{"id":1848,"date":"2022-04-28T09:28:18","date_gmt":"2022-04-28T09:28:18","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1848"},"modified":"2022-05-19T14:20:09","modified_gmt":"2022-05-19T14:20:09","slug":"les-ambivalencies-dun-home-corrent-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/les-ambivalencies-dun-home-corrent-2\/","title":{"rendered":"Les ambival\u00e8ncies d\u2019un home corrent"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Si algunes novel\u00b7les de Jordi Coca, com ara L\u2019emperador<\/em> i Sota la pols<\/em>, eren novel\u00b7les d\u2019iniciaci\u00f3, En caure la tarda<\/em> ens situa de ple en l\u2019espiral del final. El protagonista, Miquel Giron\u00e8s, un home de 64 anys, gros, amb dificultat de moviments, arriba a casa un divendres de vesprada, tanca la porta i es troba amb el seu univers: esgotament, solitud i hores per endavant. Plou a bots i barrals. \u00c9s una mena de Robinson urb\u00e0 enmig d\u2019un oce\u00e0 de formig\u00f3 amb un rerefons camusi\u00e0. Una casa neta per\u00f2 desordenada, d\u2019un home que l\u2019habita, per\u00f2 no la viu. Hi vegeta. \u00c9s un m\u00f3n a la deriva. Era un home corpulent; ara \u00e9s un home deixat, una caricatura del que va ser, un personatge aclaparat per la buidor, sense ganes viure, per\u00f2 tampoc hi vol renunciar. S\u2019ha volgut donar a alg\u00fa i no ha sabut, vol reaccionar per\u00f2 es mant\u00e9 quiet. Es dol de la indifer\u00e8ncia seua i la dels altres. Tracta de dormir i no pot. El temps es dilata, l\u2019espera es fa llarga i no sap ben b\u00e9 per a qu\u00e8. La novel\u00b7la registra els sentiments equ\u00edvocs, els moviments i decisions que Miquel Giron\u00e8s trama a cada moment. En aquest estat la mem\u00f2ria sorgeix i el seu cervell, com un p\u00e8ndol, va del present a estadis distints del passat, que constaten canvis constants d\u2019\u00e0nim. En la seua grisor, el passat \u00e9s un recer i suport (sobretot la dona, morta fa un grapat d\u2019anys en un accident, i la figura del pare).<\/p>\n\n\n\n

El protagonista \u00e9s comissionista, fa d\u2019intermediari en diversos negocis, per\u00f2 sense saber amb claredat qu\u00e8 ha fet. Sabem que ha treballat en el ram del t\u00e8xtil, per\u00f2 poc m\u00e9s. Despr\u00e9s tingu\u00e9 un soci amb qui viu dies d\u2019esplendor, moment en qu\u00e8 li plouen els diners a cabassos, per\u00f2 no se n\u2019acaba de fiar. Les dades que en d\u00f3na s\u00f3n confuses, per no dir fosques. Parla de la ruta del sud, de negocis poc nets, per no dir-ne gens, un d\u2019ells lligat a la transacci\u00f3 de carn femenina i jove. Finalment torna al treball en solitari. A causa dels canvis del m\u00f3n econ\u00f2mic i al fet de no acabar-s\u2019hi d\u2019adaptar, les coses no li rutllen massa b\u00e9. L\u2019altre eix \u00e9s la vida sentimental. Els dies de plenitud van lligats a la dona, tot i el punt negre de l\u2019avortament. Tot se n\u2019an\u00e0 en orris amb l\u2019accident. Les altres temptatives d\u2019estabilitat han sigut frustrants o impossibles.<\/p>\n\n\n\n

Al principi Miquel Giron\u00e8s apareix com un bon\u00e0s i un personatge discret, que ho fia tot a saber somriure i saber tractar la gent, sobretot els clients. Un home pr\u00e0ctic, sense complicacions de cap mena, que va fent, que s\u2019adapta al \u201ccorrent natural de les coses\u201d, perqu\u00e8 considera que negar-s\u2019hi \u00e9s complicar encara m\u00e9s els fets. Per\u00f2 a poc a poc les coses es fan m\u00e9s ambig\u00fces, perqu\u00e8 enmig de la vaguetat i els fantasiejos, la seua mem\u00f2ria \u00e9s un colador i amaga c\u00e0rregues explosives. Veiem que la seua passivat no \u00e9s tan innocent i resulta, segons com, prou activa. Veu el pas del temps com una d\u00e9b\u00e2cle<\/em> imperiosa: un remol\u00ed de canvis que enterboleixen la seua rutina; un m\u00f3n laboral fet al comp\u00e0s de la tecnologia, de reunions i documents in\u00fatils; la desfiguraci\u00f3 del barri amb l\u2019allau d\u2019immigrants i de Barcelona. Pinta una Catalunya mediocre, mesella, que remuga molt, de flatul\u00e8ncies ret\u00f2riques buides de sentit, per\u00f2 incapa\u00e7 de tramar solucions viables. Una teranyina de grans gestos, d\u2019impot\u00e8ncies i doble llenguatge que l\u2019estrangulen. Un espill del protagonista? La seua acceptaci\u00f3 sense m\u00e9s de les coses potser \u00e9s una pantalla per tal de no complicar-se la vida. Una excusa per evitar la implicaci\u00f3, la responsabilitat. Aix\u00f2 es veu sobretot en el tema de la dona, l\u2019accident i la relaci\u00f3 amb la cunyada. Qu\u00e8 pass\u00e0? Per qu\u00e8 no va reaccionar? Per qu\u00e8 li sembla que les coses que li passen s\u00f3n les m\u00e9s naturals del m\u00f3n? Realment l\u2019atzar no afecta els seus valors? No li remou la consci\u00e8ncia? Ens trobem davant d\u2019un dels punts m\u00e9s tr\u00e0gics i significatius del relat que pren tota la tensi\u00f3 gr\u00e0cies al contrast amb el desconcert vital i els remordiments de la cunyada.<\/p>\n\n\n\n

Amb una narrativa d\u2019obsessions i de vagarejos, entre els ritmes biol\u00f2gics i les maniobres d\u2019un insomne, Jordi Coca fa el retrat implacable d\u2019un personatge i d\u2019un m\u00f3n. Jugar amb les min\u00facies que omplen una nit i diseccionar un m\u00f3n esp\u00e9s, de mediocritats per\u00f2 de complexitat psicol\u00f2gica i amb un garbuix significatiu d\u2019idees sovint distorsionades, exigeix un pols narratiu potent. Jordi Coca ha sabut trobar i dominar el format que encarrila la vor\u00e0gine mental de la novel\u00b7la, amb un narrador que controla de prop el protagonista i amb oscil\u00b7lacions ben modulades entre la tercera i la primera persona. Segurament algunes reiteracions i massa vaguetats en la retrat social de fons pesen en la lectura, per\u00f2 no enterboleixen gens el resultat global. En el despullament descarnat del Giron\u00e8s l\u2019autor gradua amb efic\u00e0cia dram\u00e0tica les dosis d\u2019informaci\u00f3 que il\u00b7luminen i enterboleixen tot alhora la seua figura i aplica amb destresa els jocs del temps i el ritme narratiu. Tot plegat, una maniobra valenta, de molts punts i for\u00e7a oportuna en uns moments tan desconcertants com els presents.<\/p>\n\n\n\n

CAR\u00c0CTERS, n\u00fam. 59, primavera 2012<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Quan la realitat dansa en la ficci\u00f3<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019univers dens de l\u2019alfabet<\/a><\/p>\n\n\n\n

El teatre de Manuel: la tralla que allibera<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Jordi Coca

En caure la tarda. Jordi Coca. Edicions 62, Barcelona, 2012. 222 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02012<\/a> Car\u00e0cters<\/a> Narrativa<\/a> Jordi Coca<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Si algunes novel\u00b7les de Jordi Coca, com ara L\u2019emperador i Sota la pols, eren novel\u00b7les d\u2019iniciaci\u00f3, En caure la tarda ens situa de ple en l\u2019espiral del final. El protagonista, Miquel Giron\u00e8s, un home de 64 anys, gros, amb dificultat de moviments, arriba a casa un divendres de vesprada, tanca la porta i es troba … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1848","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1848","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1848"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1848\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4102,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1848\/revisions\/4102"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1848"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}