{"id":1756,"date":"2022-04-28T07:18:41","date_gmt":"2022-04-28T07:18:41","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1756"},"modified":"2022-05-19T15:43:47","modified_gmt":"2022-05-19T15:43:47","slug":"presentacio-de-poemes-de-la-resistencia-chicana-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/presentacio-de-poemes-de-la-resistencia-chicana-2\/","title":{"rendered":"Presentaci\u00f3 de \u00abPoemes de la resist\u00e8ncia chicana\u00bb"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Quan se\u2019m va proposar presentar el llibre vaig acceptar de seguida per dues raons.<\/p>\n\n\n\n

En primer lloc, perqu\u00e8 encara que feia anys i panys que no ens v\u00e9iem, Carme Manuel em mereix un gran respecte. Des de sempre. Des que vam ser companys de carrera, que fa quatre dies si no vaig errat. En aquells temps era ja un coet i sembla que continua sent-ho. Manifestava molts interessos, lligats a la sensibilitat i al gust per la literatura. I, si no m\u2019equivoque, l\u2019any 80 i tants jo i uns amics li vam publicar en una revisteta anomenada \u00abEl\u00b7lipsi\u00bb un conte d\u2019\u00c0ngela Carter.<\/p>\n\n\n\n

El segon motiu va connectat amb el darrer que he dit, la sensibilitat liter\u00e0ria. Carme Manuel, com tot els presents saben, orienta la seua activitat professional al m\u00f3n acad\u00e8mic, a l\u2019estudi de la literatura nord-americana. I, a banda, de dirigir la Biblioteca Javier Coy d\u2019estudis nord-americans, ha publicat algunes panor\u00e0miques sobre la literatura nord-americana que fan bona pinta, com ara Mito e innovaci\u00f3n en la narrativa estadounidense del nuevo sur (1879-1918)<\/em> (1994) i La literatura de Estados Unidos desde sus or\u00edgenes hasta la Primera Guerra Mundial<\/em> (2006). Al costat d\u2019aix\u00f2, i lligada a ella, clar est\u00e0, Carme Manuel ha dedicat moltes hores a la traducci\u00f3, que no sempre tinc clar que estiga ben valorada en els cercles de l\u2019acad\u00e8mica. Ho estiga o no, tan se val. Al menys la gent que est\u00e0 tocada per la literatura estem molt agra\u00efts a totes aquells que es dediquen a l\u2019art noble, i no sempre ben pagat, de la traducci\u00f3 pel servei que ens fan.<\/p>\n\n\n\n

Els te\u00f2rics m\u00e9s heavys<\/em> sempre ressalten que tota traducci\u00f3 \u00e9s una tra\u00efci\u00f3. \u00c9s una accepci\u00f3 possible del terme. Sense dubte, n\u2019hi ha d\u2019altres. En tota transacci\u00f3 humana i comunicativa, sens dubte hi ha p\u00e8rdues, per\u00f2 tamb\u00e9 fidelitats. Tot dep\u00e9n de la voluntat i del rigor del receptor, en aquest cas del traductor. En la meua modesta manera d\u2019entendre el tema, el transvasament d\u2019un text d\u2019un idioma a un altre t\u00e9 molt a veure amb la generositat i l\u2019agra\u00efment. Ho dic per l\u2019esfor\u00e7 i l\u2019enriquiment per fer teu un altre m\u00f3n. Vist des d\u2019un punt de mira col\u00b7lectiu, la traducci\u00f3 \u00e9s un pulm\u00f3 per a tota literatura, perqu\u00e8 suposa la incorporaci\u00f3 d\u2019altres experi\u00e8ncies, altres mirades, altres sensibilitats i altres llenguatges. Aquesta \u00e9s la ra\u00f3, pelat i ras, per la qual en la nostra cultura hi ha hagut una obsessi\u00f3 per convertir en nostra la veu d\u2019altres. Perqu\u00e8 si no hi ha recepci\u00f3 i di\u00e0leg amb all\u00f2 que es fa al m\u00f3n, dif\u00edcilment pot haver vida i literatura en condicions saludables.<\/p>\n\n\n\n

La relaci\u00f3, com ja ha estat dit, de Carme Manuel amb traducci\u00f3 a hores d\u2019ara ja \u00e9s llarga. Ha tradu\u00eft tant al castell\u00e0 com al catal\u00e0, encara que s\u2019ha esplaiat una mica m\u00e9s, crec, amb el valenci\u00e0. Ha tradu\u00eft prosa, sobretot llibres orientats a un p\u00fablic juvenil. Ha fet versions de cl\u00e0ssics, com Thomas Harry i Joseph Conrad, i novel\u00b7les de d\u2019autors contemporanis. Ara recorde Cremant<\/em>, un t\u00edtol que van funcionar molt b\u00e9. Carme ha tingut una forta tirada per la poesia. Ha tradu\u00eft cl\u00e0ssics moderns com Emily Dickinson i Herman Melville. Dins del g\u00e8nere la tasca s\u2019ha caracteritzat per donar veu a grups minoritaris, d\u2019escriptors pertanyents a comunitats amb una hist\u00f2ria complicada, marcada,e alguns casos, per la trag\u00e8dia i per la voluntat de voler mantenir, contra tot pron\u00f2stic, una identitat cultural i liter\u00e0ria. En aquesta l\u00ednia, Carme ha tradu\u00eft, entre altres coses, poesia gal\u00b7lesa del segle XX, juntament amb J. V. Garcia Raffi, poesia de dones afroamericanes dels segles XIX i XX, un poeta d\u2019origen indi, Gerald Vizenor (Quasi terra<\/em>) i ara el poeta chicano Nephtal\u00ed de Le\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

El que m\u2019atrau, d\u2019entrada, dels Poemes de la resist\u00e8ncia chicana<\/em> que ara presentem \u00e9s una idea que ha dit avui Llu\u00eds Llach en el lliurament dels premis a la millor adaptaci\u00f3 musical d\u2019un poema. Ha dit que en determinades circumst\u00e0ncies una can\u00e7\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s que una can\u00e7\u00f3. El mateix podr\u00edem de la poesia de la poesia de Nephtal\u00ed de Le\u00f3n. Els seus versos s\u00f3n versos d\u2019afirmaci\u00f3, de reclam, d\u2019alerta, contra tota mena d\u2019imperatius legals, desgr\u00e0cies hist\u00f2riques i coercions socials. S\u00f3n vitamines… Per Jos\u00e9 \u00c1ngel Valente i Andr\u00e9s S\u00e1nchez Robayna, que van fer una pol\u00e8mica antologia de poesia hispanoamericana, la poesia chicana seria una aberraci\u00f3 perqu\u00e8 oblida que la poesia \u00e9s ficci\u00f3… Per\u00f2 obliden que aquesta poesia, a l\u2019igual de la poesia de tradici\u00f3 simbolista, \u00e9s una operaci\u00f3 d\u2019escriptura, i a tota manipulci\u00f3 \u201cmanipulaci\u00f3\u201d li calen regles i experi\u00e8ncia. A m\u00e9s, la poesia c\u00edvica, ens agrada o no, en encise m\u00e9s o menys, t\u00e9 tamb\u00e9 les \u201cseues\u201d convencions i t\u00e9 una llarga i viva tradici\u00f3 a Sud-Am\u00e8rica, posem per cas.<\/p>\n\n\n\n

Ja no m\u2019estendr\u00e9 molt, per\u00f2 abans de passar la paraula a Carme voldria subratllar un parell de coses. Per fer una traducci\u00f3 convincent cal con\u00e8ixer el context, el llenguatge i la tradici\u00f3 de l\u2019autor i aix\u00f2 la traductora ho demostra en les versions que en fa, dels poemes de Nephtal\u00ed de Le\u00f3n, en les notes, tan necess\u00e0ries i aclaridores en aqueta mena de poesia, i en el pr\u00f2leg on explica, de manera clara i ben raonada, per un cant\u00f3, el context, formaci\u00f3 i evoluci\u00f3 de la poesia chicana, i per l\u2019altre, els sentits i objectius de la poesia de Nephtal\u00ed de Le\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

La segona cosa. Em sembla ben interessant veure com l\u2019autor reflecteix i crea una identitat cultural problem\u00e0tica i sense l\u00edmits clars, per\u00f2 alhora ben delimitada. Aix\u00f2 es reflecteix en el llenguatge, que es mou entre dues lleng\u00fces i amb vocabulari dif\u00edcil de fixar. Com tota obra, la poesia de de Le\u00f3n oscil\u00b7la o inclou el tema personal i les realitats d\u2019un col\u00b7lectiu que viu entre dos mons, el lirisme i les refer\u00e8ncies tel\u00b7l\u00fariques, un estil prosaic i discursiu, amb una fluir entrellat. Obsedida en deixar testimoni literari d\u2019una cultura de superviv\u00e8ncia complicada. Per aix\u00f2 cal valorar la quantitat de personatges i refer\u00e8ncies reals que poblen el llibre. Llibre que t\u00e9 un aire d\u2019\u00e8pic, d\u2019una \u00e8pica dels pobres, que resideix en l\u2019autoafirmaci\u00f3 i en la protesta.<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:<\/p>\n\n\n\n

 Saltant d\u2019una travessa a l\u2019altra<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019univers dens de l\u2019alfabet<\/a><\/p>\n\n\n\n

C\u00e9zanne: poesia i pensament fets pintura<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Margarida Castellano, Manel Alonso i Catal\u00e0, Carme Manuel i Francesc Calafat. Font: mercecliment.blogspot.com. Font: mercecliment.blogspot.com

Poemes de la resist\u00e8ncia chicana. Nephtal\u00ed de Le\u00f3n. Traducci\u00f3: Carme Manuel. Editorial Germania, Col\u00b7lecci\u00f3 Plaerdemavida, 2, Alzira, 2012. 202 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02012<\/a> Altres<\/a> Homenatges\/Presentacions<\/a> Poesia<\/a> Carme Manuel<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan se\u2019m va proposar presentar el llibre vaig acceptar de seguida per dues raons. En primer lloc, perqu\u00e8 encara que feia anys i panys que no ens v\u00e9iem, Carme Manuel em mereix un gran respecte. Des de sempre. Des que vam ser companys de carrera, que fa quatre dies si no vaig errat. En aquells … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1756","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1756","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1756"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1756\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4262,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1756\/revisions\/4262"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1756"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}