{"id":83,"date":"2022-03-23T10:53:16","date_gmt":"2022-03-23T10:53:16","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=83"},"modified":"2022-05-18T10:26:10","modified_gmt":"2022-05-18T10:26:10","slug":"assaig","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/per-generes\/assaig\/","title":{"rendered":"Assaig"},"content":{"rendered":"\n

Aix\u00f2 vol dir que era…<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Actualment se\u2019n parla molt, de nacionalisme. Ac\u00ed i a tot arreu.<\/p>\n\n\n\n

Al cor de la immensitat<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Toni Moll\u00e0 \u00e9s un autor que procedeix de l\u2019escriptura dura de la socioling\u00fcista i l\u2019assaig (Manual de socioling\u00fc\u00edstica<\/em>, Quina pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica?<\/em>, entre altres) i que des fa una d\u00e8cada mira de compaginar-la amb una escriptura m\u00e9s liter\u00e0ria, de tracte m\u00e9s cordial.<\/p>\n\n\n\n

Amistats venerades<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Isabel-Clara Sim\u00f3 \u00e9s una de les signatures m\u00e9s conegudes i prol\u00edfiques de la literatura en catal\u00e0. La seua prosa \u00e9s clara, feta amb ofici, i no perd mai de vista la sofisticaci\u00f3 ni el tall incisiu. La novel\u00b7lista d\u2019Alcoi ha fet de l\u2019escriptura una declaraci\u00f3 de vida.<\/p>\n\n\n\n

Art i vida al segle XX<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Els treballs que integren el llibre giren al voltant de tres grans eixos: l\u2019entitat individual i col\u00b7lectiva, l\u2019experi\u00e8ncia de la barb\u00e0rie i l\u2019horror, i, finalment, l\u2019obsessi\u00f3 dels creadors per l\u2019entitat del propi llenguatge art\u00edstic, els recursos expressius que es fan servir.<\/p>\n\n\n\n


Ascensi\u00f3 i davallada d\u2019una tert\u00falia<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Joan Fuster fou el centre d’un nucli pol\u00edtic i cultural de refer\u00e8ncia en l’oposici\u00f3 al franquisme.<\/p>\n\n\n\n

Ciutat i literatura<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Recull de diversos treballs sobre els usos que la societat catalana ha fet del seu patrimoni literari.<\/p>\n\n\n\n

Cosm\u00f2polis<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Jordi Sebasti\u00e0 \u00e9s un bon periodista i un narrador solvent.<\/p>\n\n\n\n

Defensa del goig est\u00e8tic i de les idees<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

La traject\u00f2ria de Joan Francesc Mira \u00e9s rellevant pel comprom\u00eds c\u00edvic i per l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019una obra extensa i variada \u2014que inclou narrativa, novel\u00b7la, estudis d\u2019antropologia,<\/p>\n\n\n\n


Dietari: dues vides que s\u2019autoalimenten<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

\u201cL\u2019escriptura \u00e9s l\u2019afirmaci\u00f3 de la vida pr\u00f2pia\u201d, observa Vicent Alonso. Per\u00f2 el jo de paper \u00e9s el jo real? Conscient del terreny moved\u00eds on es mou, l\u2019autor una vegada i una altra vegada torna sobre la q\u00fcesti\u00f3 per tal que s\u2019entenga l\u2019objectiu i la seua implicaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

El pa\u00eds com a problema<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

La deriva del poble valenci\u00e0 exigia, a parer de Fuster, una resposta moral.<\/p>\n\n\n\n

El periple d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Mart\u00ed Dom\u00ednguez, bi\u00f2leg, novel\u00b7lista, periodista, \u00e9s un escriptor ferm i polivalent, i per aquest fet est\u00e0 situat en un lloc privilegiat en el panorama de les lletres en catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

El valenci\u00e0 \u00e9s una llengua diferent?<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

La situaci\u00f3 sociol\u00f2gica i pol\u00edtica ha dut al fet que defensar l\u2019\u00fas del valenci\u00e0 i reflexionar sobre la seua identitat seriosament siga sempre una q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Els somnis i els malsons de la identitat<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

La identitat personal i col\u00b7lectiva s\u00f3n termes esmunyedissos i ambivalents, per\u00f2 des de fa molt de temps dominen no nom\u00e9s la literatura sin\u00f3 tamb\u00e9 els discursos pol\u00edtics i socials.<\/p>\n\n\n\n

Entrevista a Vicent Alonso: \u00abEls temes de Montaigne s\u00f3n tamb\u00e9 els nostres\u00bb<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Vicent Alonso, nascut a Godella, l’any 1948, \u00e9s professor de literatura catalana a la Universitat de Val\u00e8ncia, poeta, assagista i traductor. Entre els seus llibres m\u00e9s representatius trobem, en poesia, Del clam de Jas\u00f3<\/em> (2002) i, en prosa, el dietari Trajecte circular<\/em> (2004).<\/p>\n\n\n\n

Iborra, un home de moltes lletres<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

El nom de Josep Iborra va associat al dels escriptors de la postguerra que maldaren per superar la barrera d’una cultura de campanar. I sobretot va lligat a una figura clau, la de Joan Fuster, qui el va estimular en els seus inicis com a escriptor.<\/p>\n\n\n\n

L’exaltaci\u00f3 meditada d’un artista<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Del vendaval que va significar l’informalisme en els anys de la postguerra, que va obrir nous camins en la pintura, potser en queda poca cosa. En tot cas, pertany a la hist\u00f2ria de la pintura.<\/p>\n\n\n\n

La deconstrucci\u00f3 de Fuster<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Sovint les commemoracions van carregades de borrumballa, de ret\u00f2rica fina, i en aix\u00f2 queda tot.<\/p>\n\n\n\n

La for\u00e7a del llenguatge. Un festival literari<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Enric S\u00f2ria, poeta i prosista, \u00e9s conegut de tots vost\u00e9s pels papers que li lligen en aquest Quadern<\/em> i segurament per d\u2019altres recollits en Incitacions<\/em> (1997) i L\u2019espill de Janus<\/em> (2000), on desplega una agudesa afuada i una prosa elegant que es mou amb comoditat per les trinx<\/p>\n\n\n\n

La ironia com a bandera<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Fuster ha esdevingut un referent constant de la cultura catalana. Des de la seua mort, a banda homenatges i estudis, s’han multiplicat les reedicions de la seua obra i s’ha iniciat la preparaci\u00f3 d’antologies dels seus textos, orientades generalment al jove o prof\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

La literatura com a combat i joia<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

El 1991 es va publicar Mentre parlem. Fragments d\u2019un dietari inici\u00e0tic<\/em>, d\u2019Enric S\u00f2ria. Va mer\u00e9ixer uns quants premis, primerament el Joanot Martorell de Gandia i, despr\u00e9s, el de la Cr\u00edtica Serra d\u2019Or de dietari, i va ser ben rebut per la cr\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n

La passi\u00f3 de llegir i escriure<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

El cr\u00edtic americ\u00e0 Edmon Wilson en una ocasi\u00f3 vingu\u00e9 a dir d\u2019un autor, ara poc importa el nom, que la fusta d\u2019un escriptor sovint es posa al descobert quan la seua escriptura dialoga o combat, o totes dues coses a l\u2019hora, amb grans autors, amb tot el que aix\u00f2 significa.<\/p>\n\n\n\n

La projecci\u00f3 de la biografia<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

La posici\u00f3 de Xavier Serra no \u00e9s f\u00e0cil de situar en les nostres lletres.<\/p>\n\n\n\n

La prosa purificant de Villalonga<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

El present volum \u00e9s un recull de cartes i d’articles del Lloren\u00e7 VilIalonga anterior a la guerra espanyola en el qual es reflecteix un home preocupat pels grans problemes del seu temps amb una activitat period\u00edstica, lligada a la controv\u00e8rsia i la pol\u00e8mica, orientada a renovar la seua societat.<\/p>\n\n\n\n

La traducci\u00f3 com una bella art<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

La traducci\u00f3 \u00e9s un pulm\u00f3 per a tota literatura, perqu\u00e8 suposa la incorporaci\u00f3 d\u2019altres experi\u00e8ncies, altres mirades, altres sensibilitats i altres llenguatges. Aquesta \u00e9s la ra\u00f3, pelat i ras, per la qual en la nostra cultura hi ha hagut una obsessi\u00f3 per convertir en nostra la veu d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n

Lletres de batalla<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Dos nous llibres que pretenen de desemmascarar els intel\u00b7lectuals integristes en un cas, i les capelletes liter\u00e0ries en I’altre, de la cultura catalana actual. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019escriptura de les inquietuds i els dies<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Si fa dos anys ens va regalar un extraordinari llibre de poemes en prosa titulat Del clam de Jas\u00f3<\/em>, ara Vicent Alonso ens sopr\u00e9n amb el conreu d\u2019un g\u00e8nere nou, l\u2019assaig, en la seua traject\u00f2ria liter\u00e0ria. Amb Trajecte circular.<\/em><\/p>\n\n\n\n

M\u00fasica \u201cm\u00e0kina\u201d: drogues i ball<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

El periodista Joan M Oleaque, que fa dos anys va donar a con\u00e9ixer l\u2019extraordinari treball d\u2019investigaci\u00f3 Des de la tenebra<\/em> sobre el terrible cas de\u2019Alc\u00e0sser, acaba de publicar en l\u2019Editorial Ara Llibres de Barcelona una altra brillant cr\u00f2nica period\u00edstica titulada En \u00e8xtasi<\/em> i que t\u00e9<\/p>\n\n\n\n

Parlament de paper<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

No \u00e9s gaire freq\u00fcent l’aparici\u00f3 de col\u00b7leccions de llibres dedicades a barallar-se amb els reptes de cada dia o amb les idees.<\/p>\n\n\n\n

Preocupacions d’una d\u00e8cada<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

El llibre titulat Per a qu\u00e8 serveix un escriptor?<\/em> es compon d’un conjunt d’articles que ha recopilat Jaume Subirana.<\/p>\n\n\n\n

Quan rebenten les paraules<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Els prejudicis ens mengen. No sempre, cal dir-ho. Per\u00f2 n\u2019hi ha alguns, no sabem ben b\u00e9 per qu\u00e8, es perpetuen. Un n\u2019\u00e9s l\u2019avorrit terme de realisme de postguerra europea i espanyola.<\/p>\n\n\n\n

Setge al rigor i al gaudi<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

La traject\u00f2ria de Vicent Alonso \u00e9s singular.<\/p>\n\n\n\n

Sis mons i un pa\u00eds<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

El llibre de Xavier Serra, per inusual, representa un gest valent. \u00c9s un combat personal contra la tradici\u00f3 de silencis, com diu Piera, que tant caracteritza els valencians.<\/p>\n\n\n\n

T\u00e0pies, tamb\u00e9 un valor te\u00f2ric<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Antoni T\u00e0pies \u00e9s, no cal dir-ho, una de les personalitats art\u00edstiques de la cultura catalana m\u00e9s respectades arreu del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

Un alfabet de mons literaris<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Els lectors d\u2019aquest Quadern coneixen de sobres els interessos i bondats de la prosa dels articles d\u2019Enric S\u00f2ria, per\u00f2 quan obrim un llibre seu ens submergim en un viatge fabul\u00f3s d\u2019entusiasmes, indicis, curiositat sempre desperta i reflexions, de vegades incisives i pol\u00e8miques, per\u00f2 des d\u2019una act<\/p>\n\n\n\n

Un home d’arxiu<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

La portentosa capacitat del treball de Rubi\u00f3 i Balaguer, la perspic\u00e0cia i el rigor de la seua voluminosa obra, representen una de les aportacions m\u00e9s grans del present segle a la hist\u00f2ria liter\u00e0ria catalana.<\/p>\n\n\n\n

Un lector competent<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

En el present llibre fins ara in\u00e8dit, el poeta Josep M. Llompart estudia les dues tend\u00e8ncies oposades que dominen la poesia insular moderna: una poesia de rigor formal i d’harmonia apol\u00b7l\u00ednia, i una altra tend\u00e8ncia m\u00e9s interessada en l’aud\u00e0cia expressiva i en l’esperilt dion\u00edsiac.<\/p>\n\n\n\n

Una hist\u00f2ria sovint amagada<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Des dels finals dels anys setanta del segle passat el tema del pa\u00eds trastocava Val\u00e8ncia. Hi havia vies diverses d\u2019aproximaci\u00f3. Una, la m\u00e9s seriosa, el tractava des del punt de vista de la identitat i maldava per assajar una reconstrucci\u00f3 dels components socials i ideol\u00f2gics del territori.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aix\u00f2 vol dir que era… Actualment se\u2019n parla molt, de nacionalisme. Ac\u00ed i a tot arreu. Al cor de la immensitat Toni Moll\u00e0 \u00e9s un autor que procedeix de l\u2019escriptura dura de la socioling\u00fcista i l\u2019assaig (Manual de socioling\u00fc\u00edstica, Quina pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica?, entre altres) i que des fa una d\u00e8cada mira de compaginar-la amb una … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":85,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-83","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/83","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=83"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/83\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3787,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/83\/revisions\/3787"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/85"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=83"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}