{"id":2040,"date":"2022-04-30T18:09:08","date_gmt":"2022-04-30T18:09:08","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=2040"},"modified":"2022-05-18T15:12:25","modified_gmt":"2022-05-18T15:12:25","slug":"un-tambor-rebel-en-el-melic-de-barcelona","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/un-tambor-rebel-en-el-melic-de-barcelona\/","title":{"rendered":"Un tambor rebel en el melic de Barcelona"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Elisa<\/em> s\u2019obri amb Jaume, un home gastat pel pas accelerat de la vida, que mostra un car\u00e0cter en demolici\u00f3, errant i erosionat. Ara, assegut en una butaca i bevent sense aturador, mira d\u2019apaivagar amb una l\u00facida ironia una desesperaci\u00f3 aclaparadora: \u00e9s portador d\u2019una malaltia incurable.<\/p>\n\n\n\n

El rostre de Jaume cont\u00e9 la ret\u00f2rica d\u2019una pell marcada de haver-ne vist i viscut de tot color. Jaume ha estat un home que ha volgut fugir de jove la vida de la seua classe, dur una exist\u00e8ncia m\u00e9s honesta amb ell mateix, i sobretot, m\u00e9s lliure. La seua vida i la seua Barcelona ben poc tenen a veure amb la vida i Barcelona dels pares. Ell persegueix la \u201cpassi\u00f3 tossuda i la gl\u00f2ria de la vida\u201d a la qual nom\u00e9s pot accedir a trav\u00e9s d\u2019ambients marginals, la \u201cciutat meravellosa i obscura del desig, de la Polla que folla perqu\u00e8 no sap fer res millor i el parad\u00eds ocult que creix en les hores secretes de la nit\u201d. S\u00f3n les paraules i les mirades de coses vistes a la vegada, observatori i paisatge. El lector t\u00e9 la impressi\u00f3 que Jaume ha viscut vertiginosament, que ho ha tingut tot i ho ha pogut perdre, i el que li queda \u00e9s aix\u00f2: les restes de la batalla despr\u00e9s de la batalla, el poder de les evocacions, dels s\u00edmbols, dels gestos d\u2019amistat i solidaritat, o les simples paraules capaces d\u2018obrir sendes imagin\u00e0ries. I aix\u00f2 \u00e9s el que far\u00e0 el protagonista, ens pintara les persones estimades en un brillant joc de miralls i fragments on passat i present, realitat i fantasia, fantasmes que viuen i personatges que es mouen com a fantasmes, es barregen en una dramat\u00fargia espectral vol evocar el laberint mental del protagonista per\u00f2 armada amb tal precisi\u00f3 que aporta una estructura d\u2019una efic\u00e0cia tr\u00e0giga.<\/p>\n\n\n\n

El viatge \u00edntim de Jaume per la seua vida, des de l\u2019adolesc\u00e8ncia fins l\u2019aparici\u00f3 de la malaltia, \u00e9s emotiu i d\u2019una potent eloq\u00fc\u00e8ncia, cont\u00e9 tot un conjunt de resson\u00e0ncies col\u00b7lectives que obrin la hist\u00f2ria cap a la Hist\u00f2ria, amb maj\u00fascula, al centre dels problemes pol\u00edtics, socials i econ\u00f2mics de tot un segle; i ac\u00ed interv\u00e9 el talent de Molins, la Realitat \u00e9s devorada finalment per la hist\u00f2ria, en min\u00fascula, pels desitjos i fracassos dels protagonistes, sobretot per la vitalitat i el dolor de la Jaume i per la for\u00e7a irresistible de la mare. Els ressons socials destaquen en l\u2019apartat de la relaci\u00f3 de Jaume amb una parella de j\u00f3vens treballadors, ella, de fam\u00edlia anarquista, i ell, xarnego rialler i sempre amb ganes de cantar, que s\u2019expressa en una barreja de castell\u00e0 i catal\u00e0, realment aconseguit i d\u2019una for\u00e7a teatral. Aquesta parella ens mostra una altra Barcelona, la dels immigrants, la dels perdedors de la guerra i la de ciutadans preocupats per l\u2019estricta superviv\u00e8ncia di\u00e0ria. Estem al principi dels seixanta i en la casa abandonada del protagonista. Tot seguit reculem uns anys i ens situem en mig d\u2019una casa elegant i en el m\u00e0xim esplendor dels negocis familiars, gr\u00e0cies a la seua adhesi\u00f3 al r\u00e8gim, la qual cosa li permet fer tot el que siga \u2013il\u00b7legalitats incloses- per tal d\u2019enriquir-se. Davant aquest m\u00f3n, i gr\u00e0cies a la vitalitat de la mare, Jaume s’hi rebel\u00b7la i bastir\u00e0 un model de vida m\u00e9s lliure i solid\u00e0ria amb els m\u00e9s desvalguts. Moments remarcables s\u00f3n tamb\u00e9 les relacions amb un amic del mateix estament social, rebel com ell, per\u00f2 que a la llarga abandonar\u00e0 el cam\u00ed de Jaume.<\/p>\n\n\n\n

En Elisa<\/em> hi ha dos centres vigorosament tramats i al voltant dels quals gira el rellotge emocional de l\u2019obra. El primer centre el forma el contrapunt, amb un musicalitat melodram\u00e0tica, de tres temps biogr\u00e0fics, que, saltant cap enrere i cap endavant , esdevenen un \u00fanic temps dram\u00e0tic, un temps somniat, \u00edntim, que mou i abasta tots els destins dels personatges. L\u2019altre nucli apareix en el vertebral enfrontament entre els distints protagonistes. Ens trobem davant d\u2019un tens i sostingut di\u00e0leg dram\u00e0tic entre persones que volen mostrar que tot els va b\u00e9, per\u00f2 que amaguen alguna cosa. Direm en aquest punt que els personatges femenins, a l\u2019igual que l\u2019informe m\u00e8dic, tenen el mateix nom, Elisa, i els dos masculins tamb\u00e9, \u00c0ngel, fet que fa pensar en ells com a dues dimensions d\u2019una una mateixa consci\u00e8ncia dram\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n

Elisa mostra com l\u2019esplendor de la burgesia, simbolitzada distintivament per l\u2019\u00f2pera, a partir dels anys seixanta s\u2019erosiona i deixa pas a una ciutat m\u00e9s integradora, que tindr\u00e0 com a signe d\u2019identitat el bolero cantat per l\u2019\u00c0ngel constantment.<\/p>\n\n\n\n

No em puc estar de parlar de la mare, un personatge fant\u00e0stic. \u00c9s una burgesa, vital i riallera, gens estreta, per\u00f2 respectuosa amb les normes que li marca la seua classe. A les acaballes de l\u2019obra far\u00e0 un gir radical: ara \u00e9s un fantasma mental del seu fill, per\u00f2 es rebel\u00b7la i pren una paper esc\u00e8ptic i corrosiu. S\u2019han invertit els papers: No accepta la passivitat del seu fill davant la malaltia, ni suporta la seua grandiloq\u00fc\u00e8ncia. L\u2019exhorta a lluitar i a recuperar la r\u00e0bia que tenia de menut quan torturava tota la fam\u00edlia amb el ritme repetitiu d\u2019un tambor. I precisament ser\u00e0 un tossut so infantil el que acompanya un final obert amb un futur nou: \u201c\u00c0ngel i Elisa vindran a visitar-me i m\u2019acompanyaran fins al final, sigui quins sigui el final…. perqu\u00e8 el vell amor no s\u2019ha extingit mai entre nosaltres\u201d.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 29\/04\/2004<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Saltant d\u2019una travessa a l\u2019altra<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019univers dens de l\u2019alfabet<\/a><\/p>\n\n\n\n

El teatre de Manuel: la tralla que allibera<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Manuel Molins. Fotografia: Carme Esteve. Font: escriptors.cat

Elisa. Manuel Molins. Arola Editors, Tarragona, 2003. 103 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02004<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Teatre<\/a> Manuel Molins<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Elisa s\u2019obri amb Jaume, un home gastat pel pas accelerat de la vida, que mostra un car\u00e0cter en demolici\u00f3, errant i erosionat. Ara, assegut en una butaca i bevent sense aturador, mira d\u2019apaivagar amb una l\u00facida ironia una desesperaci\u00f3 aclaparadora: \u00e9s portador d\u2019una malaltia incurable. El rostre de Jaume cont\u00e9 la ret\u00f2rica d\u2019una pell marcada de … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2040","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2040","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2040"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2040\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3884,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2040\/revisions\/3884"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2040"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}