{"id":1649,"date":"2022-04-28T06:45:38","date_gmt":"2022-04-28T06:45:38","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1649"},"modified":"2022-05-17T10:48:35","modified_gmt":"2022-05-17T10:48:35","slug":"la-projeccio-de-la-biografia-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/la-projeccio-de-la-biografia-2\/","title":{"rendered":"La projecci\u00f3 de la biografia"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

La posici\u00f3 de Xavier Serra no \u00e9s f\u00e0cil de situar en les nostres lletres. La seua obra es mou entre l’assaig i la mem\u00f2ria col.lectiva, per\u00f2 no l’assaig general \u2014tret d’una excepci\u00f3 (A peu de fotos<\/em>)\u2014, sin\u00f3 d’un assaig que es balla entre la filosofia i la hist\u00f2ria, Hist\u00f2ria de la filosofia catalana. La l\u00f2gica (1900- 1980)<\/em>; i La filosofia en la cultura catalana<\/em>, encarat des d’una perspectiva in\u00e8dita on analitza la instituci\u00f3 acad\u00e8mica i l’acompanya amb dades socio-l\u00f2giques i de la hist\u00f2ria de les idees.<\/p>\n\n\n\n

Amb tot, Xavier Serra on es troba m\u00e9s a gust \u00e9s en l’\u00e0mbit de la biografia, pel marge de llibertat que li ofereix. L’atractiu de la proposta resideix en el fet que fuig de l’as\u00e8psia de bona part de la prosa acad\u00e8mica; esgrimeix una prosa vibrant, cr\u00edtica i desmitificadora, amb una declarada voluntat d’apostar per la intensitat i les coloracions de la literatura. Els fars que il\u00b7luminen la seua prosa s\u00f3n Pla, Sagarra i Fuster, per citar-ne els m\u00e9s obvis. L’estil \u00e9s nervi\u00f3s, incisiu i de vegades pol\u00e8mic, per bastir una prosa viva\u00e7 i entretinguda. En la recerca d’efectivitat es permet certes llibertats que de vegades dilueixen la precisi\u00f3 i l’afinament. Siga com \u00e9s vulga, aquests detalls no desfiguren en res el resultats globals, on van de la m\u00e0 rigor i agilitat.<\/p>\n\n\n\n

Proposar-se revisar i fer visible, amb una mirada l\u00facida, el passat recent en un pa\u00eds tan poc aficionat a la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva \u00e9s tot una odissea. El resultat global \u00e9s altament positiu: ofereix un gruix admirable de personatges, que des del seu \u00e0mbit han contribu\u00eft a remoure les aig\u00fces sovint massa estancades del Pa\u00eds Valenci\u00e0. I de rebot, i com aquell que no vol la cosa, reconstrueix l’evoluci\u00f3 de la societat i dels sectors m\u00e9s creatius des de la postguerra i la progressiva elaboraci\u00f3 de la consci\u00e8ncia moderna dels valencians.<\/p>\n\n\n\n

Aquest volum subtitulat \u00abL’\u00e8poca cr\u00edtica\u00bb retrata personatges nascuts entre 1938 i 1940. S\u00f3n quatre valencians (Joan Francesc Mira, Francesc Jarque, Raimon i Josep Llu\u00eds Blasco), un mallorqu\u00ed (Albert Hauf) i un nord-americ\u00e0 (Thomas F. Glik). \u00c9s tot un encert la inclusi\u00f3 de personatges de fora del pa\u00eds perqu\u00e8 sovint representen una aportaci\u00f3 fonamental en el coneixement del pa\u00eds, i, en el cas, dels personatges estrangers, mostren les difer\u00e8ncies i singularitats del m\u00f3n cultural acad\u00e8mic i cultural d’on procedeixen. Aquestes s\u00f3n les figures de primer grau, per\u00f2 en un segon pla apareixen tamb\u00e9 figurants de primer ordre, que han tingut un pes enorme en el desvetllament pol\u00edtic i cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0, com ara Vicent Ventura i Eliseu Climent o el paper que en un moment tingueren els c\u00f2nsuls nord-americans de Val\u00e8ncia. O empreses, com Publipress, o moviments art\u00edstics, pict\u00f2rics o musicals, que en la seua \u00e8poca jugaren un paper sgnificatiu.<\/p>\n\n\n\n

Com diu el t\u00edtol, Serra, a banda d’esbossar una visi\u00f3 general dels personatges, es centra en aspectes remarcables i en aquells que li permet un joc narratiu m\u00e9s accentuat, com ara la vessant dickensiana de la infantesa de Hauf i la pol\u00e8mica que gener\u00e0 les oposicions a c\u00e0tedra de Literatura Catalana que el dugueren a Val\u00e8ncia. O les precipitacions amoroses i la personalitat nerviosa de Jarque, de qui destaca sobretot les fotografies que subratllen les mis\u00e8ries morals de franquisme. De Raimon ressegueix els seus or\u00edgens a X\u00e0tiva, els seus passos a Val\u00e8ncia i el que va significar i aportar a la nova can\u00e7\u00f3. Pel que fa a Mira, passa de puntetes per la seua obra narrativa i el seu treball com a traductor i es det\u00e9 en el seu periple singular com a antrop\u00f2leg i en la seua obra assag\u00edstica, d’on destaca la defensa de les nacionalitats culturals i, sobretot, els assajos de dimensi\u00f3 mitjana per la pau liter\u00e0ria i la dimensi\u00f3 de mires que ofereixen. En el cas de Blasco, detalla el seu paper en el nacionalisme valenci\u00e0 i la implicaci\u00f3 en la introducci\u00f3 i divulgaci\u00f3 de la filosofia anal\u00edtica. Per \u00faltim, descriu el pas de Glick pel particular m\u00f3n universitari americ\u00e0 i com arrib\u00e0 estudiar la ci\u00e8ncia medieval, el sistema de regs valencians i la recepci\u00f3 darwiniana a Val\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a><\/a>Twitter<\/a><\/a>Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Contra la crisi, novel\u00b7la negra<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Xavier Serra. Font: editorialafers.blogspot.com

Biografies parcials (3). L’\u00e8poca cr\u00edtica. Xavier Serra. Editorial Afers, Catarroja, 2015. 209 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02015<\/a> Car\u00e0cters<\/a> Assaig<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La posici\u00f3 de Xavier Serra no \u00e9s f\u00e0cil de situar en les nostres lletres. La seua obra es mou entre l’assaig i la mem\u00f2ria col.lectiva, per\u00f2 no l’assaig general \u2014tret d’una excepci\u00f3 (A peu de fotos)\u2014, sin\u00f3 d’un assaig que es balla entre la filosofia i la hist\u00f2ria, Hist\u00f2ria de la filosofia catalana. La l\u00f2gica … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1649","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1649","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1649"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1649\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3661,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1649\/revisions\/3661"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1649"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}