{"id":1722,"date":"2022-04-28T07:13:08","date_gmt":"2022-04-28T07:13:08","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1722"},"modified":"2022-05-11T13:50:04","modified_gmt":"2022-05-11T13:50:04","slug":"lletres-de-batalla-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/lletres-de-batalla-2\/","title":{"rendered":"Lletres de batalla"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Dos nous llibres que pretenen de desemmascarar els intel\u00b7lectuals integristes en un cas, i les capelletes liter\u00e0ries en I’altre, de la cultura catalana actual.<\/p>\n\n\n\n

Des de la trona<\/em>, de Miquel Porta Perales, i El gos del poeta<\/em>, un conjunt d’articles editat per Albert Roig, tot i les difer\u00e8ncies, comparteixen, a banda de ser una segona part d’una singular croada, un to semblant: una voluntat incisiva, un inter\u00e8s de mossegar, de desemmascarar els \u00abintegristes de rostre hum\u00e0\u00bb, en un cas; mostrar-nos que els poetes m\u00e9s reconeguts amaguen sota un posat culte i assenyat uns interessos poc confessables i una mediocritat liter\u00e0ria digna de ser denunciada, en l’altre.<\/p>\n\n\n\n

Aquests llibres d’intencions tan generoses han aconseguit el que pretenien: fet soroll i provocar un di\u00e0leg de sords. La qual cosa no deixa de ser un \u00e8xit. Davant obres que utilitzen la desqualificaci\u00f3 i l’insult com a argument, normalment el millor \u00e9s callar i reservar el debat i l’argumentaci\u00f3 per a les que plantegen tesis serioses. Ara b\u00e9, en aquest cas em ve de gana parlar-ne perqu\u00e8 s\u00f3n obres que tracten q\u00fcestions que atenyen la societat liter\u00e0ria i trobe que cal examinar si l’artilleria pesant que amb tanta virul\u00e8ncia han disparat Porta Perales i Roig ha fet o no diana.<\/p>\n\n\n\n

Com el lector deu saber, aquestes pol\u00e8miques ja fa alguns anys que duren i les actituds cr\u00edtiques -que sobretot en el camp de la poesia han estat bastant generalitzades- sempre han sigut rebudes com un exercici higi\u00e8nic, com un element revitalitzador d’una poesia ensopida i carrinclona. Han passat els anys i els atacs continuen sent els mateixos. En aquest estat de coses, a mi em sembla curi\u00f3s que el discurs cr\u00edtic de Parcerisas siga t\u00f2pic i reiteratiu mentre que el d’altres continua sent fresc i innovador, que la literatura com a recerca de sentit de Parcerisas siga una can\u00e7oneta avorrida mentre que la idea de la poesia com a defensa del no sentit defensada per Hac Mor continue sent un reclam d’all\u00f2 m\u00e9s renovador… Sembla que hi ha idees que tenen la patent de la intemporalitat!<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 em pareix molt interessant que algunes suposades v\u00edctimes de la literatura oficial l’\u00fanica cr\u00edtica que han aportat ha estat un atac acusant els altres de ser els agents d’una cultura avorrida i curta de volada. Com sabem tots, ser v\u00edctima \u00e9s molt rendible, estalvia tenir responsabilitats. \u00c9s com si calguera tenir un enemic per tal d’autoafirmar-nos. Per aix\u00f2 els m\u00e9s entusiastes en aquesta batalla s’entesten a presentar una visi\u00f3 polaritzada. Ho ha dit Parcerisas i ho mant\u00e9 Roig en dir que all\u00f2 que est\u00e0 clar a hores d’ara \u00ab\u00e9s que tots els escriptors i mentors de la nostra poesia han hagut de definir-se i prendre partit per una po\u00e8tica o per l’altra\u00bb. Com si tingu\u00e9rem alguna necessitat de participar! I pose el meu cas com a exemple: per m\u00e9s que hom puga coincidir amb Albert Roig en el diagn\u00f2stic d’alguns problemes i en la simpatia per alguns poetes, com ara Haroldo de Campo i C\u00e9sar Vallejo, aix\u00f2 no implica que haja de coincidir en la interpretaci\u00f3 de la nostra poesia ni en les seues maneres. Aix\u00ed mateix crec que em poden interessar coses de Parcerisas i Roig, sense patir, de moment, cap trauma. A m\u00e9s, escoltant els uns i els altres sovint fa la impressi\u00f3 que una bona part de poetes dignes no existeixen.<\/p>\n\n\n\n

Albert Roig comen\u00e7a el pr\u00f2leg considerant que la mare de tots els mals \u00e9s la \u00abideologia de la normalitat\u00bb i critica aquesta \u00abd\u00e8ria de la nostra societat pol\u00edtica i els seus intel\u00b7lectuals a destriar qu\u00e8 forma part i qu\u00e8 ha de ser excl\u00f2s de la cultura catalana oficial\u00bb. El resultat, en conseq\u00fc\u00e8ncia, \u00e9s l’elogi de la mediocritat i la recerca de interessos cremat\u00edstics. Els nostres escriptors s\u00f3n una nul\u00b7litat absoluta. La poesia fa baixada quan la gent del Mall va fer seus els Jocs Florals de Barcelona, substitu\u00efts despr\u00e9s per la gent de Columna i els poetes de l’experi\u00e8ncia. I la cosa arriba als l\u00edmits amb l’afer del 92. Denunciar aquest esc\u00e0ndol i considerar aquesta festa com una romanalla em sembla perfecte; ara, considerar els participants poetes floralescos i \u00abpsic\u00f2pates de la poesia\u00bb em sembla un gra massa, perqu\u00e8, mirat en fred, quina difer\u00e8ncia hi ha entre els esmentats Jocs i un premi de nom? Li podem posar tota la literatura que vulguem, al final el que queda \u00e9s xec, prestigi i publicaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Les conclusions s\u00f3n interessants: nom\u00e9s poden ser bons cr\u00edtics els escriptors, i nom\u00e9s poden ser escriptors els qui no s\u00f3n \u00aboficials, pel que es veu ben pocs. I els col\u00b7laboradors del llibre combinen les dues coses. \u00c9s cert que hi ha bons cr\u00edtics i alguns articles interessants, per\u00f2 d’altres -pels interessos de l’editor- no passen de discrets, i alguns de recol\u00b7lectats mereixen passar a la posteritat…<\/p>\n\n\n\n

Des de la trona<\/em> de Miquel Porta Perales \u00e9s un pamflet en tota regla, que empra totes les armes al seu abast per fer- nos veure que si la seua obra \u00e9s un pamflet \u00e9s degut al fet de ser els autors comentats uns pamfletaris, i de fet alguns ho s\u00f3n. El seu objectiu \u00e9s demostrar que sota el rostre \u00abpac\u00edfic i carregat de bones intencions\u00bb s’amaga un \u00abintegrisme de rostre hum\u00e0\u00bb, que es manifesta en tres formes: la religiosa, la filos\u00f2fica i la s\u00f2cio-pol\u00edtica. Entre les seues v\u00edctimes figuren intel\u00b7lectuals com V\u00e1zquez Montalb\u00e1n o Joaquim Sempere, fil\u00f2sofs com Rafael Argullol o Vict\u00f2ria Camps, ling\u00fcistes com Josep Murgades o Maria Llu\u00efsa Pazos, historiadors com Josep Fontana, religiosos com Narc\u00eds Jubany o Ricard Maria Carles, i representants de l’\u00e0mbit art\u00edstic (Oriol Bohigas, Antoni T\u00e0pies i Francesc Parcerisas). Tot un calaix de sastre dif\u00edcil de lligar, per\u00f2 ideal per a les seues pretensions. La flaca de l’autor s\u00f3n la gent de m\u00e9s anomenada i adscrita a l’esquerra pol\u00edtica. Per Porta Perales tota persona defensora d’una actitud cr\u00edtica davant el poder i la societat \u00e9s sospitosa, at\u00e8s que darrere de tanta bondat hi ha amagades les reixes d’un r\u00e8gim autoritari. Aix\u00ed, curt i ras.<\/p>\n\n\n\n

Com ho argumenta el Porta Perales? D’entrada, aprofita una certa beateria d’un llenguatge una mica desfasat, les afirmacions una mica et\u00e8ries que els autors fan servir per al seu objectiu, per donar visions sobre personatges o institucions que de vegades poc tenen a veure amb el present. Amb aquestes febleses i frases descontextualitzades fabrica la imatge que li conv\u00e9: la d’uns \u00e9ssers il\u00b7luminats, dogm\u00e0tics. Aix\u00ed V\u00e1zquez Montalb\u00e1n \u00e9s el representant \u00abm\u00e9s emblem\u00e0tic de l’intel\u00b7lectual falsari\u00bb. Les argumentacions de Fontana s\u00f3n \u00abpur estalinisme. Per cinisme.\u00bb No importa que Fontana critique els r\u00e8gims comunistes: a Porta Perales li \u00e9s suficient trobar algunes valoracions r\u00edgides en alguns dels seus llibres te\u00f2rics per arribar a aquesta conclusi\u00f3 inapel\u00b7lable. Per ell l’evoluci\u00f3 de les persones i els matisos no existeixen. O s\u00f3n blancs o s\u00f3n negres. Aix\u00f2 no vol dir que no hi puga haver alguns encerts en les seues diatribes, en alguns casos ho tenia ben f\u00e0cil, per\u00f2 la manera d’argumentar i la visi\u00f3 tan esbiaixada que fa els invalida.<\/p>\n\n\n\n

A pesar de tot, em sorpr\u00e8n que un home culte, experimentat ressenyista i amb una capacitat per a la s\u00edntesi i per a les valoracions, s’aventure en empreses tan temer\u00e0ries com aquestes. Un lamenta tant d’esfor\u00e7 per tan poc i, a m\u00e9s, temes molt atractius com \u00e9s la relaci\u00f3 entre l’home de lletres i el poder, els tipus de models d’intel\u00b7lectual, la concepci\u00f3 de la realitat de les distintes visions ideol\u00f2giques… queden en la seua obra sense examinar. Temes que demanen una revisi\u00f3 cr\u00edtica. En fi, seria agra\u00efble que tinguera en compte en els seus propers projectes autors liberals m\u00e9s seriosos que els exemples de Popper o l’escola francesa, com ara Isaiah Berlin o Allan Bloom.<\/p>\n\n\n\n

EL TEMPS, p\u00e0g. 71, 08\/08\/1994<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original:\u00a0\"PDFlletres-de-batalla.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a>\u00a0Twitter<\/a>\u00a0\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Una passi\u00f3 amorosa en la Val\u00e8ncia del quatre-cents<\/a><\/p>\n\n\n\n

Tot parla de tu<\/a><\/p>\n\n\n\n

Quatre d\u00e8cades de narrativa valenciana moderna<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Albert Roig \/ Miquel Porta Perales
Des de la trona. Fonamentalistes i nost\u00e0lgics a la cultura catalana actual. Miquel Porta Perales. Editorial Laertes, Barcelona, 1994
El gos del poeta. Albert Roig (editor). Editorial Emp\u00faries. Barcelona, 1994
Etiquetes:\u00a01994<\/a> El Temps<\/a> Assaig<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dos nous llibres que pretenen de desemmascarar els intel\u00b7lectuals integristes en un cas, i les capelletes liter\u00e0ries en I’altre, de la cultura catalana actual. Des de la trona, de Miquel Porta Perales, i El gos del poeta, un conjunt d’articles editat per Albert Roig, tot i les difer\u00e8ncies, comparteixen, a banda de ser una segona part … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1722","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1722","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1722"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1722\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2895,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1722\/revisions\/2895"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1722"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}