{"id":1615,"date":"2022-04-27T11:27:07","date_gmt":"2022-04-27T11:27:07","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1615"},"modified":"2022-05-17T10:20:19","modified_gmt":"2022-05-17T10:20:19","slug":"drames-constituents","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/drames-constituents\/","title":{"rendered":"Drames constituents"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Raquel Ricart era una narradora discreta fins que amb l’aparici\u00f3 de Les ratlles de la vida<\/em> (2010) f\u00e9u un salt brutal, que el lector pot comprovar amb la publicaci\u00f3 de dos llibres recents. El ciutad\u00e0 perfecte<\/em> \u00e9s una novel\u00b7la de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, pensada tant per a joves com per adults, que aconsegueix crear un univers potent, una suposada utopia que tracta sobre controlar el cervell i les malalties. I sobretot El temps de cada cosa<\/em>, que ha merescut el Premi El lector de l’Odissea 2014.<\/p>\n\n\n\n

La nova novel\u00b7la fermenta, fa cr\u00e9ixer i madura la mirada i la manera de fer que el lector trobava en Les ratlles de la vida. \u00c9s un pas m\u00e9s en la projecci\u00f3 de vides menudes voleiades per uns climes travessats per condicionants mentals, culturals, hist\u00f2rics i per les eleccions personals. L’estructura coral i la imbricaci\u00f3 de les diverses hist\u00f2ries projecta una teranyina fict\u00edcia plural i f\u00e8rtil en matisos, que funciona com un mecano que encaixa destrament les hist\u00f2ries amb avan\u00e7ades i reculades. S\u00f3n pautats mil\u00b7lim\u00e8tricament els paral\u00b7lelismes i aplica amb una habilitat esborronadora la t\u00e8cnica musical de la repetici\u00f3 i la variaci\u00f3. En cada cas les similituds aporten un valor diferent. El gruix de les hist\u00f2ries \u00e9s grupal, dominat per dues dones i les seues fam\u00edlies: Carme, la seua filla i el seu net, per\u00f2 sobretot la fam\u00edlia llarga de Maria, on destaca Tom\u00e0s, la seua dona americana i els seus fills, Toni i Selma. Tot plegat, la trama abasta tres generacions i dos continents. Per escenificar les relacions entre mares i fills i el seu abandonament.<\/p>\n\n\n\n

En El temps de cada cosa<\/em> les vides dels protagonistes s\u00f3n arrasades per un remol\u00ed (marcat per l’atzar i farcit de secrets i de buits) que els arrossega i desborda, i que han de patir i suportar i alhora tractar d’explorar-lo a fi de refer les peces de l’edifici vital malm\u00e8s, i poder aix\u00ed reconduir les rutes personals i fer aflorar el vitalisme que duen emponat, emporugit, sota les pors i les in\u00e8rcies. Ens trobem davant una trama dram\u00e0tica de personatges transterrats o descentrats, d’adversitats incessants, de conformacions doloroses, amb ombres i llums, catarsis i finals reparadors. I on la compassi\u00f3, la remissi\u00f3 i la redempci\u00f3 tenen un gran pes.<\/p>\n\n\n\n

Un altre tret clau de la novel\u00b7la \u00e9s la intensitat, la passi\u00f3 que envolta els protagonistes. Ricart manipula vides trencats, per\u00f2 no cau en la patologia ni en l’espectacularitat; ni en la sentimentalitat ni el fullet\u00f3; m\u00e9s aviat es capbussa en la fond\u00e0ria humana, els laberints de la ment i la diversitat de reaccions. La narrativa aposta per l’emotivitat vibrant, ja que, per dir-ho a la manera de Martha Nussbaum, les emocions s\u00f3n \u00abelements essencials de la intel\u00b7lig\u00e8ncia humana\u00bb, amb conseq\u00fc\u00e8ncies profundes per component moral de les persones i amb lligams forts entre \u00e8tica i est\u00e8tica. Les emocions dels personatges subratllen les urg\u00e8ncies personals i n’esdevenen el bar\u00f2metre per \u00abreflexionar\u00bb i \u00abactuar\u00bb en les situacions nodulars.<\/p>\n\n\n\n

En un llibre, com El temps de cada cosa<\/em>, que aposta fort pel vaiv\u00e9 narratiu, pel recurs de les repeticions i disseccionar a cor obert l’interior dels personatges, pot produir alguna disson\u00e0ncia i algun breu exc\u00e9s d’artificiositat. No obstant, \u00e9s ben pal\u00e8s que el conjunt dels efectes juga a favor de la hist\u00f2ria, que, condu\u00efda per una estil sinu\u00f3s, de prosa melodiosa que integra en una mateixa respiraci\u00f3 reflexi\u00f3 i lirisme, reforcen a projectar una obra d’una considerable amplitud de mires.<\/p>\n\n\n\n

EL TEMPS, 26\/10\/15<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a><\/a>Twitter<\/a><\/a>Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

La bellesa de la convulsi\u00f3<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019obertura de mires enmig de la trag\u00e8dia<\/a><\/p>\n\n\n\n

Dietari: dues vides que s\u2019autoalimenten<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Raquel Ricart. Fotografia: Prats i Camps. Font: eltemps.cat

El temps de cada cosa. Raquel Ricart. Ed. La Magrana. Barcelona, 2015. 320 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02015<\/a> El Temps<\/a> Narrativa<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Raquel Ricart era una narradora discreta fins que amb l’aparici\u00f3 de Les ratlles de la vida (2010) f\u00e9u un salt brutal, que el lector pot comprovar amb la publicaci\u00f3 de dos llibres recents. El ciutad\u00e0 perfecte \u00e9s una novel\u00b7la de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, pensada tant per a joves com per adults, que aconsegueix crear un univers potent, una suposada utopia que … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1615","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1615","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1615"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1615\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3648,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1615\/revisions\/3648"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1615"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}