{"id":1800,"date":"2022-04-28T07:41:35","date_gmt":"2022-04-28T07:41:35","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1800"},"modified":"2022-05-11T16:02:23","modified_gmt":"2022-05-11T16:02:23","slug":"els-camins-plurals-de-la-ficcio-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/els-camins-plurals-de-la-ficcio-2\/","title":{"rendered":"Els camins plurals de la ficci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n<div class=\"wp-block-columns alignwide is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-9d6595d7 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\" style=\"flex-basis:50%\">\n<p>Les novetats que publiquen els autors valencians aquesta primavera s\u00f3n atractives i variades. Un any m\u00e9s la novel\u00b7la hist\u00f2rica t\u00e9 un pes fort en els narradors valencians. Ho demostren dos dels t\u00edtols m\u00e9s significatius publicats en els darrers mesos, <em>Les confessions del comte Buffon<\/em> (3 i 4), de Mart\u00ed Dom\u00ednguez Romero, i <em>El cr\u00e1neo de Goya<\/em> (Anaya &amp; Mario Munich), de Vicente Mu\u00f1oz Puelles, dues novel\u00b7les que comparteixen una mateixa escenografia: la Fran\u00e7a del passat. El primer, guanyador de l\u2019\u00faltima edici\u00f3 dels Octubre, construeix amb rigor, agilitat i efic\u00e0cia una bona novel\u00b7la que recrea la vida i el pensament d\u00bbun naturalista il\u00b7lustrat, animada amb la descripci\u00f3 acolorida dels salons aristocr\u00e0tics i de les relacions estretes i tenses que mantingu\u00e9 amb personatges tan representatius com ara Voltaire, Diderot o Rousseau. Ben diferents s\u00f3n les intencions de Vicente Mu\u00f1oz Puelles, que utilitza les seues excel\u00b7lents dots de fabulador per tal de barrejar dades hist\u00f2riques amb la seua pr\u00f2pia fantasia. El resultat n&#8217;\u00e9s una narraci\u00f3 trepidant i ir\u00f2nica que combina la intriga policial, la tra\u00efci\u00f3 pol\u00edtica i la passi\u00f3 amb l\u00bbatmosfera g\u00f2tica i la necrof\u00edlia. Altres incursions en el passat, encara que sense la for\u00e7a dels llibres esmentats, s\u00f3n la novel\u00b7la a diverses veus de Pedro J. de la Pe\u00f1a, <em>Ayer, las golondrinas<\/em> (Aguaclara), una exploraci\u00f3 de les turbul\u00e8ncies i dels somnis d\u2019un dels personatges m\u00e9s emblem\u00e0tics del romanticisme espanyol, Gustavo Adolfo B\u00e9quer, i <em>El Rey del Az\u00facar<\/em> (Nadir), de Jos\u00e9 Miguel Borja, que ens transporta a la m\u00e0gica i turbulenta Cuba colonial en una hist\u00f2ria sobre el poder i l\u2019esclavitud.<\/p>\n\n\n\n<p>Deixant de banda la novel\u00b7la hist\u00f2rica, Xulio Ricardo Trigo cerca la nota ex\u00f2tica en l\u2019atmosfera evanescent i malenconiosa que li ofereixen Gal\u00edcia i Portugal en <em>La mort salobre<\/em> (3 i 4) i <em>Fado<\/em> (Bromera). La primera es fonamenta en una intriga policial i l\u2019altra conta una hist\u00f2ria de passi\u00f3 i somnis, amb la vida portuguesa dels anys setanta com a rerafons. Situada en el present, l\u2019atractiu de l\u2019\u00faltima novel\u00b7la de Pilar Pedraza, <em>Piel de s\u00e1tiro<\/em> (Valdemar) rau en la transgressi\u00f3 de les fronteres de la realitat amb la resurrecci\u00f3 de l\u2019esperit d\u2019un home-llop col\u00b7locat en l\u2019estr\u00e8pit del nostre present. Per la novel\u00b7la, hi transiten les situacions ins\u00f2lites i les tensions pr\u00f2pies d\u2019una campanya electoral a fi d\u2019elaborar una s\u00e0tira del transvestisme pol\u00edtic. En una esfera semblant es mou V\u00edctor Orenga en <em>El hombre decapitado<\/em> (Am\u00f3s Belinch\u00f3n), que integra la picaresca i la m\u00e0gia en els barris populars de Val\u00e8ncia. Les novetats referents a la literatura de g\u00e8nere, les aporta l\u2019editorial Bromera amb <em>Les tribulacions de Rosa Vermell<\/em>, de Josep Llu\u00eds Segu\u00ed, un nou lliurament de les capacitats investigadores del personatge femen\u00ed que tants bons resultats li est\u00e0 donant, i, en el g\u00e8nere er\u00f2tic, <em>Dies de verema<\/em>, de Joan Olivares, que converteix la verema del ra\u00efm en una festa de la carn.<\/p>\n\n\n\n<p>Dues novel\u00b7les tan diferents en intencions i en estil com s\u00f3n <em>Las cenizas de la Bounty<\/em> (Espasa), de Susana Fortes, i <em>Les pot\u00e8ncies de l\u2019\u00e0nima<\/em> (Bromera), de Josep Franco, comparteixen la pres\u00e8ncia d&#8217;un personatge que narra, no sabem amb certesa si de forma escrita o oral, les seues perip\u00e8cies vitals amb una finalitat cat\u00e0rtica. La novel\u00b7la de l\u2019escriptora gallega resident a Val\u00e8ncia \u00e9s una meditaci\u00f3 sobre la barb\u00e0rie de la guerra, per\u00f2 sobretot \u00e9s una hist\u00f2ria d\u2019amor impossible. L\u2019anada i tornada a B\u00f2snia serveix perqu\u00e8 el protagonista s\u2019autoanalitze, alhora que reflexiona sobre la perplexitat i la confusi\u00f3 que li provoquen les situacions l\u00edmits que viu. Un llibre notable que compta amb la pres\u00e8ncia d\u2019un personatge femen\u00ed memorable. L&#8217;altra obra, mereixedora del premi d\u2019Alzira, \u00e9s sens dubte el millor llibre de Josep Franco. Amb una bona dosi d&#8217;observaci\u00f3, destresa i ironia, el protagonista evoca els plecs de la seua intimitat, que oscil\u00b7la entre els impulsos de la carn i els advertiments de d\u2019intel\u00b7lecte. El llibre, alhora que reconstrueix l\u2019educaci\u00f3 sentimental d&#8217;aquells que eren infants en els anys seixanta, cabdella una met\u00e0fora sobre el significat dels intel\u00b7lectuals en el moment actual.<\/p>\n\n\n\n<p>Finalment, cal remarcar altres propostes narratives que es mouen en esferes diferents a la novel\u00b7la. Aix\u00ed, Josep Piera presenta <em>Seducciones de Marrakech<\/em> (Pen\u00ednsula), una reelaboraci\u00f3 d\u2019un llibre publicat origin\u00e0riament en catal\u00e0, on transmet les sorpreses que li desperten els paisatges i els habitants de Marr\u00e0queix, un retrat ric en contrastos i sensacions que troba la seua millor expressi\u00f3 en la descripci\u00f3 de places i mercats. Llibre escrit amb un estil fluid, amb moments de lirisme calculat, que remet a la literatura \u00e0rab en l\u2019\u00fas de la tradici\u00f3 oral i de les proses po\u00e8tiques que el coronen. Per la seu banda, el soci\u00f2leg i articulista Josep-Vicent Marqu\u00e9s en <em>El retorn del n\u00e0ufrag professional<\/em> (3 i 4) repr\u00e9n la ficci\u00f3 en forma de petites faules que, amb una mirada ir\u00f2nica, donen compte de les m\u00faltiples formes amb qu\u00e8 l\u2019atzar regeix el dest\u00ed hum\u00e0.<\/p>\n\n\n\n<p>EL PA\u00cdS, QUADERN, 23\/04\/1998<\/p>\n\n\n\n<p><a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"http:\/\/calafat.cat\/#facebook\" target=\"_blank\">Facebook<\/a>\u00a0<a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"http:\/\/calafat.cat\/#twitter\" target=\"_blank\">Twitter<\/a>\u00a0<a href=\"https:\/\/www.addtoany.com\/share#url=http%3A%2F%2Fcalafat.cat%2Farticles%2Fels-camins-plurals-de-la-ficcio&amp;title=Els%20camins%20plurals%20de%20la%20ficci%C3%B3\">\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/viatge-iniciatic-i-catartic-al-mon-sorprenent-del-primer-estelles-2\/\" data-type=\"page\" data-id=\"2032\">Viatge inici\u00e0tic i cat\u00e0rtic al m\u00f3n sorprenent del primer Estell\u00e9s<\/a><\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/laura-contaminada-de-valencia\/\" data-type=\"page\" data-id=\"1046\">L&#8217;aura contaminada de Val\u00e8ncia<\/a><\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/pulsions-en-un-moviment-permament\/\" data-type=\"page\" data-id=\"1061\">Pulsions en un moviment permament<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\" style=\"flex-basis:50%\">\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"379\" height=\"308\" src=\"http:\/\/calafat.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/els-camins-plurals-de-la-ficcio-3-1.jpeg\" alt=\"\" class=\"wp-image-3001\" srcset=\"https:\/\/calafat.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/els-camins-plurals-de-la-ficcio-3-1.jpeg 379w, https:\/\/calafat.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/els-camins-plurals-de-la-ficcio-3-1-300x244.jpeg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 379px) 100vw, 379px\" \/><figcaption>Font: flickr.com\/photos\/shutterhacks<br><br>Etiquetes:\u00a0<a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/1998-2\/\" data-type=\"page\" data-id=\"2609\">1998<\/a> <a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/publicat-a\/el-pais\/\" data-type=\"page\" data-id=\"108\">El Pa\u00eds<\/a> <a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/per-generes\/narrativa\/\" data-type=\"page\" data-id=\"94\">Narrativa<\/a> <a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/per-generes\/panoramiques\/\" data-type=\"page\" data-id=\"96\">Panor\u00e0miques<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Les novetats que publiquen els autors valencians aquesta primavera s\u00f3n atractives i variades. Un any m\u00e9s la novel\u00b7la hist\u00f2rica t\u00e9 un pes fort en els narradors valencians. Ho demostren dos dels t\u00edtols m\u00e9s significatius publicats en els darrers mesos, Les confessions del comte Buffon (3 i 4), de Mart\u00ed Dom\u00ednguez Romero, i El cr\u00e1neo de &#8230; <a title=\"Els camins plurals de la ficci\u00f3\" class=\"read-more\" href=\"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/els-camins-plurals-de-la-ficcio-2\/\" aria-label=\"M\u00e1s en Els camins plurals de la ficci\u00f3\">Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1800","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1800","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1800"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1800\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3002,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1800\/revisions\/3002"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1800"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}