{"id":1832,"date":"2022-04-28T09:24:52","date_gmt":"2022-04-28T09:24:52","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1832"},"modified":"2022-05-19T14:49:13","modified_gmt":"2022-05-19T14:49:13","slug":"la-forca-literaria-del-record-i-del-present-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/la-forca-literaria-del-record-i-del-present-2\/","title":{"rendered":"La for\u00e7a liter\u00e0ria del record i del present"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

El nou llibre de Piera no \u00e9s concebut com a unitat lineal, avan\u00e7a al voltant de diversos eixos<\/p>\n\n\n\n

Bona part de l\u2019obra de Josep Piera es fonamenta en fer literatura de la viv\u00e8ncia, d\u2019all\u00f2 que el \u201cjo\u201d mira, sent i pensa; en l\u2019escriptura del que li \u00e9s pr\u00f2xim, mirant \u201cque el lloc sentit i el viscut esdevinguen simb\u00f2lics\u201d. Per\u00f2 en els dos darrers llibres s\u2019ha desviat d\u2019aquesta l\u00ednia, almenys parcialment, ja que per a l\u2019escriptor de la Safor la cultura, la pr\u00f2pia hist\u00f2ria poden formar part del mapa \u00edntim d\u2019un individu. Amb Francesc de Borja, el duc sant<\/em> i El somni d\u2019una p\u00e0tria de paraules<\/em> \u2013una narraci\u00f3 de l\u2019aventura vital de Teodor Llorente i dels seus companys de la Renaixen\u00e7a\u2013 l\u2019escriptor saforenc, com ja havia fet abans amb Jo s\u00f3c aquest que em dic Ausi\u00e0s March<\/em>, es proposa de trencar la fat\u00eddica tradici\u00f3 d\u2019oblits, com diu el mateix autor, que sembla dominar la vida cultural dels valencians. Aquests llibres, servint-se de l\u2019erudici\u00f3 volen anar m\u00e9s enll\u00e0: aspiren, des de la literatura, \u201cvivificar\u201d i fer nostres des del present figures de pes de la nostra hist\u00f2ria cultural.<\/p>\n\n\n\n

Ara, amb Joc de daus<\/em> torna a l\u2019\u00e0mbit de la viv\u00e8ncia i de la mem\u00f2ria, per\u00f2 no \u00e9s una continuaci\u00f3 temporal de Puta postguerra<\/em>, sin\u00f3 que se centra en un per\u00edode m\u00e9s pr\u00f2xim, en concret el que va entre el 2006 i el 2009. El volum no \u00e9s concebut com a unitat lineal, avan\u00e7a al voltant de diversos eixos m\u00e9s o menys tem\u00e0tics, per dir-ho d\u2019alguna manera. La primera part, titulada Diari d\u2019Aldaia<\/em>, t\u00e9 com motiu motor la pres\u00e8ncia d\u2019aquesta serra en la vida quotidiana de l\u2019autor, on posa de manifest la rellev\u00e0ncia de l\u2019espai en la construcci\u00f3 de la vida individual. \u00c9s una mena d\u2019agenda \u00edntima on el protagonista apunta els vaivens diaris, parla d\u2019amics i de familiars. Reflexiona sobre el pas del temps, com les persones fem el temps mentre el temps ens fa, sobre la recuperaci\u00f3 del passat, que \u00e9s una estrat\u00e8gia d\u2019intensificar la vida i fer presents els \u201cvalors\u201d del record. Evoca viatges, que, sovint, amb el retorn a casa, creixen en la mem\u00f2ria i els \u201cref\u00e0\u201d segons els seus gustos literaris. Aix\u00ed, l\u2019Alexandria real guanya punts quan la filtra a trav\u00e9s de Kavafis, de Foster o Durrer. Un altre punt \u00e9s el tema de la mort i de la malaltia de Crohn que pauta l\u2019exist\u00e8ncia de l\u2019autor. En aquest cap\u00edtol, com en el seg\u00fcent, les estacions tenen una gran paper en la percepci\u00f3 de les coses i en la manera de viure. Piera \u00e9s d\u2019aquells autors que entenen la vida no com un m\u00e8rit, sin\u00f3 m\u00e9s aviat com un do i, per aquesta ra\u00f3, cada instant cal viure\u2019l amb tota plenitud. Piera \u00e9s sensual, sensitiu, olfactiu i t\u00e0ctil, perqu\u00e8 les transformacions de la natura omplin de sensacions, emocions i sentits l\u2019\u00e0nim o \u201c\u00e0nima\u201d de l\u2019escriptor. Aquesta constel\u2219laci\u00f3 de viv\u00e8ncies no sura en l\u2019aire, sin\u00f3 que s\u2019integra en un territori m\u00e9s global, el m\u00f3n mediterrani, que en Piera \u00e9s pell i experi\u00e8ncia permanent. D\u2019aquesta manera, la viv\u00e8ncia de la natura \u00e9s copsada amb una vivesa enorme i assoleix uns moments d\u2019alta vibraci\u00f3 liter\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

En la segona part, Joc de daus<\/em>, a m\u00e9s del que hem dit, para esment en la realitat actual, on toca tecles socials, pol\u00edtiques i culturals que preocupen l\u2019autor. Encara que la partitura local hi \u00e9s predominat, sovint connecta amb la gran orquestra dels problemes del m\u00f3n. La identitat dels valencians o com la senten o la viuen \u2013o no\u2013 \u00e9s un tema que Piera no pot abandonar i ac\u00ed d\u00f3na const\u00e0ncia de les seues \u00faltimes elucubracions. Testimonia la degradaci\u00f3 del paisatge, una construcci\u00f3 de generacions que la follia actual arrasar\u00e0 sense contemplacions i que, a banda de les conseq\u00fc\u00e8ncies de tota mena, deixar\u00e0 el pa\u00eds sense l\u2019imaginari que tant s\u2019ha mistificat i mitificat. No escriu nom\u00e9s del paisatge, sin\u00f3 tamb\u00e9 les mutacions, culturals i de mentalitat. En aquesta immersi\u00f3 en el present no podia faltar una observaci\u00f3 tan cridanera com el fet que Val\u00e8ncia \u00e9s l\u2019\u00fanic lloc on se silencia, per no dir que menysprea, els seus creadors. El tercer apartat, \u201cAnar i tornar\u201d, ja no s\u2019estructura segons el ritme del temps, sin\u00f3 al comp\u00e0s dels avatars d\u2019un viatge en tren. A partir de la lectura de Seductors, il\u2219lustrats i visionaris<\/em> de Josep Maria Castellet, ens submergeix en el nostre passat literari, siga reflexionant sobre la vida i els miracles dels personatges evocats per Castellet, Castellet incl\u00f2s, i la relaci\u00f3 que l\u2019autor va mantenir amb alguns d\u2019ells.<\/p>\n\n\n\n

Joc de daus<\/em> \u00e9s una ampliaci\u00f3 de l\u2019univers de Josep Piera, bastit per mitj\u00e0 d\u2019una composici\u00f3 d\u2019apunts o de seq\u00fc\u00e8ncies tirant a breus i duta a terme amb una prosa que l\u2019autor condueix per on vol, amb moments enlluernadors i on trau un r\u00e8dit \u00f2ptim als recursos relacionats amb la dicci\u00f3 i el sentit de les paraules. Un llibre que parla d\u2019un primer pla i del rerefons del narrador, per\u00f2 a trav\u00e9s seu el lector es veu pr\u00f2xim i, sovint, identificat.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 20\/06\/2012 <\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFla-forca-literaria-del-record-i-del-present.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Una passi\u00f3 amorosa en la Val\u00e8ncia del quatre-cents<\/a><\/p>\n\n\n\n

Quatre d\u00e8cades de narrativa valenciana moderna<\/a><\/p>\n\n\n\n

Reflexions al voltant del llorentenisme i Fuster<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Josep Piera. Font: saforguia.com

Joc de daus. Josep Piera. Edicions 62. Barcelona, 2012. 219 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02012<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Narrativa<\/a> Josep Piera<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El nou llibre de Piera no \u00e9s concebut com a unitat lineal, avan\u00e7a al voltant de diversos eixos Bona part de l\u2019obra de Josep Piera es fonamenta en fer literatura de la viv\u00e8ncia, d\u2019all\u00f2 que el \u201cjo\u201d mira, sent i pensa; en l\u2019escriptura del que li \u00e9s pr\u00f2xim, mirant \u201cque el lloc sentit i el … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1832","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1832","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1832"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1832\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4169,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1832\/revisions\/4169"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1832"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}