{"id":1852,"date":"2022-04-28T09:28:59","date_gmt":"2022-04-28T09:28:59","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1852"},"modified":"2022-05-16T09:54:26","modified_gmt":"2022-05-16T09:54:26","slug":"les-expansions-de-la-brevetat-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/les-expansions-de-la-brevetat-2\/","title":{"rendered":"Les expansions de la brevetat"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Eduard M\u00e1rquez \u00e9s segurament dels pocs autors de la nostra literatura que podia passar perfectament per ser su\u00eds o austr\u00edac, perqu\u00e8 la seua obra est\u00e0 poc connotada per la hist\u00f2ria i el territori del pa\u00eds, i a m\u00e9s, els referents i els personatges obsessius, i de vegades freds i abstractes, dels primers llibres ens transporten a una literatura centroeuropea. El que singularitza la seua narrativa \u00e9s la brevetat i la combinaci\u00f3 de lleugeresa i c\u00e0rregues de profunditat tradu\u00efdes en una prosa despullada, s\u00f2bria, neta, de frases contundents, un estil el\u00b7l\u00edptic, condensat i un tra\u00e7 de profunditats l\u00edriques. Aquesta est\u00e8tica de l\u2019austeritat i de la destil\u00b7laci\u00f3 del llenguatge ha estat extremada una mica m\u00e9s en L\u2019\u00faltim dia abans de dem\u00e0<\/em>, on, a banda d\u2019una expressivitat sint\u00e8tica, a colps de par\u00e0grafs curts i frases tallants, aposta per la supressi\u00f3 dels recursos gr\u00e0fics de cometes, cursives o guionets per marcar els di\u00e0legs, fet que ofereix un aire singular a l\u2019escriptura. Les paraules i les frases s\u00f3n llampades, flaixos calidosc\u00f2pics que actuen com a c\u00e0psules de sensacions, emocions o pensaments. Tot plegat, al llarg de les novel\u00b7les Eduard M\u00e1rquez ha desenvolupat un estil comprimit, d\u2019aparen\u00e7a vol\u00e0til per\u00f2 amb un gran recorregut. En Nits de febrer<\/em> i El silenci dels arbres<\/em> la indeterminaci\u00f3 geogr\u00e0fica i temporal afavoria el joc de l\u2019emoci\u00f3 de la reverberaci\u00f3 l\u00edrica. En les novel\u00b7les seg\u00fcents, La decisi\u00f3 de Brandes<\/em> i L\u2019\u00faltim dia abans de dem\u00e0<\/em>, l\u2019autor es decanta per una certa configuraci\u00f3 d\u2019h\u00e0bitats hist\u00f2rics i espacials, en el primer cas lligats a ciutats europees i a l\u2019\u00f2rbita de les guerres mundials, i en l\u2019altre a la geografia sentimental barcelonina d\u2019uns personatges que segurament nasqueren en els primers seixanta. Amb tot, totes dues tenen un punt d\u2019a\u00e8ries, perqu\u00e8 les descripcions s\u00f3n m\u00ednimes amb l\u2019objectiu de centrar-se en els fets i les accions, en les paraules i els pensaments dels personatges.<\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 la literatura de la nuesa funcione, l\u2019autor es bolca en l\u2019elaboraci\u00f3 de trames per tal que tinguen els nuclis d\u2019originalitat i d\u2019enginy que expandisquen la lleugeresa, en la creaci\u00f3 de climes, en el cronometratge mil\u00b7limetrat del ritme narratiu. En aquest punt tenen un pes clau les connexions dels canvis temporals que s\u00f3n inesperats, sense cap mena de brusquedat. De vegades, el tractament del temps funciona com si ens trob\u00e0rem amb un conjunt de nines russes, ja que un temps inclou un altre temps. De fet, l\u2019autor concep trencadissos que li permeten de jugar amb els vaivens temporals i la incardinaci\u00f3 de hist\u00f2ries diverses.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019afany de la intensitat fa que les obres d\u2019adults, si em passeu l\u2019expressi\u00f3, d\u2019Eduard M\u00e1rquez siguen de fabricaci\u00f3 lenta. De fet, des de l\u2019aparici\u00f3 del primer llibre, el 1995, fins ara ha publicat nom\u00e9s sis obres. Els dos primers llibres s\u00f3n de contes: Zugzwang<\/em> i L’eloq\u00fc\u00e8ncia del franctirador<\/em>, dels quals jo nom\u00e9s conec el primer. Si no vaig errat, el primer llibre d\u2019Eduard M\u00e1rquez participa dels trets de la narrativa breu dels anys vuitanta i noranta del segle passat: personatges descentrats, atmosfera urbana, pres\u00e8ncia de l\u2019atzar i filtraci\u00f3 de l\u2019absurd en la vida quotidiana que acaba desbaratant-la. Amb la lectura conjunta dels relats, les transformacions i les reaccions dels personatges i els ambients opressius agafen tot el seu sentit i ja projecten una visi\u00f3 coherent i fecunda en matisos. Ofereixen una mirada freda i despietada, es decanten per personatges abstractes i esquin\u00e7ats.<\/p>\n\n\n\n

Nits de febrer<\/em> representaria, quan va apar\u00e9ixer, una proposta prou allunyada dels interessos est\u00e8tics m\u00e9s habituals del moment, perqu\u00e8 posseeix un vern\u00eds fred, per\u00f2 alhora cont\u00e9 una intensa pulsi\u00f3 tr\u00e0gica, embolcallada pel suspens d\u2019un thriller que gira al voltant d\u2019un personatge misteri\u00f3s i obsessiu, l\u2019escriptora Sela Huber. Un antic amant i traductor, Lars Belden, en assabentar-se de la seua mort, resol entrar d\u2019amagat al seu pis per tal d\u2019entendre l\u2019entrellat d\u2019aquella relaci\u00f3 estranya que el continua burxant, tot i el temps que ha passat. S\u2019hi troba amb una hist\u00f2ria torbadora, desconcertant. Sela Huber, temorosa d\u2019arribar a perdre la mem\u00f2ria, com el seu pare, que mant\u00e9 una actitud malaltissa cap als records, tracta de preservar el seu m\u00f3n de l\u2019ensorrament que representa el pas del temps. No es tracta nom\u00e9s de mantenir els fets de la seu vida, sin\u00f3 d\u2019aprofundir una mica m\u00e9s: reproduir sensacions, frag\u00e0ncies, colors… tot all\u00f2 que fa singular una experi\u00e8ncia. Aix\u00ed, acumulava dietaris meticulosos, enregistraments de converses i cintes de v\u00eddeo. Lars ha de navegar, aclaparat, enmig d\u2019una allau dispersa d\u2019informaci\u00f3 per reconstruir el puzle de la vida de Sela. Un dels encerts de la novel\u00b7la \u00e9s la graduaci\u00f3 i l\u2019encavalcament del materials esmentats i dels records i la viv\u00e8ncia detectivesca de Lars, que, alhora que destil\u00b7len desassossec, hi descobrir\u00e0 una trama angoixosa d\u2019amenaces i temors: hi ha la hist\u00f2ria d\u2019un amat possessiu i delirant que des l\u2019abs\u00e8ncia controla i desbarata a Sela tota temptativa de renovaci\u00f3 vital. \u00c9s una reflexi\u00f3 esborronadora sobre els l\u00edmits de la possessi\u00f3 amorosa. En l\u2019operaci\u00f3 quasi patol\u00f2gica de conservar les seues viv\u00e8ncies, fa un esfor\u00e7 de sinceritat extraordinari per tal de abocar-se tal com \u00e9s: confessa l\u2019amor per Lars, per\u00f2 tamb\u00e9 la impossibilitat de perllongar la relaci\u00f3 davant el temor d\u2019ampliar la col\u00b7lecci\u00f3 de culpes. La laboriositat de formiga com a taxidermista de la viv\u00e8ncia i de les emocions es deu a la urg\u00e8ncia de la protagonista de bastir-se un refugi per a sobreviure a les adversitats i agressions externes. \u00c9s raonable pensar que en el desplegament de Sela hi haja una certa reinvenci\u00f3 per tal de conjurar el setge i l\u2019horror de la culpa a trav\u00e9s d\u2019un viatge introspectiu a fi de tancar les ferides i preservar el seu jo.<\/p>\n\n\n\n

Eduard M\u00e1rquez en El silenci dels arbres<\/em>, publicada tres anys despr\u00e9s, es mostra com un narrador plet\u00f2ric que du el seu art a un dels moments m\u00e9s enlluernadors. Conta una hist\u00f2ria tr\u00e0gica d\u2019amor, en qu\u00e8 Andreas Hymer, violinista de renom internacional, torna a la seua ciutat assetjada \u2013tot fa pensar en Sarajevo- convidat a fer un concert. La guerra i la carrera professional l\u2019han separat de la seua estimada. Aquests dues veus principals van acompanyades per una mena de cor epistolar i tr\u00e0gic que exposa les afliccions, les pors i les perip\u00e8cies diverses per sobreviure, on es reflecteix que en els conflictes b\u00e8l\u00b7lics emergeixen els millor i el pitjor de les persones. Els corresponsals comparteixen en untreteniment estrany: va a un museu de m\u00fasica abandonat on un luthier explica hist\u00f2ries arravatades davant d\u2019espais buits en qu\u00e8 abans senyorejaven instruments. Corpr\u00e9n veure com tot un seguit de personatges desafien la mort per deixar-se transportar per la for\u00e7a de les hist\u00f2ries. \u00c9s una manera d\u2019autoafirmar-se, de dir que, davant la voluntat de fer emmudir una ciutat, un poble, ells s\u2019agafen a all\u00f2 que els resta: la paraula. \u00c9s una eina fr\u00e0gil per\u00f2 alhora portentosa: els evoca un m\u00f3n, el seu, i alhora els condueix a altres viv\u00e8ncies, a altres ombres i altres llums. El mite d\u2019Orfeu esdev\u00e9 s\u00edmbol de la novel\u00b7la, ja que el m\u00fasic davalla als inferns per salvar la seua Eur\u00eddice. La novel\u00b7la transmet la idea que en situacions extremes, enmig de les aberracions m\u00e9s salvatges, l\u2019amor i l\u2019art, la mem\u00f2ria i la imaginaci\u00f3 poden ser palanques per sobreviure-hi.<\/p>\n\n\n\n

La m\u00fasica \u00e9s la protagonista estel\u00b7lar de la novel\u00b7la. D\u2019entrada, hi trobem, simplificant molt les coses, l\u2019art com refugi, suport i expansi\u00f3 personal, com es pot veure en l\u2019escriptura i m\u00fasica d\u2019Amela Jensen, i l\u2019art com a exploraci\u00f3 i perfecci\u00f3 m\u00e0xima, com a acte sublim per damunt de tot, que seria el cas de la mare del protagonista i del luthier. La situaci\u00f3 d\u2019Andreas, que en algun moment ent\u00e9n la m\u00fasica com una closca protectora, dansa entre els dos pols. Siga com es vulga, epifania inclosa, els personatges de M\u00e1rquez exploren els lligams \u00edntims i les m\u00faltiples giragonses que existeixen entre la vida i l\u2019art. Precisament quan s\u2019arriba al cor de l\u2019emotivitat, el tremolor est\u00e8tic travessa la frontera de la individualitat per corprendre la sensibilitat dels altres, com explora en una escena esplendorosa el final del llibre.<\/p>\n\n\n\n

Art i guerra reapareixen en La decisi\u00f3 de Brandes<\/em>, per\u00f2 ac\u00ed l\u2019autor ho fa a trav\u00e9s de la narraci\u00f3 biogr\u00e0fica, tot reprenent una i altra vegada els sis motius que constitueixen l\u2019estrella de la seua vida: la malaltia i la mort, les dues dones, els pares, la pintura, un quadre de Cranach i la guerra. El protagonista, ja gran i en lluita contra un c\u00e0ncer, recorda la seua vida a partir de les dues guerres mundials. L\u2019experi\u00e8ncia de sobreviure a l\u2019espant i la decisi\u00f3 moral que hagu\u00e9 de prendre davant el dilema que li van plantejar el nazis s\u00f3n dels punts claus del llibre. La resoluci\u00f3 era molt m\u00e9s que una q\u00fcesti\u00f3 rutinaria, era una opci\u00f3 vital perqu\u00e8, com en la novel\u00b7la anterior, quan t\u2019ho han furtat tot, nom\u00e9s et queda el que \u00e9s estrictament teu, la teua consci\u00e8ncia, i la teua dignitat resideix en preservar-ho. Si all\u00e0 era la paraula, ac\u00ed \u00e9s la pintura. Per aix\u00f2, entre altres coses, determina reproduir en format de postal la pintura que li expropiaran.<\/p>\n\n\n\n

A trav\u00e9s de Brandes, un pintor gens fam\u00f3s, l\u2019autor vol incidir en l\u2019art com a viv\u00e8ncia \u00edntima, com a trampol\u00ed per explorar l\u2019\u00ab\u00e0nima\u00bb de les coses, que es perfecciona per mitj\u00e0 de la fermesa i el treball pacient. Cal dir que en l\u2019\u00faltim llibre es toquen els rostres frustrants i tr\u00e0gics d\u2019aquesta experi\u00e8ncia humana. L\u2019altre gran tema \u00e9s la mem\u00f2ria, lligada a la ineludible q\u00fcesti\u00f3 de la identitat. Un personatge d\u2019El silenci dels arbres<\/em> diu que la mare contava hist\u00f2ries dels avantpassats \u201cperqu\u00e8 no morin\u201d. Els familiars no s\u00f3n mem\u00f2ria qualsevol, formen part de la persona. Per aix\u00f2, el protagonista busca \u00abrecer en els absents\u00bb. I, encara que siguen arbitraris, imprecisos i solts, els records s\u00f3n la \u00fanica cosa que posseir per tenir const\u00e0ncia del que ha sigut i la seua arma de combatre el temps.<\/p>\n\n\n\n

Encara que l\u2019obra d\u2019Eduard M\u00e1rquez no siga massa extensa, \u00e9s ben personal perqu\u00e8, des d\u2019una mirada un punt distant per\u00f2 al mateix temps molt pr\u00f2xima, desplega una prosa d\u2019una gran intensitat que la fa singular dins del panorama de la narrativa catalana.<\/p>\n\n\n\n

CAR\u00c0CTERS, n\u00fam. 59, primavera 2012<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

L’aura contaminada de Val\u00e8ncia<\/a><\/p>\n\n\n\n

Una passi\u00f3 amorosa en la Val\u00e8ncia del quatre-cents<\/a><\/p>\n\n\n\n

El cam\u00ed de la poesia valenciana dels setanta fins ara<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Eduard M\u00e1rquez. Fotografia: ABC. Font: abc.es

Etiquetes:\u00a02012<\/a> Car\u00e0cters<\/a> Narrativa<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Eduard M\u00e1rquez \u00e9s segurament dels pocs autors de la nostra literatura que podia passar perfectament per ser su\u00eds o austr\u00edac, perqu\u00e8 la seua obra est\u00e0 poc connotada per la hist\u00f2ria i el territori del pa\u00eds, i a m\u00e9s, els referents i els personatges obsessius, i de vegades freds i abstractes, dels primers llibres ens transporten … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1852","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1852","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1852"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1852\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3483,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1852\/revisions\/3483"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1852"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}