{"id":1673,"date":"2022-04-28T06:52:48","date_gmt":"2022-04-28T06:52:48","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1673"},"modified":"2022-05-18T14:58:27","modified_gmt":"2022-05-18T14:58:27","slug":"lobertura-de-mires-enmig-de-la-tragedia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/lobertura-de-mires-enmig-de-la-tragedia\/","title":{"rendered":"L\u2019obertura de mires enmig de la trag\u00e8dia"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Mart\u00ed Dom\u00ednguez, a trav\u00e9s de les novel\u00b7les dedicades al comte Buffon, al pintor Tischbein i a Goethe, a Voltaire i a C\u00e9zanne, ha aconseguit ordir un ambici\u00f3s cicle novel\u00b7l\u00edstic que, cosit amb una f\u00f3rmula \u00e0gil i ben greixada de difondre idees, ens mostra l\u2019evoluci\u00f3 de la modernitat i dels meandres de l\u2019aprehensi\u00f3 art\u00edstica. Ara, amb La sega<\/em> abandona les crosses dels personatges hist\u00f2rics. Es pot dir que la base informativa continua sent fonamental, amb un esfor\u00e7 ingent d\u2019immersi\u00f3 en els diferents \u00e0mbits del temps retratat. Certament, com que no t\u00e9 el setge del motle dels personatges coneguts, l\u2019autor es pot moure amb llibertat en el perfil dels personatges i en el fet d\u2019integrar imaginaci\u00f3 i dades reals.<\/p>\n\n\n\n

En aquest punt \u00e9s possible que a alguns lectors els espante tanta novel\u00b7la que parle de la guerra i de la postguerra. No podem obviar que hi ha una certa inflaci\u00f3 d\u2019aquesta mena d\u2019obres i que l\u2019ab\u00fas pot caure en la monotonia i en una lectura acr\u00edtica, en una mirada m\u00e9s atenta a l\u2019espectacularitat del drama que no a la profunditat dels fets. Aix\u00f2 no significa que calga renunciar a revisitar aquest per\u00edode hist\u00f2ric. Seria un error, perqu\u00e8 cont\u00e9 massa preguntes \u00e8tiques i morals i dilemes hist\u00f2rics de grans dimensions que encara ens afecten. El pas del temps tamb\u00e9 demana encarar perspectives in\u00e8dites o poc ateses, perqu\u00e8, com deia \u00d3ssip Mandelstam, \u201cel do de recon\u00e9ixer \u00e9s l\u2019\u00fanica guia\u201d que posse\u00efm els humans, perqu\u00e8 tot i que no sempre siguem capa\u00e7os de comprendre\u2019ls en tota la seua vastitud, con\u00e9ixer-los ens \u00e9s imprescindible. Des de les seues pr\u00f2pies armes, les novel\u00b7les \u2013unes \u201csegones vides\u201d, en paraules d\u2019Orham Pamuk\u2013 s\u2019esforcen per copsar la complexitat de la hist\u00f2ria i de les accions humanes. I aix\u00f2 \u00e9s el que fa Mart\u00ed Dom\u00ednguez en La sega<\/em> pel que fa a un peda\u00e7 de la postguerra. A m\u00e9s, ens submergeix en un tema poc explorat liter\u00e0riament: no tracta la lluita dels maquis des d\u2019una perspectiva \u00e8pica, des de l\u2019idealisme desesperat d\u2019un somni inabastable, sin\u00f3 que l\u2019enfoca des d\u2019una perspectiva global i t\u00e9 com a epicentre els masovers. I ac\u00ed l\u2019autor subratlla la decad\u00e8ncia del m\u00f3n rural de les terres de l\u2019interior, la desaparici\u00f3 de la vida lligada als masos. Un aspecte fins fa ben poc descurat en la literatura catalana i que \u00e9s el nucli generador de l\u2019obra d\u2019Antoni Pladevall, que segurament t\u00e9 en Terres de lloguer<\/em> el seu t\u00edtol m\u00e9s red\u00f3. Mart\u00ed Dom\u00ednguez ofereix un per\u00edmetre m\u00e9s localitzat, perqu\u00e8 l\u2019inici del despoblament el lliga amb la guerra entre maquis i la gu\u00e0rdia civil, perqu\u00e8 a banda de la pressi\u00f3 dels guerrillers, hi ha la neteja que feren els militars per a dificultar la seua guerra particular: amb la llei de fugues a la m\u00e0 deixaren un bon grapat de masos sense homes o torturaren els seus habitants fins que es veieren for\u00e7ats a fugir-ne.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 si La sega<\/em> t\u00e9 ganxo i colpeix el lector, \u00e9s per la humanitat que destil\u00b7la el relat enmig de la trag\u00e8dia o gr\u00e0cies al dolor; per la cr\u00f2nica vera\u00e7 i altament emotiva que, des de distints estats d\u2019\u00e0nim, confecciona el narrador del microcosmos de les muntanyes de l\u2019Alcalat\u00e9n i el Maestrat, i que ofereix com a imant principal els voltants del Penyalosa. I ho fa sense maniqueismes ni estereotips, per a anar al moll de l\u2019os de cada personatge, siguen del signe que siguen, perqu\u00e8 va m\u00e9s enll\u00e0 de la cuirassa ideol\u00f2gica, i permet veure\u2019n els replecs de la personalitat i mostrar-ne l\u2019evoluci\u00f3. Aqueixa \u00e9s la grapa de la narraci\u00f3: ens mostra els personatges atu\u00efts per les circumst\u00e0ncies, per\u00f2 sense deixar-se mai ser paralitzats del tot, disposats a fer el salt per a sobreviure o defensar-se.<\/p>\n\n\n\n

La mort del pare del narrador trasbalsa la rutina recuperada de la vida al mas despr\u00e9s de la guerra i somou de dalt a baix els components de la fam\u00edlia. \u00c9s el detonant d\u2019una guerra bruta contra els pagesos. La mare ha d\u2019engolir ver\u00ed per a fer-se forta i tirar endavant el mas i la fam\u00edlia; la germana assumeix la responsabilitat de fer viable les terres, per\u00f2 es fa cada vegada m\u00e9s rebel i no accepta la passivitat de la mare. Es nega a silenciar la injust\u00edcia comesa amb el pare i amb la resta dels masovers. El m\u00f3n que pinta La sega<\/em> \u00e9s fet de trallades profundament tr\u00e0giques. Els habitants d\u2019aquelles terres abandonades de D\u00e9u es troben enmig d\u2019una guerra silenciosa, no buscada, i, pel que fa als gu\u00e0rdies civils i a alguns maquis, els habitants de la contrada deixen de ser persones i esdevenen mitjans o simplement nosa, que acaben sempre sent un obstacle; per tant, factibles de ser usats o anorreats. O les dues coses al mateix temps. En aquella Espanya totalit\u00e0ria, com diu l\u2019oficial kafki\u00e0 d\u2019A la col\u00f2nia penitenci\u00e0ria<\/em>, \u201cla culpabilitat sempre \u00e9s fora de dubte\u201d. Tots s\u00f3n culpables per existir. En el clima irrespirable que se\u2019n despr\u00e9n res no \u00e9s que el sembla i ning\u00fa no \u00e9s pot fiar de ning\u00fa. La incertesa s\u2019instal\u00b7la en el centre de la vida. Malgrat tot o precisament per aix\u00f2, i segons com, als personatges els calen gestos inesperats d\u2019afirmaci\u00f3 de deixar emergir els seus ideals, per m\u00e9s momentanis que siguen. Els personatges, com no pot ser d\u2019una altra manera, tenen trets inicials protot\u00edpics, per\u00f2 l\u2019acci\u00f3 els fecunda, els carrega de vels i profunditats, i acaben sent uns personatges potents, com ara ho s\u00f3n la mare, el tio Miquelo, el mestre don Arcadi, els maquis anomenats el Matem\u00e0tic i el Ferroviari i el capit\u00e0 Maximino Mata, segurament el personatge m\u00e9s espectacular, ja que a l\u2019estructura circular hi aporta una acrob\u00e0cia final que projecta una mirada inesperada en la novel\u00b7la.<\/p>\n\n\n\n

Per a abastar en tota la complexitat aquest univers, Mart\u00ed Dom\u00ednguez fa servir una estructura cl\u00e0ssica, una novel\u00b7la de formaci\u00f3, on la mirada verge del narrador fa m\u00e9s n\u00edtida la brutalitat de la realitat, la descripci\u00f3 d\u2019una manera de viure elemental \u2013de saviesa pr\u00e0ctica i carregada de supersticions i tels llegendaris\u2013, el descobriment dels secrets i dels engranatges que mouen la vida dels adults i les sorpreses que genera. El contrast i l\u2019abast d\u2019una mirada que s\u2019obri al m\u00f3n s\u00f3n els dispositius que greixen l\u2019embrollat i delicat edifici de La sega. Goriet, el narrador preadolescent que relata la seua vida entre els 10 i els 13 anys, \u00e9s una esponja que ho absorbeix tot amb avidesa. Per motiu pertany a l\u2019estirp de l\u2019Andreu, el protagonista de Pa negre<\/em>, d\u2019Emili Teixidor. Encara que els mecanismes de percepci\u00f3 siguen similars, els dos infants ordeixen visions antag\u00f2niques. Mentre el protagonista d\u2019Emili Teixidor converteix la immolaci\u00f3 de la mare en ressentiment contra els seus i cerca una eixida vital en el replegament i en el camuflatge, Goriet, en canvi, encara que siga poc alegre, converteix l\u2019obertura de mires i l\u2019empatia en ressorts vitals. L\u2019enlluerna la inesgotable diversitat de la natura, \u201cla sorprenent complexitat de la vida\u201d, com afirma el mestre; el fascina descobrir la immensitat de mons que cont\u00e9 la natura, una natura que abans contemplava, per\u00f2 no \u201cveia\u201d. I a mesura que la identifique, li pose noms i comprenga els processos de superviv\u00e8ncia i de l\u2019atzar que l\u2019orquestren, comen\u00e7ar\u00e0 a \u201csaber veure-hi\u201d. El fibl\u00f3 de la curiositat tamb\u00e9 l\u2019aplicar\u00e0 a les persones: l\u2019admira que una mateixa cosa puga veure\u2019s de distintes perspectives. I per aix\u00f2, per m\u00e9s que puga rebutjar els civils, per la seua ideologia destructora, no es pot estar de veure\u2019n el costat quotidi\u00e0, familiar i hum\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

La sega<\/em> \u00e9s un homenatge als habitants de les terres dures que narra i a l\u2019humanisme i l\u2019esperit renovador de la Rep\u00fablica que encarnaven els mestres, ac\u00ed valencianistes, i els homes cultura. La passi\u00f3 per la cultura i la ci\u00e8ncia com a instrument de progr\u00e9s i de sensibilitat social i cognoscitiva \u00e9s transmesa a Goriet i als seus companys per don Arcadi \u2013tamb\u00e9 pel farmac\u00e8utic\u2013 a trav\u00e9s de les explicacions ben sucoses que dedica a aspectes relacionats amb la paleontologia, la geologia, la bot\u00e0nica, la biologia o la literatura. I aflora en el llenguatge colorista \u2013amb un \u00fas ajustat dels dialectalismes\u2013 i sensual de les descripcions, sobretot del paisatge, que en fa Goriet.<\/p>\n\n\n\n

El retorn a casa, amb tot el que representa \u2013\u2013seguretat, familiaritat, arrels, proximitat\u2013, \u00e9s un dels afanys b\u00e0sics de l\u2019ADN literari des que Ulisses el va fer circular. En el cas de Goriet \u00e9s un retorn impossible f\u00edsicament, per\u00f2, gr\u00e0cies a la mem\u00f2ria, la novel\u00b7la \u00e9s un retorn simb\u00f2lic, i \u201creal\u201d per qu\u00e8 no, als or\u00edgens del protagonista de La sega<\/em>. El regr\u00e9s \u00e9s viatjar als inicis de la consci\u00e8ncia del protagonista, constitu\u00eft pels valors que personificaren els pares, el tio Miquelo, la germana i el mestre; nodrit tamb\u00e9 pel paisatge, la vida de muntanya i el llenguatge que els encarna, ja que s\u00f3n molt m\u00e9s que un espai f\u00edsic, uns h\u00e0bits i uns simples mots; s\u00f3n una mena d\u2019\u00e0mbit moral per la c\u00e0rrega de significats i d\u2019actituds que acumulen, i que el protagonista reivindica i fa seus, basats en bona part en el dret a la difer\u00e8ncia i en el respecte a la diversitat, per a fer front a les incerteses en qu\u00e8 l\u2019instal\u00b7la el futur. Per tot plegat, La sega<\/em> representa un canvi significatiu \u2013necessari, d\u2019altra banda\u2013 en la traject\u00f2ria de Mart\u00ed Dom\u00ednguez, i que encetar\u00e0 segurament una etapa narrativa nova, per\u00f2 el que cal destacar per damunt de tot \u00e9s que \u00e9s una obra de mires llargues, pastada amb una prosa de molt bon nivell.<\/p>\n\n\n\n

El Diario, blog ‘Lectures’. 14\/01\/2016<\/p>\n\n\n\n

<\/a>Facebook<\/a><\/a> Twitter<\/a><\/a> Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

La bellesa de la convulsi\u00f3<\/a><\/p>\n\n\n\n

Una balena al cor de la ciutat<\/a><\/p>\n\n\n\n

Dietari: dues vides que s\u2019autoalimenten<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Mart\u00ed Dom\u00ednguez. Font: El Punt-Avui

La sega. Mart\u00ed Dom\u00ednguez. Proa, Barcelona, 2015. 347 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02016<\/a> El Diario<\/a> Narrativa<\/a> Mart\u00ed Dom\u00ednguez<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mart\u00ed Dom\u00ednguez, a trav\u00e9s de les novel\u00b7les dedicades al comte Buffon, al pintor Tischbein i a Goethe, a Voltaire i a C\u00e9zanne, ha aconseguit ordir un ambici\u00f3s cicle novel\u00b7l\u00edstic que, cosit amb una f\u00f3rmula \u00e0gil i ben greixada de difondre idees, ens mostra l\u2019evoluci\u00f3 de la modernitat i dels meandres de l\u2019aprehensi\u00f3 art\u00edstica. Ara, amb … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1673","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1673","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1673"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1673\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3849,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1673\/revisions\/3849"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1673"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}