{"id":1685,"date":"2022-04-28T06:57:02","date_gmt":"2022-04-28T06:57:02","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1685"},"modified":"2022-05-17T15:38:31","modified_gmt":"2022-05-17T15:38:31","slug":"art-i-vida-al-segle-xx-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/art-i-vida-al-segle-xx-2\/","title":{"rendered":"Art i vida al segle XX"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Els treballs que integren el llibre giren al voltant de tres grans eixos: l\u2019entitat individual i col\u00b7lectiva, l\u2019experi\u00e8ncia de la barb\u00e0rie i l\u2019horror, i, finalment, l\u2019obsessi\u00f3 dels creadors per l\u2019entitat del propi llenguatge art\u00edstic, els recursos expressius que es fan servir.
En el primer bloc, Enric Balaguer exposa com els artistes del segle XX tracten de somoure els ciments de la cultura dominant, i ho fan perqu\u00e8 consideren que el llenguatge i la cultura oficials imposen una determinada manera moral de veure les coses. Les vies d\u2019atac contra l\u2019estretor de la cultura burgesa s\u00f3n moltes, per\u00f2 totes coincideixen en la recerca d\u2019una nova vitalitat, d\u2019una connexi\u00f3 m\u00e9s directa amb la vida. Aix\u00f2 es tradueix en la fascinaci\u00f3 que van despertar en Gauguin, Picasso, Modigliani, Klee la vida i les arts primitives per tot el que tenen d\u2019ingenu\u00eftat, puresa i alegria, i perqu\u00e8 trenquen les barreres artificials que la nostra cultura ha imposat entre la fantasia i la realitat. Un dels noms representatius d\u2019aquesta tend\u00e8ncia en la literatura catalana seria, segons l\u2019autor, Salvat-Papasseit, per la mirada infantil, na\u00eff i popular que ofereixen els seus versos per parlar de les viv\u00e8ncies de la vida intima i quotidiana.
En un altre cap\u00edtol, s\u2019explora a trav\u00e9s de l\u2019obra de Pessoa, Picasso, Max Ernst i Palau i Fabre l\u2019obsessi\u00f3 de l\u2019art modern d\u2019assetjar la concepci\u00f3 monol\u00edtica i compacta de la identitat de les persones i mostrar que el jo \u00e9s un fenomen complex, compost per un conjunt d\u2019espills m\u00faltiples i en constant moviment. Una vegada s\u2019ha obert la caixa de Pandora, s\u2019abandona la imatge candorosa de l\u2019home i s\u2019explora sense contemplacions la complexitat de la vida humana, la seua vessant obscura. D\u2019aquesta manera, veurem en moltes obres la conviv\u00e8ncia del parad\u00eds i de l\u2019infern, de la pres\u00e8ncia del dolor i de la reflexi\u00f3 sobre l\u2019absurditat de la vida. Paral\u00b7lelament a una societat cada vegada m\u00e9s secular, es produeix una literatura, fonamentalment l\u00edrica, centrada en un misticisme gens religi\u00f3s, que s\u2019endinsa en el descobriment del m\u00e9s enll\u00e0 de les coses aparents.
Tanca el primer apartat una an\u00e0lisi que s\u2019allunya de les tem\u00e0tiques anteriors, per\u00f2 que entra de ple en la mirada subjectiva de l\u2019artista, com \u00e9s la que es d\u00f3na en la literatura i la pintura del paisatge. Ac\u00ed, a trav\u00e9s de l\u2019obra de Josep Pla i Joan Mir\u00f3, es planteja que la construcci\u00f3 art\u00edstica mai no \u00e9s objectiva, sin\u00f3 que hi intervenen la mem\u00f2ria, els referents cultural i socials de cada creador. Aix\u00f2 explica com en determinades \u00e8poques la selecci\u00f3 d\u2019un determinat paisatge est\u00e0 relacionada amb la mitificaci\u00f3 de la creaci\u00f3 d\u2019un imaginari nacional. Un exemple ben clar seria la mitificaci\u00f3 de l\u2019Empord\u00e0 en la pintura i literatura catalanes. Els autors abans esmentats van dur a terme un esfor\u00e7 de superaci\u00f3 d\u2019aquest tipisme amb una mirada m\u00e9s universalista.
En un segon apartat, Enric Balaguer estudia en l\u2019obra de Primo Levi, Paul Steinberg i Amat-Pinella els problemes i les directrius existencials i morals que t\u00e9 l\u2019escriptura que vol reflectir els horrors viscuts en els camps d\u2019extermini nazi. L\u2019infern, per\u00f2, no es va acabar amb la Segona Guerra Mundial, sin\u00f3 que ha continuat en molts altres pa\u00efsos, com ara els sud-americans. Amb motiu de La mort i la donzella<\/em>, d\u2019Ariel Dorfman, es reflexiona sobre les distintes maneres d\u2019encarar l\u2019experi\u00e8ncia del terror en un per\u00edode de reconstrucci\u00f3 democr\u00e0tica.
Tanquen el llibre dos densos assaigs centrats en la progressiva reflexi\u00f3 i problematitzaci\u00f3 del llenguatge art\u00edstic, bastits a partir de la reflexi\u00f3 sobre l\u2019obra de Duchamp, Brossa i Barthes, entre altres.
\u00c9s normal que en un llibre tan complex com aquest hi haja alguns punts febles. I jo els trobe en aquells pocs moments en qu\u00e8 l\u2019autor fa afirmacions gen\u00e8riques, com ara quan diu que el per\u00edode que vivim \u00e9s postmodern perqu\u00e8 el subjecte actual \u00e9s totalment fracturat i sense connexi\u00f3 entre les seues distintes parts, de manera que d\u00f3na origen a un art basat en el pastitx, que seria la traducci\u00f3 art\u00edstica de l\u2019esquizofr\u00e8nia. Aquestes s\u00f3n paraules molt grosses per deixar-les caure en quatre l\u00ednies. Els punts discutibles s\u00f3n m\u00ednims i no haurien d\u2019entelar les veritables aportacions del llibre, que en s\u00f3n moltes. Perqu\u00e8 Contra la modernitat i altres quimeres<\/em>, tot i la brevetat, \u00e9s un treball dens i de lectura f\u00e0cil que aporta an\u00e0lisis i suggeriments imprescindibles per comprendre els convulsos moviments de l\u2019art del segle vint.<\/p>\n\n\n\n

CAR\u00c0CTERS, n\u00ba22, gener 2003, p\u00e0g. 31<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Quatre d\u00e8cades de narrativa valenciana moderna<\/a><\/p>\n\n\n\n

Ren\u00e0ixer de les cendres<\/a><\/p>\n\n\n\n

Un \u00e0mbit d\u2019\u00e0mbits literaris<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Portada del llibre

Contra la modernitat i altres quimeres. Enric Balaguer. Pag\u00e8s editors, Lleida, 2002, 125 p\u00e0gs.

Etiquetes: 2003<\/a> Car\u00e0cters<\/a> <\/a>Assaig<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els treballs que integren el llibre giren al voltant de tres grans eixos: l\u2019entitat individual i col\u00b7lectiva, l\u2019experi\u00e8ncia de la barb\u00e0rie i l\u2019horror, i, finalment, l\u2019obsessi\u00f3 dels creadors per l\u2019entitat del propi llenguatge art\u00edstic, els recursos expressius que es fan servir.En el primer bloc, Enric Balaguer exposa com els artistes del segle XX tracten de … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1685","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1685","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1685"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1685\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3733,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1685\/revisions\/3733"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1685"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}