{"id":2645,"date":"2022-05-10T15:27:27","date_gmt":"2022-05-10T15:27:27","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=2645"},"modified":"2022-05-23T10:08:08","modified_gmt":"2022-05-23T10:08:08","slug":"amb-el-nous","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/amb-el-nous\/","title":{"rendered":"Amb el nous novel\u00b7listes"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

La narrativa en catal\u00e0 entre valencians ha crescut molt i per a b\u00e9, en quantitat i qualitat. Des de finals de l\u2019ultima d\u00e8cada del segle passat fins ara ha anat apareixent i consolidant una n\u00f2mina considerable de narradors. Aix\u00ed, al costat dels noms grossos com Joan F. Mira, Josep Piera, Ferrant Torrent, Josep Palomero, Josep Lozano, Toni Curarella, Josep Franco, Rafael Escobar i Josep Vicent Escart\u00ed, han aparegut nous autors, els m\u00e9s representatius dels quals s\u00f3n Mart\u00ed Dom\u00ednguez, Vicent Us\u00f3, Francesc Bayarri, Miquel Mart\u00ednez, Vicent Borr\u00e0s, Pasqual Alapont, \u00c0ngels Moreno, Manuel Baixauli, Salvador Company, Santiago Forn\u00e9, Francesc Bod\u00ed, Alan Greus, Francesc Viadel, Esperan\u00e7a Camps, Pasqual Mas, Manuel Garcia Grau, Joan Sorribes, Vicent Pallar\u00e9s, Silvestre Vilaplana i un llarg etc\u00e8tera. Siga com siga, la nostra narrativa \u00e9s ara un espai en expansi\u00f3 i estimulant on podem trobar un ampli ventall d\u2019opcions narratives.<\/p>\n\n\n\n

Una veta que continua aportant fruits \u00e9s la novel\u00b7la hist\u00f2rica. Avui en dia aquesta literatura ja no carrega el bagatge ideol\u00f2gic de fa uns anys, m\u00e9s aviat ara els escriptors tendeixen a combinar la divulgaci\u00f3 d\u2019un paisatge hist\u00f2ric poc conegut amb el simple plaer de contar hist\u00f2ries. Per\u00f2 sens dubte una de les revelacions m\u00e9s importants dels \u00faltims anys ha estat l\u2019aparici\u00f3 de Mart\u00ed Dom\u00ednguez que s\u2019ha convertit en una de les revelacions m\u00e9s importants de la nostra narrativa amb dues novel\u00b7les ben interessants: Les confid\u00e8ncies del comte Buffon<\/em> i El secret de Goethe<\/em>. Els llibres toquen el g\u00e8nere hist\u00f2ric, per\u00f2 ho fan amb un enfocament personal: abandona la hist\u00f2ria com a mem\u00f2ria col\u00b7lectiva o com a pura font d\u2019imaginaci\u00f3, per entrar de ple en el cor de les idees. Potser Mart\u00ed no siga un estilista i al seu imaginari li falta per ara tensi\u00f3 dram\u00e0tica per\u00f2 posseeix l\u2019habilitat extraordin\u00e0ria de donar vida als seus personatges i de fer llegibles i atractives hist\u00f2ries d\u2019una altura intel\u00b7lectual estimable, gr\u00e0cies a uns personatges vitals i obsedits en explorar tots els \u00e0mbits que afecten a la vida dels humans. Caldria esmentar tamb\u00e9 la novel\u00b7la recent del poeta Manuel Garcia Grau El Papa male\u00eft<\/em>, una intriga novel\u00b7l\u00edstica forjada al voltant de la figura del Papa Luna i d’uns enigm\u00e0tics quaderns trobats a la Biblioteca Nacional de Par\u00eds, i Les cendres del cavaller<\/em> de Silvestre Vilaplana, el guanyador del darrer premi Bromera, qui ha saltat a la primera l\u00ednia narrativa amb la biografia novel\u00b7lada del breg\u00f3s Joanot Martorell, una novel\u00b7la d\u2019aventures de plaent lectura.<\/p>\n\n\n\n

En els \u00faltims anys la postguerra i la transici\u00f3, com ha passat a la resta de l\u2019Estat espanyol, s\u2019han convertit en un dels pols d\u2019atracci\u00f3 de la creaci\u00f3 narrativa. Aix\u00ed els t\u00e8rbols anys de la dictadura franquista s\u00f3n el centre d\u2019alguns dels textos de Vicent Us\u00f3, com ara L\u2019her\u00e8ncia del vent del sud<\/em>, on a trav\u00e9s d\u2019una pila de personatges recrea l\u2019atmosfera asfixiant de la postguerra, tot fent que la ranc\u00fania obligue uns personatges a tramar una venjan\u00e7a personal. En La taverna de la lluna<\/em> l\u2019autor amb l\u2019ajut de dotze mon\u00f2legs construeix una clima dens de la vida d\u2019una comarca de l\u2019interior del Pa\u00eds Valenci\u00e0. El que crida realment l\u2019atenci\u00f3 de les dues obres \u00e9s l\u2019habilitat que desplega l\u2019autor per construir veus individuals, mon\u00f2legs, climes crispats, i sobretot la destresa per orquestrar, dosificar la narraci\u00f3 cap un final sempre impactant. La seua novel\u00b7la m\u00e9s notable i arriscada \u00e9s Cr\u00f2nica de la devastaci\u00f3<\/em> perqu\u00e8 ens condueix a un territori gens f\u00e0cil de narrar, el de la guerra. I ac\u00ed rau un dels grans valors del llibre: la credibilitat amb qu\u00e8 ho fa. L\u2019autor no vol fer la cr\u00f2nica de cap guerra en concret, sin\u00f3 m\u00e9s aviat submergir-se en les reaccions de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 quan es veu enmig del remol\u00ed de la viol\u00e8ncia a gran escala. Un relat, fet i fet, d\u2019atmosferes tenses, unes vegades brusc, d\u2019altres reflexiu i l\u00edric, per\u00f2 sempre absorbent i corprenedor.<\/p>\n\n\n\n

Un altre autor que pot oferir productes atractius seria Vicent Borr\u00e0s, que ha escrit, sota l\u2019obra de Moncada, un recull de contes divertit i que l\u2019apuntava com un escriptor amb instint narratiu, cosa per ara no acabada de confirmar del tot, perqu\u00e8 en la seua darrera novel\u00b7la, L\u2019\u00faltim tren<\/em>, vol abastar a trav\u00e9s de hist\u00f2ries de dones un segle de vida, per\u00f2 la part del XIX, amb tot el que t\u00e9 de fullet\u00f3 i de costumisme, ofega el que \u00e9s realment atractiu: les vides trencades de dues dones del segle XX. En aquesta l\u00ednia de pintar llargs cicles, el periodista radiof\u00f2nic Miquel Mart\u00ednez, despr\u00e9s de dues novel\u00b7les d\u2019aire juvenil, ha bastit una novel\u00b7la prou atractiva i d\u2019estructura complexa com \u00e9s N\u00f2mina de dubtes<\/em>, que a trav\u00e9s d\u2019un ampli mosaic de personatges i situacions i punts geogr\u00e0fics valencians trama la hist\u00f2ria d\u2019una fam\u00edlia que recorre quasi tot el segle vint.<\/p>\n\n\n\n

El tamb\u00e9 periodista Francesc Bayarri entra amb bon peu en el m\u00f3n de la novel\u00b7la amb dos t\u00edtols, L’avi\u00f3 del migdia<\/em> i Febrer<\/em>, que enlla\u00e7a el principi i el final de la Transici\u00f3. En la primera, situada el 1974, retracta les il\u00b7lusions i frustracions d\u2019uns joves dels voltants de Val\u00e8ncia que aspiren a transformar la societat; en la segona, en canvi, traslladada al 1981, l\u2019any del colp d\u2019estat militar, ens dibuixa uns personatges desencisats que mostren el seu desencant amb desgavells i un humor esmolat. Els llibres no s\u00f3n rodons, per\u00f2 presenten un bon sentit per a la creaci\u00f3 de personatges i situacions i la descripci\u00f3 d\u2019ambients urbans. Bayarri aposta, i amb bastant fortuna, per una prosa de respiraci\u00f3 sostinguda, matisada, i de digressions reflexives.<\/p>\n\n\n\n

La literatura d\u2019entreteniment ha obert entre nosaltres noves finestres. Pasqual Alapont, un narrador experimentat en la fabricaci\u00f3 d\u2019hist\u00f2ries i de resultats extraordinaris en l\u2019\u00e0mbit de la literatura juvenil, ara ha volgut tamb\u00e9 divertir els adults amb Tota d\u2019un glop<\/em>, una desfilada permanent de gags<\/em> i de situacions rocambolesques, algunes realment aconseguides. Per\u00f2 la falta d\u2019una veritable hist\u00f2ria que suporte l\u2019atenci\u00f3 del lector fa que el castell verbal de l\u2019autor que \u00e9s molt s\u00f2lid se\u2019n vaja en orris, perqu\u00e8 l\u2019autor t\u00e9 suficient for\u00e7a narrativa per aconseguir espl\u00e8ndids resultats en aquest registre. Una altre fil\u00f3 remarcable \u00e9s el que conrea \u00c0ngels Moreno amb Malson<\/em> i Secrets inconfessables<\/em> on condueix amb certa soltura la intriga i els climes inquietants, el resultat final dels quals milloraria bastant amb unes hist\u00f2ries de base una mica m\u00e9s consistents.<\/p>\n\n\n\n

Altres escriptors com Manuel Baixauli, Santiago Forn\u00e9 i Salvador Company s\u00f3n tres narradors que escriuen molt b\u00e9 i tots tres publicaren l\u2019any passat la seua primera novel\u00b7la. El que tenen en com\u00fa \u00e9s que s\u2019allunyen de les l\u00ednies narratives dels escriptors abans esmentats, perqu\u00e8 encara que puga apar\u00e9ixer Val\u00e8ncia en els seues obres, no tenen cap intenci\u00f3 de testimoniar la situaci\u00f3 social i pol\u00edtica del nostre pa\u00eds. La seua intenci\u00f3 \u00e9s tota una altra. Aix\u00ed Baixauli, que sorprengu\u00e9 en els relats d\u2019Espiral<\/em>, on, sota l\u2019ombra de Pal\u00e0cios, escrivia una prosa subtil i elegant que integrava el desassossec i el lirisme, el fant\u00e0stic i la realitat, en Verso<\/em> juga amb un protagonista que fingeix davant dels seus coneguts que \u00e9s a Roma quan en realitat s\u2019ha refugiat en una poble del costat per poder pintar i reflexionar sobre la seua activitat. I, per aix\u00f2, escriu un dietari fals on s\u2019inventa una vida romana. El llibre, on res \u00e9s el que sembla, \u00e9s una reflexi\u00f3 sobre les aparences i la realitat. Santiago Forn\u00e9, per la seua banda, en La dona infidel<\/em>, la seua primera incursi\u00f3 narrativa, converteix una hist\u00f2ria de recerca de la pr\u00f2pia identitat, d\u2019amors i desamors en un conjunt de sorpreses liter\u00e0ries, amb viatges inclosos per It\u00e0lia. El llibre cont\u00e9 algunes febleses, per\u00f2 el realment fascinant \u00e9s l\u2019esmolat sentit del ritme narratiu de l\u2019autor per tal de fer atractiva una ficci\u00f3 que f\u00e0cilment haguera pogut caure en tot un seguit de t\u00f2pics de car\u00e0cter sentimental. Per \u00faltim, Salvador Company des de les hist\u00f2ries del seu primer llibre El cel a trossos<\/em> crea un microscomos narratiu singular que t\u00e9 com a centre el poble fictici de Benborser, situat a la vora de Val\u00e8ncia. Sobre aquest marc creix l\u2019acci\u00f3 de la novel\u00b7la Voleriana<\/em>, a cavall entre Val\u00e8ncia i Anglaterra, i narra un amor tr\u00e0gic d\u2019una gran for\u00e7a liter\u00e0ria. Company es decanta per una literatura complexa i ambiciosa, encara que de vegades \u00e9s un p\u00e8l massa pretensi\u00f3s, perqu\u00e8 estira m\u00e9s el bra\u00e7 que la manega, apunta m\u00e9s que no diu. Amb tot el llibre cont\u00e9 moments d\u2019una prosa de gran altura i reflexions metaliter\u00e0ries de gran inter\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Aquest breu i aproximatiu rep\u00e0s dels autors nous o que s\u2019han consolidat ara permet afirmar que la novel\u00b7la valenciana passa per un moment de bona salut i que els darrers anys han donat t\u00edtols de m\u00e8rit i mostres de vigor que conviden a un raonable optimisme.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 22\/04\/2004<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Quatre d\u00e8cades de narrativa valenciana moderna<\/a><\/p>\n\n\n\n

Els fulgors del vertigen<\/a><\/p>\n\n\n\n

Un \u00e0mbit d\u2019\u00e0mbits literaris<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Etiquetes: 2004<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Narrativa<\/a> Panor\u00e0miques<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La narrativa en catal\u00e0 entre valencians ha crescut molt i per a b\u00e9, en quantitat i qualitat. Des de finals de l\u2019ultima d\u00e8cada del segle passat fins ara ha anat apareixent i consolidant una n\u00f2mina considerable de narradors. Aix\u00ed, al costat dels noms grossos com Joan F. Mira, Josep Piera, Ferrant Torrent, Josep Palomero, Josep … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2645","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2645","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2645"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2645\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4365,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2645\/revisions\/4365"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2645"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}