{"id":1661,"date":"2022-04-28T06:47:55","date_gmt":"2022-04-28T06:47:55","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1661"},"modified":"2022-05-18T15:26:03","modified_gmt":"2022-05-18T15:26:03","slug":"una-valencia-oberta-en-canal-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/una-valencia-oberta-en-canal-2\/","title":{"rendered":"Una Val\u00e8ncia oberta en canal"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Ferran Torrent l\u2019any 2011 f\u00e9u una parada en la l\u00ednia narrativa encetada amb la trilogia que obria Societat limitada<\/em> (2002), alguns aspectes de la qual s\u2019eixamplaven en Bulevard dels francesos<\/em> (2010). Aquell \u201crelax\u201d narratiu, Ombres en la nit<\/em>, era al mateix temps un repte perqu\u00e8 s\u2019embolicava amb un marem\u00e0gnum monumental, com \u00e9s la trag\u00e8dia de l\u2019holocaust, la necessitat de venjan\u00e7a d\u2019alguns supervivents, barrejat amb l\u2019espionatge i la resist\u00e8ncia a l\u2019interior d\u2019Espanya. Potser alguns la consideren un error, una obra menor, i el mateix autor no s\u2019ha estat de remarcar-ne alguns punts febles. Amb tot, i al meu modest entendre, plantejava dos aspectes interessants: la pres\u00e8ncia d\u2019un seguit d’aspectes \u00e8tics i morals que afectaren els supervivents i ell ha tingut l\u2019encert i la valentia de literaturitzar, i dur al l\u00edmit el seu estil sint\u00e8tic.<\/p>\n\n\n\n

En tot cas, i siga quina siga la valoraci\u00f3 dels lectors, Ferrant Torrent ara torna al matal\u00e0s tem\u00e0tic que tants r\u00e8dits narratius li ha aportat. Si la trilogia s\u2019avan\u00e7ava \u2013i quedava curt, com reconeix l\u2019autor\u2013 a l\u2019esclat de la bambolla urban\u00edstica que va fer rebentar en mil miquetes el globus de glamour<\/em> en qu\u00e8 vivien les rites<\/em>, els camps<\/em> i tota la tropa, que ha esguitat tots els \u00e0mbits pol\u00edtics, econ\u00f2mics i socials, i ha deixat l\u2019administraci\u00f3 valenciana en fallida t\u00e8cnica, si fem \u00fas de l\u2019eufemisme t\u00e8cnic, ara, en Un dinar un dia qualsevol<\/em> ens mostra una societat oberta en canal, on tot el m\u00f3n viu \u201cretallat\u201d i on la corrupci\u00f3 ja no \u00e9s un modus operandi<\/em> sin\u00f3 un modus vivendi<\/em>, com afirma un personatge.<\/p>\n\n\n\n

El fil conductor de la novel\u00b7la recau en un personatge nou, Marc Sendra, de cinquanta anys llargs, que despr\u00e9s de trenta anys en n\u00f2mina s\u2019ha convertit en freelance<\/em>. \u00c9s un tipus esc\u00e8ptic, perqu\u00e8 pertany a una generaci\u00f3 que \u201cha viscut totes les derrotes\u201d, per\u00f2 alhora no es pot estar de donar guerra, de ser sensible a les injust\u00edcies, i per aix\u00f2 li cal estar al tall dels esdeveniments, de la not\u00edcia, perqu\u00e8, tot i que no la puga publicar, \u00e9s on es palpa el fons o rerefons dels fets i, a m\u00e9s, sempre li pot ser \u00fatil. En la necessitat d\u2019aconseguir reportatges amb ganxo vol investigar la deriva ru\u00efnosa del Val\u00e8ncia CF, per\u00f2 sobretot el negoci que en generaran els solars. Li cal un informador i aquest, Albert, a banda d\u2019orientar-lo en embolics relacionats amb els solars del Val\u00e8ncia, el posa sobre la pista de l\u2019aparici\u00f3 del cad\u00e0ver d\u2019un adolescent marroqu\u00ed en un abocador d\u2019una empresa dedicada al tractament del fem. Aquests seran els dos fils argumentals sobre els quals creixer\u00e0 la novel\u00b7la. Encara que tot est\u00e0 lligat amb tot, el futbol \u00e9s el tobogan per a parlar de la corrupci\u00f3 en els terrenys pol\u00edtics i econ\u00f2mic (on els empresaris i la banca cada dia controlen m\u00e9s la pol\u00edtica i els mitjans de comunicaci\u00f3) dels vasos comunicants existents entre el poder i la premsa. El mateix informador ens diu que \u201cl\u2019operaci\u00f3 del Mestalla forma part d\u2019un tot, no es pot deslligar de la resta de les martingales\u201d. Sembla dir-nos que la pol\u00edtica \u2013l\u2019oficial, s\u2019ent\u00e9n\u2013 i els sectors econ\u00f2mics s\u2019alien en un saqueig organitzat de la societat.<\/p>\n\n\n\n

El cas del jove desaparegut permet parlar de les trampes que fan les empreses en el tractament de les escombraries, de les cases de joc il\u00b7legals, de prostituci\u00f3 d\u2019adolescents, del negoci de les drogues i de les m\u00e0fies controlades per personal procedent de l\u2019Europa de l\u2019Est.<\/p>\n\n\n\n

En Un dinar un dia qualsevol<\/em> la preparaci\u00f3 de l\u2019acci\u00f3 m\u00e9s trepidant \u00e9s una mica m\u00e9s llarga que no en altres ocasions, perqu\u00e8, mentre ens presenta distints escenaris, situacions i personatges clau, ens ofereix una mirada sociol\u00f2gica i pol\u00edtica de la Val\u00e8ncia actual i del seu entorn. Un dels recursos que ens proposa en aquesta ocasi\u00f3 \u00e9s una mena de guia per distintes zones de la ciutat i de diversos locals gastron\u00f2mics (que poden tenir una c\u00e0rrega simb\u00f2lica), on es produeixen les cites amb informadors o col\u00b7laboradors. Les cites, s\u2019ha de dir, juguen un paper estrat\u00e8gic en el desenvolupament de l\u2019acci\u00f3 i expliquen ben gr\u00e0ficament el t\u00edtol d\u2019Un dinar un dia qualsevol<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Com passa en algunes de les novel\u00b7les \u00faltimes de Ferran Torrent, \u00e9s cada vegada m\u00e9s visible que als seus personatges m\u00e9s entranyables no els interessa tant la difer\u00e8ncia entre el que \u00e9s legal i el que no ho \u00e9s, com all\u00f2 que, segons ells, pot ser just. \u00c9s el cas del protagonista, per\u00f2 tamb\u00e9 del pare Rafel, que du una llar d\u2019acollida, i que \u00e9s ajudat per un exfalsficador (o no tant), per un \u201cempresari\u201d de joc il\u00b7legal, El Llargo o el Messi\u00e9, un lladre de guant blanc. Aquests personatges viuen al marge de la llei, per\u00f2 posseeixen el seu costat bonhomi\u00f3s, \u201clegal\u201d. No cal dir que aquests s\u00f3n un engranatge clau en l\u2019acci\u00f3 i hi aporten sabor i color. Altres personatges secundaris de pes s\u00f3n Pons, un policia poc ortodox, i sobretot Magda, l\u2019amiga de Marc, que en fa de contrapunt, perqu\u00e8, malgrat ser una sanit\u00e0ria afectada per la crisi, mant\u00e9 una visi\u00f3 m\u00e9s racional del tema social i defensa l\u2019organitzaci\u00f3 i la gesti\u00f3 dels assumptes col\u00b7lectius. Entre els coneguts, trobem els germans Torrents, Robert Baixauli i el Colorado, una mena de fam\u00edlia asocial, per\u00f2 que mant\u00e9 un esperit cr\u00edtic i vital.<\/p>\n\n\n\n

Les peces que fan que la maquin\u00e0ria funcione a la perfecci\u00f3 s\u00f3n la graduaci\u00f3 de l\u2019acci\u00f3, els di\u00e0legs crepitants, ir\u00f2nics, punyents, carregats d\u2019intencions, que troben alguns dels moments estel\u00b7lars quan ofereixen trampes, jugades fallanques, per dur el contrincant al terreny volgut. L\u2019estil \u00e9s lac\u00f2nic, acerat. Ofereix tot un repertori antol\u00f2gic de frases lapid\u00e0ries, sentencioses, com ara \u201c\u00e9s igual el mes en qu\u00e8 naixes si ets valenci\u00e0\u201d, \u201cesperar \u00e9s una tend\u00e8ncia valenciana\u201d, \u201cla pluja \u00e9s un luxe de pa\u00efsos civilitzats\u201d… En aquesta ocasi\u00f3, Ferran Torrent no juga a diferents perspectives que convergeixen finament, sin\u00f3 que totes les direccions narratives van guiades pel narrador i protagonista, excepte les trobades en l\u2019alqueria de Robert Baixauli, on viatgem a un di\u00e0leg de factura teatral, on entre altres coses es parla de literatura i es comenten els trets fonaments de la novel\u00b7la que llegim i com es tanca. De fet, la traca final \u00e9s narrada en tercera persona, i mostra que encara s\u2019arriba a una just\u00edcia legal i s\u2019aconsegueix una just\u00edcia liter\u00e0ria. Tot plegat, el lector trobar\u00e0 l\u2019imaginari m\u00e9s productiu de Ferran Torrent, el seu vessant m\u00e9s incisiu i amb ganes de continuar posant el dit en les ferides de la societat valenciana.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 19\/03\/2015 <\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFuna-valencia-oberta-en-canal.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a><\/a> Twitter<\/a><\/a> Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

L’atracci\u00f3 del desconegut<\/a><\/p>\n\n\n\n

Buscar-se en la mem\u00f2ria<\/a><\/p>\n\n\n\n

La llum i la paraula<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Ferran Torrent. Fotografia: Daniel Garcia-Sala. Font: lavanguardia.com

Un dinar un dia qualsevol. Ferran Torrent. Columna Edicions, Barcelona, 2015. 298 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02015<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Narrativa<\/a> Ferran Torrent<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ferran Torrent l\u2019any 2011 f\u00e9u una parada en la l\u00ednia narrativa encetada amb la trilogia que obria Societat limitada (2002), alguns aspectes de la qual s\u2019eixamplaven en Bulevard dels francesos (2010). Aquell \u201crelax\u201d narratiu, Ombres en la nit, era al mateix temps un repte perqu\u00e8 s\u2019embolicava amb un marem\u00e0gnum monumental, com \u00e9s la trag\u00e8dia de … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1661","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1661","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1661"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1661\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3907,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1661\/revisions\/3907"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1661"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}