{"id":1746,"date":"2022-04-28T07:17:26","date_gmt":"2022-04-28T07:17:26","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1746"},"modified":"2022-05-12T14:10:35","modified_gmt":"2022-05-12T14:10:35","slug":"homenatge-a-joan-m-monjo-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/homenatge-a-joan-m-monjo-2\/","title":{"rendered":"Homenatge a Joan M. Monjo"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Joan M. Monjo, per a l\u2019estudiant que vaig ser al final dels anys 70, era un dels protagonistes del reviscolament cultural i literari que volien llavar la cara a la literatura, a la poca literatura, que \u00e9s feia en catal\u00e0 ac\u00ed. Es pretenia construir, diria jo, una literatura amb cara i us. Una embranzida liter\u00e0ria que em sorprenia per la seu vitalitat. Aquells escriptors joves representaven als meus ulls una injecci\u00f3 de normalitat i d\u2019aires moderns a la literatura que es feia en la nostra llengua.<\/p>\n\n\n\n

A banda de la literatura juvenil (Les ales d\u2019\u00c0ngel Vidal<\/em>, El llenguatge dels cavalls<\/em>) i les biografies a personatges de la Safor com Dami\u00e0 Catal\u00e0 i Gon\u00e7al Castell\u00f3), per a mi Monjo \u00e9s sobretot l\u2019autor de tres t\u00edtols: Oh!<\/em>, Ducat d\u2019ombres<\/em>, Esborreu-me la mem\u00f2ria!<\/em>. Ara afigiria 77 mirades a un mateix paisatge<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Oh!<\/em>, de 1979, potser avui no represente gran cosa, per a mi cont\u00e9 un cert valor sentimental. Del llibre em va cridar l\u2019atenci\u00f3 que no era una novel\u00b7la, era un dietari breu, potser el primer que es feia; em sorprengu\u00e9 la seua frescor i veure com el llenguatge menut de la vida de cada dia passava a ser literatura, i no literatura de sainet, costumista, sin\u00f3 literatura estrictament contempor\u00e0nia on descobria el tros de m\u00f3n en qu\u00e8 es movia i era. Eren trossos de vida, escenes que remeten a un paisatge i a uns personatges que conformaven el m\u00f3n de Monjo, per\u00f2 tamb\u00e9 el del seus lectors. Aquests peda\u00e7os de vida descontextualitzats podien esdevenir estranys, irreals. Era escriptura de primers impulsos, destil\u00b7lats, na\u00eff, terral, per\u00f2 viva, exaltant.<\/p>\n\n\n\n

Ara el Monjo m\u00e9s conegut, valorat, \u00e9s, sense cap mena de dubte, el de Ducat d\u2019ombres<\/em>, llibre mereixedor de l\u2019Andr\u00f2mina dels Premis Octubre de l\u2019any 1982. Aquest t\u00edtol sempre m\u2019evoca la imatge d\u2019un Monjo admirador d\u2019un altre Joan, el Joan Perucho, aquell mestre de les barreges d\u2019hist\u00f2ria i la fantasia m\u00e9s delirant.<\/p>\n\n\n\n

Del descobriment del llenguatge quotidi\u00e0 dels papers anteriors passem a l\u2019esclat de la llengua, al goig pur del llenguatge, al descobriment de les potencialitats del catal\u00e0. La literatura com a embriagament. La necessitat de fabricar una llengua exuberant, llampant. Des d\u2019aquesta \u00f2rbita, s\u2019ent\u00e9n el submergiment en el barroc. Un referent constant en la sensibilitat liter\u00e0ria de l\u2019\u00e8poca. Sota la batuta de Joan Perucho i de les nostres rondalles el context hist\u00f2ric de Ducat d\u2019ombres<\/em> ens transporta cap a un m\u00f3n irreal, m\u00e0gic, d\u2019un jard\u00ed de bra\u00e7os humans i a una espectral escena final. Llegida ara molts passatges esdevenen innocents, embafosos, per\u00f2 inevitable. Per\u00f2 ho hem de veure com un com un proc\u00e9s, d\u2019aprenentatge i descobriments. Hi ha d\u00e8ficits, per\u00f2 tamb\u00e9 troballes, sobretot una sensibilitat i moments afortunats, com ara el paisatge del final que a hores d\u2019ara encara es mant\u00e9 inquietant.<\/p>\n\n\n\n

En alguna conversa que vaig mantenir l\u2019any 85 amb el Joan, per a la meua sorpresa, defensava una prosa despullada, neta, sense floritures. I aquesta escriptura \u00e9s la que posar\u00e0 en marxa en la seua prosa posterior, i es la que condueix la seua novel\u00b7la Esborreu-me la mem\u00f2ria!<\/em>, una novel\u00b7la folletinesca. Ac\u00ed ens embarca en una vida d\u2019extraordin\u00e0ries transformacions que abasta un per\u00edode de m\u00e9s de vuitanta anys. En 117 p\u00e0gines. Els personatges esquem\u00e0tics, els falta una mica m\u00e9s intensitat. Per\u00f2 la novel\u00b7la t\u00e9 dos molts bons moments: quan mor sa mare, moment en qu\u00e8 recorda una frase seua: \u201cla mare no diu res… Fabi\u00e0… pareix que nom\u00e9s sigues fill d\u2019eixa dona…\u201d. (73-78) i el final quan Olvido esdev\u00e9 una altra vegada Artura.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 en resta avui, de Joan Monjo? Segurament cap obra a hores d\u2019ara \u00e9s mant\u00e9 tota sencera, per\u00f2, amb tot, vull recordar-ne tres aspectes: l\u2019impuls de literaturitzar una llengua quotidiana; despr\u00e9s, la temptativa d\u2019adaptar la modernitat del barroquisme fant\u00e0stic i, per \u00faltim, l\u2019obsessi\u00f3 per la de depuraci\u00f3 de l\u2019estil. Potser no va acabar d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 de la temptativa, per\u00f2 crec que \u00e9s de just\u00edcia valorar-ne i recordar-ne l\u2019intent i els moments fulgurants, per breus que siguen, de la seua obra.<\/p>\n\n\n\n

Intervenci\u00f3 en l’HOMENATGE A L’AUTOR, organitzat per l’AELC i celebrat a l’Octubre CCC, el 19 d’abril de 2007. Amb la participaci\u00f3 de Francesc Calafat, Ignasi Mora, Jaume P\u00e9rez Montaner i Josep Piera. I la lectura de fragments de l\u2019obra de l\u2019escriptor de Gandia, a c\u00e0rrec de Manuel Molins, Isabel Robles i Manuel Rodr\u00edguez Castell\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a>\u00a0Twitter<\/a>\u00a0\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

El teatre de Manuel: la tralla que allibera<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019univers dens de l\u2019alfabet<\/a><\/p>\n\n\n\n

C\u00e9zanne: poesia i pensament fets pintura<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Joan M. Monjo

Etiquetes:\u00a02007<\/a> Homenatges\/Presentacions<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Joan M. Monjo, per a l\u2019estudiant que vaig ser al final dels anys 70, era un dels protagonistes del reviscolament cultural i literari que volien llavar la cara a la literatura, a la poca literatura, que \u00e9s feia en catal\u00e0 ac\u00ed. Es pretenia construir, diria jo, una literatura amb cara i us. Una embranzida liter\u00e0ria … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1746","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1746","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1746"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1746\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3263,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1746\/revisions\/3263"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1746"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}