{"id":2016,"date":"2022-04-30T17:38:06","date_gmt":"2022-04-30T17:38:06","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=2016"},"modified":"2022-05-19T15:38:53","modified_gmt":"2022-05-19T15:38:53","slug":"quan-rebenten-les-paraules-3","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/quan-rebenten-les-paraules-3\/","title":{"rendered":"Quan rebenten les paraules"},"content":{"rendered":"\n<div class=\"wp-block-columns alignwide is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-9d6595d7 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\" style=\"flex-basis:50%\">\n<p>Els prejudicis ens mengen. No sempre, cal dir-ho. Per\u00f2 n\u2019hi ha alguns, no sabem ben b\u00e9 per qu\u00e8, es perpetuen. Un n\u2019\u00e9s l\u2019avorrit terme de realisme de postguerra europea i espanyola. Les generacions posteriors sovint hem recriminat els seus autors que rebolcaren la literatura en el fangar de la urg\u00e8ncia quotidiana. Els hem retret que confongueren vida i ficci\u00f3 i que renunciaren a la preocupaci\u00f3 formal. Amb els anys hem aigualit la nostra desconfian\u00e7a, per\u00f2 no tant com caldria.<\/p>\n\n\n\n<p>Un cas on s\u2019esmicolen els nostres t\u00f2pics \u00e9s la poli\u00e8drica poesia de Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s, que gr\u00e0cies a la descoberta recent, per part de Maria Josep Escriv\u00e0 i Josep Llu\u00eds Roig, d\u2019una versi\u00f3 in\u00e8dita de&nbsp;<em>L\u2019inventari clement<\/em>&nbsp;i, sobretot, a l\u2019aparici\u00f3 de&nbsp;<em>Com un vers mai no escrit<\/em>, de Ferran Carb\u00f3, torna a ser actualitat. El llibre \u00e9s una an\u00e0lisi exhaustiva de la poesia estellesiana dels anys cinquanta, una d\u00e8cada prodigiosa en la traject\u00f2ria del poeta valenci\u00e0. Ferran Carb\u00f3 estudia el per\u00edode de formaci\u00f3 del poeta, des dels seus inicis en castell\u00e0 els anys 40, sota la direcci\u00f3 del garcilasisme, i la progressiva urg\u00e8ncia de desfer-se\u2019n i d\u2019indagar en un univers que evocar\u00e0 els efectes de la Segona Guerra Mundial a Europa i l\u2019amargor i l\u2019asfixia de viure en el pou sense vores de la dictadura franquista. El viatge quallar\u00e0 ja en els seus llibres escrits en catal\u00e0. Mentrestant l\u2019autor feu provatures tant en una llengua com en l\u2019altra, que prefer\u00ed deixar en el fons del calaix.<\/p>\n\n\n\n<p>La primera aportaci\u00f3 de Carb\u00f3 \u00e9s aclarir l\u2019ordre cronol\u00f2gic del per\u00edode estudiat ja que la distribuci\u00f3 de les Obres completes \u00e9s ca\u00f2tica i no sempre resulta f\u00e0cil fer-se una idea de l\u2019evoluci\u00f3 liter\u00e0ria d\u2019Estell\u00e9s. Ara podem veure amb claredat que la segona part dels anys cinquanta fou un prodigi en la traject\u00f2ria d\u2019Estell\u00e9s, perqu\u00e8, entre altres t\u00edtols, va escriure&nbsp;<em>L\u2019Hotel Par\u00eds<\/em>,&nbsp;<em>Testimoni d\u2019Horaci<\/em>,&nbsp;<em>L\u2019entreacte<\/em>,&nbsp;<em>Llibre d\u2019exilis<\/em>,&nbsp;<em>Coral romput<\/em>,&nbsp;<em>El mon\u00f2leg<\/em>,&nbsp;<em>Llibre de meravelles<\/em>, una part de les&nbsp;<em>\u00c8glogues<\/em>, i&nbsp;<em>Primera soledat<\/em>. D\u00e9u ni do! l\u2019allau de sorpreses que contenen.<\/p>\n\n\n\n<p>Les l\u00ednies mestres que orienten la lectura de Ferran Carb\u00f3 es dirigeixen a subratllar la modernitat i l\u2019originalitat de les formes que experimenta el poeta de Burjassot. A Estell\u00e9s, que rebutja la literatura ortop\u00e8dica i de coentors diverses dels sectors oficials, li calien uns altres impulsos, que trobar\u00e0 en l\u2019home concret \u2014l\u2019individu cont\u00e9 tota la humanitat, deia Fuster seguint Montaigne\u2014, que era l\u2019\u00fanica via d\u2019expressar l\u2019horror, els somnis i la falta d\u2019horitzons d\u2019aquells individus perduts en la terrible hist\u00f2ria de la postguerra europea. Estell\u00e9s veu que les persones comparteixen una mateixa nit, per\u00f2 formen un m\u00f3n multidimensional de visions i interessos, una realitat travessada per la confusi\u00f3 personal i col\u00b7lectiva. Com va pastar Estell\u00e9s aquest marem\u00e0gnum? Amb un repertori de recursos innovador i divers. Perfila veus i personatges diferents, integra temps allunyats (l\u00ednia que iniciar\u00e0 amb&nbsp;<em>Testimoni d\u2019Horaci<\/em>, on conflueixen l\u2019univers de Hamlet amb el present), unes vegades aposta per la cr\u00f2nica i la confessi\u00f3, mentre que unes altres s\u2019encarrila per la descripci\u00f3, el mon\u00f2leg, A m\u00e9s, la voluntat d\u2019oferir una visi\u00f3 molt \u00e0mplia de la vida el du a integrar un nombre ingent de refer\u00e8ncies de tota mena, amb una predilecci\u00f3 especial per convocar escriptors de distintes \u00e8poques i reconvertir amb una gr\u00e0cia sorprenent tant elements populars com g\u00e8neres tan desfasats com poden ser les \u00e8glogues. Per fer navegar tanta dispersi\u00f3, recorre a l\u2019oralitat i el llenguatge col\u00b7loquial i les imatges inesperades de la vida quotidiana. Estell\u00e9s es bast\u00ed, lluny de les convencions, una sintaxi de gran elasticitat per conduir un discurs camale\u00f2nic capa\u00e7 d\u2019integrar en una mateixa seq\u00fc\u00e8ncia la impressi\u00f3 subjectiva i l\u2019escena col\u00b7lectiva, la descripci\u00f3 i la reflexi\u00f3, el soliloqui i l\u2019enumeraci\u00f3. Amb aquest ventall d\u2019instruments factura amb una efic\u00e0cia d\u2019impacte Coral romput, unes immenses muntanyes russes d\u2019idees i de sensacions. Si en aquest poema ens trobem en el centre del remol\u00ed d\u2019una consci\u00e8ncia, en el Llibre de meravelles, seguint l\u2019esquema dels retaules de la pintura medieval i renaixentista, construeix una novel\u00b7la epis\u00f2dica per reflectir una ciutat i un temps. A trav\u00e9s del comentari detallat de Ferran Carb\u00f3, el lector comprovar\u00e0 que Estell\u00e9s \u00e9s un escriptor \u00fanic, de voracitat inaudita, autor d\u2019una literatura de gran vitalitat, plena de desficis de tota mena, de passions frustrades i d\u2019afanys que no acaben de ser mai.<\/p>\n\n\n\n<p>EL PA\u00cdS, QUADERN, 10\/12\/2009<\/p>\n\n\n\n<p>Descarrega&#8217;t l&#8217;original:&nbsp;<img decoding=\"async\" src=\"http:\/\/calafat.cat\/modules\/file\/icons\/application-pdf.png\" alt=\"PDF icon\"><a href=\"http:\/\/calafat.cat\/sites\/default\/files\/quan-rebenten-les-paraules.pdf\">quan-rebenten-les-paraules.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n<p><a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"http:\/\/calafat.cat\/#facebook\" target=\"_blank\">Facebook<\/a>&nbsp;<a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"http:\/\/calafat.cat\/#twitter\" target=\"_blank\">Twitter<\/a>&nbsp;<a href=\"https:\/\/www.addtoany.com\/share#url=http%3A%2F%2Fcalafat.cat%2Farticles%2Fquan-rebenten-les-paraules&amp;title=Quan%20rebenten%20les%20paraules\">&nbsp;Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Articles recents:&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/viatge-iniciatic-i-catartic-al-mon-sorprenent-del-primer-estelles-2\/\" data-type=\"page\" data-id=\"2032\">Viatge inici\u00e0tic i cat\u00e0rtic al m\u00f3n sorprenent del primer Estell\u00e9s<\/a><\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/laura-contaminada-de-valencia\/\" data-type=\"page\" data-id=\"1046\">L&#8217;aura contaminada de Val\u00e8ncia<\/a><\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/el-cami-de-la-poesia-valenciana-dels-setanta-fins-ara\/\" data-type=\"page\" data-id=\"1052\">El cam\u00ed de la poesia valenciana dels setanta fins ara<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\" style=\"flex-basis:50%\">\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"379\" height=\"203\" src=\"http:\/\/calafat.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/1-38.jpeg\" alt=\"\" class=\"wp-image-3341\" srcset=\"https:\/\/calafat.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/1-38.jpeg 379w, https:\/\/calafat.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/1-38-300x161.jpeg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 379px) 100vw, 379px\" \/><figcaption>Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s. Fotografia: Jes\u00fas Ciscar.<br>Font: ccaa.elpais.com<br><br>Com un vers mai no escrit. La poesia de Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s en els anys cinquanta. Ferran Carb\u00f3. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana\/Publicacions de l\u2019Abadia de Monserrat. Val\u00e8ncia\/Barcelona, 2009. 274 p\u00e0gs.<br><br>Etiquetes:\u00a0<a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/2009-3\/\" data-type=\"page\" data-id=\"2164\">2009<\/a> <a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/publicat-a\/el-pais\/\" data-type=\"page\" data-id=\"108\">El Pa\u00eds<\/a> <a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/assaig\/\" data-type=\"page\" data-id=\"1677\">Assaig<\/a> <a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/per-generes\/poesia\/\" data-type=\"page\" data-id=\"98\">Poesia<\/a> <a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/vicent-andres-estelles\/\" data-type=\"page\" data-id=\"3810\">Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els prejudicis ens mengen. No sempre, cal dir-ho. Per\u00f2 n\u2019hi ha alguns, no sabem ben b\u00e9 per qu\u00e8, es perpetuen. Un n\u2019\u00e9s l\u2019avorrit terme de realisme de postguerra europea i espanyola. Les generacions posteriors sovint hem recriminat els seus autors que rebolcaren la literatura en el fangar de la urg\u00e8ncia quotidiana. Els hem retret que &#8230; <a title=\"Quan rebenten les paraules\" class=\"read-more\" href=\"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/quan-rebenten-les-paraules-3\/\" aria-label=\"M\u00e1s en Quan rebenten les paraules\">Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2016","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2016","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2016"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2016\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4248,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2016\/revisions\/4248"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2016"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}