{"id":1700,"date":"2022-04-28T07:02:12","date_gmt":"2022-04-28T07:02:12","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1700"},"modified":"2022-05-12T12:59:25","modified_gmt":"2022-05-12T12:59:25","slug":"els-somnis-i-els-malsons-de-la-identitat-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/els-somnis-i-els-malsons-de-la-identitat-2\/","title":{"rendered":"Els somnis i els malsons de la identitat"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

La identitat personal i col\u00b7lectiva s\u00f3n termes esmunyedissos i ambivalents, per\u00f2 des de fa molt de temps dominen no nom\u00e9s la literatura sin\u00f3 tamb\u00e9 els discursos pol\u00edtics i socials. Aquestes problem\u00e0tiques s\u00f3n l\u2019eix de dos llibres de refer\u00e8ncia i que, cosa que no sempre \u00e9s f\u00e0cil d\u2019aconseguir, \u00e9s publiquen ara a Val\u00e8ncia i en el nostre idioma. S\u00f3n Comunitats imaginades<\/em> de l\u2019antrop\u00f2leg Benedict Anderson, publicat per l\u2019editorial Afers de Catarroja amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Universitat de Val\u00e8ncia, i Identitat. Converses amb Benedetto Vecchi<\/em> del soci\u00f2leg d\u2019origen polon\u00e9s Zygmunt Bauman, editat a Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019obra de Benedict Anderson, publicada per primera vegada 1983, \u00e9s a hores d\u2019ara tot cl\u00e0ssic sobre el tema. D\u2019entrada, perqu\u00e8 en uns temps que tenia mala premsa el nacionalisme, demanava que no se\u2019l tractara com una patologia social, ni se\u2019l veiera com un cosa pareguda a les ideologies. M\u00e9s aviat afirmava que calia entendre\u2019l com un fenomen que implicava tothom, els estats-nacions inclosos, i no nom\u00e9s a les nacionalitats reivindicatives. Per perplexos que ens puguem sentir davant d\u2019un fet tan dif\u00edcil de definir i a causa de les conseq\u00fc\u00e8ncies perverses que de vegades pot arribar a provocar, \u00e9s un concepte sociocultural i pol\u00edtic d\u2019abast universal. Perqu\u00e8 pert\u00e0nyer a cultura societ\u00e0ria, afegirien Kymlicka i altres entesos, \u00e9s essencial per al benestar de les persones.<\/p>\n\n\n\n

Els punts m\u00e9s innovadors de la interpretaci\u00f3 d\u2019Anderson residien en la consideraci\u00f3 de la naci\u00f3 com un artefacte cultural, com una comunitat imaginada \u2013que no hem de confondre amb necess\u00e0riament amb falsedat. \u00c9s a dir, per tal que un poble esdevinga en una nacionalitat li cal un discurs que el diferencie i el visualitze. Tenir, de fet, un projecte social determinat. \u00c9s un corrent que t\u00e9 molt present el dolor i la mort, tot transformant la fatalitat en continu\u00eftat i vincula, per tant, els morts amb aquells que encara no han nascut. En una paraula, la identitat nacional permet a les persones transcendir la seua mortalitat en vincular-les a temps immemorials, alhora que les projecta cap un futur indefinit.<\/p>\n\n\n\n

Els nacionalismes m\u00e9s potents, segons el autor, es consolidaren a partir del segle XVIII a gr\u00e0cies a la impremta i a la difusi\u00f3 de la novel\u00b7la, perqu\u00e8 va fer que la gent compartira el mateix imaginari social. Per\u00f2 s\u2019afermaren definitivament quan les lleng\u00fces impreses es convertiren en lleng\u00fces de l\u2019administraci\u00f3. Altres punts destacables d\u2019aquesta obra apassionant \u00e9s la import\u00e0ncia que tingueren les demarcacions administratives i els mapes que elaboraren els europeus en les col\u00f2nies perqu\u00e8 prefiguraren les fites dels futurs pa\u00efsos independents.<\/p>\n\n\n\n

Zygmunt Baumant \u00e9s actualment un dels soci\u00f2legs europeus de m\u00e9s prestigi i aconsegueix en aquest llibre breu un diagn\u00f2stic raonat i suggerent sobre els aspectes identitaris en una \u00e8poca dominada i abatuda per la inseguretat i les relacions globals. L\u2019autor considera que aquests temps de capitalisme avan\u00e7at, marcat per una globalitzaci\u00f3 forta, estan trastocant totalment i irremissiblement les estructures dels estats, les condicions de treball, la vida quotidiana i les relacions entre el jo i els altres. Desaparegudes les condicions d\u2019una societat tradicional i amb el progressiu desmantellament de l\u2019estat del benestar, s\u2019est\u00e0 escampant un creixent sentiment d\u2019inseguretat a causa, per exemple, de la privatitzaci\u00f3 de l\u2019esfera p\u00fablica i de la flexibilitat laboral. La dissoluci\u00f3 dels lligams socials fa que la gent no es preocupe tant per la just\u00edcia social i es concentre sols en la resoluci\u00f3 dels seus problemes.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa les relacions personals, les coses tampoc no van molt millor. Davant una vida canviant i r\u00e0pida, on no hi ha assegurada cap relaci\u00f3 permanent, la gent procura no comprometre\u2019s massa i \u00e9s decanta per la quantitat i les relacions fugisseres i poc compromeses com es poden establir a trav\u00e9s d\u2019internet. En un m\u00f3n tan poc estable pot sorgir la nost\u00e0lgia per la protecci\u00f3 comunit\u00e0ria i familiar. I tamb\u00e9 pot ser ferment dels fonamentalismes religiosos. L\u2019\u00fanic problema de la interpretaci\u00f3 de Bauman \u00e9s que peca de massa lineal: tot es dilueix, es liqu\u00effica. La idea d\u2019una modernitat liquida \u00e9s molt gr\u00e0fica, \u00e9s una imatge afortunada, per\u00f2 interpretar-ho tot en aqueixa direcci\u00f3 sembla un postura massa c\u00f2moda i interpretaci\u00f3 limitada pobra. Amb tot, \u00e9s un retrat ajustat dels problemes actuals relacionats amb la identitat i amb an\u00e0lisis agudes i raonables.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 19\/01\/2006<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a>\u00a0Twitter<\/a>\u00a0\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Viatge inici\u00e0tic i cat\u00e0rtic al m\u00f3n sorprenent del primer Estell\u00e9s<\/a><\/p>\n\n\n\n

Quatre d\u00e8cades de narrativa valenciana moderna<\/a><\/p>\n\n\n\n

Reflexions al voltant del llorentenisme i Fuster<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Portades del llibres

Comunitats imaginades. Benedict Anderson. Traducci\u00f3: M. \u00c0ngels Gim\u00e9nez. Afers-PUV, Val\u00e8ncia, 2005. 258 p\u00e0gs.
Identitat. Converses amb Benedetto Vecchi. Zygmunt Bauman. Traducci\u00f3: Librada Pi\u00f1ero. PUV, Val\u00e8ncia, 2005. 138 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02006<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Assaig<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La identitat personal i col\u00b7lectiva s\u00f3n termes esmunyedissos i ambivalents, per\u00f2 des de fa molt de temps dominen no nom\u00e9s la literatura sin\u00f3 tamb\u00e9 els discursos pol\u00edtics i socials. Aquestes problem\u00e0tiques s\u00f3n l\u2019eix de dos llibres de refer\u00e8ncia i que, cosa que no sempre \u00e9s f\u00e0cil d\u2019aconseguir, \u00e9s publiquen ara a Val\u00e8ncia i en el … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1700","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1700","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1700"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1700\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3221,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1700\/revisions\/3221"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1700"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}