{"id":1814,"date":"2022-04-28T08:10:29","date_gmt":"2022-04-28T08:10:29","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1814"},"modified":"2022-05-19T15:29:52","modified_gmt":"2022-05-19T15:29:52","slug":"histories-repetides-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/histories-repetides-2\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ries repetides"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Esperan\u00e7a Camps ha entrat amb for\u00e7a en l\u2019\u00e0mbit de la narrativa valenciana. En poc m\u00e9s de dos anys ha publicat dues novel\u00b7les. L\u2019\u00faltima, guanyadora del Premi Ciutat d\u2019Alzira, du per t\u00edtol Quan la lluna escampa els morts<\/em> i \u00e9s un text ambici\u00f3s, perqu\u00e8 en una literatura on quasi mai no es parla de la realitat que ens envolta, converteix en literatura uns dels barris m\u00e9s terribles de la perif\u00e8ria de Val\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

El pes de la trama recau en una parella d\u2019adolescents, Carlos i Vanessa, residents en el barri de la Coma, a Paterna, a partir del qual assistim a una hist\u00f2ria coral amb l\u2019entorn familiar dels joves, i altres personatges com l\u2019amo d\u2019un bar on van els joves del barri, un guionista de televisi\u00f3 que busca personatges pintorescos per la televisi\u00f3 i una parella de gu\u00e0rdies civils de tr\u00e0nsit. Encara que no hi haja cap descripci\u00f3 exhaustiva del barri, t\u00e9 un paper fonamental pel que representa. \u00c9s un barri bombolla perqu\u00e8 tot i estar al costat de zones residencials de luxe i comercials, \u00e9s lluny de tot. Un barri on les coses es degraden a la velocitat de la llum i tot fa l\u2019olor t\u00edpica de la marginaci\u00f3, fins i tot la pluja. La vida visible i la no tan visible esdevenen una mena de teranyina que atrapa tots els seus habitants i fa dif\u00edcil que se\u2019n pugen escapar. S\u00f3n molt encertats els retrats desoladors del familiars dels dos protagonistes, especialment els de Carlos, on veiem un pare tancat a la trena per afers de drogues, que mai ha volgut fer de pare i que el seu paper d\u2019esp\u00f2s \u00e9s limitava a abusar de la dona i dirigir-la a base de garrotades. En una fam\u00edlia tan desestructurada l\u2019\u00fanic sentiment possible \u00e9s la indifer\u00e8ncia. En aquest districte tot va aix\u00ed. Tot \u00e9s dram\u00e0tic, tot \u00e9s de color negre, subratllat a m\u00e9s per la construcci\u00f3 circular de la novel\u00b7la.<\/p>\n\n\n\n

Carlos i Vanessa segurament representen els comportaments habituals en aquests ambients. Carlos, a qui no li agrada gens la lletra i t\u00e9 un llenguatge limitat, \u00e9s \u00e0gil i espavilat i pensa que amb aix\u00f2 ja t\u00e9 armes suficients per a menjar-se l\u2019univers. A principi les coses li rutllen b\u00e9, mentre es limita a estriar les bosses de m\u00e0 a les \u00e0vies, despr\u00e9s pret\u00e9n volar m\u00e9s alt, i s\u2019embolica en afers perillosos i acaba sent utilitzat pels seus companys i en la pres\u00f3, on el car\u00e0cter de mil homes \u00e9s redu\u00eft finalment a una ru\u00efna. Ella, en canvi, tot i penjada del Carlos, va fent-se el seu espai, amb un treball, de perruquera, que fa que tinga m\u00e9s confian\u00e7a amb ella mateixa i aconsegueix una estabilitat laboral que permet con\u00e9ixer persones i coses noves. Aquestes coses li permeten a Vanessa somniar i pensar que aviat podr\u00e0 escapar del barri. Per\u00f2 topeta amb la teranyina invisible, la mare i la germana de Carlos no la deixen a sol ni a ombra, la converteixen en una mena de viuda.<\/p>\n\n\n\n

Quan la lluna escampa els morts<\/em> teixeix una estructura complexa i fragment\u00e0ria, que va avant i arrere, i a mesura que avan\u00e7a l\u2019acci\u00f3, els temps narratius i les hist\u00f2ries s\u2019encardinen, s\u2019encavalquen per tal de crear una tensi\u00f3 creixent amb les evolucions i interessos ben distints dels protagonistes que cap al final configuren una nova dimensi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

El valor d\u2019Esperan\u00e7a Camps \u00e9s donar veu a una situaci\u00f3 social sovint silenciada i gens atesa per les institucions administratives. L\u2019autora t\u00e9 bastant bona m\u00e0 per encarrilar el llibre amb un estil operatiu, de vegades cru, i amb t\u00edmides incursions en la veu dels personatges. El producte final \u00e9s bastant efica\u00e7, i ho haguera sigut m\u00e9s si s\u2019evitaren algunes innoc\u00e8ncies narratives com voler subratllar coses que s\u00f3n massa \u00f2bvies. O s\u2019aprofundira m\u00e9s en els personatges claus. Siga com siga Quan la lluna escampa els morts \u00e9s un llibre valent i per la tem\u00e0tica que tracta \u00e9s tota sorpresa.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 26\/05\/2005<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Quan la realitat dansa en la ficci\u00f3<\/a><\/p>\n\n\n\n

Saltant d\u2019una travessa a l\u2019altra<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019univers dens de l\u2019alfabet<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Esperan\u00e7a Camps. Fotografia: Prats i Camps

Quan la lluna escampa els morts. Esperan\u00e7a Camps. Editorial Bromera, Alzira, 2005.185 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02005<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Narrativa<\/a> Esperan\u00e7a Camps<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Esperan\u00e7a Camps ha entrat amb for\u00e7a en l\u2019\u00e0mbit de la narrativa valenciana. En poc m\u00e9s de dos anys ha publicat dues novel\u00b7les. L\u2019\u00faltima, guanyadora del Premi Ciutat d\u2019Alzira, du per t\u00edtol Quan la lluna escampa els morts i \u00e9s un text ambici\u00f3s, perqu\u00e8 en una literatura on quasi mai no es parla de la realitat que ens … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1814","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1814","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1814"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1814\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4231,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1814\/revisions\/4231"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1814"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}