{"id":2652,"date":"2022-05-10T15:31:16","date_gmt":"2022-05-10T15:31:16","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=2652"},"modified":"2022-05-23T09:59:56","modified_gmt":"2022-05-23T09:59:56","slug":"dues-primeres-noveles","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/dues-primeres-noveles\/","title":{"rendered":"Dues primeres novel\u00b7les"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Josep M. Fonalleras i Jordi Ribas, han triat per a la seua primera incursi\u00f3 en el camp de la novel\u00b7la l\u2019estrat\u00e8gia de la brevetat. La millor guerra del m\u00f3n<\/em>, de Josep M. Fonalleras, com altres novel\u00b7les catalanes, i pense ara en L\u2019emperador<\/em>, de Jordi Coca, i L\u2019estuari<\/em>, de Miquel Bau\u00e7\u00e0, presenta un clima desolat a causa d\u2019una guerra omnipresent per\u00f2 que els personatges no saben ben b\u00e9 on es desencadena. El jove protagonista A.N. ix de la seua poblaci\u00f3 cap a la capital duent a les seues espatles una dona vella cega. A la ciutat s\u2019ajunta amb una colla de supervivents entre qui es troba un cos\u00ed seu, company de jocs de la infantesa. Al llarg de diverses vetlades, A. N. relata als seus companys la seua infantesa, l\u2019estranyesa que li despertava la vella i el seu marit, un taxidermista, que tenien la casa plena d\u2019animals dissecats, i el periple per un pa\u00eds en ru\u00efnes. El viatge est\u00e0 amenitzat amb la pres\u00e8ncia de personatges que fugen dels efectes de la guerra, de personatges de semblan\u00e7a irreal, guies tur\u00edstics, artistes de circ i homes de negocis. La guerra i el viatge serveixen per crear una mena de met\u00e0fora del m\u00f3n en qu\u00e8 s\u2019hi reflecteix la ru\u00efna que el temps i les relacions humanes imposen a les coses. L\u2019\u00fanic que tenen clar els personatges \u00e9s que es veuen obligats a \u00abvagar eternament sense anar enlloc, a con\u00e9ixer hist\u00f2ries ja conegudes\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Com en els seus llibres de relats, Fonalleras es mostra un narrador h\u00e0bil en la creaci\u00f3 d\u2019atmosferes, de situacions absurdes i en el recurs a la ironia. Amb un estil conc\u00eds, intens, potent, cafit de refer\u00e8ncies visuals, que se serveix de les refer\u00e8ncies de l\u2019univers de l\u2019Eneida<\/em> per donar al seu llibre una c\u00e0rrega simb\u00f2lica. A aquest lector sempre li ha agradat l\u2019estil de Fonalleras, que funciona molt b\u00e9 en les dist\u00e0ncies curtes, per\u00f2 que possiblement esdev\u00e9 limitat en les dist\u00e0ncies m\u00e9s llargues, perqu\u00e8 demanen m\u00e9s amplitud i m\u00e9s complexitat en el m\u00f3n dels personatges. Siga com siga, la novel\u00b7la presenta elements suficients per mantenir l\u2019atenci\u00f3 del lector.<\/p>\n\n\n\n

Jordi Ribas, conegut com a poeta, se\u2019ns presenta amb El parent imm\u00f2bil<\/em> com un narrador ple de potencialitats. La novel\u00b7la s\u2019instal\u00b7la en un temps i un espai precisos per disseccionar un m\u00f3n familiar al lector. Ribas basteix amb m\u00e0 ferma una met\u00e0fora sobre el nostre present, caracteritzat per la pressa, la globalitzaci\u00f3 i la fragmentaci\u00f3. I ho fa amb una prosa densa, suggerent \u2014ac\u00ed s\u2019aprecia la seua condici\u00f3 de poeta\u2014, puntejada d\u2019observacions i digressions; una prosa sovint humor\u00edstica i grotesca que utilitza el protagonista, Annibal Probus, com a exemple de la seua visi\u00f3 de les coses. En el car\u00e0cter del personatge principal s\u2019integren l\u2019experi\u00e8ncia dels anys i la inconsist\u00e8ncia de la joventut. \u00c9s un home inadaptat que decideix d\u2019abandonar la seua vida actual: ven el cotxe, l\u2019apartament c\u00e8ntric i deixa la seua feina. En una paraula, redueix la seua activitat al m\u00ednim i es refugia en el passat, en viatges imaginaris, en l\u2019acumulaci\u00f3 de fullets tur\u00edstics, farcits d\u2019errors, i en la consulta d\u2019enciclop\u00e8dies incompletes i desfasades. Tot plegat, presenta una visi\u00f3 distorsionada de la realitat. M\u00e9s que la trama i les an\u00e8cdotes, el que m\u00e9s atrau d\u2019El parent imm\u00f2bil<\/em> \u00e9s l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019una prosa potent, capa\u00e7 de mantenir en un to unitari la diversitat de refer\u00e8ncies i digressions que desplega Jordi Ribas al llarg de la novel\u00b7la.<\/p>\n\n\n\n

CAR\u00c0CTERS, n\u00fam. 5, octubre 1998, p\u00e0g. 8.<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFdues-primeres-novel-les.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:<\/p>\n\n\n\n

 El cam\u00ed de la poesia valenciana dels setanta fins ara<\/a><\/p>\n\n\n\n

Pulsions en un moviment permament<\/a><\/p>\n\n\n\n

Un \u00e0mbit d\u2019\u00e0mbits literaris<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Josep M. Fonalleras. Font: nuvol.com

Jordi Ribas. Fotografia: Marc Vila
La millor guerra del m\u00f3n. Josep M. Fonalleras. Edicions 62, Barcelona, 1998. 160 p\u00e0gs.
El parent imm\u00f2bil. Jordi Ribas. Proa, Barcelona, 1998.124 p\u00e0gs.

Etiquetes: 1998<\/a> Car\u00e0cters<\/a> Narrativa<\/a> Jordi Ribas<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Josep M. Fonalleras i Jordi Ribas, han triat per a la seua primera incursi\u00f3 en el camp de la novel\u00b7la l\u2019estrat\u00e8gia de la brevetat. La millor guerra del m\u00f3n, de Josep M. Fonalleras, com altres novel\u00b7les catalanes, i pense ara en L\u2019emperador, de Jordi Coca, i L\u2019estuari, de Miquel Bau\u00e7\u00e0, presenta un clima desolat a causa d\u2019una guerra … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2652","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2652","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2652"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2652\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4357,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2652\/revisions\/4357"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2652"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}