{"id":2155,"date":"2022-05-02T10:40:37","date_gmt":"2022-05-02T10:40:37","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=2155"},"modified":"2022-05-12T12:52:09","modified_gmt":"2022-05-12T12:52:09","slug":"2005-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/2005-2\/","title":{"rendered":"2005"},"content":{"rendered":"\n

Anatomia de la paraula<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Els primers llibres de poemes de Joan Navarro van ser ben significatius perqu\u00e8 amb el llenguatge al\u00b7lucinat i les seus imatges llampants tradu\u00efen el desassossec vital i social del Pa\u00eds Valenci\u00e0 als anys setanta.<\/p>\n\n\n\n

El desig fa cr\u00e9ixer de pressa<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

L\u2019altre premi de Gandia, l\u2019Ausi\u00e0s March, l\u2019ha guanyat Miquel Mart\u00ednez amb Ravals de l\u2019alegria, publicat per Edicions 62, un llibre on cisella una veu despullada, reflexiva, que es centra en el que Jaime Gil de Biedma anomen\u00e0 \u201cel temps i jo\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Exaltacions po\u00e8tiques<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

La vitalitat de la creaci\u00f3 po\u00e8tica no sempre es reflecteix en els prestatges i en les seccions de novetats de les llibreries valencianes, m\u00e9s encara si els autors estan publicats en alguna editorial del Principat, sobretot si no \u00e9s una editorial de pes i de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

Hist\u00f2ries repetides<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Esperan\u00e7a Camps ha entrat amb for\u00e7a en l\u2019\u00e0mbit de la narrativa valenciana. En poc m\u00e9s de dos anys ha publicat dues novel\u00b7les.<\/p>\n\n\n\n

Jerusalem ets tu<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

A Jerusalem<\/em> (Edicions 62) de Josep Piera \u00e9s molt m\u00e9s que un llibre de viatges. Jerusalem una \u00e9s una met\u00e0fora, un polvor\u00ed cultural carregat de simbologia (com ho s\u00f3n els noms dels personatges).<\/p>\n\n\n\n

La for\u00e7a del llenguatge. Un festival literari<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Enric S\u00f2ria, poeta i prosista, \u00e9s conegut de tots vost\u00e9s pels papers que li lligen en aquest Quadern<\/em> i segurament per d\u2019altres recollits en Incitacions<\/em> (1997) i L\u2019espill de Janus<\/em> (2000), on desplega una agudesa afuada i una prosa elegant que es mou amb comoditat per les trinx<\/p>\n\n\n\n

La passi\u00f3 de llegir i escriure<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

El cr\u00edtic americ\u00e0 Edmon Wilson en una ocasi\u00f3 vingu\u00e9 a dir d\u2019un autor, ara poc importa el nom, que la fusta d\u2019un escriptor sovint es posa al descobert quan la seua escriptura dialoga o combat, o totes dues coses a l\u2019hora, amb grans autors, amb tot el que aix\u00f2 significa.<\/p>\n\n\n\n

Lletres virtuals<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Una bona part de lectors, no s\u00e9 ben b\u00e9 per qu\u00e8, no tenim l\u2019h\u00e0bit de llegir amb regularitat obres de teatre, excepte els cl\u00e0ssics. No voldria ara posar-me a divagar sobre el tema. Entre altres raons perqu\u00e8 aquest no \u00e9s el lloc i no s\u00f3c jo la persona m\u00e9s indicada per a fer-ho.<\/p>\n\n\n\n

Taules de salvaci\u00f3<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Rafa Gomar \u00e9s un dels pocs narradors valencians que practica amb assidu\u00eftat el relat breu. Ha conreat el dietari en Donato, 2, 27<\/em> i la novel\u00b7la juvenil amb En blanc i negre<\/em> i Rin<\/em>, per\u00f2 on ha mostrat, ara per ara, el seu talent narratiu \u00e9s en l\u2019exercici del conte.<\/p>\n\n\n\n

Un home somiat<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Les nostres editorials tenen abandonada totalment la traducci\u00f3 de narrativa.<\/p>\n\n\n\n

Una literatura emergent<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

La literatura en catal\u00e0 al Pa\u00eds Valenci\u00e0 ha conegut, d\u2019en\u00e7\u00e0 de la instauraci\u00f3 de la democr\u00e0cia, una expansi\u00f3 molt considerable. Amb totes les febleses i mancances que vulguem, a hores d\u2019ara hi ha una vida liter\u00e0ria estimable, i a m\u00e9s d\u2019una intensitat creixent.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Anatomia de la paraula Els primers llibres de poemes de Joan Navarro van ser ben significatius perqu\u00e8 amb el llenguatge al\u00b7lucinat i les seus imatges llampants tradu\u00efen el desassossec vital i social del Pa\u00eds Valenci\u00e0 als anys setanta. El desig fa cr\u00e9ixer de pressa L\u2019altre premi de Gandia, l\u2019Ausi\u00e0s March, l\u2019ha guanyat Miquel Mart\u00ednez amb … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2155","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2155","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2155"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2155\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3214,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2155\/revisions\/3214"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2155"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}