{"id":1764,"date":"2022-04-28T07:19:54","date_gmt":"2022-04-28T07:19:54","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1764"},"modified":"2022-05-16T09:08:14","modified_gmt":"2022-05-16T09:08:14","slug":"un-humanista-a-la-valencia-del-segle-xx-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/un-humanista-a-la-valencia-del-segle-xx-2\/","title":{"rendered":"Un humanista a la Val\u00e8ncia del segle XX"},"content":{"rendered":"\n<div class=\"wp-block-columns alignwide is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-9d6595d7 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\" style=\"flex-basis:50%\">\n<p>Passen els anys, per\u00f2 sembla que algunes coses determinades no canvien. Per exemple, la burrera valenciana. Uns individus no identificats deixaren la seua signatura en la placa honor\u00edfica dedicada a Manuel Sanchis Guarner a la Facultat de Filologia el dia que se celebrava el centenari del seu naixement. Per a sectors de la valencian\u00eda, despr\u00e9s de trenta anys del seu trasp\u00e0s, continua sent un s\u00edmbol, no tan sols per les seues idees, sin\u00f3 essencialment per all\u00f2 que representa: un estudi\u00f3s que esgrimia arguments, practicava el di\u00e0leg, cercava consensos i feia una defensa \u00e8tica de l\u2019idioma, caracter\u00edstiques que solen defugir amb virul\u00e8ncia i histrionisme els seus adversaris.<\/p>\n\n\n\n<p>La formaci\u00f3 de Manuel Sanchis Guarner fou b\u00e0sicament ling\u00fc\u00edstica, per\u00f2 el desert cultural i c\u00edvic de la postguerra el va emp\u00e9nyer a tocar moltes cordes i fer tots els papers de l\u2019auca per a atendre amb urg\u00e8ncia les mancances que hi havia i construir una cultura que aspirava a tenir present i, sobretot, futur. Va ser l\u2019iniciador de la filologia moderna a les terres valencianes, perqu\u00e8 obr\u00ed camins, i amb el rigor del seu temps, pos\u00e0 les bases de la gram\u00e0tica actual i de la hist\u00f2ria de la llengua, de la dialectologia i de la topon\u00edmia. Fou tamb\u00e9 un etn\u00f2graf contuma\u00e7, que va tocar temes de cultura popular ben diversos (els molins de vent de Mallorca i les barraques valencianes, els vents i el vidre, els refranys i el can\u00e7oner, i, per \u00faltim, l\u2019extensa i divertida recol\u00b7lecci\u00f3 d\u2019enginys verbals que els pobles valencians han dit els uns dels altres), i un historiador solvent, que es mogu\u00e9 c\u00f2modament tant en l\u2019edat antiga com en la Renaixen\u00e7a o com en la literatura del segle XX. A aquest \u00e0mbit pertany una de les seues obres de m\u00e9s projecci\u00f3, <em>La ciutat de Val\u00e8ncia. S\u00edntesi d\u2019hist\u00f2ria i de geografia urbana<\/em> (1973), que encara avui continua sent una obra de refer\u00e8ncia, per la seua compet\u00e8ncia comunicativa i per la renovaci\u00f3 dels plantejaments.<\/p>\n\n\n\n<p>Fins ac\u00ed ens trobem amb un erudit multiplicat, per\u00f2 bastant habitual. El que \u00e9s menys corrent \u00e9s trobar un professor que considera la seua tasca com un activisme, com una vocaci\u00f3 c\u00edvica en pols permanent amb les din\u00e0miques immobilistes i folkl\u00f2riques. Tot plegat, un motor clau \u2014juntament amb molts altres, \u00e9s clar\u2014 a l\u2019hora de mobilitzar consci\u00e8ncies per a defensar que el valenci\u00e0, el catal\u00e0 de Val\u00e8ncia, era una llengua tan digna i necess\u00e0ria com qualsevol altra. En aquest sentit, s\u2019ha d\u2019entendre el seu paper com a editor i corrector de muntanyes de fulls, la seua pres\u00e8ncia en moltes institucions i el seu paper \u2014no sempre bastant reconegut\u2014 en la formaci\u00f3 de mestres i la lluita ferma per la incorporaci\u00f3 de la llengua a l\u2019ensenyament.<\/p>\n\n\n\n<p>Una part del llegat de Sanchis Guarner s\u00f3n els arguments que utilitz\u00e0 per defensar el poble valenci\u00e0 i la seua llengua. Com a home del seu temps, emprava encara un llenguatge d\u2019arrels rom\u00e0ntiques, per\u00f2, si li llevem aquest vern\u00eds, tindrem al davant la idea de la cultura pr\u00f2pia com una entitat \u00e8tica, perqu\u00e8 \u00e9s una font poderosa d\u2019identitat personal. \u201cSense sentit de la continu\u00eftat, no hi ha est\u00edmul per a l\u2019esfor\u00e7 de superaci\u00f3\u201d, digu\u00e9 en <em>La llengua dels valencians<\/em>. Per a ell la llengua era vitalitat, creaci\u00f3 humana constant, ben lluny de les temptacions localistes, perqu\u00e8 l\u2019home \u00e9s ve\u00ed de la seua ciutat, per\u00f2 \u00e9s ciutad\u00e0 del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n<p>EL PA\u00cdS, QUADERN, 14\/10\/2011<\/p>\n\n\n\n<p> Descarrega&#8217;t l&#8217;original:\u00a0<img decoding=\"async\" src=\"http:\/\/calafat.cat\/modules\/file\/icons\/application-pdf.png\" alt=\"PDF icon\"><a href=\"http:\/\/calafat.cat\/sites\/default\/files\/un-humanista-a-la-valencia-del-segle-xx.pdf\">un-humanista-a-la-valencia-del-segle-xx.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n<p><a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"http:\/\/calafat.cat\/#facebook\" target=\"_blank\">Facebook<\/a>\u00a0<a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"http:\/\/calafat.cat\/#twitter\" target=\"_blank\">Twitter<\/a>\u00a0<a href=\"https:\/\/www.addtoany.com\/share#url=http%3A%2F%2Fcalafat.cat%2Farticles%2Fun-humanista-a-la-valencia-del-segle-xx&amp;title=Un%20humanista%20a%20la%20Val%C3%A8ncia%20del%20segle%20XX\">\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/quatre-decades-de-narrativa-valenciana-moderna\/\" data-type=\"page\" data-id=\"1048\">Quatre d\u00e8cades de narrativa valenciana moderna<\/a><\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/pulsions-en-un-moviment-permament\/\" data-type=\"page\" data-id=\"1061\">Pulsions en un moviment permament<\/a><\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/reflexions-al-voltant-del-llorentenisme-i-fuster\/\" data-type=\"page\" data-id=\"1130\">Reflexions al voltant del llorentenisme i Fuster<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\" style=\"flex-basis:50%\">\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"379\" height=\"254\" src=\"http:\/\/calafat.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/1-66.jpeg\" alt=\"\" class=\"wp-image-3440\" srcset=\"https:\/\/calafat.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/1-66.jpeg 379w, https:\/\/calafat.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/1-66-300x201.jpeg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 379px) 100vw, 379px\" \/><figcaption>Manuel Sanchis Guarner<br><br>Etiquetes:\u00a0<a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/2011-2\/\" data-type=\"page\" data-id=\"2171\">2011<\/a> <a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/publicat-a\/el-pais\/\" data-type=\"page\" data-id=\"108\">El Pa\u00eds<\/a> <a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/per-generes\/homenatges-presentacions\/\" data-type=\"page\" data-id=\"92\">Homenatges\/Presentacions<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Passen els anys, per\u00f2 sembla que algunes coses determinades no canvien. Per exemple, la burrera valenciana. Uns individus no identificats deixaren la seua signatura en la placa honor\u00edfica dedicada a Manuel Sanchis Guarner a la Facultat de Filologia el dia que se celebrava el centenari del seu naixement. Per a sectors de la valencian\u00eda, despr\u00e9s &#8230; <a title=\"Un humanista a la Val\u00e8ncia del segle XX\" class=\"read-more\" href=\"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/un-humanista-a-la-valencia-del-segle-xx-2\/\" aria-label=\"M\u00e1s en Un humanista a la Val\u00e8ncia del segle XX\">Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1764","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1764","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1764"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1764\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3444,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1764\/revisions\/3444"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1764"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}