{"id":1728,"date":"2022-04-28T07:14:12","date_gmt":"2022-04-28T07:14:12","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1728"},"modified":"2022-05-19T14:27:06","modified_gmt":"2022-05-19T14:27:06","slug":"setge-al-rigor-i-al-gaudi-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/setge-al-rigor-i-al-gaudi-2\/","title":{"rendered":"Setge al rigor i al gaudi"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

La traject\u00f2ria de Vicent Alonso \u00e9s singular. De formaci\u00f3 filos\u00f2fica, human\u00edstica, es dedic\u00e0 prou aviat a l\u2019ensenyament de la literatura catalana a la Universitat de Val\u00e8ncia, on es va decantar \u2013encara que no nom\u00e9s- a ensenyar narrativa des d\u2019una \u00f2rbita formal, en el marc de la narratologia, sempre bastant preocupat per la literalitat com a factor clau de definici\u00f3 del que \u00e9s la literatura. Siga com es vulga, a partir d\u2019un moment determinat es va fer perceptible una transformaci\u00f3 important i el costat m\u00e9s human\u00edstic comen\u00e7\u00e0 a surar en la seua mirada: es posa de manifest la idea que la literatura \u00e9s una via important de coneixement d\u2019un mateix i del m\u00f3n, i no t\u00e9 perqu\u00e8 estar barallada amb altres camins d\u2019explorar la realitat, com pot ser el cient\u00edfic o el filos\u00f2fic. M\u00e9s aviat, no hi ha cap ra\u00f3 que els obligue a vigilar-se amb les ungles afilades, m\u00e9s aviat s\u00f3n talaies que es poden complementar ja que pertanyen a \u00e0mbits diferents del coneixement i no hi ha motius objectius per fer-se la guitza m\u00fatuament.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s f\u00e0cil pensar que la conflu\u00e8ncia d\u2019interessos en Vicent Alonso es manifestara i es consolidara a partir del moment en qu\u00e8 l\u2019autor valenci\u00e0 s\u2019entest\u00e0 en transvasar l\u2019univers de Michel de Montaigne, que t\u00e9 com a exemple llampant els Assaigs<\/em>, a un \u201ccatal\u00e0 matisadament valenci\u00e0\u201d, aventura que conclou ara amb el Diari de viatge<\/em> que Montaige va fer a Roma per tal que el Vatic\u00e0 li donara els vist i plau als seus raonaments. El Diari no t\u00e9 el valor literari dels Assaigs<\/em>, per\u00f2 t\u00e9 un gran valor hist\u00f2ric, ja que va ser planejat per reflectir els moviments de la ruta, les formes vida de cada poblaci\u00f3 que visitaven, les diferents maneres de viure el sentiment religi\u00f3s que es trobaven al llarg de l\u2019itinirari que feren. Al mateix temps, el diari detalla l\u2019evoluci\u00f3 de la malaltia que patia Montaigne, els banys que feia, l\u2019aigua que bevia, els c\u00f2lics que patia i pedres que expulsava… Tot plegat, l\u2019experi\u00e8ncia acumulada va a dur a pensar Montaigne que l\u2019experi\u00e8ncia \u00e9s una de les fonts del coneixement, fet que determinar\u00e0 la perspectiva del darrer llibre dels Assaigs, sense dubte el millor i el m\u00e9s actual. El Diari de viatge<\/em> va encap\u00e7alat per un estudi, al meu entendre, molt complet de Vicent Alonso i on troben els punts m\u00e9s importants que planteja el text i el seu efecte en la obra posterior, bastit com un di\u00e0leg fecund amb els estudiosos m\u00e9s representatius del text.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019amplitud d\u2019afanys segurament comen\u00e7\u00e0 a \u201cvisualitzar-se\u201d en el Trajecte circular<\/em> i en els articles que comen\u00e7\u00e0 a generar Vicent Alonso i es publicaren fonamentalment a l\u2018Avui, Car\u00e0cters i El Pa\u00eds. El lector els podr\u00e0 trobar reunits ara en el llibre que comentem: A manera de tasc\u00f3<\/em>, que recull papers publicats de 1992 fins a 2010, i on trobar\u00e0 una amplia gamma d\u2019afanys, d\u2019autors i llibres, molts dels quals procedeixen d\u2019altres literatures, d\u2019ara i d\u2019altres temps. L\u2019autor \u00e9s poeta, per\u00f2 \u00e9s un degustador refinat de les diverses modalitats narratives. Ac\u00ed mostra tirada, entre altres, per una literatura de subtileses, que sota la futilitat aflora la complexitat psicol\u00f2gica dels humans. Em venen a la mem\u00f2ria Rodoreda, Manfield, Cheever, Roth, Maxwell. Tamb\u00e9 l\u2019atreuen les propostes basades en la mem\u00f2ria o amb un fort comprom\u00eds, per\u00f2 revestides amb un fort treball literari; Tabucci, Carme Riera, Chirbes, Sebald. La llista d\u2019autors \u00e9s llarga i no falten t\u00edtols i autors que aporten potencia, personalitat o joves en\u00e8rgics o arriscats. L\u2019obra \u00e9s tamb\u00e9 un di\u00e0leg constant amb altres g\u00e8neres: el cinema, la m\u00fasica i la pintura.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019autor al pr\u00f2leg s\u2019afanya a bandejar l\u2019etiqueta de cr\u00edtic. Pel tipus de lectura que exerceix. No li ho anem a discutir: l\u2019autor sempre t\u00e9 ra\u00f3 i, a m\u00e9s, en t\u00e9 motius. No li interessa dissenyar mapes d\u2019una literatura, ni vol exhaurir cap q\u00fcesti\u00f3. Vol anar per lliure: moure\u2019s per motius personals sense la tirania de l\u2019actualitat. En aquesta din\u00e0mica, sovint es veu escrivint perqu\u00e8 algun llibre l\u2019empeny a fer-ho. \u00c9s el joc del di\u00e0leg. Amb aquests punts de partida, l\u2019autor renuncia sovint a projectar una mirada global d\u2019un llibre i es centra en un aspecte, un problema o en una seq\u00fc\u00e8ncia, etc.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha comentaristes que s\u2019admiren i hi ha a comentaris que de vegades tens la necessitat de dir-los gr\u00e0cies perqu\u00e8 fugen de postures marcades, escapen de visions c\u00f2modes i miren d’aportar una perspectiva no sempre habitual, i extrauen els m\u00e0xims matisos per comprendre. Aix\u00f2 es percep en el cas de la pol\u00e8mica que fa uns anys es va produir sobre Carner. Veiem un Alonso sempre encuriosit, atent, disposat a revisar idees que fa deu o vint anys eren \u00fatils per\u00f2 a hores d\u2019ara potser caldria revisar-les per evitar que congelen temptatives de llenguatges valentes i visions agosarades. I, m\u00e9s encara en una literatura com la nostra, obsedida de viure a la defensiva, que \u00e9s una forma com una altra de tancar els ulls a les excitacions que duen les tempestes del present.<\/p>\n\n\n\n

La lectura dels papers del llibre ens ofereix idees de llarg abastat que cal consignar ara i ac\u00ed. D\u2019entrada, una obertura mental imprescindible a fi de gaudir de tots els replecs i reptes est\u00e8tics i de pensament. De fet, per a Vicent, la poesia, la literatura, s\u00f3n formes importants de coneixement i tamb\u00e9 de pensament; per tant, \u00e9s di\u00e0leg constant i obert a altres autors i arts. L\u2019important \u00e9s no caure en radicalismes desbocats, en negacions sense trellat. All\u00f2 rellevant \u00e9s que la literatura s\u2019amere de vida, de sentits, que no la defuja, ho fa\u00e7a des de la mirada est\u00e8tica que siga, per\u00f2 que hi haja vida, la que siga. En altres moments es posiciona contra visions reduccionistes que veuen v\u00e0lida nom\u00e9s l\u2019actualitat estricta i menyspreen tot all\u00f2 que t\u00e9 a veure amb la tradici\u00f3. La defensa de la tradici\u00f3 no es basa en la mitificaci\u00f3, sin\u00f3 en la urg\u00e8ncia de travessar fronteres \u2013mentals\u2013 i exercir l\u2019empatia cap a l\u2019altre, en aprendre del contrast… Ac\u00ed trobem els plats forts, per\u00f2 Alonso tamb\u00e9 defensa sovint l\u2019emoci\u00f3 pura a partir dels detalls, de la sensibilitat d’una escena, d\u2019una seq\u00fc\u00e8ncia, de la for\u00e7a d\u2019un detall de la realitat convertit en explosi\u00f3 est\u00e8tica.<\/p>\n\n\n\n

A manera de tasc\u00f3 \u00e9s moltes m\u00e9s coses de les dites ac\u00ed, per\u00f2 crec que el que hem dit \u00e9s suficient per comprendre l\u2019amplitud de mires que proposa el llibre, escrit amb prosa de voluntat liter\u00e0ria, amb arguments n\u00edtids i s\u00f2lids, i pensat amb una mirada apassionada i reticent alhora. \u00c9s un llibre i una aportaci\u00f3 important en la nostra petita, per\u00f2 ja s\u00f2lida hist\u00f2ria de llibres dedicats a la reflexi\u00f3 sobre la literatura i la viv\u00e8ncia est\u00e8tica.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 13\/06\/2012<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFsetge-al-rigor-i-al-gaudi.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Quan la realitat dansa en la ficci\u00f3<\/a><\/p>\n\n\n\n

Saltant d\u2019una travessa a l\u2019altra<\/a><\/p>\n\n\n\n

C\u00e9zanne: poesia i pensament fets pintura<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Portades del llibres

Diari de viatge. Michel de Montaige. Traducci\u00f3 i edici\u00f3 de Vicent Alonso. Edicions La Miranda, Barcelona, 2012. 331 p\u00e0gs.
A manera de tasc\u00f3. Notes sobre literatura. Vicent Alonso. PUV, Val\u00e8ncia, 2012. 386 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02012<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Assaig<\/a> Michel de Montaigne<\/a> Vicent Alonso<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La traject\u00f2ria de Vicent Alonso \u00e9s singular. De formaci\u00f3 filos\u00f2fica, human\u00edstica, es dedic\u00e0 prou aviat a l\u2019ensenyament de la literatura catalana a la Universitat de Val\u00e8ncia, on es va decantar \u2013encara que no nom\u00e9s- a ensenyar narrativa des d\u2019una \u00f2rbita formal, en el marc de la narratologia, sempre bastant preocupat per la literalitat com a … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1728","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1728","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1728"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1728\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4123,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1728\/revisions\/4123"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1728"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}