{"id":830,"date":"2022-03-30T09:25:27","date_gmt":"2022-03-30T09:25:27","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=830"},"modified":"2022-05-17T12:46:59","modified_gmt":"2022-05-17T12:46:59","slug":"dies-de-llibres","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/dies-de-llibres\/","title":{"rendered":"Dies de llibres"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Comen\u00e7a la Fira del Llibre (del 20 d’abril a l’1 de maig). Com totes les cerim\u00f2nies, t\u00e9 els seus rituals, per\u00f2 tamb\u00e9 un entusiasme renovat. Com tot els anys? S\u00ed, i no. S\u2019hi respira un altre aire. No \u00e9s una cosa escandalosa. No hi ha diners, tot s\u2019ha de dir, o ben pocs. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s una altra: l\u2019Administraci\u00f3 ja no es mostra tan tibant, per no dir-ne hostil. La complicitat sembla evident. La Fira, d\u2019entrada, es presenta m\u00e9s animada, amb noves casetes i un nombre ingent d\u2019activitats. Tot aix\u00f2 potser ajude a enfrontar amb una altra cara els moments problem\u00e0tics, delicats que viu el sector del llibre. El present i el futur presenten marejol. Les empreses hi conviuen com poden i miren de sobreviure. Enfronten el futur amb prud\u00e8ncia i amb noves estrat\u00e8gies, com \u00e9s el cas d\u2019Edicions Bromera, l\u2019editorial m\u00e9s significativa en catal\u00e0 al Pa\u00eds Val\u00e8ncia, o el d\u2019Onada Edicions, que, des de Benicarl\u00f3, tracta de ser una pe\u00e7a substancial en el panorama editorial valenci\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Un fenomen nou que ha sorgit en els darrers temps \u00e9s el de les editorials menudes. Des que va sorgir Llibres de la Drassana, l\u2019any 2013, fins al present, no han parat de sorgir iniciatives noves, com ara Sembra Llibres, Balandra Edicions, Edicions del Buc o El Petit Editor i Neop\u00e0tria, centrades totes dues sobretot a gestionar llibres d\u2019autoedici\u00f3. Sorprenentment, no para d\u2019haver-hi incorporacions. En els darrers mesos s\u2019han donat d\u2019alta tres iniciatives noves: Pruna Llibres (Val\u00e8ncia), Lletra impresa (Gandia) i la Companyia Austrohongaresa de Vapors (Alm\u00e0ssera).<\/p>\n\n\n\n

La segona tanda del 2015<\/strong>
Si el 2015 es va iniciar amb bon peu literari, amb t\u00edtols rellevants, com per exemple Un dinar qualsevol<\/em>, de Ferran Torrent, i Gegants de Gel<\/em>, de Joan Benesiu \u2013el llibre revelaci\u00f3 de l\u2019any i que meresqu\u00e9 el Premi Llibreter\u2013, la segona tanda de l\u2019any ha dut tamb\u00e9 propostes engrescadores. Raquel Ricart publicava El temps de cada cosa<\/em> (RBA), que mostrava una partida plural entre dos continents per a pintar uns protagonistes arrossegats pel remol\u00ed de l\u2019atzar (farcit de secrets i de buits), i que han de patir i suportar i alhora tractar d\u2019explorar-lo a fi de refer les peces de l\u2019edifici vital malm\u00e9s, i aix\u00ed poder reconduir les rutes personals i fer aflorar el vitalisme que duen emponat, emporugit, sota les pors i les in\u00e8rcies. Ens trobem davant una trama dram\u00e0tica de personatges transterrats, d\u2019adversitats incessants, de confegiments dolorosos, amb ombres i llums, catarsis i finals reparadors.<\/p>\n\n\n\n

Al setembre, Salvador Company, despr\u00e9s d\u2019uns quants anys de silenci, reapareix amb Sense fi<\/em> (Angle), Premi Pin i Soler de Tarragona. \u00c9s el seu llibre m\u00e9s equilibrat i llegidor que amb resson\u00e0ncies de trhiller<\/em> i un c\u00f2ctel de sexe, tennis i cintes de v\u00eddeo trama una hist\u00f2ria desoladora, amb dosis grosses d\u2019ironia, per abordar la descomposici\u00f3 econ\u00f2mica i moral d\u2019uns personatges i una societat.<\/p>\n\n\n\n

La sega<\/em> (Proa) representa un canvi significatiu en la singladura narrativa de Mart\u00ed Dom\u00ednguez, l\u2019autor, perqu\u00e8 deixa de banda el cicle hist\u00f2ric que recorria l\u2019Europa de la modernitat, per\u00f2 sobretot perqu\u00e8 \u00e9s una obra potent que regira ressorts que commouen, repuntada amb un estil efectiu i una llengua saborosa. Ens transporta a un tros del Maestrat dels anys quaranta del segle passat, on els maquis duen la seua guerra particular contra Franco. Un conflicte d\u2019acci\u00f3 i reacci\u00f3, de venjan\u00e7a i contravenjan\u00e7a. El r\u00e8gim engega una guerra de repressi\u00f3 brutal i els masovers n\u2019esdevenen les v\u00edctimes propiciat\u00f2ries. Vivim la trag\u00e8dia des de la punyida interna de la fam\u00edlia del narrador, un sagal de 10 anys. El combat de desgast escampa el corc de la por i de la desconfian\u00e7a: tots recelen de tots.<\/p>\n\n\n\n

En Les veus i la boira<\/em> (Bromera), guanyadora del Premi Alfons el Magn\u00e0nim de narrativa 2015, Vicent Us\u00f3 renova les problem\u00e0tiques que el caracteritzen i depura i desplega amb efectivitat la versatilitat del seu joc narratiu i l\u2019articulaci\u00f3 de les distintes veus. La novel\u00b7la, amb la combinaci\u00f3 de temps diferents (des dels anys trenta fins a les acaballes del segle passat) i espais diversos ens du al centre de la hist\u00f2ria per remoure els ressorts forts del secret: la mentida, la ficci\u00f3 i la impostura. La mentida t\u00e9 sobretot efectes demolidors en la pol\u00edtica i en l\u2019economia. La trama toca aix\u00ed aspectes que fan estralls en el m\u00f3n actual, tant en el pr\u00f2xim com en el m\u00e9s boir\u00f3s, com ara el tall i els vels entre la realitat i les aparences i els ressons sovint devastadors que han introdu\u00eft les distintes etapes de la globalitzaci\u00f3 (estraperlo, contraban, control de la construcci\u00f3 i dels negocis, tr\u00e0fic d\u2019armes…) que al Castell\u00f3 i a la Mallorca de la novel\u00b7la t\u00e9 concrecions ben potents.<\/p>\n\n\n\n

Silvestre Vilaplana amb Un sepulcre de lletres min\u00fascules<\/em> (Bromera), incideix en els \u00e0mbits del desassossec que havia desplegat, per exemple, en El quadern de les vides perdudes. Els personatges es troben en una situaci\u00f3 desesperada i accepten un tracte amb un individu misteri\u00f3s que els pot oferir una sortida. L\u2019objectiu de l\u2019autor \u00e9s mantenir el lector en un ai per mitj\u00e0 dels laberints psicol\u00f2gics d\u2019uns personatges extrems i retor\u00e7uts, per\u00f2 amb una aura dram\u00e0tica ins\u00f2lita.<\/p>\n\n\n\n

El poeta Josep Llu\u00eds Roig, amb la segona incursi\u00f3 narrativa, Resurrecci\u00f3 i mort de G. T.<\/em> (3i4), va guanyar el Premi de Narrativa Ciutat de Vila-Real de l\u2019any 2014. La investigaci\u00f3, a Noruega, de l\u2019assassinat d\u2019una dona ben gran ens transporta, a partir de pistes difuses, al passat de la Guerra Civil espanyola viscuda a Alcoi, Benidorm Oliva i Terrassa, on activistes n\u00f2rdics posaren en funcionament hospitals de guerra, que foren centres d\u2019acollida per a ferits i orfes.<\/p>\n\n\n\n

Un altre t\u00edtol que ens transporta als fets tr\u00e0gics de la Guerra \u00e9s No matar\u00e0s<\/em> (Bromera), Premi Enric Valor de Novel\u00b7la, de V\u00edctor Labrado, per\u00f2 des d\u2019una perspectiva diferent. La proposta de Labrado \u00e9s ben singular en el nostre panorama narratiu, perqu\u00e8 a partir de la documentaci\u00f3 oral i escrita ref\u00e0 uns fets, ben presents encara, per\u00f2 amb els contorns difuminats pel pas del temps. I n\u2019elabora un relat efica\u00e7 sense rec\u00f3rrer a la ficci\u00f3. D\u2019entrada, la hist\u00f2ria \u00e9s ben novel\u00b7lesca. Una partida de pilota m\u00edtica a la Safor salva de la metralla un rector i converteix en mite Pepe Carinyo, un home d\u2019ordre que, per les voltes i les trames de la hist\u00f2ria, esdev\u00e9 roder, un maqu\u00ed i m\u00edtic enemic del r\u00e8gim.<\/p>\n\n\n\n

La trama detectivesca i els efectes corrosius dels comportaments corruptes i mafiosos s\u00f3n un brusc tem\u00e0tic que atrau molts narradors. Felip Bens mira d\u2019explorar en El cas Forlati. L\u2019home que volia ser Marlowe<\/em> (Drassana) una via imaginativa que enllace Val\u00e8ncia amb el m\u00f3n mafi\u00f3s de Corleone. El protagonista, de retorn al Cabanyal, descobreix els or\u00edgens t\u00e8rbols de la fam\u00edlia i hist\u00f2ries que ens duen a la Sic\u00edlia dels 30 del segle passat, espai llegendari de la m\u00e0fia i de la mis\u00e8ria. Entre el g\u00e8nere negre i la par\u00f2dia, el projecte \u00e9s ambici\u00f3s, per\u00f2 fet segurament amb m\u00e9s voluntat que resultats.<\/p>\n\n\n\n

Fora de la ficci\u00f3, hi ha uns quants t\u00edtols a remarcar. Un de ben significatiu, per l\u2019amplitud de la mirada i de les observacions, \u00e9s Sobre una neu invisible<\/em> (PUV), de Vicent Alonso, que no \u00e9s una mera continuaci\u00f3 del dietari anterior; \u00e9s m\u00e9s madur en la veu i m\u00e9s s\u00f2lid en l\u2019instrument i s\u2019hi obri el ventall de perspectives. \u00c9s un fidel seguidor de l\u2019ideal de Montaigne: \u00e9s un observador obstinat del tr\u00e0nsit del jo. La vida quotidiana, sense expansions, \u00e9s el fil conductor del discurs. \u00c9s on rau la versemblan\u00e7a i la veritat. Si l\u2019autor es judica i judica els altres, ho fa per remarcar la seua singularitat i exposar la capacitat d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019epidermis de les situacions particulars. El judici i la consci\u00e8ncia s\u00f3n mecanismes clau per a il\u00b7luminar el significat o la intenci\u00f3 de cada acte o tema i detectar, si cal, la responsabilitat que se\u2019n despr\u00e9n.<\/p>\n\n\n\n

Un assaig valu\u00f3s, m\u00e9s cenyit als par\u00e0metres acad\u00e8mics, per\u00f2 que es fa llegir b\u00e9, \u00e9s el Far de L\u00f8ndstrup. Assaig sobre la mem\u00f2ria moral dels espais<\/em> (PUV), d\u2019Antoni Mart\u00ed Monterde, un recorregut fascinant per la relaci\u00f3 entre els llocs i la literatura a trav\u00e9s d\u2019autors com Goethe, Proust, Modiano, Pla, Sebald, Benjamin o Brodsky.<\/p>\n\n\n\n

Xavier Serra trau el tercer lliurament de Biografies parcials<\/em> (Afers), subtitulat \u00abL\u2019\u00e8poca cr\u00edtica\u00bb, en qu\u00e8 retrata personatges nascuts entre els anys 1938 i 1940 (Joan Francesc Mira, Francesc Jarque, Raimon, Josep Llu\u00eds Blasco, Albert Hauf i Thomas F. Glik). El resultat global del tres volums \u00e9s altament positiu: ofereix un grup admirable de personatges que des del seu \u00e0mbit han contribu\u00eft a remoure les aig\u00fces sovint massa estancades del Pa\u00eds Valenci\u00e0. I de rebot, reconstrueix l\u2019evoluci\u00f3 de la societat i dels sectors m\u00e9s creatius des de la postguerra i l\u2019elaboraci\u00f3 progressiva de la consci\u00e8ncia moderna dels valencians. L\u2019altre atractiu de la proposta rau en una prosa vibrant, viva\u00e7, amb una voluntat declarada d\u2019apostar per la intensitat i les coloracions de la literatura.<\/p>\n\n\n\n

Gabinet de curiositats<\/em> (Pruna) \u00e9s la prolongaci\u00f3 de la sensibilitat i dels interessos de la novel\u00b7lista i pintora Anna Moner. S\u00f3n articles, escrits amb gran plasticitat, que miren d\u2019auscultar en el fons de personatges insatisfets, rebels, complexos o marginats (els experiments el\u00e8ctrics d\u2019Andrew Crosse i la seua influ\u00e8ncia en Mary W. Shelley, Caravaggio, Chopin, Artimisia Gentilischi, Georges M\u00e9li\u00e8s, els aut\u00f2mats, Houdini…), que, moguts per desfici vital, est\u00e8tic o d\u2019ofici, ennaveguen el seu ofici o art per vies poc o gens concorregudes, per anar m\u00e9s enll\u00e0 de les convencions i dels l\u00edmits.<\/p>\n\n\n\n

Joan Gar\u00ed, escriptor tot terreny, confegeix un llibre especial: La mem\u00f2ria del sabor<\/em>, amb fotografies de Ramon Us\u00f3 (3i4), \u00e9s un obra de cuina popular, pr\u00f2pia del pa\u00eds, per\u00f2 \u00e9s molt m\u00e9s que tot aix\u00f2. Davant l\u2019as\u00e8psia de la vida contempor\u00e0nia, l\u2019autor fa un cant a la cuina elaborada amb productes de proximitat i feta amb paci\u00e8ncia per a traure\u2019n el m\u00e0xim r\u00e8dit per als sentits. No \u00e9s nom\u00e9s un receptari, \u00e9s sobretot una obra liter\u00e0ria, amb components de sociologia i antropologia.<\/p>\n\n\n\n

Els primers passos del 2016<\/h3>\n\n\n\n

Les novetats dels primers mesos de l\u2019any serveixen a les editorials per a engegar la maquin\u00e0ria i ser visibles en la Fira de Llibre o la Diada de Sant Jordi, ja que s\u00f3n els esdeveniments m\u00e9s representatius lligats al paper impr\u00e9s. I com \u00e9s d\u2019esperar, la celebraci\u00f3 ve carregada de novetats de tota mena, i on els lectors poden trobar algunes de les millors apostes de les cases editores.<\/p>\n\n\n\n

Narrativa<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Tot i que no pertany a la ficci\u00f3, el primer llibre a destacar \u00e9s Ning\u00fa no ens espera<\/em> (Periscopi), per la personalitat de Manuel Baixauli, i perqu\u00e8 s\u00f3n dos llibres en un, ja que no nom\u00e9s recull articles publicats a El Pa\u00eds, sin\u00f3 tamb\u00e9 les il\u00b7lustracions, molt ben reprodu\u00efdes, que els acompanyaven. S\u00f3n articles potents i molt ben escrits.<\/p>\n\n\n\n

Un dels primers llibres de l\u2019any ha estat L\u2019illa sense temps<\/em> (Meteora), d\u2019Esperan\u00e7a Camps, que amb ingredients de la novel\u00b7la polic\u00edaca i una prosa sinuosa, pastada amb ambig\u00fcitats i silencis, interroga els motius de l\u2019assassinat d\u2019una dona gran. En el proc\u00e9s, ens mostra el clima asfixiant de l\u2019illa i els meandres de la natura humana. En aquest terreny, una proposta valenta \u00e9s Tota la veritat<\/em> (RBA), Premi Crims de Tinta, de N\u00faria Cadenes, perqu\u00e8 l\u2019assassinat d\u2019un home d\u2019\u00e8xit de vacances en un poble de vacances \u00e9s el detonant per a pintar una hist\u00f2ria on la poblaci\u00f3 t\u00e9 altres vides i altres morts tamb\u00e9 rellevants.<\/p>\n\n\n\n

Juanjo Garcia \u00e9s un escriptor jove que du un ritme creatiu accelerat. Fa uns mesos va publicar Tota la terra \u00e9s de vidre<\/em> (Bromera) Premi Antoni Bru d\u2019Elx, que, com els t\u00edtols anteriors, tamb\u00e9 parteix d\u2019un clima de narraci\u00f3 negra. L\u2019assassinat d\u2019un membre del Tribunal de les Aig\u00fces ajunta un periodista jove i un policia corrupte. La investigaci\u00f3 dels motius d\u2019aquest crim i d\u2019altres visualitza capes i etapes fosques de la ciutat de Val\u00e8ncia. Ara, li acaba d\u2019eixir pr\u00e0cticament del forn El temps \u00e9s mentida (Edicions Bromera), guanyadora del Premi Ciutat d\u2019Alzira. Una obra de factura s\u00f2lida que vol jugar ja en primera. A trav\u00e9s del joc de temps i l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019una novel\u00b7la per a explorar-se i auscultar el m\u00f3n on sembla que no passe res, per\u00f2 darrere les portes de casa sura la por i la sordidesa, el frac\u00e0s i la impot\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Francesc Bod\u00ed \u00e9s un veter\u00e0 d\u2019Edicions Bromera, autor d\u2019una obra que paga la pena de llegir com \u00e9s Havanera, acaba de traure la seua darrera creaci\u00f3, La passejadora de gossos<\/em>, Premi Ciutat de Val\u00e8ncia. Amb saviesa narrativa, l\u2019autor pinta a trav\u00e9s d\u2019una jove estudiant, vital i extravertida, que exerceix un ofici inusual, una visi\u00f3 ir\u00f2nica del m\u00f3n i de la Val\u00e8ncia que viuen el seus clients.<\/p>\n\n\n\n

Una certa sorpresa suposa l\u2019aparici\u00f3 de Capvespre<\/em> (Lletra Impresa) pel fet de ser l\u2019obra d\u2019un autor, Josep Bertomeu, que s\u2019estrena passada la seixantena i pel fet de venir apadrinada pel malaguanyat Rafael Chirb\u00e9s. Efectivament, \u00e9s un producte literari a valorar. \u00c9s la \u201ccr\u00f2nica\u201d d\u2019uns joves que s\u2019oposen al r\u00e8gim franquista i a tot el que representa la Val\u00e8ncia dels anys setanta del segle passat. \u00c9s la radiografia dels neguits i les pors d\u2019uns joves i d\u2019una ciutat, captada de manera fragment\u00e0ria i coral. Coincidint parcialment amb aquest ambient pol\u00edtic i social, trobem Val\u00e8ncia sic transit<\/em> (Companyia Austrohongaresa de Vapors) amb qu\u00e8 Francesc Bayarri torna al g\u00e8nere novel\u00b7l\u00edstic despr\u00e9s de dotze anys de silenci. Narrada amb la sagacitat i la profunditat escodrinyadora del periodista, la hist\u00f2ria \u00e9s una acusaci\u00f3 sense edulcorants contra un per\u00edode que va des de les acaballes del franquisme fins a la degradaci\u00f3 final del PP. No \u00e9s un al\u00b7legat pol\u00edtic sin\u00f3 el relat caricaturesc d\u2019unes vides de peus de fang i els avatars del temps.<\/p>\n\n\n\n

Amb les revolucions pujades, l\u2019alcoi\u00e0 Francesc Gisbert projecta amb gotes de deliri una contraimatge del m\u00f3n actual en Un m\u00f3n de bojos<\/em> (Onada), Premi Ciutat de Sagunt. Una colla de personatges una mica tocats del bolet decideixen fer-se una vida al marge.<\/p>\n\n\n\n

Reculant uns anys enrere, Vicent Penya evoca en Ins\u00f2lita mem\u00f2ria<\/em> (Onada), Premi Vila de Pu\u00e7ol, en uns relats de contorns identificables, el pas de la infantesa i de la joventut, presentats com un m\u00f3n de plenitud, a la crua realitat d\u2019una vida que sembla irreal i on el somni n\u2019esdev\u00e9 l\u2019\u00fanica sortida. M\u00e9s enrere encara ens du Agust\u00ed Colomer, m\u00e9s conegut com a assagista, que en la seua primera incursi\u00f3 narrativa A trenc d\u2019alba<\/em> (Viena), Premi Narrativa curta \u201c25 d\u2019Abril\u201d de Benissa, ens transporta al per\u00edode que va entre la Rep\u00fablica i la Guerra per contar una hist\u00f2ria de formaci\u00f3 d\u2019un jove, que, enmig dels trasbalsos de la hist\u00f2ria, bascula entre l\u2019esperan\u00e7a i la frustraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Amb el peu en altres pa\u00efsos el lector torbar\u00e0 diverses obres. Elvira Cambrils, en Vestida de nit<\/em> (Bullent), Premi Soler i Estruch, embasta una hist\u00f2ria d\u2019autoficci\u00f3, farcida d\u2019imaginaci\u00f3 i de lirisme, a partir viatges que van de Delos i Amman fins a Nova York, passant per Marr\u00e0queix. Octav\u00ed Monson\u00eds, en Rotterdam, provisionalment<\/em> (Pruna) \u2013un recull de relats atractius, sobretot els de la segona part\u2013 ens transporta per diferents ciutats europees i on la m\u00fasica embolcalla les hist\u00f2ries i les fecunda en m\u00faltiples sentits. Per \u00faltim, Jovi Lozano-Seser basteix en Traductor<\/em> (AdiA), Premi Vila de Lloseta, basteix una hist\u00f2ria notable: les perip\u00e8cies d\u2019un personatge entre entranyable i grotesc, un traductor de novel\u00b7les roses angleses per a les col\u00f2nies de brit\u00e0nics d\u2019Alacant, que, per una malifeta, ha d\u2019anar a Anglaterra a \u201cmillorar\u201d les obres d\u2019un escriptor en decad\u00e8ncia. Una com\u00e8dia \u00e0cida que permet a l\u2019autor pintar una visi\u00f3 devastadora d\u2019un Alacant determinat i del m\u00f3n literari actual. Finalment, el bibliotecari i historiador Antoni Carrasquer s\u2019estrena en la ficci\u00f3 amb Mem\u00f2ries viatgeres d\u2019anar per casa<\/em> (Edicions 69), on trama un periple divertit i for\u00e7a singular, per dir-ho d\u2019alguna manera.<\/p>\n\n\n\n

Enguany hi ha tamb\u00e9 dos llibres col\u00b7lectius. Entre dones<\/em> (Balandra) \u00e9s el primer recull de relats compost \u00edntegrament per autores valencianes. \u00c9s una lectura interessant, ja que posa de manifest que les narradores han augmentat en nombre i en pes literari. A partir de protagonistes femenines, trobarem un conjunt interessant d\u2019hist\u00f2ries ben divers en estils i objectius. Castellonies<\/em> (Edicions 96), compost per nou relats amens i de g\u00e8neres. El factor com\u00fa n\u2019\u00e9s que ocorren en un poble de la Ribera el nom del qual \u00e9s un conflicte permanent. Entre altres hi col\u00b7laboren Juli Alandes, Rafael Estrada i Tobies Grimaltos.<\/p>\n\n\n\n

En la secci\u00f3 de la prosa de no-ficci\u00f3 localitzarem dos llibres d\u2019autors ben coneguts. Rafa Gomar ofereix un nou dietari, titulat Fr\u00e0gil sol de tardor<\/em> (El Cep i la Nansa). Hi trobarem records, petites hist\u00f2ries, dibuixos… L\u2019autor \u00e9s un golafre de la vida, gaudeix amb els detalls m\u00e9s insignificants, per\u00f2 tamb\u00e9 amb les reflexions m\u00e9s complexes. Josep Piera amb Mai no \u00e9s tard. Vinyoliana<\/em> (PUV) ens retorna al Piera poeta i lector de poesia. Un di\u00e0leg amb la vida i l\u2019obra Joan Vinyoli, de qui elabora un perfil hum\u00e0 i po\u00e8tic clarivident. Al mateix temps, el relat \u00e9s un escrutini personal i de la generaci\u00f3 dels setanta. Tot plegat, una mirada penetrant i de bon llegir.<\/p>\n\n\n\n

Assaig, hist\u00f2ria, edici\u00f3 de textos<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Enguany el tema de la identitat i dels or\u00edgens dels valencians t\u00e9 un paper destacat gr\u00e0cies a dos treballs de v\u00e0lua. D\u2019una banda, Els valencians, des de quan s\u00f3n valencians?<\/em> (Afers), de Vicent Baydal, \u00e9s un treball met\u00f2dic, erudit. Ha escodrinyat pacientment l\u2019Arxiu de la Corona d\u2019Arag\u00f3 per datar meticulosament el naixement d\u2019una identitat col\u00b7lectiva valenciana m\u00e9s enll\u00e0 de la general. La particularitat ve lligada amb la imposici\u00f3, el desplegament i la consolidaci\u00f3 dels furs propis contraposats als d\u2019Arag\u00f3. De l\u2019altra, Ferran Garcia-Oliver, amb Valencians sense ADN. Relats dels or\u00edgens<\/em> (3i4), Premi d\u2019assaig Joan Fuster, escorcolla amb la lupa d\u2019un detectiu i arguments consistents els distints relats sobre els or\u00edgens dels valencians i les seues motivacions, algunes de ben delirants que defensen sense vergonya que els valencians tenen una arrel immutable que \u00e9s perd en la boira de la hist\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

Relacionat amb les indagacions anteriors es pot llegir el llibre La regi\u00f3 en la pantalla. El cinema i la identitat dels valencians<\/em> (Afers) de Marta Garc\u00eda Carri\u00f3n. Un treball que historia les diverses temptatives de crear un imaginari regional valenci\u00e0 i que van des de les primeres projeccions fins a la instauraci\u00f3 de la dictadura franquista.<\/p>\n\n\n\n

Una nova aportaci\u00f3 sobre la identitat dels valencians i l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un Pa\u00eds a mig fer la trobem en el nou llibre de Ricard P\u00e9rez Casado Ser valencians<\/em> (Balandra), on justifica les seues idees amb arguments de tota mena, com ara hist\u00f2rics, econ\u00f2mics, pol\u00edtics…<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019\u00e0mbit de la hist\u00f2ria del paisatge \u00e9s valu\u00f3s Horts de tarongers. La formaci\u00f3 del verger valenci\u00e0<\/em> (Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim) d\u2019Adri\u00e0 Bes\u00f3 Ros, un gruixut i portent\u00f3s estudi sobre el sorgiment i el desenvolupament del paisatge de tarongerar al Pa\u00eds Valenci\u00e0 des de la fi del segle XVIII fins als anys trenta del segle XX en un arc que abasta des de la Plana de Castell\u00f3 a la Safor. Un dels dramesde l\u2019horta n\u2019\u00e9s la reducci\u00f3 dram\u00e0tica. En aquest sentit, La batalla de l\u2019Horta. Cinc d\u00e8cades de resist\u00e8ncia silenciada<\/em> (Sembra) d\u2019Enric Llopis \u00e9s un viatge emotiu i ben raonat a les lluites dutes a terme en defensa de l\u2019Horta de Val\u00e8ncia. En el terreny de l\u2019economia Vicent Cucarella, amb un llenguatge planer, redacta Ec onomia per a un futur sostenible<\/em> (Bromera), un text d\u2019economia pr\u00e0ctica que cerca despertar consci\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n

En el prestatge dels estudis literaris poden llegir Paraules invictes. Cinc estudis de poesia catalana del segle XX<\/em> (PUV), de Ferran Carb\u00f3, que hi analitza tem\u00e0tiques i motius que connecten cinc poetes rellevants de la nostra poesia, i Poesia digital. Deena Larsen i Sthehanie Stricklarnd<\/em> (PUV), d\u2019Oreto Dom\u00e9nech, una investigaci\u00f3 pionera entre nosaltres dirigida a explicar el sentit de la poesia digital, els seus trets definitoris i la seua expansi\u00f3. A m\u00e9s, estudia amb detall dues poetesses nord-americanes.<\/p>\n\n\n\n

Respecte a l\u2019edici\u00f3 de textos, cal destacar l\u2019edici\u00f3 del Glosari (1921-1929)<\/em> (Ajuntament de Castell\u00f3), de Carles Salvador, una aportaci\u00f3 necess\u00e0ria perqu\u00e8 posa a l\u2019abast de lector el combat constant de Salvador per a escampar una visi\u00f3 raonable, entre altres coses, sobre la pol\u00edtica, la literatura i la llengua nostres. Finalment, Vicent Josep Escart\u00ed posa en circulaci\u00f3 la Poesia festiva<\/em> (Alfons el Magn\u00e0nim) que posseeix un cert valor literari, d\u2019un poeta morell\u00e0 pr\u00e0cticament desconegut, Carles Gassulla d\u2019Urbino, que visqu\u00e9 a cavall entre els segles XVII i XVIII.<\/p>\n\n\n\n

Traducci\u00f3, poesia i teatre<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Enguany la cistella de les traduccions va plena de bons t\u00edtols. L\u2019editorial Bromera aposta ben fort en aquest apartat. Les dues estreles s\u00f3n: un valor segur, com \u00e9s John Banville que aventura en La guitarra blava<\/em> una exploraci\u00f3 morda\u00e7 i devastadora de les relacions humanes, i un valor emergent, Marlon James, que en Una hist\u00f2ria breu de set assassinats<\/em>, Premi Man Booker, tra\u00e7a una hist\u00f2ria impactant i provocadora que retrata una \u00e8poca inestable dels barris pobres de Nova York. Un cl\u00e0ssic de la casa \u00e9s Dario Fo, de qui trauen un al\u00b7lucinant Un rei boig a Dinamarca<\/em>. Per la seua banda, l\u2019editorial Sembra edita Els avantatges de ser marginal<\/em>, de Stephen Chbosky, una hist\u00f2ria que explora els traumes, les expectatives i els sentiments d\u2019uns adolescents que batallen per aprendre a viure. Per \u00faltim, el poeta valenci\u00e0 Pau Sanchis tradueix del croat Zoran Malko\u010d el llibre de relats El cementiri dels reis menors<\/em> (Raig Verd), on desfilen tot un seguit de personatges singulars que ens duen a l\u2019Eslav\u00f2nica dels anys de la guerra i la postguerra a Cro\u00e0cia.<\/p>\n\n\n\n

Situats en l\u2019apartat de la poesia, una grata not\u00edcia \u00e9s la traducci\u00f3 de Mem\u00f2ria d\u2019un altre riu<\/em>, d\u2019un dels grans poetes portuguesos del segle passat, tradu\u00eft pel Jordi Sebasti\u00e0. Ara b\u00e9, la gran sorpresa ha estat que per fi Isidre Mart\u00ednez Marzo ha fer publica la seua traducci\u00f3 de l\u2019obra de Dylan Thomas, Poesia reunida (1934-1952)<\/em>, en Edicions Els Llums. Finalment, una altra translaci\u00f3 que cal remarcar \u00e9s Poesia \u00faltima d\u2019amor i malaltia<\/em> (1992-1995) de Lois Pereiro, un dels poetes gallecs m\u00e9s rellevants de la fi del segle XX.<\/p>\n\n\n\n

El g\u00e8nere po\u00e8tic de producci\u00f3 pr\u00f2pia presenta t\u00edtols suggeridors. Maria Josep Escriv\u00e0, al cap de nou anys de silenci, trau Serena barca<\/em> (Buc), que, sense la pot\u00e8ncia de l\u2019anterior, \u00e9s un llibre refinat, d\u2019un treball artesanal ple de matisos i d\u2019indicis; una mirada vital que no oblida les tempestes que amaga la calma. Un company de la seua promoci\u00f3 po\u00e8tica, com \u00e9s Aleixandre Navarro, d\u00f3na a con\u00e9ixer El tren i la torre<\/em> (Onada), un poemari madur que amb vers sint\u00e8tic delinea un viatge \u00edntim sobre els rastres del desig i l\u2019amor \u00edntim.<\/p>\n\n\n\n

Begonya Pozo amb poc temps de difer\u00e8ncia ha publicat Novunque (vertebre romane)<\/em> (Amagord), una col\u00b7lecci\u00f3 de trenta-tres tankes, tradu\u00efdes a la resta de les lleng\u00fces ib\u00e8riques, i Sense treva<\/em> (AdiA), on es constata una l\u00edrica m\u00e9s s\u00f2lida que va directa a les ferides i les explora sense additaments. En la mateixa editorial Pau Sif publica Arnes<\/em>. El seu llibre m\u00e9s consistent, en qu\u00e8 tracta amb un verb potent i incisiu el m\u00f3n que l\u2019envolta, terra i circumst\u00e0ncies. El poeta i cantautor Ivan Brull, en Sobre d\u2019Unicorn<\/em> (Perif\u00e8ric), Premi Benvingut Oliver, hi basteix un tramat unitari per parlar de la innoc\u00e8ncia i des de la innoc\u00e8ncia. Una mica m\u00e9s joves s\u00f3n els darrers poetes que triem. H\u00e8ctor Serra Cubilles escriu Cin\u00e8tica<\/em> (Viena), Premi de Poesia \u201c25 d\u2019Abril\u201d de Benissa, on fuig de la confessi\u00f3 f\u00e0cil i sentimental i sota el paraigua de Kerouak i Stevens, entre altres, integra un llenguatge plural per submergir-se en el m\u00f3n global. I Merc\u00e8 Climent, que va guanyar el Premi Ibn Jafadja Ciutat d\u2019Alzira amb I nfinitamant<\/em> (Bromera), un poemari que tracta de tots els rostres que presenta l\u2019amor.<\/p>\n\n\n\n

En el g\u00e8nere del teatre, Xavier Puchades publica Saqueig<\/em> (Bromera), Premi Palanca i Roca, on dues dones que viuen juntes amaguen unes biografies plenes de secrets. I Manuel Molins presenta Bagdad. Dones al jard\u00ed<\/em> (Arola), Premi Ricard Vinyes 2010, on a trav\u00e9s d\u2019un grup de dones reunides en un jard\u00ed denuncia les malvestats de la guerra de l\u2019Iraq.<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

La bellesa de la convulsi\u00f3<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019obertura de mires enmig de la trag\u00e8dia<\/a><\/p>\n\n\n\n

Dietari: dues vides que s\u2019autoalimenten<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Imatge: Garc\u00eda Poveda (El Flaco)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Etiquetes:\u00a02016<\/a> El Diario<\/a> Panor\u00e0miques<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Comen\u00e7a la Fira del Llibre (del 20 d’abril a l’1 de maig). Com totes les cerim\u00f2nies, t\u00e9 els seus rituals, per\u00f2 tamb\u00e9 un entusiasme renovat. Com tot els anys? S\u00ed, i no. S\u2019hi respira un altre aire. No \u00e9s una cosa escandalosa. No hi ha diners, tot s\u2019ha de dir, o ben pocs. La q\u00fcesti\u00f3 … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-830","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/830","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=830"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/830\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3697,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/830\/revisions\/3697"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=830"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}