{"id":1998,"date":"2022-04-30T17:12:04","date_gmt":"2022-04-30T17:12:04","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1998"},"modified":"2022-05-18T14:47:09","modified_gmt":"2022-05-18T14:47:09","slug":"jugar-amb-versos-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/jugar-amb-versos-2\/","title":{"rendered":"Jugar amb versos"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Marc Granell \u00e9s un dels poetes m\u00e9s importants i coherents del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Per al nostre autor la l\u00edrica no \u00e9s nom\u00e9s un joc est\u00e8tic; va lligada, m\u00e9s aviat, a una actitud de defensa dels valors fonamentals, i precisament la paraula n\u2019\u00e9s un de ben rellevant. Aix\u00f2 pot explicar la seua implicaci\u00f3 en tota mena d\u2019iniciatives de difusi\u00f3 del llenguatge po\u00e8tic i tamb\u00e9 la seua participaci\u00f3 en aquest art engany\u00f3s i dif\u00edcil d\u2019escriure versos per a infants. Fins no fa molt, la poesia, per mitj\u00e0 de la literatura oral, encara formava part de l\u2019educaci\u00f3 de les persones. Aix\u00f2 s\u2019ha esborrat, i la seua abs\u00e8ncia monstruosa en lectors de la primera edat ha convidat autors de Catalunya i Val\u00e8ncia (Miquel Desclot, Josep Maria Sala-Valldaura, Dolors Pellicer…) a aventurar-se en una empresa no sempre ben entesa i coneguda pels lectors habituals de versos i fer que cotitze de nou en la borsa liter\u00e0ria. En aquesta nova etapa gestada els anys noranta del segle passat t\u00e9 un paper indiscutible Marc Granell, que a hores d\u2019ara ja posseeix una obra merit\u00f2ria amb cinc t\u00edtols (L\u2019illa amb llunes<\/em>, La lluna que riu i altres poemes<\/em>, El ball de la lluna<\/em>, El planeta que era blau<\/em>, publicat en edici\u00f3 biling\u00fce per la Diputaci\u00f3 de Malaga, i el llibre que comentem), tots ells vius al mercat, ja que alguns conten amb tres i quatre edicions, i fan d\u00b4aquest poeta el m\u00e9s dif\u00f3s i llegit entre els valencians.<\/p>\n\n\n\n

Marc Granell defuig la concepci\u00f3 de la poesia per a infants com un instrument estrictament did\u00e0ctic, ja que els seus llibres tamb\u00e9 parlen de q\u00fcestions vitals coma ara la voracitat de l\u2019asfalt i el ciment, la degradaci\u00f3 de la natura i el dest\u00ed terrible dels xiquets al tercer m\u00f3n. No pret\u00e9n alli\u00e7onar sin\u00f3 sensibilitzar i fer visibles sovint els valors \u00e8tics b\u00e0sics i treballar les possibilitats expressives de la paraula. El plat fort ser\u00e0 el joc, perqu\u00e8 \u00e9s el que toca de m\u00e9s a prop els menuts. Al lector que conega nom\u00e9s la seua poesia d\u2019adults, de tonalitats greus i tensi\u00f3 tr\u00e0gica, li sorprendr\u00e0 el tractament l\u00fadic i imaginatiu que travessa aquesta poesia, obertament festiu i desenfadat en Oda als peus i altres poemes<\/em>, que connecta directament amb La lluna que riu i altres poemes<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Els motius del llibre s\u00f3n els animals, la natura, les estacions, els pas del temps. Una novetat s\u00f3n els poemes centrats a les vocals. En s\u00f3n molt enginyosos els dedicats a la i<\/em> a la o<\/em>. Dels animals en ressalta la seua manera de viure o les seues qualitats: en el cas del canari deixa caure el poc natural que \u00e9s viure engabiat i en el de la balena anota les relacions problem\u00e0tiques amb els pescadors. Tant en aquests poemes com en els dedicats a la natura, l\u2019autor suggereix la diversitat grossa (de car\u00e0cters, punts de mira i circumst\u00e0ncies) que dirigeix la vida dels humans. Altres temes s\u00f3n extrets de la vida quotidiana i tractats amb un punt d\u2019ironia. Ho podem comprovar en una conversa d\u2019estiu i en els estralls que causa el virus inform\u00e0tic. Especialment graci\u00f3s \u00e9s el poema d\u2019agra\u00efment als peus, perqu\u00e8 siguen com siguen i malgrat tots els maldecaps que ens puguen ocasionar, ens permeten gaudir de la vida. Gaudir, per exemple, segons diu en altres poemes, d\u2019una passi\u00f3 desbocada per la xocolata o anar adormint-se en qualsevol rac\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Amb una dicci\u00f3 clara, versos breus i recursos senzills (la personificaci\u00f3, la comparaci\u00f3…) per\u00f2 administrats amb gran rendiment, Marc Granell aconsegueix en Oda als peus i altres poemes<\/em> una poesia de gran vivesa i for\u00e7a liter\u00e0ria que explica clarament l\u2019atracci\u00f3 que mostren molts lectors menuts per la seua obra.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 29\/05\/2008<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Saltant d\u2019una travessa a l\u2019altra<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019univers dens de l\u2019alfabet<\/a><\/p>\n\n\n\n

El teatre de Manuel: la tralla que allibera<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Portada del llibre

Oda als peus i altres poemes. Marc Granell. Dibuixos de Manuel Granell. Edicions Bromera. Alzira, 2008. 60 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02008<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Poesia<\/a> Marc Granell<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Marc Granell \u00e9s un dels poetes m\u00e9s importants i coherents del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Per al nostre autor la l\u00edrica no \u00e9s nom\u00e9s un joc est\u00e8tic; va lligada, m\u00e9s aviat, a una actitud de defensa dels valors fonamentals, i precisament la paraula n\u2019\u00e9s un de ben rellevant. Aix\u00f2 pot explicar la seua implicaci\u00f3 en tota mena … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1998","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1998","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1998"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1998\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3825,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1998\/revisions\/3825"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1998"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}