{"id":2044,"date":"2022-04-30T18:16:15","date_gmt":"2022-04-30T18:16:15","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=2044"},"modified":"2022-05-12T13:15:10","modified_gmt":"2022-05-12T13:15:10","slug":"estranyesa-en-allo-quotidia-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/estranyesa-en-allo-quotidia-2\/","title":{"rendered":"Estranyesa en all\u00f2 quotidi\u00e0"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Amb un equipatge de cinc llibres de contes de bona qualitat Pere Guix\u00e0 passa a formar part de la primera divisi\u00f3 dels contistes actuals en catal\u00e0 al costat de Quim Monz\u00f3, Baulenas, Sergi P\u00e0mies, Jordi Punt\u00ed i Rafa Gomar. Des d\u2019\u00c0lies Barcelona<\/em> fins al recent No pots no sentir-ho<\/em> Pere Guix\u00e0 basteix per sobre situacions i tem\u00e0tiques diverses, aix\u00ed com recursos i veus diferents, constants que, al meu entendre, s\u00f3n una mirada distant, ambigua, i un estil de prosa ben cisellada que arriba, ara per ara, a la seua m\u00e0xima depuraci\u00f3 i refinament en el llibre que ara comentarem. Potser Guix\u00e0 no aconseguesca hist\u00f2ries tan extraordin\u00e0ries com alguns dels autors ad\u00e9s esmenats, per\u00f2 a partir d\u2019unes afinitats semblants ha aconseguit crear-se una maniera personal. I aix\u00f2 el converteix en un valor en al\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

Els relats que conformen No pots no sentir-ho<\/em> \u2013amb l\u2019excepci\u00f3 de \u00abClan a banda\u00bb- es mouen en escenaris i situacions quotidians, per b\u00e9 que s\u2019escolen components estranys, inquietants o irreals \u2013l\u2019aire fant\u00e0stic fa acte de pres\u00e8ncia, per exemple, en \u00abL\u2019avinguda\u00bb i \u00abBarri, any zero\u00bb- que esborren les l\u00ednies divis\u00f2ries entre fantasia i realitat, per\u00f2 sempre ho fan sense estrid\u00e8ncies, sense violentar la versemblan\u00e7a. Aquestes distorsions narratives enlloc d\u2019esgarrar la narraci\u00f3 i fer-la esclatar en jocs d\u2019efecte sorprenents, m\u00e9s aviat s\u2019integren com en sordina en la narraci\u00f3 i venen a formar part com un element m\u00e9s i inevitable de l\u2019evoluci\u00f3 de les coses.<\/p>\n\n\n\n

Col\u00b7locats en el m\u00f3n actual, sovint en espais urbans, entre la Barcelona nocturna i tur\u00edstica i la Barcelona as\u00e8ptica dels nous barris, els personatges de No pots no sentir-ho<\/em>, que mostren dificultats per comunicar-se, es veuen impel\u00b7lits per circumst\u00e0ncies externes a sortir del seu m\u00f3n i interessar-se per all\u00f2 que li ve de fora o simplement es troben embolicats en fets que no controlen. Aix\u00ed, trobem un jove que ha de fer de cicerone d\u2019una estrangera i que amb alguns amics l\u2019han acompanyat de festa, un cambrer d\u2019hotel que \u00e9s arrossegat per una dona que nit rere nit cerca el seu marit, un periodista que espia un dirigent d\u2019una secta, un jove resident en una pensi\u00f3 que \u00e9s acusat de no actuar correctament amb la filla de l\u2019ama, un estudi\u00f3s que viatja a Londres darrere de les passes d\u2019un escriptor su\u00efcida dels anys vint del segle passat. Ara b\u00e9 aquests personatges encara que actuen com a individus encuriosits en un primer moment, despr\u00e9s semblen poc decidits i, fins tot, sovint esdevenen passius, ja que no reaccionen davant fets estranys i solen deixar-se dur pels esdeveniments. D\u2019aquesta manera alguns personatges masculins (com ara els de \u00abLa continu\u00eftat\u00bb o \u00abEl mur de contenci\u00f3\u00bb) s\u00f3n dominats sense oposar-se pels desitjos o capritxos de dones misterioses. Comptat i debatut, molts personatges actuen sense esma ni espenta i no tenen cap capacitat per reaccionar ni per prendre cap resoluci\u00f3 per actuar amb claredat d\u2019idees i fermesa.<\/p>\n\n\n\n

En aquests relats pren relleu una narrativa on predomina la creaci\u00f3 d\u2019atmosferes i la descripci\u00f3 d\u2019escenes sobre la hist\u00f2ria, i on la trama sembla desdibuixar-se en favor d\u2019un seguit de situacions. Aquesta aparent soltesa de la narraci\u00f3 li va com anell al dit l\u2019autor per tal de crear uns personatges desconcertats i gens segurs, transportats una mica pels fets que els ha tocat viure. A m\u00e9s, Pere Guix\u00e0 fa servir amb destresa la descripci\u00f3 i l\u2019\u00fas de l\u2019el\u00b7lipsi narrativa per dibuixar sinuosament i ambiguament els estats an\u00edmics dels personatges, fet que li permet fer veure qu\u00e8 pensen i a qu\u00e8 aspiren \u2013o no aspiren- sense haver-nos-ho de dir obertament. En la vida dels personatges, tan principals com secundaris, de No pots no sentir-ho<\/em> les coses pareixen ser trivials i circumstancials. Aquesta provisionalitat crea en el lector un estat de desassossec, d\u2019estranyesa, perqu\u00e8 no sabem res o ben poca cosa dels personatges. Uns personatges caracteritzats a l\u2019estil kafki\u00e0; \u00e9s a dir, sense nom, nom\u00e9s amb inicials. Per tant, s\u00f3n personatges pr\u00e0cticament sense hist\u00f2ria. En sintonia amb el que diem apareixen llocs i personatges hostils als protagonistes. I encara que siga for\u00e7a adequada la utilitzaci\u00f3 dels noms amb inicials, la profusi\u00f3 del seu \u00fas en alguns passatges pot dificultar per moments la lectura.
Tot el que hem dit confereix, al capdavall, a la respiraci\u00f3 narrativa un al\u00e9 fred, de distanciament, per molt que les escenes siguen m\u00e9s o menys properes. Una mostra en podria ser l\u2019obsessi\u00f3 dels jugadors de futbol de cercar una celebraci\u00f3 original d\u2019un gol, o el darrer relat del llibre, que li d\u00f3na el t\u00edtol, on un terreny envoltat de fil d\u2019aram sembla m\u00e9s un lloc prohibit i inh\u00f2spit que no una platja.<\/p>\n\n\n\n

Pere Guix\u00e0 en No pots no sentir-ho<\/em> no ha perseguit ficcions espectaculars, tot i que hi ha for\u00e7a imaginaci\u00f3, sin\u00f3 construir des d\u2019una mirada distant i uns personatges poc enlluernadors un univers ambigu i fecund en matisos, orquestrat amb un estil s\u00f2lid, i mil\u00b7limetrat, d\u2019efectivitat alta i capa\u00e7 d\u2019integrar amb naturalitat una dicci\u00f3 poc habitual. Qui llija aquest llibre, aix\u00ed com L\u2019embolic del m\u00f3n<\/em> i Topolino<\/em>, entendr\u00e0 per qu\u00e8 alguns lectors el consideren un dels narradors actuals m\u00e9s ferms.<\/p>\n\n\n\n

CAR\u00c0CTERS, n\u00fam. 39, abril 2007, p\u00e0g. 12. Amb el pseud\u00f2nim de Miquel Ferrandis <\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original:\u00a0\"PDFestranyesa-en-allo-quotidia.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a>\u00a0Twitter<\/a>\u00a0\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

L\u2019univers dens de l\u2019alfabet<\/a><\/p>\n\n\n\n

C\u00e9zanne: poesia i pensament fets pintura<\/a><\/p>\n\n\n\n

Joves sensibles<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Portada del llibre

No pots no sentir-ho. Pere Guix\u00e0. Quaderns Crema, Barcelona, 2006. 192 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02006<\/a> Car\u00e0cters<\/a> Narrativa<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Amb un equipatge de cinc llibres de contes de bona qualitat Pere Guix\u00e0 passa a formar part de la primera divisi\u00f3 dels contistes actuals en catal\u00e0 al costat de Quim Monz\u00f3, Baulenas, Sergi P\u00e0mies, Jordi Punt\u00ed i Rafa Gomar. Des d\u2019\u00c0lies Barcelona fins al recent No pots no sentir-ho Pere Guix\u00e0 basteix per sobre situacions … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2044","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2044","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2044"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2044\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3233,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2044\/revisions\/3233"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2044"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}