{"id":1986,"date":"2022-04-30T17:10:09","date_gmt":"2022-04-30T17:10:09","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1986"},"modified":"2022-05-12T11:26:27","modified_gmt":"2022-05-12T11:26:27","slug":"exaltacions-poetiques-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/exaltacions-poetiques-2\/","title":{"rendered":"Exaltacions po\u00e8tiques"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

La vitalitat de la creaci\u00f3 po\u00e8tica no sempre es reflecteix en els prestatges i en les seccions de novetats de les llibreries valencianes, m\u00e9s encara si els autors estan publicats en alguna editorial del Principat, sobretot si no \u00e9s una editorial de pes i de Barcelona. I un aspectes m\u00e9s rellevants a subratllar en els \u00faltims temps \u00e9s la cada vegada m\u00e9s \u00e0mplia la n\u00f2mina de poetes valencians en els cat\u00e0legs d\u2019editorials de fora del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Aix\u00f2 \u00e9s veu, per exemple, en la seua pres\u00e8ncia progressiva en una col\u00b7lecci\u00f3 cada vegada mes prestigiada, com \u00e9s ara la Biblioteca de la Suda de Pag\u00e8s edicions de Lleida, on s\u2019han publicat alguns dels llibres que comentaren avui. Per aquestes dues raons considerem oport\u00fa remarcar alguns t\u00edtols que mostren el valor i la diversitat de la nostra l\u00edrica m\u00e9s recent.<\/p>\n\n\n\n

Encara que no \u00e9s nou volia ressaltar el darrer llibre de Ramon Guillem, La celebraci\u00f3 de la mirada<\/em>, publicat per l\u2019editorial 3 i 4 i que va guanyar el prestigi\u00f3s Premi Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s Per b\u00e9 que aquesta no siga la seua millor obra ens torna a confirmar que Ramon Guillem \u00e9s un bon poeta amb sentit afuat del lirisme. Ac\u00ed aposta per una veu m\u00e9s sensible al m\u00f3n extern, amb evocacions de moments i experi\u00e8ncies que interessen al poeta. Com suggereix el t\u00edtol, ens trobem davant d\u2019una poesia d\u2019exaltaci\u00f3 vital, de celebraci\u00f3 de l\u2019amor, del contacte carnal. Per\u00f2 sense transcend\u00e8ncies ni mitificacions. \u00c9s una veu que parteix de l\u2019experi\u00e8ncia, de la mat\u00e8ria, perqu\u00e8 com diu \u201cJa no crec en el mot, \/ Nom\u00e9s crec en els ulls\u201d. Un cant renovat de l\u2019esclat que hi ha en les coses ef\u00edmeres de la vida. Aix\u00ed, el poeta ens diu en un dels passatges m\u00e9s afortunats del llibre, \u201c\u00e9s tan immens el plaer que anheles \/ com ho \u00e9s el dubte del somni que s\u2019escapa, \/ i tanmateix, sempre el percaces\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Una poesia allunyada de tota metaf\u00edsica i centrada en la mat\u00e8ria, en la realitat, sense m\u00e9s transcend\u00e8ncia que la simple viv\u00e8ncia, ens l\u2019ofereix el fil\u00f2sof Antoni Defez. Com a poeta ha tardat a donar-se a con\u00e9ixer, per\u00f2 ho ha fet amb for\u00e7a, ja que en poc temps ha publicat tres llibres de poemes. La fam del guepard<\/em>, el seu \u00faltim treball que ha merescut el Premi Les Tal\u00faries de Lleida i ha estat editat per Pag\u00e8s editors, \u00e9s un llibre que comen\u00e7a a mostrar una solidesa expressiva i una preocupaci\u00f3 per la composici\u00f3 del poema. El mateix t\u00edtol ja ens apunta que l\u2019amor ser\u00e0 tractat en la seua vessant m\u00e9s carn\u00edvora, si em permeteu l\u2019expressi\u00f3, centrada en el desig, en el joc i el xoc dels cossos. Un ideari que juga a partir de \u201cl\u2019ectasi constant de la mat\u00e8ria\u201d desenvolupar\u00e0 el canem\u00e0s dels poemes al voltant dels gestos, espais, estrat\u00e8gies, complicitats, entrebancs, evocacions i afanys relacionats amb el desig er\u00f2tic i les relacions amoroses.<\/p>\n\n\n\n

De Lleida i de la mateixa editorial ve tamb\u00e9 Lletra per a un \u00e0lbum<\/em> amb qu\u00e8 Manel Rodr\u00edguez-Castell\u00f3 va guanyar el Premi Maria Merc\u00e8 Mar\u00e7al. Aquest poemari madur i equilibrat, s\u2019alimenta de la mem\u00f2ria personal, sobretot de la infantesa i joventut i dels afectes familiars, amb la finalitat de mirar de preservar \u201cla mica de llum que fou llegada en her\u00e8ncia\u201d. La poesia esdev\u00e9 en conseq\u00fc\u00e8ncia l\u2019espai virtual que permet, davant una realitat adversa, salvar \u201cla veu des morts \/ ja per sempre nostres \/ i les nostres vides, pastades de fr\u00e0gil fang\u201d. I, en aquesta obstinada urg\u00e8ncia de trobar sentit a les coses, els sers humans donen un pes extraordinari al paisatge, la casa, les persones estimades i \u201cel petit m\u00f3n de les paraules\u201d. La fragilitat de l\u2019exist\u00e8ncia esdev\u00e9 consci\u00e8ncia i coneixement. I tamb\u00e9 vitalitat i agra\u00efment. La vida pot ser plena \u201csi saps agrair cada instant \/ que vius en la consci\u00e8ncia \/ del seu tr\u00e0nsit, \/ si saps agrair no saber on l\u2019atzar et porta, \/ tot d\u2019espais blancs per a un \u00e0lbum\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Josep Llu\u00eds Roig \u00e9s un autor que controla els ressorts de la l\u00edrica i aspira a fer una poesia de profunditats i contund\u00e8ncies, per\u00f2 de vegades el seus llibres s\u00f3n massa irregulars o pesa massa l\u2019ombra d\u2019altres poetes. Ara b\u00e9 quan supera aquests obstacles aconsegueix llibres de factura m\u00e9s redona, com en Oasi breu<\/em> i ara en La pres\u00f3 de l\u2019aigua<\/em> (publicat per Edicions Bromera), que va mer\u00e9ixer el Premi Ibn Hazman de X\u00e0tiva. Amb aquesta obra, breu per\u00f2 amb moments fulgurants, Josep Llu\u00eds Roig assaja, per mitj\u00e0 de versos n\u00edtids, imatges i comparacions una poesia reflexiva sobre la realitat humana i les seues circumst\u00e0ncies. Com en els escriptors anteriors, hi trobem la consci\u00e8ncia dels l\u00edmits, la provisionalitat de les certeses que calen per a viure i l\u2019exaltaci\u00f3 del desig, que cerquem fins i tot ens les ocasions m\u00e9s desesperades, perqu\u00e8 \u201cnom\u00e9s el desig ens salva en el desig\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Si per les p\u00e0gines dels llibres esmentats corre d\u2019una manera o una altra un cant d\u2019exaltaci\u00f3 a la vida, en L\u2019odi<\/em> de Josep Ballester, Premi Ciutat de Val\u00e8ncia i publicat a Bromera, passa m\u00e9s aviat tot el contrari: \u00e9s una manifestaci\u00f3 rotunda del desengany, que pinta l\u2019exist\u00e8ncia en termes de pura inutilitat. La vida no \u00e9s res m\u00e9s que una broma pesada i els homes un pet dels d\u00e9us, com ens recorda que va dir Joan Fuster. Escrit en prosa i amb una modulaci\u00f3 obertament assag\u00edstica, segueix els passos de la poesia de la negaci\u00f3, molt ben representada entre nosaltres per Joan Navarro, Josep Ballester munta la seua versi\u00f3 particular d\u2019una po\u00e8tica del dolor.<\/p>\n\n\n\n

Els cinc llibres comentats eixamplen el territori variat i din\u00e0mic de la poesia en el nostre idioma. I, tret de l\u2019obra de Josep Ballester, encara que escrits amb voluntat i estils molts diferents, en el fondo comparteixen m\u00e9s coses del que puga semblar a primer cop d\u2019ull: s\u00f3n variacions sobre uns mateixos interessos.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 22\/12\/2005<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a>\u00a0Twitter<\/a>\u00a0\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:<\/p>\n\n\n\n

\u00a0La Val\u00e8ncia viscuda<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019univers dens de l\u2019alfabet<\/a><\/p>\n\n\n\n

Vitalitat de la lletra impresa. La literatura valenciana sobreviu als efectes d’una crisi que s’acarnissa tamb\u00e9 amb el m\u00f3n de la cultura<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Fotografia: Jes\u00fas C\u00edscar

Etiquetes:\u00a02005<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Poesia<\/a> Panor\u00e0miques<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La vitalitat de la creaci\u00f3 po\u00e8tica no sempre es reflecteix en els prestatges i en les seccions de novetats de les llibreries valencianes, m\u00e9s encara si els autors estan publicats en alguna editorial del Principat, sobretot si no \u00e9s una editorial de pes i de Barcelona. I un aspectes m\u00e9s rellevants a subratllar en els … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1986","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1986","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1986"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1986\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3177,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1986\/revisions\/3177"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1986"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}