{"id":1659,"date":"2022-04-28T06:47:39","date_gmt":"2022-04-28T06:47:39","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1659"},"modified":"2022-05-17T12:26:27","modified_gmt":"2022-05-17T12:26:27","slug":"una-balena-al-cor-de-la-ciutat-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/una-balena-al-cor-de-la-ciutat-2\/","title":{"rendered":"Una balena al cor de la ciutat"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Adolf Beltran \u00e9s un dels periodistes valencians que posseeix una \u201cautoritat moral\u201d ben reconeguda per la profunda responsabilitat amb qu\u00e8 encara el treball: \u00e9s ben palesa la seua obsessi\u00f3 per auscultar la realitat valenciana \u2013i no nom\u00e9s valenciana\u2013 en totes les variants \u2013pol\u00edtica, urbanisme, ciutat de Val\u00e8ncia, cultura…\u2013, sobretot a partir de la deriva delirant dels darrers anys del PP local i no li ha important gens ser l\u2019agull\u00f3 emprenyador d\u2019alguns pol\u00edtics que fins fa ben poc eren la borumballa glamourosa<\/em> del fictici glamour pol\u00edtic valenci\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Les cab\u00f2ries de l\u2019autor suren ara a Estribord<\/em>, i encara que hi trauen el nas els desficacis estel\u00b7lars dels \u00faltimes moments, el prop\u00f2sit de l\u2019autor no \u00e9s obrir meticulosament en canal la corrupci\u00f3 valenciana, sin\u00f3 \u00e9s mostrar que els sotracs de la ciutat, per exemple, tenen ja una crosta hist\u00f2rica i que no s\u00f3n propietat exclusiva dels valencians, que aquesta mena de tripijocs cusen i descusen l\u2019economia i l\u2019urbanisme de tot el m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

Estribord<\/em>, d\u2019entrada, \u00e9s la novel\u00b7la m\u00e9s acurada i ben conjuntada de l\u2019autor. Ara, el distanciament que engarrotava trama i personatges s\u2019ha revertit i trobem m\u00e9s expressivitat, m\u00e9s joc i ductilitat psicol\u00f2gica, amb puntades d\u2019humor i una escena d\u2019una sensualitat inquietant que incideix en la incertesa que envolta el protagonista.<\/p>\n\n\n\n

El focus de la trama recau sobre Jeremies Bosch, un arquitecte valenci\u00e0, malalt de c\u00e0ncer des de fa temps i que es trasllada a Washington i Baltimore per fer-se una revisi\u00f3. L\u2019estada li permet visitar-ne distints barris, museus, llibreries. La perip\u00e8cia personal s\u2019enreda amb un afer lleig de corrupci\u00f3 policial lligada a la droga. La trama negra, com deia Gombrowicz, \u00e9s un intent d\u2019organitzar el caos. Ac\u00ed potser funciona m\u00e9s aviat per a explicar-lo i fecundar la hist\u00f2ria. Entremig de dos continents, el protagonista per mitj\u00e0 de l\u2019associaci\u00f3 de viv\u00e8ncies i d\u2019idees, evoca la seua traject\u00f2ria vital, la relaci\u00f3 amb la dona i els amics, el tramat hum\u00e0 i urban\u00edstic del centre de Val\u00e8ncia, del barri de Velluters, on va n\u00e0ixer i cr\u00e9ixer. Tamb\u00e9 revisa la singladura com a arquitecte i la relaci\u00f3 amb pol\u00edtics i constructors. En aquest sentit \u00e9s revelador el comen\u00e7ament: la pres\u00e8ncia d\u2019una balena de fira, nauseabunda, que recorre el barri. L\u2019impacte el dugu\u00e9 a obsedir-se amb Moby Dick, figura i univers que marcaren la seua joventut, i esdev\u00e9 un leit motiv<\/em> que travessa la novel\u00b7la per la seua c\u00e0rrega simb\u00f2lica. Com diu Melville: \u201c\u00e9s la imatge del fantasma inabastable de la vida; i aix\u00f2 \u00e9s la clau de tot\u201d.<\/p>\n\n\n\n

La malaltia en la literatura serveix sovint de revulsiu per canviar de vida del protagonista; a Jeremies, en canvi, el du a reafirmar el seu sentit moral que es mou enmig d\u2019un desemparament governat per escur\u00e7ons vestits de constructors i de pol\u00edtics, i navega al centre d\u2019interessos irreconciliables on sovint els professionals i els gestors de la llei han de ret\u00f2rcer l\u2019aplicaci\u00f3 de les l\u00ednies rectes. Un m\u00f3n moved\u00eds on els distints agents amaguen sempre una carta i el ciutad\u00e0 \u2013Jeremies\u2013 no sap ben b\u00e9 en quina situaci\u00f3 real es troba.<\/p>\n\n\n\n

Beltran no embasta el relat amb escenes espectaculars, tret d\u2019algunes estrat\u00e8giques, sin\u00f3 que aspira que les escenes brunyisquen discretament els tresors que contenen. Beltran cisella una prosa sense impostures, ajustada, efectiva per bastir a trav\u00e9s de di\u00e0legs i conjuntures, personatges i idees un resultat \u00f2ptim, que sense saciar del tot, deixen un bon regust en el lector.<\/p>\n\n\n\n

EL TEMPS, n\u00fam. 1644, p\u00e0g. 75, 15\/10\/2015<\/p>\n\n\n\n

<\/a>Facebook<\/a><\/a> Twitter<\/a> <\/a>Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:<\/p>\n\n\n\n

 La bellesa de la convulsi\u00f3<\/a><\/p>\n\n\n\n

Els focs dels secrets<\/a><\/p>\n\n\n\n

Dietari: dues vides que s\u2019autoalimenten<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Fragment de la portada. Maria Herreros

Estribord. Adolf Beltran. Balandra, Val\u00e8ncia, 2005. 145 p\u00e0gs

Etiquetes:\u00a02015<\/a> El Temps<\/a> Narrativa<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Adolf Beltran \u00e9s un dels periodistes valencians que posseeix una \u201cautoritat moral\u201d ben reconeguda per la profunda responsabilitat amb qu\u00e8 encara el treball: \u00e9s ben palesa la seua obsessi\u00f3 per auscultar la realitat valenciana \u2013i no nom\u00e9s valenciana\u2013 en totes les variants \u2013pol\u00edtica, urbanisme, ciutat de Val\u00e8ncia, cultura…\u2013, sobretot a partir de la deriva delirant … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1659","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1659","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1659"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1659\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3680,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1659\/revisions\/3680"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1659"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}