{"id":2038,"date":"2022-04-30T18:01:34","date_gmt":"2022-04-30T18:01:34","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=2038"},"modified":"2022-05-19T16:19:14","modified_gmt":"2022-05-19T16:19:14","slug":"que-algu-sap-on-va","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/que-algu-sap-on-va\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 alg\u00fa sap on va?"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Introbable en el mercat la primera traducci\u00f3 de Jacques i el seu amo<\/em>, Destino, l’editorial responsable de les traduccions de Kundera, ha tingut la feli\u00e7 idea de tomar-la a publicar, ara en versi\u00f3 de Xavier Lloveras. Aquest homenatge hilarant a Jacques el fatalista no \u00e9s una simple recreaci\u00f3 liter\u00e0ria, sin\u00f3 tota una declaraci\u00f3 de principis. Kundera confessa obertament en el seu pr\u00f2leg, germen dels seus estudis reflexius posteriors, el total ref\u00fas de la il\u00b7lusi\u00f3 realista. L’obra \u00e9s, tot plegat, una defensa de l’humor i de la llibertat formal de l’escriptor, i tamb\u00e9 de l’\u00fas l\u00fadic de la tradici\u00f3 liter\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

No sabem d’on v\u00e9nen ni tampoc on van, Jacques i el seu amo. Nom\u00e9s veiem, o ens imaginem, en un escenari buit, uns personatges que conten hist\u00f2ries i que s’interrompen de manera constant hist\u00f2ries d’amor intercalades (la de Jacques, la del seu amo i la de Mme. de la Pommeraye), alhora que cadascuna \u00e9s una variaci\u00f3 de l’altra. En la xerrameca dels personatges no sols passat i present es confonen, sin\u00f3 tamb\u00e9 els protagonistes dels seus relats es presenten f\u00edsicament a escena.<\/p>\n\n\n\n

Davant la desfilada d’hist\u00f2ries, fets i comentaris (de vegades divertits, de vegades banals, de vegades profunds), al lector li resulta dif\u00edcil fer-se una idea clara de l’obra. L’\u00fanic que veu \u00e9s l’escenificaci\u00f3 l\u00fadica del desordre i l’atzar de la vida, i el setge permanent a tot: a all\u00f2 que hom suposa que \u00e9s veritat i real, i a all\u00f2 que \u00e9s fictici i imaginari.<\/p>\n\n\n\n

Enginyosa i trepidant, la variaci\u00f3 de Kundera ha sabut eliminar la part m\u00e9s anecd\u00f2tica i hist\u00f2rica de l’obra de Diderot, de la qual ha subratllat fonamentalment tota la for\u00e7a liter\u00e0ria de Jacques, personatge que assumeix el paper de l’amo, i que, contra el determinisme mec\u00e0nic que predica, desenvolupa una moral pr\u00e0ctica adequada a cada circumst\u00e0ncia inesperada que es presenta. Tot un fest\u00ed d’intel\u00b7lig\u00e8ncia per al comensal adient.<\/p>\n\n\n\n

EL TEMPS, n\u00fam. 662, p\u00e0g. 87, 24\/02\/1997 <\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFque-algu-sap-on-va.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

El teatre de Manuel: la tralla que allibera<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019univers dens de l\u2019alfabet<\/a><\/p>\n\n\n\n

Els estrats profunds de l\u2019imaginari de S\u00f2ria<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Milan Kundera. Fotografia: AFP. Font: lidovky.cz

Jacques i el seu amo. Milan Kundera. Trad. Xavier Lloveras. Editorial Destino, Col\u00b7lecci\u00f3 \u00abL’Ancora\u00bb, 100. Barcelona, 1996. 152 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a01997<\/a> El Temps<\/a> Teatre<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Introbable en el mercat la primera traducci\u00f3 de Jacques i el seu amo, Destino, l’editorial responsable de les traduccions de Kundera, ha tingut la feli\u00e7 idea de tomar-la a publicar, ara en versi\u00f3 de Xavier Lloveras. Aquest homenatge hilarant a Jacques el fatalista no \u00e9s una simple recreaci\u00f3 liter\u00e0ria, sin\u00f3 tota una declaraci\u00f3 de principis. … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2038","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2038","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2038"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2038\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4311,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2038\/revisions\/4311"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2038"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}