{"id":1812,"date":"2022-04-28T08:10:14","date_gmt":"2022-04-28T08:10:14","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1812"},"modified":"2022-05-19T16:08:09","modified_gmt":"2022-05-19T16:08:09","slug":"geografies-de-la-memoria","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/geografies-de-la-memoria\/","title":{"rendered":"Geografies de la mem\u00f2ria"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

El present article tracta d’establir les raons de la vig\u00e8ncia d’un g\u00e8nere tan el\u00e0stic com la novel\u00b7la hist\u00f2rica, com tamb\u00e9 les semblances i les difer\u00e8ncies entre les darreres novetats.<\/p>\n\n\n\n

Els camins de la ficci\u00f3 s\u00f3n amplis i diversos. I un d’aquests camins \u00e9s la incursi\u00f3 en el bigarrat aparador de la hist\u00f2ria: ja siga pr\u00f2pia o forana, real o llegend\u00e0ria, pr\u00f2xima o allunyada en el temps. Quan es parla de novel\u00b7la hist\u00f2rica, per comoditat \u00e9s presentada com un g\u00e8nere literari, per\u00f2 potser seria millor considerar-la com una tem\u00e0tica, perqu\u00e8 l’element que uneix les anomenades novel\u00b7les hist\u00f2riques, m\u00e9s que no una estructura determinada, \u00e9s el fet de coincidir en la immersi\u00f3 en un temps que no \u00e9s el nostre; a partir d’ac\u00ed, cada obra \u00e9s un m\u00f3n diferent.<\/p>\n\n\n\n

Siga com siga, la novel\u00b7la d’inspiraci\u00f3 hist\u00f2rica des de fa vint anys \u00e9s una mina fruct\u00edfera per als narradors catalans, com tamb\u00e9 ho \u00e9s per a altres literatures. Entre nosaltres el g\u00e8nere havia minvat lleugerament, per\u00f2 en l’\u00faltim any, especialment en els \u00faltims mesos, han coincidit en el mercat un nombre considerable d’obres inspirades en el passat on la gamma d’interessos i els per\u00edodes tractats s\u00f3n ben diferents. Fem-ne un rep\u00e0s. Jordi Coca en L’Emperador<\/em> ens submergeix en la Xina del segle XVII i a trav\u00e9s d’un homo viator, d’un peregr\u00ed, narra el dur cam\u00ed del coneixement d’una realitat complexa i de la intricada teranyina d’interessos que envolta el poder. Representen el segle XVIII Esp\u00e8cies perdudes<\/em>, de Vicent Josep Escart\u00ed, i El comediant de Perpiny\u00e0<\/em>, de Jordi Ti\u00f1ena. La primera a trav\u00e9s d’un xipriota exiliat a X\u00e0tiva elabora una met\u00e0fora sobre el dest\u00ed dels valencians, una reflexi\u00f3 sobre els vaivens del poder, que converteix de cop i volta els antics vencedors en ven\u00e7uts; la segona mostra com s’interfereixen les ambicions liter\u00e0ries d’un professor universitari amb les implicacions pol\u00edtiques del pas del la Catalunya Nord a la sobirania francesa.<\/p>\n\n\n\n

Estremida mem\u00f2ria<\/em>, de Jes\u00fas Moncada, i El tatuatge dels ap\u00e0trides<\/em>, de Josep Palomero, s\u00f3n dues hist\u00f2ries a cavall del segle XIX i XX. La novel\u00b7la de Moncada \u00e9s una obra coral, que ens permet d’assistir a un drama hum\u00e0 i a les seues repercussions socials, mentre que la de Palomero d\u00f3na vida a la vitalitat viatgera de l’arxiduc Llu\u00eds Salvador, un personatge conscient de pert\u00e0nyer a un m\u00f3n que s’ afona, amb la descripci\u00f3 del seu trajecte des de Barcelona, passant per Val\u00e8ncia, fins a arribar a Mallorca.<\/p>\n\n\n\n

Entre els \u00faltims t\u00edtols el lector pot trobar-ne si m\u00e9s no tres que incideixen en un per\u00edode clau del nostre segle, el que va dels anys vint als quaranta, les arrels del nostre present. La claror de juliol<\/em>, de Vicen\u00e7 Villatoro, i Guerres perdudes<\/em>, de Francesc J. Bod\u00ed, s\u00f3n dues interessants novel\u00b7les centrades en la guerra civil on els personatges principals miren de mantenir un cert equilibri enmig del remol\u00ed dels esdeveniments. La mem\u00f2ria, la reconstrucci\u00f3 de l’arqueologia dels seus sentiments i experi\u00e8ncies, de les contradiccions i els problemes de consci\u00e8ncia els ajuda a afirmar la seua identitat, la seua dignitat enmig de circumst\u00e0ncies adverses. Jordi Mata, per la seua banda, a El misteri de Berl\u00edn<\/em>, munta un divertimento<\/em>, una novel\u00b7la d’intriga en qu\u00e8 participen tota la parafern\u00e0lia del nazisme i el glamour -i els xafardejos- del m\u00f3n del cinema. Per \u00faltim, Llu\u00eds-Anton Baulenas en Alfons XIV. Un crim d’estat<\/em> ens duu a les clavegueres de la dictadura franquista alhora que fa una recreaci\u00f3 de la postguerra.<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 tanta novel\u00b7la hist\u00f2rica? La resposta \u00e9s senzilla: els homes, com reflecteixen els distints g\u00e8neres narratius, sempre han mirat cap el passat i han tractat d’interpretar-lo; ara, una mica m\u00e9s dif\u00edcil \u00e9s d’establir una explicaci\u00f3 satisfact\u00f2ria que aclaresca, si \u00e9s que paga la pena, el seu impuls actual. S’ha parlat de la por dels prosistes en llengua catalana a novel\u00b7lar el present. Per\u00f2 no crec que aquesta tend\u00e8ncia siga aclaparadora, i una prova clara \u00e9s que, tret d’alguns casos, la majoria dels narradors nom\u00e9s practiquen el g\u00e8nere hist\u00f2ric espor\u00e0dicament. A m\u00e9s, si acceptem aquesta opini\u00f3, haur\u00edem de tenir en compte altres factors, ja que la vitalitat del g\u00e8nere no \u00e9s una exclusivitat de la literatura catalana. Jo almenys, i ara per ara, no hi veig grans difer\u00e8ncies. Alguns cr\u00edtics, com ara Umberto Eco i Gonzalo Navajas, relacionen l’atracci\u00f3 pel passat amb els aires \u00abpostmoderns\u00bb en qu\u00e8, segons ells, vivim i a la divulgaci\u00f3 dels nous corrents historiogr\u00e0fics que consideren b\u00e0sicament la hist\u00f2ria com una narraci\u00f3. Assistim, per tant, a una reducci\u00f3 de perspectiva pedag\u00f2gica i vindicativa en favor d’una visi\u00f3 subjectiva de la hist\u00f2ria i, en els m\u00e9s joves, a una m\u00e9s gran llibertat formal i un \u00fas m\u00e9s l\u00fadic de la tradici\u00f3 i dels referents hist\u00f2rics, on poden conviure els personatges reals i els ficticis, la banalitat i la reflexi\u00f3, la versemblan\u00e7a i la desmesura. Les dues novel\u00b7les que tracten amb m\u00e9s llibertat els referents hist\u00f2rics s\u00f3n L’enviat<\/em>, de Josep Franco, una ins\u00f2lita novel\u00b7la moral, en qu\u00e8 el viatge de Voltaire des dels inferns a la Terra \u00e9s el pretext per oferir una visi\u00f3 sarc\u00e0stica sobre les febleses i pretensions dels humans; i Carta a la reina d’Anglaterra<\/em>, de Vicen\u00e7 Pag\u00e8s, un mena de faula que ens ofereix un viatge de quasi un mil\u00b7lenni per seguir els canvis econ\u00f2mics al llarg del temps fins arribar a la globalitzaci\u00f3 de l’economia actual.<\/p>\n\n\n\n

No hem d’oblidar altres factors m\u00e9s literaris que poden resultar atraients per als creadors i els lectors, com ara la reconstrucci\u00f3 d’\u00e8poques, mentalitats o atmosferes suggerents, o la possibilitat de ficar-se en la pell d’un personatge hist\u00f2ric. Aix\u00ed, en les novel\u00b7les citades veiem desfilar, per exemple, l’arxiduc Llu\u00eds Salvador, Marlene Dietrich, Hitler i Franco. O Alexandre VI en Borja Papa<\/em>, de Francesc Mira. Tamb\u00e9 es d\u00f3na el cas que alguns narradors associen el g\u00e8nere amb l’amenitat i la fantasia per l’exotisme temporal que comporta una \u00e8poca allunyada de la quotidianitat del lector. Aix\u00f2 \u00e9s veu clar en el cas de Vicent Josep Escart\u00ed, que considera les novel\u00b7les hist\u00f2riques m\u00e9s fant\u00e0stiques que les actuals.<\/p>\n\n\n\n

D’altra banda, les novel\u00b7les esmentades s’allunyen de la pretesa objectivitat d’etapes anteriors i presenten personatges complexos, inquiets, que si b\u00e9 s’inscriuen el en seu temps, pel seu car\u00e0cter connecten amb la sensibilitat actual.<\/p>\n\n\n\n

A part de les propostes de Baulenas, Franco, Pag\u00e8s i Bod\u00ed, jo destacaria especialment les novel\u00b7les de Coca, Moncada i Villatoro per la seua envergadura liter\u00e0ria i perqu\u00e8 narren la complexa natura humana en un moment donat, i integren en un mateix tra\u00e7 creatiu la hist\u00f2ria en maj\u00fascula i la hist\u00f2ria en min\u00fascula, l’efic\u00e0cia narrativa i l’al\u00e8 l\u00edric.<\/p>\n\n\n\n

Bibliografia:
-Baulenas, Llu\u00eds-Anton: Alfons XIV, un crim d’estat. Columna. Barcelona, 1997.
-Bod\u00ed, Francesc: Guerres perdudes. Eds. 62. Barcelona, 1997.
-Coca, Jordi: L’Emperador. Destino. Barcelona, 1997.
-Escart\u00ed, Vicent Josep: Esp\u00e8cies perdudes.3 i 4. Val\u00e8ncia, 1997.
-Franco, Josep: L’enviat. Bromera. Alzira, 1997.
-Mata, Jordi: El misteri de Berl\u00edn. Columna. Barcelona, 1997.
-Pag\u00e8s, Vicen\u00e7: Carta a la reina d’Anglaterra. Emp\u00faries. Barcelona, 1997.
-Palomero, Josep: El tatuatge dels ap\u00e0trides. Bromera. Alzira, 1997.
-Villatoro, Vicen\u00e7: La claror de juliol. Eds. 62. Barcelona 1997.
-Ti\u00f1ena, Jordi: El comediant de Perpiny\u00e0. La Magrana. Barcelona, 1997.<\/p>\n\n\n\n

EL TEMPS, n\u00fam. 684, p\u00e0gs. 68-69, 28\/07\/1997 <\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFgeografies-de-la-memoria.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Tot parla de tu<\/a><\/p>\n\n\n\n

Pulsions en un moviment permament<\/a><\/p>\n\n\n\n

Reflexions al voltant del llorentenisme i Fuster<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Fragment d’un cartell de Marlene Dietrich

Etiquetes:\u00a01997<\/a> El Temps<\/a> Narrativa<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El present article tracta d’establir les raons de la vig\u00e8ncia d’un g\u00e8nere tan el\u00e0stic com la novel\u00b7la hist\u00f2rica, com tamb\u00e9 les semblances i les difer\u00e8ncies entre les darreres novetats. Els camins de la ficci\u00f3 s\u00f3n amplis i diversos. I un d’aquests camins \u00e9s la incursi\u00f3 en el bigarrat aparador de la hist\u00f2ria: ja siga pr\u00f2pia … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1812","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1812","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1812"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1812\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4299,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1812\/revisions\/4299"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1812"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}