{"id":1762,"date":"2022-04-28T07:19:40","date_gmt":"2022-04-28T07:19:40","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1762"},"modified":"2022-05-12T13:36:12","modified_gmt":"2022-05-12T13:36:12","slug":"tota-una-historia-en-versio-original-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/tota-una-historia-en-versio-original-2\/","title":{"rendered":"Tota una hist\u00f2ria en versi\u00f3 original"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

L\u2019ofici d\u2019editor al Pa\u00eds Valenci\u00e0 \u00e9s una aventura singular. Demana passi\u00f3. Una doble passi\u00f3: pels llibres i pel pa\u00eds. I exigeix, amb tirania, olfacte empresarial. L\u2019editorial Bromera va sorgir l\u2019any 1986 al descobert. Amb moltes ganes, per\u00f2 amb poca experi\u00e8ncia. Feia poc que el valenci\u00e0 era legal i acabava d\u2019estrenar-se, com aquell que diu, en l\u2019escola i en l\u2019administraci\u00f3. Calien molts llibres, sobretot els dirigits als joves i als menuts, i convertir tantes necessitats en productes dignes no era cosa d\u2019arribar i besar el sant. Calien molts esfor\u00e7os i complicitats. Segurament, de totes les editorials valencianes, Bromera ha sigut l\u2019empresa m\u00e9s clarivident i ferma en perseguir uns objectius \u00f2ptims. De fet, despr\u00e9s de vint anys d\u2019exist\u00e8ncia, \u00e9s el segell valenci\u00e0 m\u00e9s s\u00f2lid, tant per l\u2019amplitud dels seus projectes com pel volum d\u2019autors editats i de llibres publicats.<\/p>\n\n\n\n

El seu afany era i \u00e9s fabricar llibres que, en f\u00f3ra quina en f\u00f3ra la seua orientaci\u00f3, es feren llegir i es feren vendre. I per aconseguir-ho calia flexibilitat i pluralitat de veus. No \u00e9s gens f\u00e0cil combinar excel\u00b7l\u00e8ncia liter\u00e0ria i rendibilitat. Tota editorial ambiciosa ha de situar la qualitat en el seu horitz\u00f3. I a mesura que ha crescut el volum de producci\u00f3 de Bromera ha crescut tamb\u00e9 el seu valor.<\/p>\n\n\n\n

Des d\u2019un primer moment va apostar amb for\u00e7a per la literatura pr\u00f2pia i no ha deixat d\u2019actualitzar la seua pol\u00edtica editorial per tal de situar-se com un dels referents m\u00e9s din\u00e0mics del circuit valenci\u00e0 i amb una voluntat creixent d\u2019anar guanyant espais en els altres mercats territorials de la nostra literatura. En aquest sentit ha desplegat tres grans l\u00ednies d\u2019actuaci\u00f3. L\u2019editorial va anar donant progressivament cobertura als distints g\u00e8neres literaris. Primer, la narrativa i la literatura juvenil; despr\u00e9s, i a un ritme m\u00e9s pausat, la l\u00edrica, el teatre i l\u2019assaig. A m\u00e9s, en cada g\u00e8nere ha donat cabuda a les possibilitats m\u00e9s diverses. Aix\u00ed, posem per cas, ha assajat \u00e0mbits poc transitats entre nosaltres com poden ser el teatre i la poesia infantils. D\u2019altra banda, Bromera ha desenvolupat l\u2019estrat\u00e8gia de publicar una bona part dels premis literaris que hi ha al Pa\u00eds Val\u00e8ncia, tant en narrativa com en poesia, sense oblidar els dedicats a la literatura de joves i infants. Al costat dels guardons estel\u00b7lars de la casa, els de la Ciutat d\u2019Alzira, cal esmentar tamb\u00e9 els Alfons el Magn\u00e0nim de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia i l\u2019Enric Valor d\u2019Alacant, per citar-ne tan sols els de anomenada. Els premis s\u00f3n sempre una festa molt desitjada perqu\u00e8 s\u00f3n un est\u00edmul interessant cara als autors i un reclam fabul\u00f3s per als lectors.<\/p>\n\n\n\n

G\u00e8neres i autors
Bromera ha incorporat, mitjan\u00e7ant les col\u00b7leccions \u00abEls Nostres Autors\u00bb o \u00abBromera Teatre\u00bb, escriptors de la tradici\u00f3 pr\u00f2pia, ja siga llunyana o recent (Mart\u00ed Dom\u00ednguez, Francesc de Paula Burguera o Joan Alfons Gil Albors) i alguns dels noms claus de la narrativa catalana, com ara Lloren\u00e7 Villalonga, Merc\u00e8 Rodoreda, Joan F. Mira, Gabriel Janer Manila i Jaume Cabr\u00e9. Hi ha, tamb\u00e9, la \u00abBiblioteca Joan Fuster\u00bb, amb 11 t\u00edtols publicats fins ara. I fa poc se n\u2019ha inaugurat una altra dedicada a Josep Lozano, de qui s\u2019ha recuperat recentment el m\u00edtic Crim de Germania<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, gr\u00e0cies a la coedici\u00f3, un p\u00fablic valenci\u00e0 ampli pot accedir amb facilitat a les obres m\u00e9s emblem\u00e0tiques d\u2019Isabel-Clara Sim\u00f3 i d\u2019una bona part dels llibres de Ferran Torrent. De la primera podem esmentar La innocent<\/em> o Raquel<\/em> i del segon, Gr\u00e0cies per la propina<\/em>, Societat limitada<\/em> o La vida en l\u2019abisme<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Amb la pol\u00edtica editorial desplegada per l\u2019equip directiu de Bromera i amb un cat\u00e0leg que creix a un ritme galopant, \u00e9s f\u00e0cil de comprendre que hi apareguen obres d\u2019un valor estimable i hi estiguen presents una bona part dels literats m\u00e9s significatius de la nostra literatura. I per aix\u00f2 no sorprendr\u00e0 ning\u00fa que en el nombre immens de t\u00edtols impresos es troben una part dels estils i dels interessos que han dominat la nostra literatura en els darrers vint anys. Una tem\u00e0tica que sens dubte ha donat bons resultats \u00e9s la novel\u00b7la hist\u00f2rica. Dies d\u2019ira<\/em>, de Vicent J. Escart\u00ed, \u00e9s un dels llibres rellevants en la renovaci\u00f3 del g\u00e8nere en els anys vuitanta. L\u2019han seguit t\u00edtols importants com Els secrets de Messein<\/em>, de Josep Palomero, convertida en cel\u00b7luloide. Un altre t\u00edtol de pes \u00e9s El mut de la campana<\/em>, de Josep Lozano. Una mina cobejada pels narradors (Joan F. Mira, Joaquim G. Caturla, Francesc Gisbert, V\u00edctor Labrado) \u00e9s la Guerra Civil espanyola i els estralls que va provocar en els anys posteriors. Francesc Bayarri i Francesc Bod\u00ed han tractat la Transici\u00f3. Aquest \u00faltim autor acaba de regalar als lectors Habanera, una valuosa hist\u00f2ria d\u2019amors i fantasies del Carib. Situades en el temps contemporani hi ha un grup heterogeni d\u2019obres signades per gent tan diferent com per exemple Josep Franco, Jordi Mata, Miquel Ferr\u00e0, Vicent Borr\u00e0s, \u00c0lan Greus, Manel Joan i Ariny\u00f3, Esperan\u00e7a Camps o Rafa Gomar.<\/p>\n\n\n\n

Els altres g\u00e8neres tamb\u00e9 ofereixen un repertori important de t\u00edtols i autors. En la l\u00edrica destaquen Maria Beneyto, Jaume P\u00e9rez Montaner, Marc Granell o Josep Ballester. Pel que fa al teatre, al costat dels autors dels anys setanta, com Josep M. Benet i Jornet, Rodolf Sisera i Manuel Molins, hi ha els noms de Pasqual Alapont i Carles Alberola, dos autors que sobresurten en el llenguatge de la com\u00e8dia. El gruix de l\u2019assaig \u00e9s menor, per\u00f2 l\u2019elaborat per Vicent Alonso i Josep Iborra s\u00f3n d\u2019un gran inter\u00e9s. L\u2019altre gran centre d\u2019atracci\u00f3 de Bromera \u00e9s la literatura juvenil i infantil, dirigit amb gran entusiasme i molta decisi\u00f3, i per on desfilen els autors m\u00e9s destacats del g\u00e8nere, com Joan Pla, Enric Lluch, Gl\u00f2ria Llobet, Josep Albanell, Gabriel Janer Manila, Carles Cano, entre molts altres.<\/p>\n\n\n\n

Per la traject\u00f2ria dels \u00faltims anys, l\u2019editorial Bromera sembla viure un moment dol\u00e7 -m\u00e9s encara si pensem en com est\u00e0 de marejat el panorama-, entestada en continuar creixent en projectes i en ambici\u00f3. Amb cautela, per\u00f2 sense aturar-se.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019ILLA, n\u00fam. 43, tardor 2006Descarrega’t l’original: \"PDFtota-una-historia-en-versio-original.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n