{"id":1655,"date":"2022-04-28T06:46:54","date_gmt":"2022-04-28T06:46:54","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1655"},"modified":"2022-05-17T12:18:10","modified_gmt":"2022-05-17T12:18:10","slug":"traficants-de-viatges-i-paraules-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/traficants-de-viatges-i-paraules-2\/","title":{"rendered":"Traficants de viatges i paraules"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Joan Benesiu acaba de publicar Gegants de gel<\/em>, una novel\u00b7la inquietant i enlluernadora alhora. Qui \u00e9s Joan Benesiu?, es preguntar\u00e0 el lector. Abans de contestar, cal fer cinc c\u00e8ntims sobre alguns fils que cusen el seu univers narratiu. Joan Benesiu no \u00e9s Joan Benesiu. El seu nom real \u00e9s Josep Mart\u00ednez Sanchis i el t\u00edtol del llibre era un altre en una edici\u00f3 autoeditada fa uns mesos abans: Els passejants de l\u2019illa de X\u00e0tiva<\/em>. El canvi del t\u00edtol \u00e9s motivat per la necessitat de tenir m\u00e9s pegada, per\u00f2 el canvi de nom i de t\u00edtol ja ens assenyala que la literatura de l\u2019autor ens aboca al tema de la identitat, a la invenci\u00f3 d\u2019altres identitats o mons, a la recerca del viatge permanent. Aquestes idees ja feien acte de pres\u00e8ncia en la seua primera novel\u00b7la, Intercanvi<\/em> (2007), que ofereix molts vasos comunicants amb l\u2019actual: referents literaris i cinematogr\u00e0fics, algun personatge\u2026<\/p>\n\n\n\n

Cal confessar, abans de tirar endavant, que aquest lector va ser cec davant de les potencialitats que oferia el primer llibre de Joan Benesiu (o hem de dir Josep Mart\u00ednez Sanchis?, que era com signava). En la cursa per a fer-lo visible, la persona que ha bregat tot el que ha pogut i m\u00e9s ha estat l\u2019escriptor Manuel Baixauli, autor del pr\u00f2leg que encap\u00e7ala la novel\u00b7la. La literatura t\u00e9 la virtut d\u2019oferir als lectors despistats una segona oportunitat. Cal aprofitar-la. En Intercanvi<\/em> cuegen els trets que engreixen Gegants de gel<\/em>. Ara b\u00e9, la novel\u00b7la no \u00e9s nom\u00e9s una depuraci\u00f3 de les febleses de l\u2019anterior. \u00c9s una maduraci\u00f3 i un eixamplament de mirada i de recursos.<\/p>\n\n\n\n

El narrador i un dels protagonistes de Gegants de gel<\/em> \u00e9s un \u201cmalalt de literatura\u201d. No ho diem perqu\u00e8 puga entendre la lletra impresa com a pur joc o exhibici\u00f3. El joc existeix, perqu\u00e8 forma part del joc del discurs, per\u00f2 per al narrador la literatura \u00e9s una plataforma per a comprendre les coses, de trobar perspectives noves a all\u00f2 que es veu o es viu. La ficci\u00f3 i el pensament esdevenen aix\u00ed eines de comparaci\u00f3, d\u2019indagaci\u00f3 i d\u2019imaginar mons possibles a partir de personatges o fets entrevistos. El narrador arriba a dir que la seua vida \u00e9s subsidi\u00e0ria, que viu \u201ca expenses de les aventures dels altres\u201d. Per\u00f2 aquesta manera d\u2019\u201centretenir\u201d la seua vida potser siga una via de no voler pensar en la seua sort concreta. Ho \u00e9s de vegades, per\u00f2 sovint \u00e9s una cinta d\u2019interrogacions, de voler anar m\u00e9s enll\u00e0. El narrador, per aquest motiu, no amaga les cartes, les ensenya i diu els autors que l\u2019interessen, on trobem des de narradors i pensadors a cineastes i pintors, passant per cantants de pop o can\u00e7ons de tango. El narrador \u00e9s una esponja, que fa seues les mirades i les idees dels altres. La literatura, la cultura en general, \u00e9s un gaudi, per\u00f2 tamb\u00e9 un aprenentatge i un interrogatori permanent. Joan Benesiu esmenta molts noms. Podr\u00edem remarcar les figures, per posar-ne nom\u00e9s unes poques, de Roberto Bola\u00f1o, Enrique Vila-Matas i Ernst J\u00fcnger, per\u00f2 sens dubte la connexi\u00f3 m\u00e9s af\u00ed, si m\u00e9s no a primera vista, \u00e9s W. G. Sebald, perqu\u00e8 en un mateix tra\u00e7 narratiu integra narraci\u00f3, cr\u00f2nica de viatge, biografies fict\u00edcies, somnis, passatges assag\u00edstics, sovint amb un vern\u00eds filos\u00f2fic \u2013sense ser mai fosc\u2013, relat polic\u00edac, combinat amb material fotogr\u00e0fic. Tot plegat, el tr\u00e0fic de refer\u00e8ncies \u00e9s tant fecund que esdev\u00e9 un cant al llenguatge, ja que representa el seu triomf davant de la descomposici\u00f3 progressiva del m\u00f3n, que tant obsedeix el narrador. Alg\u00fa va dir, em sembla que Wittgenstein, que qui \u201cpuga parlar, pot dir esperan\u00e7a, i viceversa\u201d. Parlar ac\u00ed d\u2019esperan\u00e7a pot ser excessiu, per\u00f2 els personatges persegueixen alguna resposta o algun indici per imprec\u00eds que siga.<\/p>\n\n\n\n

Si el protagonista de L\u2019emperador<\/em> de Jordi Coca era un homo viator medieval, el nostre narrador \u00e9s un viatger contuma\u00e7, una mena de pelegr\u00ed que encara no cerca res en concret, \u00e9s un ca\u00e7ador d\u2019hist\u00f2ries, de viv\u00e8ncies i de situacions. L\u2019anada a altres geografies \u00e9s alguna cosa m\u00e9s: \u00e9s un viatge amb el seu cos, per\u00f2 tamb\u00e9 amb la mem\u00f2ria i aix\u00ed ens trobem de sobte enmig d\u2019una biblioteca ambulant de la vida, de la literatura i de la hist\u00f2ria. Gegants de gel<\/em> ens transporta a l\u2019Argentina, a la zona de la Terra del Foc, en concret a la ciutat d\u2019Ushuaia, al punt m\u00e9s extrem del pol sud. Els dies de Nadal, al voltant d\u2019una taula d\u2019un local anomenat Katowice, nom d\u2019una ciutat polonesa, es reuneixen una s\u00e8rie de personatges que fugen o cerquen alguna resposta. Els personatges (un franc\u00e9s, un angl\u00e9s, un mexic\u00e0, un xil\u00e9, un espanyol i la propiet\u00e0ria polonesa) es disposen narrar els seus drames, ja que l\u2019anonimat de trobar-se a la punta del m\u00f3n ajuda a mostrar-se i a abocar als altres perip\u00e8cies esgarrifoses. Aquesta situaci\u00f3 em recorda alguna hist\u00f2ria d\u2019alguns escriptors \u00e0rabs, que fan c\u00f3rrer mons de boca en boca. Els periples personals i les hist\u00f2ries contades configuren un conjunt de viatges dantescos o al\u00b7leg\u00f2rics, on troben algunes \u201craons\u201d o \u201cdesraons\u201d del m\u00f3n, i tamb\u00e9 les derives de la identitat personal, per\u00f2 tamb\u00e9 de les identitats europees i sud-americanes. El lligam de les evocacions personals i de l\u2019art de mem\u00f2ria afectiva i creativa, amb les vincles amb el temps i les seues connexions d\u2019identitat entre les persones i \u00e8poques i objectes i llocs permet a Joan Benesiu bastir a partir d\u2019unes quantes hist\u00f2ries un fris d\u2019univers complex i potent.<\/p>\n\n\n\n

El narrador \u00e9s personatge culte, refinat que gestiona el seu relat amb una prosa morosa, digressiva, reflexiva. L\u2019estil, sovint, \u00e9s auster, anal\u00edtic, per\u00f2 no sempre, ja quan li conv\u00e9 engega tensions diverses per pujar la temperatura del relat. El narrador, com alguns dels altres personatges, tenen un punt de melanc\u00f2lic, no gens f\u00e0cil de precisar i es percep en el fet que no es troben a gust o se senten asfixiats en el seu lloc o als llocs on van. S\u00f3n personatges despla\u00e7ats, err\u00e0tics i envoltats d\u2019una profunda soledat amb la voluntat de meditar o buscar alguna via d\u2019escapament. Aquest desfici melanc\u00f2lic es manifesta en el narrador en la urg\u00e8ncia de fer coses, encara que siga err\u00e0ticament. Aix\u00f2 es veu, posem per cas, en les passejades nocturnes per magatzems abandonats que reforcen el desenc\u00eds del narrador, ja que considera que la fugida a la frontera m\u00e9s allunyada que fan els europeus fatigats del propi esgotament no representa cap soluci\u00f3 de res, nom\u00e9s es troben amb \u201cla vict\u00f2ria del no-res\u201d. Siga en l\u2019estudi de les arrels familiars com en el viatge, el narrador veu el m\u00f3n com un mapa de missatges compost per un llenguatge secret. Per aix\u00f2 mira de localitzar indicis en tot. La seua manera de veure les coses l\u2019aboca al pessimisme, per\u00f2 alhora l\u2019obliga a iniciar de nou el seu viatge err\u00e0tic.<\/p>\n\n\n\n

Es perceben trets de notable elevaci\u00f3 liter\u00e0ria en la mirada de Joan Benesiu en Gegants de gel<\/em> que, amb el joc de contrapunt i una intensitat efectiva, sobretot a partir del segon relat, basteix un potent ventall de viatges, alguns d\u2019ag\u00f2nics, plens de replecs, que converteixen el periple a l\u2019extrem austral en un mirall de nostre present. I la lectura esdev\u00e9 una experi\u00e8ncia gens corrent entre nosaltres. Una llarga aventura.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 26\/03\/2015<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original:\u00a0\"PDFtraficants-de-viatges-i-paraules.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

<\/a>Facebook<\/a><\/a> Twitter<\/a><\/a> Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

L’atracci\u00f3 del desconegut<\/a><\/p>\n\n\n\n

Buscar-se en la mem\u00f2ria<\/a><\/p>\n\n\n\n

La llum i la paraula<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Joan Benesiu. Font: blocs.mesvilaweb.cat

Gegants de gel. Joan Benesiu. Edicions del Periscopi, Barcelona, 2015. 291 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02015<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Narrativa<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Joan Benesiu acaba de publicar Gegants de gel, una novel\u00b7la inquietant i enlluernadora alhora. Qui \u00e9s Joan Benesiu?, es preguntar\u00e0 el lector. Abans de contestar, cal fer cinc c\u00e8ntims sobre alguns fils que cusen el seu univers narratiu. Joan Benesiu no \u00e9s Joan Benesiu. El seu nom real \u00e9s Josep Mart\u00ednez Sanchis i el t\u00edtol … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1655","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1655","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1655"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1655\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3672,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1655\/revisions\/3672"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1655"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}