{"id":1724,"date":"2022-04-28T07:13:23","date_gmt":"2022-04-28T07:13:23","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1724"},"modified":"2022-05-19T14:26:34","modified_gmt":"2022-05-19T14:26:34","slug":"lescriptura-de-les-inquietuds-i-els-dies-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/lescriptura-de-les-inquietuds-i-els-dies-2\/","title":{"rendered":"L\u2019escriptura de les inquietuds i els dies"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Si fa dos anys ens va regalar un extraordinari llibre de poemes en prosa titulat Del clam de Jas\u00f3<\/em>, ara Vicent Alonso ens sopr\u00e9n amb el conreu d\u2019un g\u00e8nere nou, l\u2019assaig, en la seua traject\u00f2ria liter\u00e0ria. Amb Trajecte circular. Notes d\u2019un dietari<\/em> ha merescut el Premi d\u2019Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta corresponent a l\u2019any 2003. Com el t\u00edtol indica, no es tracta d\u2018un dietari convencional. El que conta l\u2019autor forma part de l\u2019any 2000 i est\u00e0 distribu\u00eft per estacions. Per com l\u2019autor volia que l\u2019escriptura anara m\u00e9s enll\u00e0 de la tirania del calendari, l\u2019obra s\u2019organitza amb fragments aut\u00f2noms que, com diu el mateix autor, presenten una fotografia del que ha viscut i de tot all\u00f2 que l\u2019inquieta.<\/p>\n\n\n\n

Com tot dietari, Trajecte circular<\/em> apareix com a una suite<\/em> liter\u00e0ria en la qual no hi ha una veritable continu\u00eftat, sin\u00f3 que all\u00f2 que enlla\u00e7a i cohesiona les distintes notes, el conjunt de les p\u00e0gines, \u00e9s l\u2019estil singular de l\u2019autor, que entrada a entrada crea un ordit on cada cosa repercuteix en totes les altres. Aix\u00ed, al llarg del llibre creix davant de lector un personatge, una vida, una visi\u00f3, una veu.<\/p>\n\n\n\n

Encara que no totes les p\u00e0gines pertanyen estrictament a l\u2019\u00e0mbit de l\u2019assaig, s\u00ed que podem considerar-lo, en termes generals, com a tal, ja que l\u2019assaig no \u00e9s tant una estructura formal, com, per dir-ho en paraules de Juan Marichal, una operaci\u00f3 liter\u00e0ria, una esp\u00e8cie de predisposici\u00f3 a pensar i pesar les coses que ens passen. Per aix\u00f2, aquest depurat dietari esdev\u00e9 en els mans de l\u2019autor una forma d\u2019assajar-se, de comprendre o simplement de constatar all\u00f2 viscut a trav\u00e9s de l\u2019escriptura, En altres paraules, l\u2019escriptura en convertir-se en una pr\u00e0ctica di\u00e0ria, o quasi, es converteix en una manera de pensar i d\u2019actuar, en una manera de viure. Viure amb la literatura i des de la literatura no \u00e9s un gest exhibicionista, ni molt menys. \u00c9s una part central del pensament de \u2018autor. Les cites que fa Vicent Alonso mai no s\u00f3n gratu\u00eftes, s\u00f3n m\u00e9s aviat altres mirades, altres sensibilitats que ajuden afinar la nostra percepci\u00f3 de les coses, que permet multiplicar les nostres visions sobre complexa realitat que ens envolta.<\/p>\n\n\n\n

En aquest tipus de llibres s\u00f3n enormes i variades els temes i les refer\u00e8ncies, i com si seguirem el voleig d\u2019una abella, viatgem de Picassent a Xodos, de Val\u00e8ncia a Finl\u00e0ndia, de la poesia Valente a la infantesa de l\u2019autor, dels rosers al cinema, de la poesia actual a Dante, etc. Com en tot assaig, no podien faltar les refer\u00e8ncies a l\u2018actualitat pol\u00edtica i cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0, com ara la pol\u00e8mica creaci\u00f3 de l\u2019Acad\u00e8mia de la Llengua Valenciana o algunes sucoses an\u00e8cdotes que tenen coma protagonistes escriptors actuals. Amb tot, el m\u00e9s valu\u00f3s \u00e9s el gruix de la veu que va creixent a mesura que explica les coses. Un dels punts que m\u00e9s destaca Alonso \u00e9s que per damunt d\u2019una interpretaci\u00f3 compacta i definitiva de la realitat, cal defensar i cercar una mirada m\u00faltiple de les coses, sense oblidar que l\u2019ambig\u00fcitat \u00e9s una part essencial de la vida, i que sovint vegades nom\u00e9s aconseguim explicacions fragment\u00e0ries de les coses.<\/p>\n\n\n\n

Tot plegat, un llibre fecund en incitacions i idees, que ens presenta un escriptor que t\u00e9 un cap ben moblat, entestat en gaudir dels matisos que l\u2019ofereixen les experi\u00e8ncies de la vida. No voldria acabar aquest paper sense deixar ben clar que Trajecte circular<\/em> \u00e9s un llibre molt ben escrit, amb un estil elegant i suggerent, clar i prec\u00eds fins i tot en els moments m\u00e9s dif\u00edcils. Una prosa aix\u00ed incita la lectura i convida a la reflexi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 25\/03\/2004<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:<\/p>\n\n\n\n

 L’aura contaminada de Val\u00e8ncia<\/a><\/p>\n\n\n\n

Quatre d\u00e8cades de narrativa valenciana moderna<\/a><\/p>\n\n\n\n

Pulsions en un moviment permament<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Portada del llibre

Trajecte circular. Notes d’un diari. Vicent Alonso. Edicions Bromera. Alzira, 2004. 337 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02004<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Assaig<\/a> Vicent Alonso<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Si fa dos anys ens va regalar un extraordinari llibre de poemes en prosa titulat Del clam de Jas\u00f3, ara Vicent Alonso ens sopr\u00e9n amb el conreu d\u2019un g\u00e8nere nou, l\u2019assaig, en la seua traject\u00f2ria liter\u00e0ria. Amb Trajecte circular. Notes d\u2019un dietari ha merescut el Premi d\u2019Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta corresponent a l\u2019any 2003. Com el … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1724","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1724","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1724"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1724\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4121,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1724\/revisions\/4121"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1724"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}