{"id":1916,"date":"2022-04-28T09:56:08","date_gmt":"2022-04-28T09:56:08","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1916"},"modified":"2022-05-16T10:20:06","modified_gmt":"2022-05-16T10:20:06","slug":"un-remoli-incert-3","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/un-remoli-incert-3\/","title":{"rendered":"Un remol\u00ed incert"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Urb\u00e0 Lozano va comen\u00e7ar a cridar l\u2019atenci\u00f3 amb Plagis<\/em> (2008), un llibre fresc i divertit. Hi trob\u00e0 una f\u00f3rmula encertada, on gr\u00e0cies a una estructura afortunada i una trama d\u2019encreuaments i paral\u2219lelismes tira endavant una novel\u2219la divertida en qu\u00e8 retrata diverses generacions al ritme d\u2019una polifonia de g\u00e8neres i registres. Per\u00f2 abans ja havia publicat alguns llibres, com ara Singular femen\u00ed<\/em> (2007), on desplega un ventall de retrats per oferir un mostrari ampli de car\u00e0cters i de comportaments relacionats amb la condici\u00f3 de la dona.<\/p>\n\n\n\n

La trampa del desig<\/em>, guanyadora del Premi de Ciutat d\u2019Alzira, \u00e9s un llibre m\u00e9s ambici\u00f3s i vola una mica m\u00e9s enll\u00e0 del que havia fet fins ara. El punt de partida \u00e9s la trobada causal entre dos personatges trencats, a la deriva, que miren de sobreviure a un passat advers, tr\u00e0gic, i per aix\u00f2, la conveni\u00e8ncia i la in\u00e8rcia quotidiana embasta una relaci\u00f3 estranya, per\u00f2 alhora c\u00e0lida. Daniel, metge de cinquanta-tres anys, ha passat una temporada llarga a la pres\u00f3; Mirsada, bosniana de trenta-vuit amb una criatura, fuig dels familiars que duen tot el ver\u00ed covat en la guerra dels Balcans. A partir de les dues hist\u00f2ries i de les altres que aniran eixint, Urb\u00e0 Lozano construeix un retaule hist\u00f2ric, de contextos socials i perip\u00e8cies vitals ben diverses per mostrar les transformacions socials i de mentalitat des d\u2019abans de la guerra civil espanyola fins als anys 2000, tot centrant-se en els darrers trenta anys. En aquest bloc entra a una escala m\u00e9s redu\u00efda la hist\u00f2ria de B\u00f2snia. Altres personatges que cal tenir en compte s\u00f3n: un marqueset andal\u00fas, carregat de pretensions i que es creu amb dret a ser cruel per raons de nissaga, que convertir\u00e0 en un drap hum\u00e0 l\u2019exuber\u00e0ncia vital i el car\u00e0cter descarat de Did\u00edn; una treballadora de Casa del Xavo i un jugador del Llevant, dues bones persones \u2013aparentment\u2013 a qui la teranyina de la desgr\u00e0cia personal dur\u00e0 per camins impensables i la desesperaci\u00f3; i Angie, funcion\u00e0ria de la Generalitat, ambiciosa, sense escr\u00fapols i de traject\u00f2ria atzarosa. Dins del flux hist\u00f2ric veiem com personatges que tenien pensat un perfil de vida, de colp i volta, unes vegades per l\u2019atzar, d\u2019altres per la venjan\u00e7a o el rancor d\u2019alg\u00fa, es veuen immersos, sense prendre-hi part, en un remol\u00ed incert que de vegades pot esguerrar tota una vida, mentre que en d\u2019altres els protagonistes, encara que s\u2019esforcen, no queda clar que en puguen sortir.<\/p>\n\n\n\n

Una bona part de l\u2019ambici\u00f3 de l\u2019autor \u00e9s aprofitar la descripci\u00f3 dels h\u00e0bitats dels personatges per a retratar els moments hist\u00f2rics: aix\u00ed veiem les maneres dels rics del sud, dels militars feixistes, l\u2019actuaci\u00f3 de les monges en els hospicis, l\u2019educaci\u00f3 de recristianitzaci\u00f3 dels fills dels rojos, de les calentors reprimides dels rectors… La recreaci\u00f3 dels ambients de poble \u00e9s encertada, aix\u00ed com la mentalitat de formigueta dels ambiciosos i la seua obsessi\u00f3 per diferenciar-se dels altres i els moviments per a perpetuar-se. Tamb\u00e9 s\u00f3n bastant ajustades les transformacions del Pa\u00eds Valenci\u00e0 des de la Transici\u00f3 a la construcci\u00f3 de l\u2019autonomia i les mutacions que van viure els senyors de l\u2019oposici\u00f3 en tocar el poder. Aquests aspectes s\u00f3n tractats amb realisme i ironia, per\u00f2 de vegades el t\u00f2pic i una prosa a voltes massa costumista o sense tensi\u00f3 hi pesen massa. Els punts febles queden compensats per les escenes de gradaci\u00f3 er\u00f2tica, els mecanismes d\u2019intriga que fan que a partir del moment la narraci\u00f3 avance amb m\u00e9s flu\u00efdesa i complete les peces del trencaclosques i aclarisca els buits que tenia el lector. Una novel\u2219la que, tot i les irregularitats i un final un p\u00e8l for\u00e7at, ens mostra un narrador h\u00e0bil per a elaborar un llenguatge potent, personatges i situacions d\u2019inter\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 23\/05\/2012 <\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original:\u00a0\"PDFun-remoli-incert.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a>\u00a0Twitter<\/a>\u00a0\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

C\u00e9zanne: poesia i pensament fets pintura<\/a><\/p>\n\n\n\n

Vitalitat de la lletra impresa. La literatura valenciana sobreviu als efectes d’una crisi que s’acarnissa tamb\u00e9 amb el m\u00f3n de la cultura<\/a><\/p>\n\n\n\n

Els estrats profunds de l\u2019imaginari de S\u00f2ria<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Urb\u00e0 Lozano. Fotografia: Jes\u00fas Ciscar. Font: ccaa.elpais.com

La trampa del desig. Urb\u00e0 Lozano. Edicions Bromera, Alzira, 2012. 382 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02012<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Narrativa<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Urb\u00e0 Lozano va comen\u00e7ar a cridar l\u2019atenci\u00f3 amb Plagis (2008), un llibre fresc i divertit. Hi trob\u00e0 una f\u00f3rmula encertada, on gr\u00e0cies a una estructura afortunada i una trama d\u2019encreuaments i paral\u2219lelismes tira endavant una novel\u2219la divertida en qu\u00e8 retrata diverses generacions al ritme d\u2019una polifonia de g\u00e8neres i registres. Per\u00f2 abans ja havia publicat … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1916","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1916","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1916"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1916\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3506,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1916\/revisions\/3506"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1916"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}