{"id":1784,"date":"2022-04-28T07:34:24","date_gmt":"2022-04-28T07:34:24","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1784"},"modified":"2022-05-12T15:03:57","modified_gmt":"2022-05-12T15:03:57","slug":"damor-i-dintrigues-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/damor-i-dintrigues-2\/","title":{"rendered":"D\u2019amor i d\u2019intrigues"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

El nom de Joan Oleza va lligat a la meua formaci\u00f3 universit\u00e0ria. I el meu record \u00e9s d\u2019agra\u00efment profund, perqu\u00e8 en els meus anys d\u2019estudiant de filologia, els joves, com sempre, m\u2019imagine, ten\u00edem el cap ple de fum, de fantasies, i molts professors tamb\u00e9. I com vost\u00e9s ben b\u00e9 saben el fum s\u2019esbandeix amb facilitat fant\u00e0stica. La facultat era jove i, per tant, sovint hi havia m\u00e9s bona voluntat que fets. Quan un \u00e9s jove, aix\u00f2 ho vaig saber despr\u00e9s, el que t\u2019ajudar\u00e0 s\u00f3n els coneixements s\u00f2lids i les orientacions ben encaminades. I una de les coses que el professor Oleza ens enseny\u00e0 a mi i als meus companys varen ser els rudiments de la reflexi\u00f3 cr\u00edtica i la submersi\u00f3 en la selva apassionada de la narrativa contempor\u00e0nia. Encara que era professor de literatura espanyola, ens descobr\u00ed la intempestiva narrativa que es feia en catal\u00e0. Ens descobr\u00ed Quim Monz\u00f3 i mostr\u00e0 un inter\u00e9s particular per les manifestacions m\u00e9s vives de la nostra literatura, fet que no sempre era habitual i c\u00f2mode. I jo, lector de literatura, de qualsevol, li ho agra\u00efsc.<\/p>\n\n\n\n

Els canvis i agitacions que ha viscut la societat des dels anys seixanta s\u00f3n el corrent el\u00e8ctric que mou la maquin\u00e0ria narrativa de Joan Oleza. Si en Tots els jocs de tots els jugadors<\/em> (1981) es decantava per l\u2019ebullici\u00f3 hist\u00f2rica dels anys setanta al Pa\u00eds Valenci\u00e0 amb un humor obert i ditades grotesques, ara la perspectiva \u00e9s diferent. En La vida infidel d\u2019un arlequ\u00ed<\/em> s\u2019aparta del vidre de distorsi\u00f3 per visitar amb m\u00e9s credibilitat un tros d\u2019hist\u00f2ria de m\u00e9s abast, per\u00f2 vist des dels ulls dels protagonistes, amb gotes l\u00edriques i amb uns certs aires m\u00edtics.<\/p>\n\n\n\n

Un casalot abandonat en un paratge bosc\u00f3s i ombr\u00edvol \u00e9s el far que orienta la hist\u00f2ria. Bastida per dos narradors, Ramon Desc\u00f3s i la seua filla Marcel\u00b7la, despr\u00e9s d\u2019anys sense veure\u2019s, visiten l\u2019antiga llar i reconstrueixen el m\u00f3n familiar. A m\u00e9s, a trav\u00e9s de Desc\u00f3s recorrem les agitacions i els canvis que travessen l\u2019Espanya des del final dels seixanta fins als noranta. \u00c9s periodista i la seua rebel\u00b7lia inicial s\u2019adapta a l\u2019evoluci\u00f3 de la societat i a mesura que la seua vida professional ascendent es lliga a un personatge ambici\u00f3s, coneixedor dels soterranis del franquisme i dels fils de l\u2019economia, trama un empori empresarial de gran impacte, que inclou mitjans de comunicaci\u00f3, imprescindibles per a moure les cordes de la pol\u00edtica. L\u2019ambici\u00f3 del seu padr\u00ed el du a l\u00edmits per a ell impossibles. Trobar-se en la corda fluixa el fa replantejar-se les coses.<\/p>\n\n\n\n

Recuperar part de la dignitat perduda l\u2019obligar\u00e0 a desenmascarar el seu patr\u00f3 i haver de fugir. D\u2019altra banda, en un m\u00f3n d\u2019interessos tan foscos en qu\u00e8 es veu embolicat, la seua vida \u00edntima no pot escapar de les intrigues i de la morbositat. Amb el temps la trag\u00e8dia inunda la vida sentimental: la seua dona \u00e9s v\u00edctima d\u2019una malaltia degenerativa. S\u00f3n moments d\u2019angoixa, per\u00f2 tamb\u00e9 de dedicaci\u00f3 i tendresa. El record de la filla, que sovint d\u00f3na veu a la mare, ofereix en contrast una mirada m\u00e9s l\u00edrica i tamb\u00e9 els silencis i els misteris que poblen la hist\u00f2ria de la fam\u00edlia.<\/p>\n\n\n\n

El conglomerat tem\u00e0tic que ofereix la novel\u00b7la facilita que Joan Oleza tracte temes de llarg abast, com ara els lligams movedissos entre realitat i imaginaci\u00f3, les tensions que comporta l\u2019aventura de la creaci\u00f3 de la identitat, les col\u00b7lisions entre la felicitat i les circumst\u00e0ncies, la inevitable adaptaci\u00f3 a la realitat o la urg\u00e8ncia d\u2019entendre-la, i els conflictes i els drames que aix\u00f2 comporta. A m\u00e9s, el tema familiar i la c\u00e0rrega m\u00edtica que aporta la casa i el paisatge relacionen el llibre amb l\u2019univers de Lloren\u00e7 Villalonga i Baltasar Porcel.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN. 09\/07\/2009<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original:\u00a0\"PDFd-amor-i-d-intrigues.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a>\u00a0Twitter<\/a>\u00a0\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:<\/p>\n\n\n\n

\u00a0Viatge inici\u00e0tic i cat\u00e0rtic al m\u00f3n sorprenent del primer Estell\u00e9s<\/a><\/p>\n\n\n\n

L’aura contaminada de Val\u00e8ncia<\/a><\/p>\n\n\n\n

Una passi\u00f3 amorosa en la Val\u00e8ncia del quatre-cents<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Portada del llibre

La vida infidel d\u2019un arlequ\u00ed. Joan Oleza. Pag\u00e8s Editors, Lleida, 2009. 306 p\u00e0gs

Etiquetes:\u00a02009<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Narrativa<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El nom de Joan Oleza va lligat a la meua formaci\u00f3 universit\u00e0ria. I el meu record \u00e9s d\u2019agra\u00efment profund, perqu\u00e8 en els meus anys d\u2019estudiant de filologia, els joves, com sempre, m\u2019imagine, ten\u00edem el cap ple de fum, de fantasies, i molts professors tamb\u00e9. I com vost\u00e9s ben b\u00e9 saben el fum s\u2019esbandeix amb facilitat … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1784","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1784","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1784"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1784\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3318,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1784\/revisions\/3318"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1784"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}