{"id":2719,"date":"2022-05-11T09:24:38","date_gmt":"2022-05-11T09:24:38","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=2719"},"modified":"2022-05-23T09:57:17","modified_gmt":"2022-05-23T09:57:17","slug":"el-purgatorio-de-la-inteligencia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/el-purgatorio-de-la-inteligencia\/","title":{"rendered":"El purgatorio de la intel\u00b7lig\u00e9ncia"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Posar-se en la pell d’una figura emblem\u00e0tica del passat \u00e9s una temptaci\u00f3 per a un escriptor, si m\u00e9s no, sol ser un procediment bastant habitual en la literatura. Un dels per\u00edodes que ha tingut m\u00e9s clients ha estat el segle XVll franc\u00e8s. Nom\u00e9s cal pensar en noms com Peter Weiss, Milan Kundera o Hans Magnus Enzenberger. Convertir en personatges literaris homes forts, d’imaginaci\u00f3 portentosa \u00e9s ‘un tour-de-force’ per a un escriptor. I m\u00e9s encara si els personatges s\u00f3n monstres de la cultura europea, uns pensadors i escriptors tan complexos i contradictoris com s\u00f3n Diderot i Rousseau. Unes credencials de tal calibre representen un risc que no molts escriptors s\u00f3n capa\u00e7os d’aconseguir amb \u00e8xit, nom\u00e9s aquells que es troben segurs de les seues armes intel\u00b7lectuals i liter\u00e0ries. Antoni Mari, visitador del romanticisme i de la Il\u00b7lustraci\u00f3, ho volgut assumir en la seua primera novel\u00b7la aquesta responsabilitat. El cam\u00ed elegit demostra, d’entrada, que Mar\u00ed aposta per una proposta narrativa ambiciosa.<\/p>\n\n\n\n

El cam\u00ed de Vincennes<\/em> \u00e9s la fabulaci\u00f3 d’una llarga jornada del mes d’octubre de 1749. Rousseau es dirigeix al castell de Vincennes on es troba Diderot empresonat, acusat d’haver escrit llibres que atempten contra els pilars de l’ordre establert per la monarquia i l’esgl\u00e9sia. Un dia i una estan\u00e7a que va marcar la vida del dos escriptors. La trobada fortu\u00efta en El Mercure de France de la convocat\u00f2ria d’un concurs de l’Acad\u00e8mia de Dijon sota el lema \u00abSi el progr\u00e9s de les ci\u00e8ncies i de les arts ha contribu\u00eft a corrompre o depurar els costums\u00bb transforma totalment la vida de Rousseau, com ell mateix escriu a les Confessions<\/em>: \u00aben el mateix moment que ho vaig llegir vaig veure un univers nou i vaig esdevenir un altre home\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Mar\u00ed aprofita aquest encontre -i les hores que el precedeixen-, perqu\u00e8 li permet condensar dram\u00e0ticament la tensi\u00f3 \u00edntima de dos dels participants en l’odissea d’acabar amb Ia influ\u00e8ncia de l’antic r\u00e8gim, aix\u00ed, com imaginar com: podria haver anat aquell tens i definitiu di\u00e0leg. Mar\u00ed no hi recorre per fer gala d’erudici\u00f3, sin\u00f3 m\u00e9s aviat per explotar la crua c\u00e0rrega intel\u00b7lectual, ja que eren homes que com un llampec volgueren canviar la hist\u00f2ria dels homes, trastocar els seus projectes, modificar la seua consci\u00e8ncia. Diderot i Rousseau no s\u00f3n, en la novel\u00b7la de Mar\u00ed, nom\u00e9s personatges que expliquen la seua perplexitat davant la vida, sin\u00f3 tamb\u00e9 personatges davant els quals els lectors s’expliquen.<\/p>\n\n\n\n

Tota gran experi\u00e8ncia s’inscriu tant en la consci\u00e8ncia com en el cos. Per aix\u00f2, Mar\u00ed t\u00e9 una gran cura en presentar els personatges en la seua intimitat, en relacionar els seus pensaments amb les seues reaccions davant circumst\u00e0ncies concretes, en presentar lligades la vida fisiol\u00f2gica amb la vida intel\u00b7lectual. AI llarg dels dotze cap\u00edtols de les dues primeres parts que dedica alternativament o cadascun dels protagonistes mostra els vaivens de les seues cavil\u00b7lacions, com s’entusiasmen amb determinades i com es desboquen en una interrogaci\u00f3 cont\u00ednua sobre la natura, la societat i la seua persona. La novel\u00b7la, que \u00e9s m\u00e9s una novel\u00b7la de pensament que no pas hist\u00f2rica, presenta als ulls dels lectors dues maneres diferents de pensar, d’entendre l’escriptura i de relacionar-se amb la realitat.<\/p>\n\n\n\n

Diderot -que ocupa els cap\u00edtols senars- despr\u00e9s d’unes primeres setmanes d’incertitud, viu una reclusi\u00f3 passable: pot llegir, escriure, traduir, rebre visites i passejar. La tranquil\u00b7litat li permet: gaudir de la natura i ordenar les seues idees. El narrador reconstrueix a partir d’alguns detalls significatius les dades b\u00e0siques per entendre la vida i personalitat de Diderot, i l’ambient en qu\u00e8 s’origina aquella nova tropa d’il\u00b7lustrats, amb els quals Diderot elaborar\u00e0 l’Enciclop\u00e8dia. En els primers compassos de la novel\u00b7la, Mar\u00ed es veu obligat a fer una exposici\u00f3 discretament did\u00e0ctica per tal que els lectors no iniciats amb la cultura, divuitesca puguen entendre el fil argumental.<\/p>\n\n\n\n

Rousseau apareix neguit\u00f3s, rosegat per \u00abidees negres\u201d. De personalitat hipersensible, tot el que passa al seu entorn l’afecta i li provoca imprevistos canvis de car\u00e0cter. Ha dut una vida err\u00e0tica fins arribar a Par\u00eds en recerca de coneixements i posici\u00f3; ara ha adoptat els h\u00e0bits de la ciutat, porta perruca, casaca… No obstant aix\u00f2, no es troba c\u00f2mode a la ciutat, ni tolera la xerrameca dels il\u00b7lustrats, no suporta ning\u00fa per\u00f2 tampoc no suporta estar sol. T\u00e9 nost\u00e0lgia de la natura \u00abon l’esperit pot vagarejar indolent, sense considerar la por i el dolor\u00bb. Rousseau, als seus trenta-set anys, encara no ha trobat el seu cam\u00ed. \u00c9s, com Diderot, un home apassionat, experimenta en tots els terrenys. Per\u00f2, a difer\u00e8ncia del seu amic, no ordena ni vertebra el seu pensament, i avan\u00e7a en remolins d’idees i sentiments confusos.<\/p>\n\n\n\n

Un moment crucial en la narraci\u00f3 es d\u00f3na quan Rousseau, de cam\u00ed cap a Vincennes, es troba amb una cordada de presos pel carrer, se n’acosta un i li d\u00f3na pa i formatge. Tot seguit, la gent se li tira damunt i li arranquen la perruca, la casaca, perd una bota. La gent el pren per un burg\u00e8s que fa ostentaci\u00f3. L’incident el trasbalsa i el fa pensar en la necessitat d’abandonar la m\u00e0scara, les convencions, i ser fidel al seu interior, \u00abl’\u00fanica part de nosaltres que resta fidel als requeriments de la natura\u00bb. Moments despr\u00e9s, decidir\u00e0 que no sotmetr\u00e0 lo seua natura o cop ordre que no vinga d’ell, ja que \u00abla veritat era en ell, i en ell resideix la virtut\u00bb. I la descoberta del que ell considera la veritat es convertir\u00e0 en una obsessi\u00f3, obsessi\u00f3 que a trav\u00e9s de la seua actitud individual ell convertir\u00e0 en universal, i expulsar\u00e0 qualsevol altra que l’obstaculitze.<\/p>\n\n\n\n

Corona el IIibre el di\u00e0leg preparat al llarg de les p\u00e0gines anteriors. \u00c9s la part m\u00e9s atraient i inquietant, on es troben Diderot i Rousseau cor a cor, tan sols amb la seua paraula: esclaten amb tot el seu esplendor la manera de pensar i les personalitats dels dos escriptors. Rousseau, exaltat, exposa al seu amic les intu\u00efcions que ha tingut instants abans: el progr\u00e9s de la ci\u00e8ncia i les arts era la causa de tots els mals de l’home, i demana el retorn a la naturalesa. Per retrobar les perdudes relacions harm\u00f2niques amb la natura era necessari consultar-la \u00abi acostar-s’hi, i escoltar la veu interior que sorgia de la creen\u00e7a m\u00e9s profunda, independent de la ra\u00f3\u00bb. Amb aquest fi, abans d’una revoluci\u00f3 social, cal fer una revoluci\u00f3 individual, encara que siga recorrent a la viol\u00e8ncia, pel simple fet que hi ha individus que per mandra o des\u00eddia mai no podran aconseguir, per ells mateixos, la llibertat.<\/p>\n\n\n\n

Tot i les seues afinitats amb Rousseau, Diderot, davant la seua actitud dogm\u00e0tica, va desplegant una actitud diferent. L’autor dels Pensaments filos\u00f2fics<\/em> creu en la discreta felicitat individual per mitj\u00e0 d’una racionalitat pragm\u00e0tica. Perqu\u00e8 en aquest m\u00f3n en transmutaci\u00f3 perp\u00e8tua, l’individu sols pot arribar a adquirir \u00abuna petita veritat, subjectiva, canviant i personal\u00bb. La veritat absoluta \u00e9s impossible de con\u00e8ixer, entre altres coses, perqu\u00e8 la \u00abveritat era un c\u00famul, una suma d’errors, tant les veritats intu\u00efdes com les veritats demostrades\u00bb. Acceptada la impossibilitat d’acordar intu\u00efci\u00f3 i sentiment, ra\u00f3 i follia, el m\u00e9s digne que es pot fer \u00e9s admetre l’home tal com \u00e9s, amb les seues incompet\u00e8ncies i limitacions, i gaudir el m\u00e0xim possible de la vida, a trav\u00e9s de l’educaci\u00f3 de la sensibilitat, oberta als est\u00edmuls de l’exist\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

El cam\u00ed de Vincennes<\/em> \u00e9s una novel\u00b7la ambiciosa i, per les seues caracter\u00edstiques, de dif\u00edcil elaboraci\u00f3. Mar\u00ed opta per narrar els fets o una certa dist\u00e0ncia, en tercera persona, tot i cenyir-se o les palpitacions dels personatges. Aquesta perspectiva fa m\u00e9s entenedora la complexitat del seu imaginari novel\u00b7l\u00edstic, per\u00f2 t\u00e9 l’inconvenient de mostrar amb un mateix to dues veus for\u00e7a diferents. En algunes ocasions, al llarg de la lectura, he pensat que la hist\u00f2ria hauria estat m\u00e9s contundent si cadascun dels personatges hagu\u00e9s tingut una modulaci\u00f3 i una sintaxi pr\u00f2pia. \u00c9s clar que la meua opini\u00f3 \u00e9s discutible, i es pot dir que, al marge de l’opci\u00f3 narrativa elegida, el que compta \u00e9s, al cap i a la fi, el resultat.
En tot cas, em fa la impressi\u00f3 que Mari n’\u00e9s conscient, del problema, i s’inclina per jugar ferm amb els instruments amb qu\u00e8 es troba m\u00e9s segur: la reconstrucci\u00f3 d’atmosferes, les elucubracions te\u00f2riques i, sobretot, una prosa, elegant, di\u00e0fana i de reflexions agudes. Una escriptura l\u00edrica i, de vegades, afor\u00edstica. Aquestes tres virtuts -que no s\u00f3n poques- permeten que la lectura fluesca amb tota naturalitat fins a la darrera plana.<\/p>\n\n\n\n

Es pot pensar, d’altra banda, que la personalitat creativa de Mar\u00ed queda limitada o la personalitat de Rousseau i Diderot, per b\u00e9 que s\u00e0piga dir amb les seues pr\u00f2pies paraules les idees d’altres. Aquesta \u00e9s una afirmaci\u00f3 bastant \u00f2bvia, per\u00f2 no es pot oblidar que el Mar\u00ed escriptor \u00e9s ben present a l’hora de filtrar i seleccionar ei material. En aquest sentit, el resultat \u00e9s molt meritori. I si l’autor en aquesta novel\u00b7la nom\u00e9s pretenia aix\u00f2, transfigurar en narrativa les afinitats i diverg\u00e8ncies de dues mentalitats concretes, \u00e9s dif\u00edcil demanar-li altres ambicions.<\/p>\n\n\n\n

Lletra de canvi, Barcelona, n\u00fam. 40, 1995, p\u00e0gs. 37-38<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFel-purgatori-de-la-intel-ligencia.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

L’aura contaminada de Val\u00e8ncia<\/a><\/p>\n\n\n\n

El cam\u00ed de la poesia valenciana dels setanta fins ara<\/a><\/p>\n\n\n\n

Un \u00e0mbit d\u2019\u00e0mbits literaris<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Antoni Mar\u00ed. Font: elpuntavui.cat

El cam\u00ed de Vicennes. Antoni Mar\u00ed. Edicions 62, Barcelona, 1995. 192 p\u00e0gs.

Etiquetes: 1995<\/a> Altres<\/a> Narrativa<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Posar-se en la pell d’una figura emblem\u00e0tica del passat \u00e9s una temptaci\u00f3 per a un escriptor, si m\u00e9s no, sol ser un procediment bastant habitual en la literatura. Un dels per\u00edodes que ha tingut m\u00e9s clients ha estat el segle XVll franc\u00e8s. Nom\u00e9s cal pensar en noms com Peter Weiss, Milan Kundera o Hans Magnus … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2719","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2719","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2719"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2719\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4351,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2719\/revisions\/4351"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2719"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}