{"id":2010,"date":"2022-04-30T17:14:11","date_gmt":"2022-04-30T17:14:11","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=2010"},"modified":"2022-05-16T11:25:14","modified_gmt":"2022-05-16T11:25:14","slug":"lunivers-dens-de-lalfabet-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/lunivers-dens-de-lalfabet-2\/","title":{"rendered":"L\u2019univers dens de l\u2019alfabet"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

La publicaci\u00f3 de La imatge<\/em> en dos volums \u00e9s, sense cap mena de dubte, tot un esdeveniment en la vida liter\u00e0ria en catal\u00e0. I ho \u00e9s per dues raons. Primera, perqu\u00e8 per finalment recull una bona part de la producci\u00f3 de Josep Pal\u00e0cios en una via comercial normal. L\u2019autor, llevat d\u2019alguna ocasi\u00f3, s\u2019ha mogut en els marges de m\u00f3n editorial, gel\u00f3s de la seua imatge, ja que li cal controlar els seus papers fins al darrer detall i, a m\u00e9s, no li agrada molt, gens o poc la vida p\u00fablica. Aquesta circumst\u00e0ncia explica que l\u2019emprenyen les entrevistes. Nom\u00e9s n\u2019ha concedit una, i ha estat precisament a Adolf Beltran, el coordinador del Quadern<\/em>. La segona \u00e9s que les obres reunides ac\u00ed mostren una obra d\u2019altura, d\u2019una imaginaci\u00f3 febril i freda alhora, una literatura que salta de la poesia i la narrativa a l\u2019assaig i a l\u2019aforisme. A primer colp d\u2019ull sembla aix\u00ed, per\u00f2 l\u2019escriptura de Josep Pal\u00e0cios fuig de les regles, es nega a pagar aranzels innecessaris. Per aix\u00f2 la seua literatura \u00e9s un assetjament permanent a les \u201cortod\u00f2xies\u201d, siguen mentals o liter\u00e0ries. En aquest l\u00ednia, els g\u00e8neres sovint s\u2019integren sota un mateix impuls creatiu, i en aquest joc d\u2019esfumadures t\u00e9 un paper clau la tipografia, com el lector comprovar\u00e0 en El punt dins del moviment<\/em> i El laberint i les nostres ombres en el mur<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Un altre punt fort de la literatura de Josep Pal\u00e0cios \u00e9s la llengua, amerada de l\u2019al\u00e9 dels cl\u00e0ssics, per\u00f2 amb una obsessi\u00f3 de ser terriblement actual, perqu\u00e8 gestiona una prosa d\u00factil, precisa, per\u00f2 alhora ambivalent, amatent a tota mena de revolts i volantins estil\u00edstics a fi d\u2019afai\u00e7onar una prosa laber\u00edntica, plena de jocs d\u2019espill per a confegir un univers moved\u00eds, altament paradoxal.<\/p>\n\n\n\n

Un moment dol\u00e7 de la traject\u00f2ria de Pal\u00e0cios van ser els anys vuitanta: comen\u00e7\u00e0 la d\u00e8cada amb un premi de la cr\u00edtica per Devastaci\u00f3 a Tricomart<\/em> i la tanc\u00e0 el Premi Serra d\u2019Or per alfaBet<\/em>; enmig, el 1988, se li dedic\u00e0 una exposici\u00f3 sobre la seua obra dispersa i diversa. Despr\u00e9s d\u2019un momentani cant de les sirenes, l\u2019autor torna a l\u2019ombra, a la publicaci\u00f3 discreta de la seua obra. No era primera vegada que s\u2019allunyava dels circuits literaris. De fet, l\u2019autor de Sueca tingu\u00e9 una estrena fulgurant: a d\u00e8nou anys guany\u00e0 el Premi Val\u00e8ncia de poesia, i durant un quant temps s\u2019esfor\u00e7\u00e0 per integrar-se en la roda de la literatura en catal\u00e0. Per\u00f2 ac\u00ed comencen tamb\u00e9 els entrebancs. L\u2019any 62 o 63 guany\u00e0 el premi d\u2019assaig Gaet\u00e0 Huguet dels Jocs Florals de Val\u00e8ncia, i a Xile li premiaren un relats. Restaren in\u00e8dits, segurament l\u2019extensi\u00f3 era curta i no arribaven al format de llibre. Tamb\u00e9 col\u00b7labora a Serra d\u2019Or<\/em>, per\u00f2 sembla que alguns papers no li\u2019ls publicaren o ho feren malament i amb retard. Totes aquests circumst\u00e0ncies, pensem, al costat d\u2019altres motius m\u00e9s profunds, dugueren Pal\u00e0cios a aparcar la seua vessant de literat i es dedic\u00e0 a la traducci\u00f3 i, despr\u00e9s, a l\u2019edici\u00f3. Potser tot aix\u00f2 ens ajude a entendre el car\u00e0cter retret de l\u2019autor i la seua obsessi\u00f3 per controlar totalment tots els passos de la impressi\u00f3 de les seus obres.<\/p>\n\n\n\n

El dos volums que el lector t\u00e9 d\u2019Imatge<\/em> no s\u00f3n una obra completa, ja que fa poc public\u00e0 Un \/ nu<\/em>; ofereixen, aix\u00f2 s\u00ed, una tria acurada del que ha escrit i amb una ordenaci\u00f3 que suposa la creaci\u00f3 d\u2019un llibre nou: la seua lectura fa pensar que l\u2019escriptura de Josep Pal\u00e0cios \u00e9s un fer i refer progressiu, un joc d\u2019imatges i espills que se substitueixen, es barregen, es confonen i se sobreposen per oferir una projecci\u00f3 \u00faltima, \u00e9s a dir, la Imatge<\/em>, que avui els presentem. D\u2019entrada, l\u2019autor, llevat d\u2019un poema, no salva res de la seua obra anterior als anys vuitanta. Fet que assenyala que la producci\u00f3 feta d\u2019aleshores en\u00e7\u00e0 \u00e9s for\u00e7a diferent. Josep Pal\u00e0cios ha dit i ha escrit que \u201cuna obra invalida l\u2019anterior\u201d, per\u00f2 la confecci\u00f3 del nou llibre no queda del tot clara, perqu\u00e8 recupera la primera versi\u00f3, amb retocs, d\u2019alfaBet<\/em> i d\u2019Ocells miralls<\/em>, tot i tenir una versi\u00f3 in\u00e8dita ampliada, segons tinc ent\u00e9s. Pel que fa al primer cas, me n\u2019alegre, perqu\u00e8 eren trames sint\u00e8tiques, fabulacions en estat pur. \u00c9s clar que en la versi\u00f3 ampliada del 1989 guanya en complexitat i amplitud, per\u00f2 els relats encara mantenen tota la for\u00e7a origin\u00e0ria: un univers descarnat, d\u2019irisacions pertorbadores, de reverberacions paradoxals i projeccions simb\u00f2liques inquietants. A m\u00e9s dels esmentats, hi afig un seguit de narracions de gran inter\u00e9s, com ara \u201cUn concert barroc?\u201d, \u201cManuscrit per a una K\u201d, \u201cLa mar i la mirada\u201d o l\u2019inquietant \u201cEl pou i el p\u00e8ndol\u201d, que gira al voltant del terror i la llibertat, o el desassossegador i impactant \u201cMol\u00ed de Matada\u201d, on el narrador conta quan es va proposar seduir l\u2019infant que va ser.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a la poesia, hi trobem dos textos de gran virtuosisme: Devastaci\u00f3 de Tricomart<\/em> i Frontissa<\/em>, m\u00e9s acostat al que far\u00e0 despr\u00e9s. En El punt dins del moviment<\/em>, El laberint<\/em> i Cops de dau<\/em> desenvolupa i eixampla les idees dels llibres anteriors: es mou a partir de l\u2019aforisme i el text breu, integrats en un discurs m\u00e9s ampli, fa i desf\u00e0 els l\u00edmits dels g\u00e8neres per desplegar un m\u00f3n en expansi\u00f3. Hi trobem un jo aclaparador, capficat en els desficis de la identitat, de l\u2019autoexploraci\u00f3, de la singularitat. En la voluntat de no deixar-se atrapar per camises de for\u00e7a de cap mena, de rebentar els l\u00edmits de qualsevol tipus. Generalment el fil del discurs \u2013em recorda de vegades la manera de cavil\u00b7lar dels personatges dels relats de Camus i fins i tot de Dostoievski\u2013 \u00e9s racional, anal\u00edtic, per\u00f2 va m\u00e9s enll\u00e0 per esculpir una visi\u00f3 exc\u00e8ntrica, esbiaixada, i acabar pintant, al capdavall, un m\u00f3n ca\u00f2tic, destructiu. \u00c9s un m\u00f3n desolador, condu\u00eft per la digressi\u00f3 i el joc, tot i que sense la vitalitat i la joia de viure de Sterne, un dels referents de Josep Pal\u00e0cios. Dins d\u2019aquesta perspectiva, s\u2019adeq\u00fcen com un guant el sarcasme, la par\u00f2dia \u2013que no vol dir nom\u00e9s destrucci\u00f3; \u00e9s ironia per\u00f2 tamb\u00e9 reflexi\u00f3 i matisos\u2013, els lligams de la realitat i de la literatura i la ficcionalitzaci\u00f3 de la vida, etc. Tot plegat, l\u2019obra de l\u2019escriptor de Sueca \u00e9s d\u2019una qualitat extraordin\u00e0ria i amb for\u00e7a al\u00b7licients per als lectors que es vulguen deixar endur pels passos de ball que l\u2019autor els proposa. Joan Francesc Mira va dir que Josep Pal\u00e0cios era el millor. Jo no ho s\u00e9. En tot cas, \u00e9s un dels grans.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 25\/09\/2013 <\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFl-univers-dens-de-l-alfabet.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:<\/p>\n\n\n\n

 Viatge inici\u00e0tic i cat\u00e0rtic al m\u00f3n sorprenent del primer Estell\u00e9s<\/a><\/p>\n\n\n\n

Una passi\u00f3 amorosa en la Val\u00e8ncia del quatre-cents<\/a><\/p>\n\n\n\n

El cam\u00ed de la poesia valenciana dels setanta fins ara<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Portada del llibre

La imatge. Josep Pal\u00e0cios. Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia. Val\u00e8ncia, 2013. Dos volums de 271 i 281 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02013<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Narrativa<\/a> Poesia<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La publicaci\u00f3 de La imatge en dos volums \u00e9s, sense cap mena de dubte, tot un esdeveniment en la vida liter\u00e0ria en catal\u00e0. I ho \u00e9s per dues raons. Primera, perqu\u00e8 per finalment recull una bona part de la producci\u00f3 de Josep Pal\u00e0cios en una via comercial normal. L\u2019autor, llevat d\u2019alguna ocasi\u00f3, s\u2019ha mogut en … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2010","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2010","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2010"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2010\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3545,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2010\/revisions\/3545"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2010"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}