{"id":1864,"date":"2022-04-28T09:33:38","date_gmt":"2022-04-28T09:33:38","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1864"},"modified":"2022-05-12T15:51:27","modified_gmt":"2022-05-12T15:51:27","slug":"lart-no-satura-els-camins-de-la-renovacio-de-la-literatura-en-llengua-catalana-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/lart-no-satura-els-camins-de-la-renovacio-de-la-literatura-en-llengua-catalana-2\/","title":{"rendered":"L\u2019art no s\u2019atura. Els camins de la renovaci\u00f3 de la literatura en llengua catalana"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Qualifiquem alegrement els anys 70 dels segle passat com la d\u00e8cada que promogu\u00e9 tots els deliris literaris possibles i per haver. Fou la reacci\u00f3 a l\u2019abstin\u00e8ncia imposada pel r\u00e8gim del general Franco, El fest\u00ed acab\u00e0 amb empatx, i s\u2019encet\u00e0 un per\u00edode d\u2019abstin\u00e8ncia que molts lectors van agrair, alleujats, per saludable. Aix\u00ed, despr\u00e9s de l\u2019exaltaci\u00f3 de l\u2019orgia del llenguatge i d\u2019atac contra les convencions (personatges, trama…), de promiscu\u00eftat amb els g\u00e8neres, hi va haver una reacci\u00f3, tamb\u00e9 d\u2019abast gener\u00f3s, que tornava a reivindicar el plaer de la narraci\u00f3, de les trames, de la literatura de g\u00e8nere i de la literatura del jo. Una crida a l\u2019ordre, en quasi tota regla. Aix\u00f2 no volia dir un retorn a la tradici\u00f3 m\u00e9s r\u00e0ncia, ni renunciar a la sensibilitat del present ni a la consci\u00e8ncia del fet literari i de jugar amb els recursos quan fora convenient. El que hi va haver fou una canvi d\u2019orientaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

En els \u00faltims anys assistim a un afany prou general de remoure la narrativa, de reactivar les f\u00f3rmules de fabular. A banda de la necessitat de refrigerar l\u2019escriptura, hi ha un fet irrebatible i \u00e9s que els homes de lletres s\u00f3n ben conscients que la literatura (la cultura en general) ha perdut la centralitat que posse\u00efa. Causes: totes les que vulguem. Potser les que tinguen m\u00e9s relleu siguen el fet que la gent desconfien del valor absolut que se li donava i la dura compet\u00e8ncia que ofereixen els \u00e0mbits audiovisuals i digitals. Tot aix\u00f2 du tal volta a una forma diferent d\u2019escriure per tal de no perdre de vista la mentalitat dels lectors nous.<\/p>\n\n\n\n

El desig de reorientar la narrativa t\u00e9 direccions ben diferents La novel\u00b7la, pensen molts, \u00e9s un gran transformista, amb un est\u00f3mac de ferro que ho degluteix tot i permet tota mena de gosadies i combinacions per tal d\u2019il\u00b7luminar el m\u00f3n que l\u2019autor vol expressar. Una l\u00ednia atractiva \u00e9s l\u2019agitaci\u00f3 de la coctelera dels g\u00e8neres, antics i nous, de veus i registres. Tenim una colla d\u2019autors tocats pel ver\u00ed juganer de Sterner. La n\u00f2mina pot ser llarga: Vicen\u00e7 Pag\u00e8s i Manuel Baixauli, Juli\u00e0 de J\u00f2dar, Urb\u00e0 Lozano… Alguns narradors s\u2019inclinen a actualitzar mites o obres de refer\u00e8ncia, com fa Sebasti\u00e0 Alzamora des de l\u2019exc\u00e9s amb el Golem i el mite de Faust<\/em>, o Melcior Comes amb Viatge al centre de la Terra<\/em>. Uns altres aposten fort, com tamb\u00e9 els anteriors, per l\u2019espectacularitat o la sorpresa, com fa Francesc Bod\u00ed en el seu darrer llibre fent servir un final \u2014de conte\u2014 sorprenent que en trastoca la lectura, o Esperan\u00e7a Camps que habilita com a narrador el mort de Cos deshabitat<\/em>. L\u2019\u00faltima carta de Joan Pons \u00e9s una altra: a part de la for\u00e7a de les imatges, aposta pels sentiments, sense caure en l\u2019ensucrament.<\/p>\n\n\n\n

De molts fronts ens arriba la not\u00edcia que la ficci\u00f3 ha entrat, com tot, en crisi. L\u2019alarma evidencia la urg\u00e8ncia de ventilar espais viciats i de cercar inspiraci\u00f3 en la vida. La necessitat de parlar d\u2019experi\u00e8ncies i problemes del present ha vist una forta embranzida en els \u00faltims anys. Noms. Molts: M\u00e0rius Serra, autor del corprenedor Quiet<\/em>, Natjat El Hachmi, Llucia Ramis, Francesc Ser\u00e9s, entre tants altres. No podem oblidar que una bona part dels escriptors valencians no s\u2019han pogut estar de posar el dit en les moltes ferides obertes en el Pa\u00eds Valenci\u00e0 actual.<\/p>\n\n\n\n

En la nostra literatura la identificaci\u00f3 entre llengua i cultura o naci\u00f3 ha sigut total i tal vegada per aix\u00f2 s\u2019entenia la literatura com un valor quasi sagrada. Ara aquell binomi s\u2019ha esva\u00eft. Aix\u00f2 pot explicar per qu\u00e8 en aquest moment hi ha un p\u00fablic lector important de best-seller, un fet impensable en els anys noranta, i tamb\u00e9 justificar l\u2019allau d\u2019escriptors que teclegen tota mena de tem\u00e0tiques, sobretot hist\u00f2riques i de complot universal a la cacera d\u2019aquell lector de literatura sense complicacions. El resultat, ara per ara, \u00e9s pobre, tret d\u2019algunes excepcions. Ac\u00ed descobrirem la clau que escriptors en castell\u00e0 del pa\u00eds o arrelats, posem per cas Matilde Asensio, que tramen bones hist\u00f2ries, se\u2019ls tradu\u00efsquen al catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Tot plegat, les coses dites manifesten que la literatura en catal\u00e0 es troba en un moviment constant, d\u2019extraordin\u00e0ria vitalitat, no nom\u00e9s per la qualitat, sin\u00f3 per l\u2019agilitat que demostren els creadors en renovar-se davant les noves circumst\u00e0ncies. De moment, ho fan i amb destresa. Benvinguts els canvis.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 22\/04\/2010<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original:\u00a0\"PDFl-art-no-s-atura-els-camins-de-la-renovacio-de-la-literatura-en-llengua-catalana.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a>\u00a0Twitter<\/a>\u00a0\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

L\u2019univers dens de l\u2019alfabet<\/a><\/p>\n\n\n\n

C\u00e9zanne: poesia i pensament fets pintura<\/a><\/p>\n\n\n\n

Vitalitat de la lletra impresa. La literatura valenciana sobreviu als efectes d’una crisi que s’acarnissa tamb\u00e9 amb el m\u00f3n de la cultura<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Fotografia: Jes\u00fas Ciscar. Font: ccaa.elpais.com

Etiquetes:\u00a02010<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Narrativa<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Qualifiquem alegrement els anys 70 dels segle passat com la d\u00e8cada que promogu\u00e9 tots els deliris literaris possibles i per haver. Fou la reacci\u00f3 a l\u2019abstin\u00e8ncia imposada pel r\u00e8gim del general Franco, El fest\u00ed acab\u00e0 amb empatx, i s\u2019encet\u00e0 un per\u00edode d\u2019abstin\u00e8ncia que molts lectors van agrair, alleujats, per saludable. Aix\u00ed, despr\u00e9s de l\u2019exaltaci\u00f3 de … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1864","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1864","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1864"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1864\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3378,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1864\/revisions\/3378"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1864"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}