{"id":1611,"date":"2022-04-27T11:25:38","date_gmt":"2022-04-27T11:25:38","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1611"},"modified":"2022-05-19T14:28:09","modified_gmt":"2022-05-19T14:28:09","slug":"dietari-dues-vides-que-sautoalimenten","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/dietari-dues-vides-que-sautoalimenten\/","title":{"rendered":"Dietari: dues vides que s\u2019autoalimenten"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

\u201cL\u2019escriptura \u00e9s l\u2019afirmaci\u00f3 de la vida pr\u00f2pia\u201d, observa Vicent Alonso. Per\u00f2 el jo de paper \u00e9s el jo real? Conscient del terreny moved\u00eds on es mou, l\u2019autor una vegada i una altra vegada torna sobre la q\u00fcesti\u00f3 per tal que s\u2019entenga l\u2019objectiu i la seua implicaci\u00f3. L\u2019autor \u00e9s conscient que el protagonista real i l\u2019escrit s\u00f3n concrecions diferents d\u2019una mateixa figura, perqu\u00e8 altrament no tindria sentit l\u2019operaci\u00f3 que se\u2019ns ven. S\u00f3n dues vides amb estatus propis, per\u00f2 arrapades l\u2019una a l\u2019altra. El problema surt a partir d\u2019aquest moment: Com ser el m\u00e0xim fidel possible al jo viu? La resposta de Vicent Alonso \u00e9s rotunda: l\u2019obligaci\u00f3 del jo escrit, si m\u00e9s no el seu cas, \u00e9s tractar d\u2019entendre el jo, d\u2019organitzar-lo, de bastir-lo. No hi ha identitat sense exercitaci\u00f3, sense experimentaci\u00f3, i el que fa aquesta mena de literatura \u00e9s filmar en paraules l\u2019aventura.<\/p>\n\n\n\n

No ens enganyem, les persones no naixen amb una identitat trobada; se l\u2019han de fabricar, i sense instruccions. La literatura i la imaginaci\u00f3 sons instruments que ajuden a l\u2019escriptor a assajar-se, a descobrir-se perqu\u00e8 el \u201cjo se\u2019ns escapa\u201d, segons ens diu l\u2019autor. Des dels or\u00edgens, la literatura \u00edntima contempla l\u2019home i el m\u00f3n com un bosc profund, dif\u00edcil d\u2019accedir-hi; per tant, s\u2019han d\u2019explorar i cercar sendes per tal d\u2019identificar-lo i travessar-lo. L\u2019escriptor \u00e9s una mena espele\u00f2leg que es submergeix en camins no sempre coneguts i un pacient arxivador que en constata el perible. Per a fer cre\u00efble la travessia i mostrar la fidelitat a l\u2019aventura comuna, la real i l\u2019escrita, l\u2019autor ha d\u2019estar alerta, ha vigilar el que fa, i per aquest motiu, s\u2019autoexigeix sinceritat constantment: es revisa, lluita contra la pols i apatia dels h\u00e0bits, pesa el sentit de les paraules, lluita contra l\u2019opacitat de llenguatge i desbrossa les confusions de les paraules.<\/p>\n\n\n\n

Quin tipus de dietari \u00e9s Sobre una neu invisible<\/em>? Com altres g\u00e8neres, no \u00e9s una f\u00f3rmula tancada; \u00e9s una operaci\u00f3 que li permet agafar components d\u2019altres operacions: t\u00e9 punts de la biografia, de la confessi\u00f3 i de l\u2019assaig, per posar-ne nom\u00e9s uns exemple, sense desenvolupar-los extensament. El que es veu clar \u00e9s que desenvolupa in extenso<\/em> l\u2019ideal de Montaigne: mostra simult\u00e0niament el tr\u00e0nsit del jo, el proc\u00e9s de la travessia vital. Rebutja parlar en termes universals i s\u2019aboca, tot i les vacil\u00b7lacions, a cartografiar el coneixement de si mateix, perqu\u00e8 \u00e9s l\u2019\u00fanica certesa que pot testimoniar i defensar. Aix\u00f2 no suposa cap a ren\u00fancia a la veritat, perqu\u00e8 aquesta no \u00e9s un manual d\u2019\u00fas, sin\u00f3 un horitz\u00f3 a esculpir pels valors que es gestionats en cada moment.<\/p>\n\n\n\n

El llibre no \u00e9s una mera continuaci\u00f3 de Trajecte circular<\/em>; \u00e9s molt m\u00e9s: trobem m\u00e9s seguretat, una maduraci\u00f3 de la veu i de l\u2019instrument i s\u2019hi obri el ventall de perspectives, el to sembla m\u00e9s flexible, augmenten les tecles de la ironia i s\u2019arrisca pel costat incisiu en escenes concises, poc expansives. Encara que no s\u2019esplaie en els h\u00e0bits quotidians, exposats sovint amb una precisi\u00f3 reticent, no els defuig; li cal la realitat perqu\u00e8 els casos concrets s\u00f3n el centre de la reflexi\u00f3, el fil conductor del discurs i no nom\u00e9s una excusa. Els exemples, per dir-ho aix\u00ed, s\u00f3n on resideixen la versemblan\u00e7a i la veritat. Si l\u2019autor \u00e9s judica i judica els altres ho du a terme per remarcar la seua singularitat i exposar la seu capacitat d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019epidermis de les situacions particulars i esgrimir la destresa d\u2019incloure-les sovint en el marc d\u2019una de visi\u00f3 m\u00e9s completa de l\u2019home. El judici i la consci\u00e8ncia s\u00f3n els mecanismes que fa servir per il\u00b7luminar el
significat o la intenci\u00f3 de cada acte o tema i detectar, si cal, la responsabilitat que se\u2019n despr\u00e9n.<\/p>\n\n\n\n

El rebost de temes, com correspon a un dietari \u00e9s grossa i variada. A banda de les circumst\u00e0ncies i els canvis, lligats als \u00e0nims i a l\u2019estat f\u00edsic, desfilen el temps, la mem\u00f2ria, la censura i autocensura en el m\u00f3n actual, la situaci\u00f3 valenciana en manifestacions m\u00faltiples, les gens flu\u00efdes relacions culturals entre el nord i el sud. El dolor, la mort…<\/p>\n\n\n\n

En el quadern d\u2019un creador el di\u00e0leg amb l\u2019art \u00e9s imprescindible. El nombre de refer\u00e8ncies a m\u00fasics, pintors, pensadors i escriptors \u00e9s gener\u00f3s. No podia ser de cap altra manera. Parlar d\u2019art \u00e9s parlar tamb\u00e9 de la vida, perqu\u00e8 la lectura, la imaginaci\u00f3 i la creaci\u00f3 s\u00f3n vida, no s\u00f3n coses distintes. De fet, l\u2019est\u00e8tica \u00e9s la via de l\u2019artista per aprofundir-hi, per esmolar la mirada i afinar el dibuix de la seua visi\u00f3. La literatura li permet a Alonso fer m\u00e9s intensa la viv\u00e8ncia, la mirada, que fa m\u00e9s viva l\u2019experi\u00e8ncia vital o art\u00edstica, que tinga sang i m\u00e9s nervi.<\/p>\n\n\n\n

La lectura de Sobre una neu invisible<\/em> ha estat una experi\u00e8ncia immensa per aquest lector per la humanitat que destil\u00b7len les entrades, per la justesa i profunditat de les reflexions, per la prosa gens pretensiosa, fluida i neta, amb climes l\u00edrics, amb colpiments de l\u2019aforisme, i molts moments d\u2019una alta bellesa.<\/p>\n\n\n\n

El Diario, blog ‘Lectures’. 17\/12\/2015<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a><\/a>Twitter<\/a><\/a>Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:<\/p>\n\n\n\n

 Els focs dels secrets<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019obertura de mires enmig de la trag\u00e8dia<\/a><\/p>\n\n\n\n

Una balena al cor de la ciutat<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Vicent Alonso. Font: Prensa Godella

Sobre una neu invisible. Notes d\u2019un dietari, 2003-2005. Vicent Alonso. Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia, Val\u00e8ncia, 2015. 352 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02015<\/a> El Diario<\/a> <\/a><\/a>Assaig<\/a> Vicent Alonso<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cL\u2019escriptura \u00e9s l\u2019afirmaci\u00f3 de la vida pr\u00f2pia\u201d, observa Vicent Alonso. Per\u00f2 el jo de paper \u00e9s el jo real? Conscient del terreny moved\u00eds on es mou, l\u2019autor una vegada i una altra vegada torna sobre la q\u00fcesti\u00f3 per tal que s\u2019entenga l\u2019objectiu i la seua implicaci\u00f3. L\u2019autor \u00e9s conscient que el protagonista real i l\u2019escrit … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1611","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1611","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1611"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1611\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4128,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1611\/revisions\/4128"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1611"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}