{"id":2676,"date":"2022-05-10T15:55:37","date_gmt":"2022-05-10T15:55:37","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=2676"},"modified":"2022-05-23T10:14:56","modified_gmt":"2022-05-23T10:14:56","slug":"una-novela-ambiciosa","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/una-novela-ambiciosa\/","title":{"rendered":"Una novel\u00b7la ambiciosa"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Els treballs perduts<\/em> consolida J. F. Mira com un novel\u00b7lista s\u00f2lid d’una obra ben personal, que reclama un lloc destacat -i una major atenci\u00f3 en la narrativa catalana. Dir, com diuen que es digu\u00e9 en la seua presentaci\u00f3, que \u00e9s la millor novel\u00b7la valenciana des del Tirant lo Blanc<\/em>, \u00e9s, sense cap dubte, un gran elogi. Ara b\u00e9, aquest tipus de lloances perden tota la seua aparent gosadia quan se les trau del context global de la novel\u00b7la catalana i se les restringeix a un \u00e0mbit local. Els treballs perduts<\/em> \u00e9s una novel\u00b7la ambiciosa, que ha requerit un gran esfor\u00e7 estil\u00edstic, una novel\u00b7la densa i alhora \u00e0gil que ha convertit en ficci\u00f3 la realitat complexa de la ciutat de Val\u00e8ncia. D’empreses com aquesta, la narrativa catalana no en pot prescindir.<\/p>\n\n\n\n

Des dels seus inicis, als anys setanta, Mira ha estat un corredor solitari en l’exploraci\u00f3 de la realitat del nostre pa\u00eds, enmig d’una narrativa que coquetejava amb uns plantejaments narratius m\u00e9s experimentals. Amb una perspectiva realista i de mitificaci\u00f3 en els seus primers llibres ha anat bastint un estil m\u00e9s dens i ple de recursos que culmina el El desig deis dies, la cr\u00f2nica de la seua generaci\u00f3, les mem\u00f2ries d’all\u00f2 que no es va, o no es va poder, fer.<\/p>\n\n\n\n

Amb Els treballs perduts<\/em> Mira ha saldat una assignatura pendent que tenia la novel\u00b7la valenciana: una novel\u00b7la, que tingu\u00e9s com a primera vedette la, ciutat de Val\u00e8ncia. L’obra beu en dos de les tradicions que han donat algunes de les fites m\u00e9s importants de la novel\u00b7la moderna; d’aquestes, una elabora antiherois cervantins, carregats amb una dosi d’ironia; l’altra, vol recrear la ciutat com a polifonia de la seua vida i, al mateix temps, com a met\u00e0fora d’una realitat m\u00e9s ampla. Aspectes que l’Ulises<\/em> de Joyce combina magistralment i que servir\u00e0 com a punt de partida del llibre de Mira. No en va s’al\u00e7a sobre el mite dels dotze treballs d’Hercules, insinuat al t\u00edtol i que determina l’estructura de la novel\u00b7la.<\/p>\n\n\n\n

Jes\u00fas Oliver, el protagonista, \u00e9s un bibliotecari que ha enllestit l’edici\u00f3 completa de Lo Cresti\u00e0<\/em> d’Eiximenis. \u00e9s el seu un tarann\u00e0 llibresc i quixotesc; un bon dia decideix abandonar-ho tot -el treball, la dona emprenyadora…- i atrinxerar-se en el palau familiar amb la finalitat d’\u00abexecutar alguna obra prodigiosa\u00bb per \u00abaturar la decad\u00e8ncia i perdici\u00f3\u00bb en qu\u00e8 viu la seua ciutat i la societat. Objectiu que es centra en la voluntat de construir una immensa biblioteca i en el manteniment dels palaus. \u00c9s un personatge t\u00edpic-at\u00edpic, que se sent estranger en la seua ciutat. A partir d’aquestes premisses la novel\u00b7la recrea els dotze itineraris que fa el seu personatge per tal de trobar suports a la seua tasca, per\u00f2 que acaben sempre en un frac\u00e0s. Tot i sentir-se v\u00edctima, Jes\u00fas Oliver tira endavant sense fer-ne cas, sense traure’n conseq\u00fc\u00e8ncies, capficat en la seua obsessi\u00f3 i sense perdre l’esperan\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, des de l’espill deformant del protagonista, es va presentant la ciutat, fonamentalment la Val\u00e8ncia d’intramurs: els carrers, les esgl\u00e9sies, els palaus… sovint amb un detallisme de miniaturista a fi de ressaltar el seu deteriorament i l’oblit en qu\u00e8 viu; aquestes escenes -menudes par\u00f2dies en si mateixes- ens retraten una Val\u00e8ncia desarrelada i la vida actual: van des d’un ple municipal fins a una visita a una funer\u00e0ria, tot passant per trobades amb travestits o una motoritzada carrera su\u00efcida… Jes\u00fas \u00e9s en el fons un personatge tragic\u00f2mic com posa en evid\u00e8ncia el fet de vestir roba interior femenina i la seua peculiar sexualitat, alhora que la seua actitud \u00e8pica contrasta amb la seua mirada quotidiana, amb la seua l\u00f2gica particular, que d\u00f3na import\u00e0ncia a detalls intranscendents i rid\u00edculs.<\/p>\n\n\n\n

La narraci\u00f3 m\u00e9s o menys lineal corre d’una manera lliure, sense distingir d’una manera clara la veu del narrador -sempre ir\u00f2nica-del soliloqui i discurs del protagonista. \u00e9s com una espiral que va travant la narraci\u00f3 pr\u00f2piament dita amb el pensament i les digressions de Jes\u00fas, farcits de refer\u00e8ncies culturals, hist\u00f2riques, de costums, etc. Aquest procediment recolza en una sintaxi desordenada, pr\u00f2pia del mon\u00f2leg interior que encadenen els distints materials; amb una prosa vigorosa i ben elaborada que de vegades vol reproduir accions a trav\u00e9s d’onomatopeies i al\u00b7literacions. Tots aquests elements creen un ritme trepidant i ben lligat, la qual cosa \u00e9s un dels grans encerts del llibre.<\/p>\n\n\n\n

Fet i debatut, aquesta novel\u00b7la permet amalgamar tant una lectura al\u00b7leg\u00f2rica de la ciutat com una lectura realista i reflexiva. Mira ha volgut fer una novel\u00b7la actual, reflectir la realitat de la ciutat posant el dit en la nafra, per\u00f2 transcendint-la, fent-la ficci\u00f3. A trav\u00e9s d’una farsa que permet d’una manera sint\u00e8tica evidenciar les contradiccions i in\u00e8rcies que acumula dia darrere dia. Una novel\u00b7la divertida, doncs, i al mateix temps amarga.<\/p>\n\n\n\n

DAINA, n\u00fam. 8 (1991), p\u00e0gs. 119-120<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFuna-novel-la-ambiciosa.pdf<\/a><\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a><\/a>Twitter<\/a><\/a>Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:<\/p>\n\n\n\n

 Saltant d\u2019una travessa a l\u2019altra<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019univers dens de l\u2019alfabet<\/a><\/p>\n\n\n\n

El teatre de Manuel: la tralla que allibera<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Joan F. Mira. Fotografia: @ACN. Font: directe.cat

Els treballs perduts. Joan F. Mira. Editorial 3i4, Val\u00e8ncia, 1989. 336 p\u00e0gs.

Etiquetes: 1991<\/a> Altres<\/a> Narrativa<\/a> <\/a>Joan Francesc Mira<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els treballs perduts consolida J. F. Mira com un novel\u00b7lista s\u00f2lid d’una obra ben personal, que reclama un lloc destacat -i una major atenci\u00f3 en la narrativa catalana. Dir, com diuen que es digu\u00e9 en la seua presentaci\u00f3, que \u00e9s la millor novel\u00b7la valenciana des del Tirant lo Blanc, \u00e9s, sense cap dubte, un gran … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2676","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2676","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2676"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2676\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4375,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2676\/revisions\/4375"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2676"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}