justificable? Encara que tra\u00efsca tots els que confien en ell?<\/p>\n\n\n\n

42. Quin paper t\u00e9 assignat el governador? De quina manera \u00e9s caracteritzat? Quines s\u00f3n les seues aspiracions? T\u00e9 cap escr\u00fapol? Per qu\u00e8?<\/p>\n\n\n\n

43. Escamilla representa el govern. Quines s\u00f3n les intencions que el duen a Val\u00e8ncia? S\u00f3n leg\u00edtimes?<\/p>\n\n\n\n

44. Qui \u00e9s el doctor Henkel? Com fuig del seu pa\u00eds? Qu\u00e8 l\u2019ha dut a Val\u00e8ncia? Qu\u00e8 fa i per qu\u00e8? Com qualificaries el seu comportament?<\/p>\n\n\n\n

45. Amb qui col\u00b7labora l\u2019esgl\u00e9sia en la novel\u00b7la? Per qu\u00e8 ho fa? No representa cap contradicci\u00f3 amb la seua doctrina? Argumenta la resposta.<\/p>\n\n\n\n

E. EL MARC FORMAL I LITERARI
1. Quin \u00e9s l\u2019objectiu de Ferran Torrent en poblar Ombres en la nit<\/em> de tants personatges?<\/p>\n\n\n\n

2. Per qu\u00e8 es pot afirmar que \u00e9s una novel\u00b7la altament dramatitzada? Amb quina finalitat ho fa l\u2019autor?<\/p>\n\n\n\n

3. Qu\u00e8 opines sobre el fet que l\u2019autor introdu\u00efsca di\u00e0legs o pensaments dels personatges en el discurs del narrador? Fixa\u2019t en el fragment seg\u00fcent:<\/p>\n\n\n\n

Zolt\u00e1n porta dues copes de conyac. El Manolete observa la marca de la botella amb
neguit. Aquest paio \u00e9s incre\u00efble. Pensa en la sort d\u2019haver-lo conegut. Brinden per
l\u2019amistat. Manolete fa un tast i peta la llengua contra el paladar. Uf, de collons. Zolt\u00e1n
somriu. \u00c9s f\u00e0cil comprar la gent en temps de pen\u00faria.<\/h5>\n\n\n\n

4. Identifica les intervencions i digues a quin personatge corresponen. L\u2019autor fa servir algun element introductori o els fa actuar directament? Quin efecte et produeix?<\/p>\n\n\n\n

5. En la novel\u00b7la predomina el di\u00e0leg, per tant hi trobarem poca caracteritzaci\u00f3 directa. Com caracteritza l\u2019autor? Per qu\u00e8 ho fa aix\u00ed?<\/p>\n\n\n\n

6. Com que hi ha molts personatges, per a qu\u00e8 utilitza fonamentalment l\u2019autor els cap\u00edtols inicials: per presentar-los, per descriure accions o totes dues coses alhora.<\/p>\n\n\n\n

7. Qu\u00e8 \u00e9s all\u00f2 que pret\u00e9n Ferran Torrent en creuar diverses hist\u00f2ries en llocs diferents?<\/p>\n\n\n\n

8. Quina difer\u00e8ncia formal hi ha entre el primer cap\u00edtol i el segon? A qu\u00e8 respon la difer\u00e8ncia?<\/p>\n\n\n\n

9. El Nakam actua al marge de la llei. Quin tipus d\u2019objectiu busca?<\/p>\n\n\n\n

10. Com prepara el Nakam les accions? Quan, on i com actuen? Comenta les diverses accions i assenyala\u2019n les difer\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n

11. Creus que alguns moments de l\u2019entrada a la casa de Wepke Rauch \u2013cap\u00edtol 8\u2013 i del segrest del capell\u00e0 \u2013cap\u00edtols 11 i 13\u2013 impacten? Indica\u2019n la causa.<\/p>\n\n\n\n

12. Diries que aquestes escenes s\u00f3n molt cinematogr\u00e0fiques? Justifica la resposta.<\/p>\n\n\n\n

13. L\u2019autor filma amb paraules les aventures justicieres del grup a \u00c0ustria. Nom\u00e9s n\u2019hi ha una on no ho fa. Com saps el que ha passat?<\/p>\n\n\n\n

14. Les actuacions del grup, ja s\u2019ha indicat, no s\u00f3n massa ortodoxes. Quines precaucions prenen? De quina manera legalitzen la seua pres\u00e8ncia en els diferents pa\u00efsos?<\/p>\n\n\n\n

15. El fet d\u2019emprar en un cap\u00edtol seq\u00fc\u00e8ncies distintes t\u00e9 una forta import\u00e0ncia en el ritme de la narraci\u00f3, perqu\u00e8 es juga a la contra, al canvi de tensi\u00f3… Compara els cap\u00edtols 11 i 20 i assenyala\u2019n les difer\u00e8ncies i similituds.<\/p>\n\n\n\n

16. En el cap\u00edtol, 11 Steve Adams i John Moore arriben a Val\u00e8ncia, i en el 16 ho fan Sorowitsch i Santiago Cort\u00e9s. No \u00e9s que abans f\u00f3ra lenta, per\u00f2 amb l\u2019arribada a Val\u00e8ncia dels personatges esmentats l\u2019acci\u00f3 s\u2019accelera. Per qu\u00e8?<\/p>\n\n\n\n

17. En el pr\u00f2leg hem afirmat que Ombres en la nit<\/em> t\u00e9 molts elements de la novel\u00b7la d\u2019espies. Quins s\u00f3n?<\/p>\n\n\n\n

18. Una novel\u00b7la d\u2019intriga i espionatge \u00e9s caracteritza per les entrades i eixides a llocs, els canvis d\u2019amagatall, les mentides i ocultacions, la vigil\u00e0ncia, les persecucions i els intents d\u2019enganyar el perseguidor. En la novel\u00b7la, quan tots els personatges ja es troben a Val\u00e8ncia, aquestes seq\u00fc\u00e8ncies s\u00f3n molt diverses i es barregen amb efic\u00e0cia narrativa. Detalla els moviments, sobretot qui persegueix a qui i les estrat\u00e8gies que s\u2019hi empren.<\/p>\n\n\n\n

19. El grum Manolete i el cambrer de l\u2019hotel Metropol, a banda de la funci\u00f3 de contrapunt pel pebre picaresc que aporten, quin paper desenvolupen en l\u2019acci\u00f3?<\/p>\n\n\n\n

20. Una escena for\u00e7a cinematogr\u00e0fica \u00e9s aquella en qu\u00e8 els espies i tots els activistes es troben en el magatzem de l\u2019avinguda del Port, l\u2019\u00faltima seq\u00fc\u00e8ncia del cap\u00edtol 20. \u00c9s interessant la graduaci\u00f3 narrativa i l\u2019estrat\u00e8gia en el muntatge de l\u2019escena. Comenta-la. Digues tamb\u00e9 quines conseq\u00fc\u00e8ncies t\u00e9 per alguns personatges i com afecta a l\u2019acci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

20. En el cap\u00edtol 21 \u00e9s on esclaten les carcasses finals. Ens trobem primer amb una escena d\u2019acci\u00f3, despr\u00e9s amb di\u00e0leg a diverses bandes i d\u2019alta tensi\u00f3 i un final d\u2019efectiu colp dram\u00e0tic. Explica-les i comenta com estan organitzades liter\u00e0riament.<\/p>\n\n\n\n

21. Encara que el lector sap qu\u00e8 passar\u00e0 al final, les dues darreres intervencions s\u00f3n d\u2019una gran for\u00e7a. Per qu\u00e8?<\/p>\n\n\n\n

22. La novel\u00b7la t\u00e9 en certa manera una estructura circular. Comen\u00e7a i acaba amb Santiago Cort\u00e9s. L\u2019autor obri el llibre preparant-nos per a l\u2019acci\u00f3 i el remata despr\u00e9s d\u2019una altra acci\u00f3. Qu\u00e8 vol dir amb aix\u00f2?<\/p>\n\n\n\n

23. La trama s\u2019acaba, per\u00f2, les hist\u00f2ries dels personatges tenen alguna projecci\u00f3? Quina creus que poden tenir?<\/p>\n\n\n\n

24. Les accions de just\u00edcia que els personatges duen a terme tenen els efectes reparadors que cerquen? Quins efectes els produeixen? Com se senten: satisfets o frustrats? Amargats o resignats? Indiferents o dolguts?<\/p>\n\n\n\n

25. El fet que en la novel\u00b7la tot repercuteix en tot, quina sensaci\u00f3 et deixa com a lector?<\/p>\n\n\n\n

26. En una novel\u00b7la de pensaments pol\u00edtics i actituds vitals enfrontades, de debats tensos, digues quin paper juguen els di\u00e0legs. Localitza diversos moments en qu\u00e8 els protagonistes tracten aspectes diferents.<\/p>\n\n\n\n

27. En el pr\u00f2leg hem dit que l\u2019estil \u00e9s despullat, sense ornaments: \u00abla descripci\u00f3 i la narraci\u00f3 s\u00f3n concises i la prosa neta, eixuta i contundent\u00bb. Justifica aquesta afirmaci\u00f3 a partir del passatge seg\u00fcent:<\/p>\n\n\n\n

Ariel va llan\u00e7ar el cigarret a terra. Va exhalar un profund sospir, mirant de tranquil\u00b7litzar-se.
Es va guardar l\u2019arma a la butxaca de l\u2019abric. Consult\u00e0 el rellotge: faltaven set minuts per a
les deu del mat\u00ed, l\u2019hora en qu\u00e8 arribaven les dones de la neteja. Orden\u00e0 a Santiago que
baixar\u00e0 a la porta principal. Despr\u00e9s es va situar davant Rauch.<\/h5>\n\n\n\n

28. El di\u00e0leg seg\u00fcent, \u00e9s amable o tens? Cont\u00e9 r\u00e8pliques neutres o rotundes? Les frases s\u00f3n ampul\u00b7loses o s\u2019hi va directe a la q\u00fcesti\u00f3?:<\/p>\n\n\n\n

\u2013 Et refies dels teus antics companys?
\u2013 No tinc motius per desconfiar.
\u2013 Jo no els conec.
\u2013 Ells a tu tampoc.
\u2013 Aix\u00f2 est\u00e0 b\u00e9, per\u00f2 organitzem-nos. Si les portes del balc\u00f3 estan obertes no
hi ha cap problema.
Sorowitsch les va obrir.
\u2013 Continue sospitant de l\u2019hongar\u00e9s.
\u2013 No ets l\u2019\u00fanic.
\u2013 M\u2019ho hauries d\u2019explicar.
\u2013 No ho crec necessari.
\u2013 Doncs jo s\u00ed \u2013ferm\u2013. He fet de la desconfian\u00e7a el meu mitj\u00e0 de vida. Si ignore quina estrat\u00e8gia dus entre mans em jugue el coll.<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFpropostes-didactiques-per-a-ombres-en-la-nit.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Quan la realitat dansa en la ficci\u00f3<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019univers dens de l\u2019alfabet<\/a><\/p>\n\n\n\n

El teatre de Manuel: la tralla que allibera<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Portada del llibre

Ombres en la nit. Ferran Torrent. Columna\/Bromera, Barcelona\/Val\u00e8ncia, 2011. 245\/209 p\u00e0gs

Etiquetes:\u00a02013<\/a> Narrativa<\/a> Pr\u00f2legs i propostes did\u00e0ctiques<\/a> Ferran Torrent<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

INTRODUCCI\u00d3Per a aprofundir en l\u2019obra i que la lectura resulte m\u00e9s suggeridora et plantegem tot un seguit de propostes obertes, canviables i modificables segons els nivells educatius, elslectors i els objectius marcats en llegir el llibre. Les propostes i preguntes s\u2019agruparan al voltant de diversos apartats. El primer bloc d\u2019aquestes propostes t\u00e9 com a objectiu … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1596","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1596","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1596"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1596\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3905,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1596\/revisions\/3905"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1596"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}