{"id":2006,"date":"2022-04-30T17:13:26","date_gmt":"2022-04-30T17:13:26","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=2006"},"modified":"2022-05-19T14:18:50","modified_gmt":"2022-05-19T14:18:50","slug":"la-ferida-tragica-en-la-poesia-de-joan-navarro-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/la-ferida-tragica-en-la-poesia-de-joan-navarro-2\/","title":{"rendered":"La ferida tr\u00e0gica en la poesia de Joan Navarro"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

L’acerbo vero, i ciechi
destini investigar delle mortali
e deU’eterne cose; a che prodotta,
a che affanni e di miseri cerca
l’umama stirpe; a quale ultimo intento
lei spinga il fato e la natura;
a cul tanto nostre dolor diletti ogiovi:
con quali ordini e leggi a que volva
questo arcano universo; il qual lode
colmano i sagi, io d’ammirar son pago.1<\/sup>
Leopardi<\/p>\n\n\n\n

I
Confesse que l’extrema gravetat de l’obra de Joan Navarro sempre m’ha impactat, amb una sensaci\u00f3 que ha anat del respecte a la perplexitat. D’on li ve aquest pessimisme? No ho sabria explicar perqu\u00e8 no conec la seua vida personal. Tampoc no importa massa. El que s\u00ed es pot dir, tenint com a guia la seua pr\u00f2pia poesia, \u00e9s que l’escriptor ent\u00e9n la poesia com un joc seri\u00f3s, com una ganivetada penetrant que explora les fibres m\u00e9s profundes de l’\u00e9sser hum\u00e0 per tal de somoure el lector. Per aix\u00f2, la seua poesia, com pretenien els poetes antics, t\u00e9 alguna cosa de ritual, i es presenta com a revelaci\u00f3 i convocaci\u00f3. La via que tria Joan Navarro connecta en l\u00ednia directa amb el romanticisme, la poesia explosiva de Rimbaud i el surrealisme. Sobretot amb aquella l\u00ednia que reuneix en un mateix espai imaginatiu poesia i mite, imaginaci\u00f3 i viv\u00e8ncia. I que a casa nostra es pot trobar en poetes com ara Joan Vicent Foix, Pere Gimferrer, Xavier Bru de Sala, Maria Merc\u00e8 Mar\u00e7al i Salvador J\u00e0fer.<\/p>\n\n\n\n

Des dels inicis en Grills esmolen ganivets a trenc de por<\/em> (1974) i L’ou de la gallina fosca<\/em> (1975), Joan Navarro aposta per una literatura de factura enigm\u00e0tica i pres\u00e8ncia imponent per tal d’expressar un univers que podem qualificar, sense exagerar massa, de dionis\u00edac. Aquest adjectiu, inventat i popularitzat per Friedich Nietzsche, \u00e9s molt gr\u00e0fic i \u00e9s \u00fatil per parlar i entendre la poesia de Joan Navarro. Com tamb\u00e9 ho \u00e9s, per altra banda, per parlar d’un altre poeta valenci\u00e0. Salvador J\u00e0fer, poeta que t\u00e9 moltes afinitats amb el nostre poeta estudiat. L’objectiu d’aquest article no va encaminat tant a estudiar detalladament la influ\u00e8ncia del fil\u00f2sof alemany sobre el poeta valenci\u00e0, com a apuntar la pres\u00e8ncia del m\u00f3n tr\u00e0gic i dionis\u00edac en la seua obra, a valorar fins a quin punt aquest m\u00f3n cohesiona el seu pensament po\u00e8tic, especialment a partir de L’ou de la gallina fosca<\/em>. Amb el nostre treball, siga dit de passada, no volem desdir les observacions intel\u00b7ligents que Joaquim Marco i Jaume Pont, Josep Iborra i Josep Manuel Esteve han fet sobre el poeta valenci\u00e0, sin\u00f3 m\u00e9s aviat integrar-les en una visi\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia.<\/p>\n\n\n\n

Un univers dionis\u00edac
Walter F. Otto diu -cite per mitj\u00e0 de Karl Ker\u00e9nyi- que Di\u00f3nysos \u00e9s \u00abel d\u00e9u de l’\u00e8xtasi i del terror, de la ferocitat i de l’alliberament m\u00e9s joi\u00f3s, el d\u00e9u furibund l’aparici\u00f3 del qual du els homes al frenes\u00ed\u00bb. Per la seua banda, Friedrich Nietzsche considera que \u00abaquell qui \u00e9s el m\u00e9s ric en plenitud de vida, el D\u00e9u i l’home dionis\u00edacs, no solament pot gaudir de la vida de la visi\u00f3 d’all\u00f2 que \u00e9s m\u00e9s terrible i dubt\u00f3s, sin\u00f3 que tamb\u00e9 pot gaudir del fet terrible i d’aquell luxe de destrucci\u00f3, de descomposici\u00f3, de negaci\u00f3. All\u00f2 que \u00e9s pervers, absurd i lleig li sembla en certa manera perm\u00e8s com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’una sobreabund\u00e0ncia de forces generadores, de forces fruct\u00edferes, que \u00e9s capa\u00e7 de fer de qualsevol desert una ub\u00e8rrima terra f\u00e8rtil\u00bb. Amb Jean-Pierre Vernant podem afegir-hi que el d\u00e9u \u00e9s una figura errant, vagabunda, un d\u00e9u d’enlloc i d’arreu, i amb ell s’imposa la pres\u00e8ncia de l’alteritat. \u00c9s un d\u00e9u doble, com proclama Eur\u00edpides a Les Bacants, que uneix dues cares en un mateix rostre. \u00c9s, com el pinta la trag\u00e8dia, el m\u00e9s dol\u00e7 i el m\u00e9s terrible: \u00abDol\u00e7 \u00e9s ell, quan a les muntanyes, \/ d’entre els esbarts que corre cau a terra, \/ tenint revestida la santa \/ pell de c\u00e9rvol, ca\u00e7ant \/ sang de boc mort, delit de menja crua, \/ prompte llan\u00e7ant-se a les muntanyes fr\u00edgies, l\u00eddies, \/ el Clamor\u00f3s\u00bb… Aquesta breu caracteritzaci\u00f3 del mite grec ens situa de ple en l’univers po\u00e8tic de Joan Navarro, que en bona part de la seua obra configura un paisatge m\u00edtic i primitiu, ancestral i nocturn. Abans de passar a analitzar l’obra de Navarro, conv\u00e9 precisar que la poesia d’inspiraci\u00f3 m\u00edtica no aspira tant a rescatar la resplendor dels vells monuments cl\u00e0ssics, com a evocar pl\u00e0sticament l’experi\u00e8ncia humana. L’\u00fas del mite delata la necessitat dels poetes de sentir-se part d’un tot, de restablir relacions directes amb l’univers.<\/p>\n\n\n\n

La poesia vision\u00e0ria de Joan Navarro no pret\u00e9n, com el mite grec, confirmar l’ordre hum\u00e0 i social, sin\u00f3 m\u00e9s aviat capgirar-lo, fer-lo esclatar en mil bocins per tal de mostrar tot el que t\u00e9 d’estrany, desconcertant i incomprensible. Un univers replet de m\u00e0gia, que s’escapa de les definicions i toca m\u00faltiples aspectes sense deixar-se tancar en cap. Com el m\u00e0gic, el
poeta juga amb les aparences, barreja les fronteres entre el fant\u00e0stic i el real. En aquesta po\u00e8tica, els conceptes, les oposicions n\u00edtides del nostre llenguatge que aporten coher\u00e8ncia i racionalitat al nostre m\u00f3n quotidi\u00e0, s’esborren, es conjuguen i es fonen. En el m\u00f3n dionis\u00edac es fonen el cel i la terra, el m\u00f3n salvatge i el civilitzat, la proximitat i la llunyania, el m\u00e9s enll\u00e0 i aquest m\u00f3n. El paroxisme d’aquest fons es traduir\u00e0 en una poesia delirant i vision\u00e0ria, carregada d’imatges i de s\u00edmbols polivalents, canviants, i escrita amb una sintaxi desbocada, dissonant, sobretot en els primers llibres.<\/p>\n\n\n\n

L’ambig\u00fcitat, per tant, \u00e9s un punt fonamental en la poesia de Navarro. Aquesta, a m\u00e9s del que ja hem apuntat, procedeix de tres possibles \u00e0mbits referencials que els seus poemes estableixen i entre els quals la lectura b\u00e0scula cont\u00ednuament. En primer lloc, els llibres semblen situar-se en un temps intemporal de refer\u00e8ncies m\u00edtiques, per\u00f2 al seu costat s\u00f3n constants les refer\u00e8ncies al present. En segon lloc, les refer\u00e8ncies relatives a la condici\u00f3 humana o no se situen en un context hist\u00f2ric concret o s’integren en escenaris hist\u00f2rics i geogr\u00e0fics molt diferents. Aquesta visi\u00f3 de l’home fora de tota concreci\u00f3 hist\u00f2rica refor\u00e7a a donar-ne una visi\u00f3 desencantada i amarga. \u00c9s com si l’autor volguera pintar el temps com una eternitat infernal, presentar-nos la hist\u00f2ria com una repetici\u00f3 infinita dels conflictes humans.<\/p>\n\n\n\n

Per \u00faltim, un tercer bloc el constitueixen les refer\u00e8ncies de tipus m\u00edtic, religi\u00f3s i llegendari. Ac\u00ed el poeta reuneix elements de proced\u00e8ncia diversa (faunes, tritons, follets, bruixes, \u00e0ngels…) al costat d’una figura de creaci\u00f3 personal, la Senyora, presentada amb trets sagrats, per d’edificar una cosmogonia personal. Ens troben, com diria Octavio Paz, davant d’una mitologia sincr\u00e8tica, feta de fragments de filosofia i religions, com aquelles que edificaren Blake i Holderlin, Yeats i Rilke, i entre nosaltres, un altre poeta valenci\u00e0 com \u00e9s Salvador J\u00e0fer.<\/p>\n\n\n\n

Per veure amb m\u00e9s detall com Joan Navarro confecciona una visi\u00f3 singular del m\u00f3n dionis\u00edac em centrar\u00e9 ara en concret en L’ou de la gallina fosca<\/em>. Quan obrim el llibre assistim a una mena de caos primigeni: hi desapareixen els l\u00edmits entre les coses, el crim esdev\u00e9 virtut i l’abs\u00e8ncia de qualsevol tipus de moralitat fa trontollar el m\u00f3n. La realitat esdev\u00e9 un somni, un malson. La lectura es converteix en un viatge a les ombres; contemplem un escenari poblat d’espases, penjats, ofegats, botxins, assassins, animals ferotges… El dolor i l’horror ocupen un primer pla: \u00abEls nens ploren perqu\u00e8 s\u00f3n plens d’escarabats \/ Que esbatanen els pits a fredes aures\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Ombres i llum
El conflicte tr\u00e0gic que recorre la poesia de Navarro es reflecteix en el tema antiqu\u00edssim de la nit i el dia, de les ombres i la llum. La nit f\u00edsica \u00e9s concep com una nit moral i \u00e9s un s\u00edmbol ambigu, polis\u00e8mic i recurrent, que s’anir\u00e0 impregnant de significats al llarg de la seua obra: immersi\u00f3 en els abismes, sofriment, purgaci\u00f3; la llum, en canvi, es per referir-se a la puresa, la transcend\u00e8ncia, l’alliberament: \u00abtombes atape\u00efdes d’estels\u00bb, \u00abembeguts de sol, reis de foscam\u00bb. Aquesta \u00e9s una constant en l’obra de Joan Navarro; aix\u00ed, podem trobar-ne una mostra m\u00e9s en un poema m\u00e9s tard\u00e0, \u00abSalvatge\u00bb (1987): \u00abInventem la llum de la llum, les pedres de foc, en aquest espai de llarga fosca\u00bb<\/p>\n\n\n\n

La tensi\u00f3 entre la llum i les ombres t\u00e9 en els primers llibres un fort contingut social i pol\u00edtic que evidencia el conflicte entre l’individu i la societat, que manifesta un rebuig frontal a l’ordre imposat pel r\u00e8gim franquista. Sovint la nit representa l’opressi\u00f3 de la dictadura, mentre el desig d’un futur immediat s’associa a la llum.<\/p>\n\n\n\n

Joan Navarro refor\u00e7a aquesta tem\u00e0tica amb altres imatges tamb\u00e9 arquet\u00edpiques, relacionades amb la idea de la fugida i amb la voluntat d’enlairar-se, com ara les imatges pertanyents al m\u00f3n mariner i al m\u00f3n celest:<\/p>\n\n\n\n

Lli, on moren els camps, hi ha mars sense fronteres
que voldrien arrapar la teva pell, cranc de vori,
una nafra on s’arrauleixen bruixots eixerits a plena nit.<\/p>\n\n\n\n

No t’afones, suara, en la terra, \u00e9s temps de crits
davant l’esbatanada mar! Mossos als llen\u00e7ols
picats de vaixells!<\/p>\n\n\n\n

Per on fuig el ca, tibades pells de m\u00e0rtirs
s’abranden i sols esperen el vaixell bru,
cam\u00ed de les coves que naixen ran del mar.<\/p>\n\n\n\n

La poesia de Navarro irradia una visi\u00f3 tr\u00e0gica. Per a alguns autors, com ara Goethe, la trag\u00e8dia, per tal de ser-ho, ha ser de absoluta. Per dir- ho d’una manera gr\u00e0fica: ha d’escenificar la vida com un clarobscur an\u00e0rquic on res mai no es realitza i on mai res no arriba a la seua meta, excepte la destrucci\u00f3. Per\u00f2 aix\u00f2 no sempre \u00e9s aix\u00ed. Un estudi\u00f3s de la trag\u00e8dia grega com Lesky afirma que no sempre les obres gregues acaben en la destrucci\u00f3 total dels protagonistes. En algunes ocasions el conflicte terrible que viu l’heroi, com ara Orestes, forgen a trav\u00e9s de la seua desfeta una soluci\u00f3 del conflicte. De la mateixa manera podem dir que en el cas de L’ou de la gallina fosca<\/em> la viol\u00e8ncia del personatge l\u00edric no \u00e9s gratu\u00efta, sin\u00f3 que la du terme pensant en una esperan\u00e7a, almenys en el terreny pol\u00edtic, que s’intueix pr\u00f2xima. Hem de pensar que aquest llibre est\u00e0 escrit abans de la mort de Franco i t\u00e9 una intencionalitat pol\u00edtica. I aix\u00f2 es veu en expressions com \u00abla fal\u00e7 al\u00e7ada\u00bb, \u00ab\u00e9s temps de crits davant l’esbatanada mar\u00bb, \u00abesv\u00e0stiques a les sines dels n\u00favols, bram \/ de l’escanyapobres, com fem, pels murs del plor\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta esperan\u00e7a desapareix en la Vaixells de folls<\/em>, plaquette publicada el 1979, que tamb\u00e9 ofereix una lectura pol\u00edtica sobre el moment. Ara, el m\u00f3n pintat per Joan Navarro \u00e9s totalment negre i sense fissures,un quadre grotesc on el protagonista ha perdut \u00abl’abc de les estrelles\u00bb, \u00abels \u00e0ngels de la terra estan desesperats perqu\u00e8 la Mare de D\u00e9u s’ha enfugit al cel\u00bb, una pluja torrencial ha enva\u00eft el pa\u00eds i \u00abels diables i les bruixes de Bretanya m’acacen pels carrerons i em volen embarcar al seu vaixell de la nit cap al seu infern gla\u00e7at (…) i tinc pa\u00fcra d’esdevenir un pedrot cisellat per la dalla de l’Ankou\u00bb. Despr\u00e9s, la veu proclama que \u00abJo vaig matar l’egua i el seu genet!\u00bb i \u00abenfurit calcigo l’escarabat de la Gran Pla\u00e7a\u00bb en una clara al\u00b7lusi\u00f3 a l’est\u00e0tua eq\u00fcestre del general Franco que durant molts anys va presidir l’actual pla\u00e7a de l’Ajuntament de la ciutat de Val\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Heroisme, vitalitat i viol\u00e8ncia
Davant aquest marc conflictiu, el protagonista del llibres de Joan Navarro opta pel rebuig d’un m\u00f3n opressor, que limita les possibilitats de realitzaci\u00f3 de l’individu; menyst\u00e9 tot comportament acomodatici i vol mirar de front el drama hum\u00e0. \u00c9s conscient de la seua solitud, de la seua condici\u00f3 ef\u00edmera, per\u00f2 en lloc de resignar-se, es rebel\u00b7la i adopta una actitud tit\u00e0nica; creix, enrabiat, davant de la injust\u00edcia del dest\u00ed: \u00abmon puny clos, deu del m\u00f3n, cau de f\u00faries astrals, \/ s’enlaira, romp n\u00favols, rutes de trens alats\u00bb. La seua figura, presentada com una figura c\u00f2smica (caracteritzada com un guerrer, com un \u00abpelegr\u00ed del sol\u00bb o mariner), \u00e9s una exaltaci\u00f3 de la vitalitat, de l’acci\u00f3, del mo\\dment, mogut pel desig. Se sent fascinat pels perills dels l\u00edmits, dels abismes: \u00abels camins portaran l’\u00faltim c\u00e0ntic \/ al l\u00edmit del cos\u00bb. En aquest context, l’elecci\u00f3 de l’exili i de la fugida \u00e9s una resposta a la impossibilitat de trobar un lloc en la societat que li ha tocat de viure i el condueix a la viol\u00e8ncia, que no \u00e9s sin\u00f3 una mena de just\u00edcia contra la injust\u00edcia de l’ordre establert. La veu po\u00e8tica se sent marginada, per\u00f2 no sotmesa, i, per aquesta ra\u00f3, la seua ira es resol en una espiral destructiva que ho contamina tot. L’instint m\u00e9s primitiu \u00e9s en aquesta poesia un gest afirmatiu i creatiu. Amb la viol\u00e8ncia el protagonista no justifica ni redimeix la vida, simplement s’afirma. L’exist\u00e8ncia \u00e9s una desmesura injustificada i la veu po\u00e8tica la trastoca a trav\u00e9s de la viol\u00e8ncia i s’autoafirma a trav\u00e9s del crim. El personatge del poema entra un estat delirant amb la viol\u00e8ncia, encarna les forces de la natura o, m\u00e9s ben dit, les forces de la natura el posseeixen per sotmetre’l al seu lliure albir:<\/p>\n\n\n\n

Bruixes, cantant himnes a les magres sines
de la lluna, volen encendre focs amb mos
ossos d’exiliat ran dels clars boscams per on
pujar\u00e9 a les altes sales i espenyar\u00e9
mos dies dissecats un a un amb gran ritu.<\/p>\n\n\n\n

El somni, l’embriaguesa i la follia -que s\u00f3n, com diu Nietzsche, tres trets fonamentals del m\u00f3n dionis\u00edac- esborren els l\u00edmits entre les coses, eliminen tot el que \u00e9s finit i particular i plasmen vision\u00e0riament un estat de m\u00e0xima intensificaci\u00f3 de les forces vitals de l’\u00e9sser hum\u00e0. Quan Joan Navarro escriu \u00abno em doldre d’haver conf\u00f3s la realitat \/ amb el crit de l’espill\u00bb est\u00e0 suggerint que els seu personatge l\u00edric es troba desterrat de la seua exist\u00e8ncia rutin\u00e0ria, allunyat d’ell mateix i condu\u00eft a un \u00e0mbit estrany, a una mena d’orgia b\u00e0quica on tot \u00e9s possible. En aquest frenes\u00ed els homes s’assemblen a les b\u00e8sties. No nom\u00e9s ens topem amb els animals m\u00e9s sanguinaris, sin\u00f3 que la criatura humana esdev\u00e9 salvatge. Aix\u00ed, presenta unes dents \u00abmenjant terra, com feres en flames\u00bb, i tota la naturalesa s’animalitza: \u00abla llum degotava el ronc udol i fuig\u00bb, el cel \u00e9s \u00abpell d’ase\u00bb, els astres miolen, i \u00abla lluna s’esconilla amb fer udol\u00bb i lladra. El llibre esdev\u00e9 una crid\u00f2ria espectacular que ens recorda als crits de les bacants d’Eur\u00edpides i de Zaratustra. La transformaci\u00f3 i l’exaltaci\u00f3 que provoca l’ebrietat afecta tamb\u00e9 els objectes que es transformen en figures fant\u00e0stiques, monstruoses, grotesques.<\/p>\n\n\n\n

Molts poemes s\u00f3n un fest\u00ed ritual i carn\u00edvor, on sembla que l’\u00fanic que importa \u00e9s la fam que motiva homes i b\u00e8sties. Ens trobem aix\u00ed amb una exaltaci\u00f3 de la vitalitat animal, on all\u00f2 que importa \u00e9s el desenfr\u00e9, l’ebrietat, la gana.<\/p>\n\n\n\n

L’ou de la gallina fosca<\/em> apareix com un llibre sobrecarregat de tensi\u00f3 febril, d’un pathos tr\u00e0gic exagerat, ple d’invocacions i imperatius, amb r\u00e0pida successi\u00f3 d’elevacions i fond\u00e0ries. Aquest pessimisme, per\u00f2, no \u00e9s buit, ja que el sentiment tr\u00e0gic de la vida \u00e9s tamb\u00e9 una afirmaci\u00f3 de la vida, una acceptaci\u00f3 joiosa del dolor, fins i tot del que \u00e9s m\u00e9s terrible, de la mis\u00e8ria i la mort. Com tampoc no ho \u00e9s, de gratu\u00efta, l’actitud tit\u00e0nica i
heroica. El combat sense descans contra l’adversitat, la laceraci\u00f3 i autoimmolaci\u00f3 (‘Tot sol em menjo damunt les veles\u00bb) serveix per mostrar la mis\u00e8ria i grandesa de l’individu. Zaratustra afirma que aquells que moren volunt\u00e0riament, en l’acte de la mort se superen a ells mateixos. Interpreta l’autoimmolaci\u00f3 com un recurs per remarcar que tots els actes humans s\u00f3n finits, nom\u00e9s trons ef\u00edmers en la gran tempesta de la vida, que aquesta aniquilaci\u00f3 de la vida no significa la desaparici\u00f3 total, sin\u00f3 m\u00e9s aviat el retorn al fons de la vida. D’aquesta manera ho afirma Zaratustra quan diu \u00abAix\u00ed vull morir jo tamb\u00e9, perqu\u00e8 vosaltres, amics, estimeu m\u00e9s la terra, per amor a mi; i vull tornar a ser terra, per reposar en aquella que m’engendr\u00e0\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

II
La poesia que publica Joan Navarro a partir del 1979 –Bardissa de foc<\/em> (1981); els poemes i plaquettes \u00abMoira\u00bb, \u00abColtell al cap\u00bb, \u00abArqueologia del saber\u00bb, \u00abLa paraula no \u00e9s l’\u00e9sser\u00bb, recollits a La pa\u00fcra dels crancs<\/em>, 1986), i el poema \u00abSalvatge\u00bb, incl\u00f2s a Tria personal<\/em> (1992)- desenvolupa i matisa els referents de la seua obra anterior, per\u00f2, alhora, inicia un viratge dr\u00e0stic. Ara, la po\u00e8tica del caos es reduir\u00e0 i donar\u00e0 pas a una poesia m\u00e9s essencial, amb una modulaci\u00f3 m\u00e9s precisa, m\u00e9s elaborada; els poemes, escrits en prosa, es descabdellaran seguint un fil narratiu. Al mateix temps la seua veu es far\u00e0 m\u00e9s reflexiva i augmentaran els referents m\u00edtics. Aix\u00ed, per exemple, en Bardissa de foc s\u00f3n ben paleses les al\u00b7lusions al m\u00f3n dionis\u00edac nietzschi\u00e0: el bosc, l’illa, l’ofrena de \u00abra\u00efm, aigua i mel\u00bb, les carasses, els s\u00edmbols del laberint, els daus3<\/sup>, les aranyes4<\/sup><\/p>\n\n\n\n

Si en els primers llibres, tot i el pessimisme dominant, hi havia una exaltaci\u00f3 de la lluita i de la vitalitat, aquesta desapareixer\u00e0 o minvar\u00e0 a partir de 1979: els nuclis tem\u00e0tics es concentraran en la reflexi\u00f3 sobre els l\u00edmits, humans i del llenguatge. No \u00e9s gens estrany, doncs, que aquell any publique un poema titulat \u00abMoira\u00bb, at\u00e8s que aquesta figura grega fa refer\u00e8ncia al dest\u00ed i al fet que el coneixement sempre \u00e9s coneixement de la nostra finitud.<\/p>\n\n\n\n

Bardissa de foc<\/em> \u00e9s una reflexi\u00f3 sobre els d\u00e8ficits de la pr\u00f2pia interpretaci\u00f3 m\u00edtica en la qual el mateix Navarro s’inspira. En el primer poema conflueixen dues esferes, la m\u00edtica i la hist\u00f2rica: \u00abcomen\u00e7o el cam\u00ed que Alfa tra\u00e7a enll\u00e0 de la murada del temps\u00bb, que ens remet a un temps originari, a un temps m\u00edtic on convivien homes, d\u00e9us i b\u00e8sties. En canvi, en el temps hist\u00f2ric del protagonista l\u00edric, situat en un espai tancat, individual, el protagonista, dominat per la solitud i pel p\u00e0nic, es contempla com un \u00abforaster de mi mateix, ocupant d’un pa\u00eds que no reconec com a meu\u00bb i desitja desesperadament la mort. Enmig d’un m\u00f3n estrany i inhabitable, la cambra esdev\u00e9 refugi des d’on mira de recrear el seu m\u00f3n m\u00edtic. Sap ben b\u00e9 que encara que no puga reconstruir-lo, pot almenys evocar-lo, inventar-se’l: \u00abel mirall s’emplena el rostre d’estels, cometes de cabells caragolats\u00bb. Tot seguit ens recorda que a les ciutats d’Europa arriben les naus de folls, aquelles que pint\u00e0 el Bosco en un quadre fam\u00f3s en qu\u00e8 retractava els costums de Carnestoltes existents en algunes ciutats alemanyes. Els folls tracen en un frenes\u00ed b\u00e0quic \u00abel cercle sagrat, la bardissa de foc\u00bb. Aquestes imatges, la d’un \u00e0mbit sagrat dominat per la follia i la del foc com a element cat\u00e0rtic i destructor del poder, tenen una gran import\u00e0ncia en Les Bacants<\/em> d’Eur\u00edpides.<\/p>\n\n\n\n

La immortalitat t\u00e9 una import\u00e0ncia rellevant en els mites, especialment en Di\u00f3nysos, perqu\u00e8 ell \u00e9s meitat home i meitat d\u00e9u. Molts poetes que han cantat seguint aquest corrent mitol\u00f2gic, com ara Holderlin, Keats i Leopardi, en algun moment cregueren o desitjaren creure en la immortalitat. Per aix\u00f2, no sorpr\u00e8n la seua pres\u00e8ncia en Bardissa de foc<\/em>, on el protagonista imagina tamb\u00e9 la seua vida despr\u00e9s de la mort, pintada aquesta com una inquietant platja des\u00e8rtica. \u00d2bviament, elfinal no podia ser un altre que la constataci\u00f3 de \u00abla trag\u00e8dia d’aquell que se sabia immortal\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

En la poesia de Joan Navarro tot vacil\u00b7la davant els nostres ulls, sobretot la identitat, aquesta realitat prec\u00e0ria i vaporosa que anomenem\/o. Quan el poeta diu \u00abJo s\u00f3c l’altre, aquell que agombola mil carasses\u00bb, ens pinta un jo dissociat, sense unitat interna, dilatat fins a uns extrems insospitables. La realitat \u00e9s com la pell del camale\u00f3, de reflexos canviants i en perpetu moviment. Des de l’instant del nostre naixement fins a la nostra mort, all\u00f2 que establim com el nostre jo es transforma sense parar. I \u00e9s precisament en aquest joc de fen\u00f2mens on es cristal\u00b7litza la nostra identitat.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, en n\u00e0ixer heretem una moral i un llenguatge que ens limita i coarta: \u00abEm van donar un nom i m’assassinaren\u00bb. L’estrat\u00e8gia que trama el protagonista per trobar una mica de llibertat, un espai propi en la immensa aranya de la cultura rebuda \u00e9s \u00abinventar-ne d’altres per tal de ren\u00e0ixer del fang de les paraules\u00bb. Tot plegat, la visi\u00f3 del llenguatge de Joan Navarro \u00e9s pessimista i l’\u00fanica possibilitat de fer-se un imaginari propi rau a experimentar amb mons imaginaris, tamb\u00e9 existents, per\u00f2 heterodoxos i al marge de la cultura oficial i dominant. Siga com siga, tant per fer servir un llenguatge m\u00e9s convencional com per submergir-se en un llenguatge heterodox i, per tant, menys manipulat, el nostre llenguatge sempre pressuposa el llenguatge dels altres. \u00c9s un fet indefugible. En la mesura que fem servir el llenguatge posse\u00efm els altres i amb la nostra capacitat de fer nostra la llengua dels altres esdevenim nosaltres mateixos. Per aix\u00f2, nosaltres som nosaltres i altres al mateix temps.<\/p>\n\n\n\n

En el poema \u00abLa paraula no \u00e9s l’\u00e9sser\u00bb, Joan Navarro escriu: \u00abPer qu\u00e8 preguntes pel meu nom si \u00e9s secret? Els homes blaus del desert no coneixen el nom d’Al\u00b7l\u00e0 perqu\u00e8 \u00e9s secret. Ning\u00fa coneix el propi nom\u00bb. Si no vaig massa errat, aquest passatge ens dibuixa el llenguatge com un laberint sense principi ni fi, on els mots s\u00f3n modulacions, variacions, met\u00e0fores d’un nom secret. El nostre llenguatge est\u00e0 constitu\u00eft per met\u00e0fores de met\u00e0fores d’aquell nom originari, que implica el meu jo i el dels altres, la meu veu i la veu de tots.<\/p>\n\n\n\n

Joan Navarro despr\u00e9s de Bardissa de foc<\/em>, llibre on arriba a un grau de desolaci\u00f3 estremidora, contempla en \u00abSalvatge\u00bb una actitud m\u00e9s reconciliadora. De fet, en el poema hi ha una indicaci\u00f3 expl\u00edcita de la felicitat, fins i tot descriu la natura en ocasions com un escenari amable i benefactor per als humans. Tota una novetat en la seua obra. Aix\u00f2 no implica cap canvi radical en la seua obra. Joan Navarro continua manifestant que els humans estan creats per a la infelicitat: \u00abEns han mort en vida i ens han donat el significat de les cendres, el fil del laberint de les entranyes\u00bb. Davant aquest fet ineludible, arriba a desitjar el que diu la sent\u00e8ncia cl\u00e0ssica \u00abmillor haguera estar no haver nascut\u00bb: \u00abmillor haguera estat de tenir el cervell de gel, i no saber qu\u00e8 som\u00bb, \u00abQuin desig, d\u00e9u, de dissoldre’s!\u00bb. Perqu\u00e8, segons es pot concloure del poema, la vida no t\u00e9 cap finalitat,i totes les preguntes que ens fem – i la poesia de Joan Navarro des dels finals dels setanta \u00e9s una pregunta- resten sense resposta. Per\u00f2, malgrat tot, l’\u00fanic sentit que t\u00e9 la nostra exist\u00e8ncia \u00e9s cercar i gaudir de la felicitat moment\u00e0nia, encara que sapiguem que la desgr\u00e0cia ens assetja constantment.<\/p>\n\n\n\n

La vida \u00e9s aix\u00f2: arribar al coneixement b\u00e0sic que alhora \u00absom la vida i la mort\u00bb, que el dolor i el gaudi, les llums i les ombres i les oposicions que dominen el nostre pensament, no s\u00f3n coses separades sin\u00f3 cares diferents d’una mateixa realitat, que es condicionen i generen m\u00fatuament: \u00abEl nostre cos que es rebolca en un llit de fem i esperma, d’or i de saliva: perqu\u00e8 la vida m\u00e9s neta sorgeix de la immund\u00edcia\u00bb. Per aquesta mateixa ra\u00f3 el poema, com tota l’obra de Joan Navarro, \u00e9s un joc de contrastos i d’uni\u00f3 d’extrems. I tamb\u00e9 paradoxes, com ara: \u00abNo \u00e9s temps de claredats i la claredat arriba\u00bb, per proclamar instants despr\u00e9s tot el contrari: \u00ab\u00c9s temps de claredat i la claredat no arriba\u00bb. O el passatge seg\u00fcent: \u00abQui mana de la llum, no mana de la llum. Aquell que estima \u00e9s objecte d’odi; que \u00e9s el mateix que estimar a palpentes a les butaques del pati d’un cinema. I \u00e9s clar que si l’amor es mou, \u00e9s ell qui no ens mou. I \u00e9s aix\u00ed com tot funciona, com borneja l’engranatge de la terra, i de qui l’habita\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

En l’\u00faltim apartat d’aquest poema es troba concentrat el pensament dominant de tota l’obra de Joan Navarro. A l’\u00e9sser hum\u00e0 per sentir-se viu li cal bastir-se il\u00b7lusions, li urgeix el somni engany\u00f3s de l’esperan\u00e7a, de \u00abla mentida com a veritat necess\u00e0ria. Creure en l’esperan\u00e7a per poder esperar\u00bb. Aquesta profunda lucidesa allibera l’individu de totes les esperances, llevat de l’esperan\u00e7a en la pr\u00f2pia voluntat demolidora davant el no-res. Per aix\u00f2 l’univers po\u00e8tic de Navarro gaireb\u00e9 sempre sol solcar per la pres\u00e8ncia del desert, del mar i de mariners que naufraguen en el propi desig. En els poemes sovint apareix la idea del viatge, de l’aventura, de l’acceptaci\u00f3 d’all\u00f2 desconegut. D’aquesta manera tanca Joan Navarro el poema, amb la afirmaci\u00f3 que \u00abla gram\u00e0tica no ens pot conformar\u00bb i cal \u00abidear una altra vida\u00bb, encara que siga en \u00abun espai redu\u00eft\u00bb, cal persistir en la continuaci\u00f3 o, com deia en \u00abMoira\u00bb, en la construcci\u00f3 d’un \u00abdiscurs impossible. Parlar del que no es pot parlar, malgrat el consell del fil\u00f2sof de Viena enamorat de l’esquelet del llenguatge\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Bibliografia
CALAFAT, Francesc: Camp de mines. Poesia catalana del Pa\u00eds Valenci\u00e0 1980- 1990. Edicions de la Guerra, Val\u00e8ncia 1990.
\u00abEntre el llenguatge i la realitat: vint-i-cinc anys de poesia catalana\u00bb, Caplletra n\u00fam. 22, pp.27-48.
ESTEVE, Josep Manuel: \u00abAbecedari d’un crim po\u00e8tic. Aproximaci\u00f3 a la po\u00e8tica de Joan Navarro\u00bb, Reduccions n\u00fam. 52, desembre 1991, pp. 62- 77.
FINK, Eugen: La filosofia de Nietzsche. Alianza Editorial, Madrid, 1976,
HEIMONET, Jean-Michel: Pol\u00edtiques du symbole. Kim\u00e9, Par\u00eds, 1993.
FRIEDICH, Hugo: Structure de la po\u00e9sie moderne, libraire G\u00e9n\u00e9rale Fran\u00e7aise, 1999.
IBORRA, Josep: \u00abLa nova poesia catalana del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (1974-1977), Reduccions, n\u00fams. 3 i 5,1977-1978, incl\u00f2s en La trinxera liter\u00e0ria (1974- 1990), Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana- Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Val\u00e8ncia\/Barcelona, 1995, pp.167-182.
JASPERS, Karl: Lo tr\u00e1gico. El lenguaje. \u00c1gora, M\u00e0laga, 1995.
KER\u00c9NYI, Karl: Dionisos: ra\u00edz de la vida indestructible. Herder, Barcelona, 1998.
LESKY, Albin: La trag\u00e8dia griega. El acantilado, Barcelona, 2001
MARCO, Joaquim i PONT, Jaume: La nova poesia catalana, Barcelona, Edicions 62,1980.
NIETZSCHE, Friedich W.: El nacimiento de la trag\u00e8dia. Alianza Editorial, Madrid, 1973.
Aix\u00ed parl\u00e0 Zaratustra. Laia, Barcelona, 1983.
La gaia ci\u00e8ncia. Laia, Barcelona, 1984.
PAZ, Octavio: Los hijos del limo, SeixBarral, Barcelona, 1974.
SIMBOR, Vicent i CARB\u00d3, Ferran: Literatura actual al Pa\u00eds Valenci\u00e0 (1973- 1992), Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Val\u00e8ncia\/Barcelona, 1993.
VERNANT, Jean-Pierre: L’univers, els d\u00e9us, els homes. Anagrama \/ Emp\u00faries, Barcelona, 2000.
VERNANT, Jean-Pierre i VIDAL-NAQUET, Pierre: Mito y trag\u00e8dia en la Grecia antigua, Paid\u00f3s, Barcelona, 2002.<\/p>\n\n\n\n

NOTES:
1. Car, en copsar la veritat acerba \/ i el cec dest\u00ed dels homes i les coses; \/ volent saber per qu\u00e8 els afanys i angoixes \/ solen ser premi de l’estirp humana \/ i a quin intent darrer poden emp\u00e8nyer- la \/ la natura i el fat, que tant s’agraden \/ de les nostres dolors; i quines ordres \/ i lleis regeixen l’univers, que els savis \/ han lloat tant, jo per content em dono. (Traducci\u00f3 d’Alfons Maseres, 1938)
2. Nietzsche escriu en Aix\u00ed parla Zarazustra \u00abDe nou sent\u00ed el gran crit de fretura.I, que estrany!, aquesta vegada sortia de la seva caverna. Ara, per\u00f2, era un crit llarg, m\u00faltiple, ins\u00f2lit, i Zarazustra percebia clarament que el componien moltes veus: encara que, de lluny estant, son\u00e9s igual que un crit que hagu\u00e9s sortit. D’una sola boca\u00bb.
3. El protagonista d’Aix\u00ed parla Zaratustra<\/em> diu: \u00abOh cel div\u00ed que est\u00e0s sobre meu, tu, pur! Alt\u00edssim! Vet aqu\u00ed perqu\u00e8 a mi la teva puresa, que no hi ha cap aranya eterna ni cap teranyina de la ra\u00f3: que tu ets per a mi un trespol de dansa per a atzars divinals, que tu ets per a mi una taula divinal per a daus i jugadors divinals\u00bb. I en un altre lloc afirma: \u00ab\u00bb Damunt de totes les coses hi ha el cel Atzar, el cel Innoc\u00e8ncia, el cel Perqu\u00e8 s\u00ed, l’Exultaci\u00f3.\u00bb
\u00abPerqu\u00e8 s\u00ed -vet aqu\u00ed la m\u00e9s antiga aristocr\u00e0cia del m\u00f3n, que jo he restitu\u00eft a totes les coses, que jo he redimit de l’esclal\u00e0tud de la finalitat\u00bb.
4. Nietzsche diu a la Genealogia de la Moral<\/em>: \u00ab\u00c9s hybris<\/em> la nostra actitud envers D\u00e9u, vull dir envers qualsevol presumpta teranyina d’object\u00edus i de moralitat situada al darrere de la gran xarxa de pescar de la causalitat com Carles l’agosarat quan lluitava contra Llu\u00eds XI, tamb\u00e9 nosaltres podr\u00edem dir que ‘je combats l’universelle araign\u00e9e<\/em>‘\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

L’AIGUADOL\u00c7. D\u00e9nia, n\u00fam. 27, Tardor 2002, p\u00e0gs. 71-82.<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFla-ferida-tragica-en-la-poesia-de-joan-navarro.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Quan la realitat dansa en la ficci\u00f3<\/a><\/p>\n\n\n\n

Saltant d\u2019una travessa a l\u2019altra<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019univers dens de l\u2019alfabet<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Joan Navarro. Fotografia: Pere Salinas. Font: seriealfa.com

Etiquetes:\u00a02002<\/a> Poesia<\/a> Altres<\/a> Joan Navarro<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’acerbo vero, i ciechidestini investigar delle mortalie deU’eterne cose; a che prodotta,a che affanni e di miseri cercal’umama stirpe; a quale ultimo intentolei spinga il fato e la natura;a cul tanto nostre dolor diletti ogiovi:con quali ordini e leggi a que volvaquesto arcano universo; il qual lodecolmano i sagi, io d’ammirar son pago.1Leopardi IConfesse que … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2006","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2006","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2006"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2006\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4100,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2006\/revisions\/4100"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2006"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}