{"id":2018,"date":"2022-04-30T17:57:17","date_gmt":"2022-04-30T17:57:17","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=2018"},"modified":"2022-05-18T14:52:08","modified_gmt":"2022-05-18T14:52:08","slug":"revisio-de-lultim-llibre-de-jaume-perez-montaner-centrat-en-les-seues-vivencies-intimes-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/revisio-de-lultim-llibre-de-jaume-perez-montaner-centrat-en-les-seues-vivencies-intimes-2\/","title":{"rendered":"Revisi\u00f3 de l’\u00faltim llibre de Jaume P\u00e9rez Montaner, centrat en les seues viv\u00e8ncies \u00edntimes"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

El t\u00edtol del nou llibre de Jaume P\u00e9rez Montaner, M\u00e0scares<\/em>, \u00e9s ben suggerent, i t\u00e9 el valor de situar-nos de colp i volta en el centre del pensament de l’autor. \u00c9s una antesala ambigua que evoca tant la idea segons la qual la imatge que projecta la literatura sempre amaga racons rec\u00f2ndits del poeta com la sensaci\u00f3 que donar forma a les emocions sempre suposa una disfressa: \u00abLa forma \u00e9s una m\u00e0scara, per\u00f2 sense forma res no es pot donar ni prendre d’\u00e0nima a \u00e0nima\u00bb, com escrigu\u00e9 Hofmansthal. D’altra banda, tamb\u00e9 pot fer refer\u00e8ncia tant al fet que l’emoci\u00f3 personal sempre va entreteixida amb el patr\u00f3 d’altres veus, mites i s\u00edmbols com a l’\u00fas de la m\u00e0scara per accentuar una imatge, que, poema a poema, revelar\u00e0 els plecs i matisos de la personalitat del seu creador. Tot plegat, totes aquestes idees es complementen i s’integren en el llibre. En aquest sentit, l’autor ha escrit \u00abtot \u00e9s, al capdavall, nom\u00e9s un prisma, un resum de mem\u00f2ries trencades o s\u00f3n potser m\u00e0scares que amaguen als meus ulls les infinites fronteres del silenci\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

P\u00e9rez Montaner, en Adveniment de l’odi<\/em>, tractava l’arrelament a la seua terra de la viv\u00e8ncia personal i col\u00b7lectiva, tem\u00e0tica que prenia en Museu de cendres<\/em> un to desencisat. En L’heura del desig<\/em>, tot i mantenir constants anteriors, es decanta cap a una l\u00ednia m\u00e9s intima i l\u00edrica, que continua en el llibre que ara comentem. Aix\u00ed, \u00e9s ben significatiu el primer poema Mem\u00f2ria de Ni\u00f2bide<\/em>, que simbolitza la mort, el soterrament de l’etapa anterior per la impossibilitat de veure acomplit el seu projecte c\u00edvic, ja que viu en temps de \u00abnaufragis i roses \/ tristament desfullades\u00bb. Resta, doncs, \u00abl’odi i el record, desesma i descoratge \/ entre grans corredors i finestres fingides\u00bb. Per aix\u00f2, ara l’al\u00e9 po\u00e8tic es mou en la intimitat del jo i de les coses m\u00e9s estimades, en els moments intensos que serveixen per a l’evocaci\u00f3 l\u00edrica i la reflexi\u00f3 sobre el silenci, la mort, el pas del temps, els dubtes, el desig,
la derrota…<\/p>\n\n\n\n

La mem\u00f2ria, un dels temes que donen unitat al llibre, no sols es limita a l’\u00e0mbit personal, sin\u00f3 que t\u00e9 un abast m\u00e9s general, hist\u00f2ric, i infundeix els poemes d’una consci\u00e8ncia l\u00facida sobre el \u00abdolor sobre les coses\u00bb i la buidor dels dies, amb un to dolgut i una imagineria nocturna i destructiva. No obstant aix\u00f2, l’autor s’esfor\u00e7a per no convertir el record en nost\u00e0lgia, per no rendir-se als records impossibles\u00bb, tot i que desitja de vegades amagar-los als \u00abracons de l’oblit\u00bb i bastir, encara que siga il\u00b7lus\u00f2riament, amb \u00abel crit adormit\u00bb, algun \u00absomni enamorat\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

En la segona secci\u00f3, Nadja<\/em>, a trav\u00e9s de la remembran\u00e7a de l’amant de Breton P\u00e9rez Montaner elabora una poesia amorosa i de reflexi\u00f3 sobre el quefer po\u00e8tic. Davant d’un llen-guatge gastat i automatitzat, que fa inassolible el seu significat, defensa una concepci\u00f3 demi\u00fargica del llenguatge per tal d’extraure el m\u00e0xim rendiment possible. El seu estil, com \u00e9s habitual en ell, cercar\u00e0 la condensaci\u00f3 i els s\u00edmbols, trets fonamentalment de la natura. En la darrera part, els poemes d’ El riu-el jard\u00ed<\/em>, variacions sobre poemes \u00e0rabs i de Josep Palacios, tanquem espl\u00e8ndidament el llibre.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e0scares<\/em>, comptat i debatut, \u00e9s el resultat d’una evoluci\u00f3 liter\u00e0ria i personal, una manifestaci\u00f3 constant d’un saber fer que es palesa en un control de recursos i possibilitats que es conjuminen en un tot \u00fanic d’una alta complexi\u00f3 i maduresa.<\/p>\n\n\n\n

LEVANTE-EMV, POSTDATA, 1992Descarrega’t l’original: \"PDFmascares.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: Els fulgors del vertigen<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Jaume P\u00e9rez Montaner. Font: elpuntavui.cat

M\u00e0scares. Jaume P\u00e9rez Montaner. Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim, Val\u00e8ncia,1992. 78 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a01992<\/a> Altres<\/a> Poesia<\/a> Jaume P\u00e9rez Montaner<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El t\u00edtol del nou llibre de Jaume P\u00e9rez Montaner, M\u00e0scares, \u00e9s ben suggerent, i t\u00e9 el valor de situar-nos de colp i volta en el centre del pensament de l’autor. \u00c9s una antesala ambigua que evoca tant la idea segons la qual la imatge que projecta la literatura sempre amaga racons rec\u00f2ndits del poeta com … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2018","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2018","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2018"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2018\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3837,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2018\/revisions\/3837"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2018"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}