{"id":837,"date":"2022-03-30T09:43:52","date_gmt":"2022-03-30T09:43:52","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=837"},"modified":"2022-05-17T13:11:42","modified_gmt":"2022-05-17T13:11:42","slug":"contra-la-crisi-novela-negra","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/contra-la-crisi-novela-negra\/","title":{"rendered":"Contra la crisi, novel\u00b7la negra"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

\u00abContra la crisi, novel\u00b7la negra\u00bb, ha dit John Banville. \u00c9s possible. En tot cas, fascina el que fet que la novel\u00b7la negra, nascuda en els budells podrits de la societat nord-americana del per\u00edode d\u2019entreguerres del segle passat, no nom\u00e9s no haja decaigut, sin\u00f3 que a hores d\u2019ara balle uns passos esplendorosos. Bo seria precisar. Els americans encetaren una forma d\u2019explorar el costat fosc i brutal de la societat moderna, del capitalisme en plena borratxera. L\u2019origen del g\u00e8nere, amb tot, \u00e9s m\u00e9s ample. D\u2019estirp anglesa, caldria dir, perqu\u00e8 segurament el g\u00e8nere no es pot explicar sense la variant de la novel\u00b7la polic\u00edaca \u02d7de lladres i serenos la comen\u00e7aren a anomenar per aquestes latituds\u02d7 que es perpetr\u00e0 a la m\u00e9s gran de les illes brit\u00e0niques.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 s\u2019ha de tenir ben clar que sense l\u2019impuls i gosadia dels americans no hauria crescut ni s’hauria escampat com la p\u00f3lvora. Sense oblidar que a Europa la novel\u00b7la i el cinema francesos han aportat els seus granets d\u2019arena. Tot apunta que en els darrers anys en vivim una nova alenada. La sembra i la collita renovadores poden sorgir arreu, com ara als pa\u00efsos n\u00f2rdics, on els novel\u00b7listes no estalvien vidriol quan es proposen de foradar el negatiu de la fotografia del benestar d\u2019aquells pa\u00efsos. El creixement econ\u00f2mic \u02d7permeteu-me la simplificaci\u00f3\u02d7 d\u2019abans de la segona Guerra Mundial es fonamentava en l\u2019esquena dels pobres, dels treballadors; despr\u00e9s, en la capacitat adquisitiva del ve\u00efnat; en el present, els bar\u00f2metres econ\u00f2mics apunten que ha reaparegut el costat m\u00e9s salvatge de la vor\u00e0gine del capital i que campa el descontrol<\/em> controlat per uns grans pocs. Nom\u00e9s cal escoltar els governants actuals, de dins i de fora, i les bestieses que poden deixar anar les boques dels representants dels empresaris.<\/p>\n\n\n\n

Com a lector discret que en s\u00f3c, no en s\u00e9 totes les claus, per\u00f2 en veig dues de ben visibles. La condici\u00f3 primera de la novel\u00b7la polic\u00edaca, a parer de Leonardo Sciascia, \u00e9s fer servir massivament recursos \u00abque amb notable aproximaci\u00f3 poden definir-se com de terror\u00bb amb l\u2019objectiu d\u2019aconseguir \u00abla condici\u00f3 d\u2019absolut resp\u00f2s intel\u00b7lectual\u00bb per part del lector; \u00e9s a dir, no ha de pensar en res, ha de confiar a ulls clucs en l\u2019investigador. \u00c9s una aproximaci\u00f3 v\u00e0lida perqu\u00e8 posa en el punt primigeni la voluntat de deixar sense respiraci\u00f3 el lector i de mantenir enganxats els seus ulls a la pantalla del llibre fins al final. Amb tot, \u00e9s un p\u00e8l restrictiva, perqu\u00e8 no t\u00e9 perqu\u00e8 ser nom\u00e9s pur entreteniment. Voler seduir amb l\u2019enginy, amb la capacitat anal\u00edtica del detectiu i amb els hams de la tensi\u00f3 i del misteri \u2013 aquest darrer poc valorar per l\u2019escriptor sicili\u00e0\u02d7 no ha de significar obligat\u00f2riament deixar fora de combat el lector. \u00c9s m\u00e9s ajustat entendre-la, com \u00abuna partida d\u2019escacs\u00bb, no sols, com deia Rafael Tasis, per la capacitat deductiva per desentrellar el misteri o el conflicte, sin\u00f3 tamb\u00e9 com a estrat\u00e8gia lectora. La trama negra parteix d\u2019unes regles que l\u2019escriptor i el lector han d\u2019acceptar d\u2019entrada. El lector ha de convenir amb les pautes que li proposa a poc a poc el novel\u00b7lista per tal de resoldre el trencaclosques i els dilemes que li amolla al rostre. El lector tamb\u00e9 sap que el narrador no sempre \u00e9s de fiar, que pot descol\u00b7locar-lo i derrotar-lo amb un escac i mat final. Aquests regles cl\u00e0ssiques avui ja no funcionen igual, s\u2019han sofisticat molt, per\u00f2 ens permeten entendre els mecanismes subterranis del thriller<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

El segon aspecte est\u00e0 lligat amb una observaci\u00f3 que va fer Joan Fuster el 1954. Segurament la pista li la don\u00e0 un article de Rafael Tasis, on suggereix la idea que la novel\u00b7la de lladres i serenos va lligada a l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una societat democr\u00e0tica. Joan Fuster aprofundeix l\u2019indici, el concreta. La import\u00e0ncia de la interpretaci\u00f3 resideix en la circumst\u00e0ncia que els narradors quan parlen del tema paren l\u2019atenci\u00f3 sobretot en les regles del joc narratiu o en el tema de la den\u00fancia. Fuster, en canvi, incideix en que les normes del g\u00e8nere se sostenen en una gran part del casos sobre l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un Estat de dret. L\u2019indagador ha de dirigir la recerca segons unes condicions; no basta amb saber qui \u00e9s el culpable, sin\u00f3 que \u00abha d\u2019actuar d\u2019acord amb els preceptes procedimentals vigents als pa\u00eds\u00bb. Ens trobem, tot siga dit, amb la llei i\/o la just\u00edcia com a inspiraci\u00f3 o com a l\u00edmit. La llei \u00abcom a obstacle \u02d7tot all\u00f2 que, de prop o de lluny, va lligat a la instituci\u00f3 de l\u2019h\u00e0beas corpus\u02d7, constitueix el picant de l\u2019activitat del detectiu, la qual comen\u00e7a a apassionar-nos quan, subjectant-s\u2019hi, entrega el seu enginy i el seu instint\u00bb. Amb la novel\u00b7la d\u2019acci\u00f3 nord-americana dels anys 30 les fronteres de la llei es fan m\u00e9s difuses, les transgressions es multipliquen per parts dels actors de la novel\u00b7la. L\u2019investigador es fa m\u00e9s esc\u00e8ptic i pot emprar m\u00e8todes poc admissibles; l\u2019objectiu ja no \u00e9s tant restituir la legalitat com desemmascarar les causes que han provocat el motiu de l\u2019obra.<\/p>\n\n\n\n

Aquella novel\u00b7l\u00edstica ha evolucionat amb gran velocitat, per\u00f2 els aspectes jur\u00eddics i de la just\u00edcia, obertament o velada hi s\u00f3n la base. Sembla inevitable. Amb el punt de parten\u00e7a de diversos patrons, modificacions, transgressions i maridatges m\u00faltiples s\u2019ha generat un ventall enorme de possibilitats narratives, unes amb el copyright<\/em> identificable del g\u00e8nere; d\u2019altres no tant, per\u00f2 amb la petjada de la seua aura. Ara cerquen sobretot el divertiment; hi afigen la passi\u00f3 de furgar en els herpes socials, econ\u00f2mics o de la mena que siguen a fi de projectar una realitat cada vegada m\u00e9s complexa, complicada i de diagn\u00f2stic problem\u00e0tic.<\/p>\n\n\n\n

All\u00f2 indubtable \u00e9s que estem al davant d\u2019un g\u00e8nere altament flexible, capa\u00e7 de travessar els anys i adaptar-se a noves formes i mirades i de funcionar en terrenys que no s\u00f3n els originals. Tot apunta que aquell infram\u00f3n urb\u00e0 de les novel\u00b7les americanes, amb les mutacions necess\u00e0ries, no era bromera d\u2019un dia, sin\u00f3 que les transgressions i els tripijocs del poder s\u00f3n les art\u00e8ries profundes que regulen aquest cafarna\u00fcm que anomenen realitat, \u00abun gran femer [que es mou] sota els nostres peus\u00bb, com diu un personatge de l\u2019\u00faltima novel\u00b7la de Benjamin Black. \u00abCom podem viure aqu\u00ed dalt, sabent el que succeeix all\u00e0 baix?\u00bb es preguntar\u00e0 el doctor Quirke. Una pregunta que s\u2019esgota en la seua enunciaci\u00f3, si voleu, per\u00f2 els personatges de cada novel\u00b7la se la fan i miren de resoldre-la d’acord amb la seua personalitat, o la deixen oberta, que \u00e9s el m\u00e9s habitual. Tot plegat, el g\u00e8nere atrau perqu\u00e8 s\u2019apropa a les imprecises, o no tant, zones fosques i destructives del comportament hum\u00e0. Tamb\u00e9 il\u00b7lumina l\u2019altra cara: els protagonistes s\u2019esforcen per trobar i forjar ressorts, per molt fr\u00e0gils que siguen, que puguen permetre sentir i anomenar com a humanes les iniciatives i les reaccions dels individus.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019hurac\u00e0 del g\u00e8nere tamb\u00e9 ha arribat a la literatura catalana, i pels motius esmentats: pel potencial d\u2019enviscar el lector i per l\u2019oportunitat que ofereix a l\u2019escriptor de ficar cullerada d\u2019una manera indirectament directa en el poti poti de l\u2019actualitat, siga en l\u2019\u00e0mbit social o en el dels laberints mentals. Per ra\u00f3 de les limitacions d\u2019espai i personals em centrar\u00e9 en la producci\u00f3 de la geografia valenciana. Si hi parem atenci\u00f3, el g\u00e8nere ha fet forat, i gros, en la creaci\u00f3 i en l\u2019edici\u00f3. Comencem pel segon. Una de les editorials punteres, entre nosaltres, \u00e9s Bromera. Si repassem el seu cat\u00e0leg veurem que han publicat, entre altres, M. Birkegaard, John Bazell, Marlon James, Andrea Camilleri, i segueix de prop tres autors com John Conolly, Benjamin Black \u2013\u00e0lies de John Banville- i Pierre Lemaitre.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019editorial d\u2019Alzira est\u00e0 a punt de traure tres t\u00edtols ben interessants que toquen tres de les filloles m\u00e9s productives del g\u00e8nere. Llu\u00efs Baulenas tradueix de Le\u00efla Slimani Una dol\u00e7a can\u00e7\u00f3<\/em>, Premi Goncourt, una hist\u00f2ria que es decanta pel fil del thriller<\/em> psicol\u00f2gic i d’atmosferes. Amb un principi d\u2019infart ens aboca al crim d\u2019un infant. Des de la quotidianitat i el context social reconstrueix amb un crescendo<\/em> ben graduat la trama. Un segon llibre \u00e9s el nou lliurament policial de Benjamin Black. Fins i tot els morts<\/em> (tradu\u00eft per Eduard Castanyo) pertany a la s\u00e8rie protagonitzada pel doctor Quirke, prosector d\u2019un hospital, i el seu amic l\u2019inspector Hackett. La investigaci\u00f3 \u00e9s rellevant, perqu\u00e8 permet fer surar la brut\u00edcia d\u2019una societat altament marcada per la barreja del poder pol\u00edtic amb les institucions eclesi\u00e0stiques irlandeses. I va molt lligada a la hist\u00f2ria familiar del metge. La recerca \u00e9s tensa, per\u00f2 sense massa viol\u00e8ncia. La singularitat recau en la personalitat dels personatges. La palma se l\u2019endu Quirke, i de rebot la seua filla. Un home d\u2019una certa edat, vulnerable i distant, amb el setge de l\u2019alcohol i carregat d\u2019ombres heretades. Entre melanc\u00f2ni\u00f3s i vital, destil\u00b7la una profunda humanitat i tendresa. El llibre creix en densitat a mesura que avan\u00e7a la hist\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

John Banville ha criticat els autors que abusen de la viol\u00e8ncia. Pierre Lemaitre ha contestat que \u00e9s una \u00abcr\u00edtica de petits burgesos (…). Qu\u00e8 \u00e9s el que demana un lector del g\u00e8nere? Primer, un bon crim. Una bona mort\u201d. Ens interessa la pol\u00e8mica en tant que reflecteix un vies de fer respirar la trama negra. I que cadasc\u00fa des del seu prisma aporte productes de graduaci\u00f3 alta.<\/p>\n\n\n\n

Com acabem de veure, Pierre Lemaitre practica una literatura que funciona amb el motor accelerat. Des d\u2019Ens veurem all\u00e0 dalt<\/em> s\u2019ha centrat en el negre i ha deixat de banda, per ara, el registre policial, condu\u00eft per l\u2019inspector Verhoeven. En Recursos inhumans<\/em> (tradu\u00eft per Albert Peij\u00f3) conjuga la psicologia, la problem\u00e0tica social i econ\u00f2mica amb l\u2019acci\u00f3 i l\u2019especulaci\u00f3 detectivesca, duta a terme per un executiu de recursos humans que, esgotat pels abusos, decideix passar a l\u2019acci\u00f3. Una vegada comen\u00e7a l\u2019espectable, la narraci\u00f3 \u00e9s una aut\u00e8ntica dinamo, puntejada amb uns revolts i piruetes narratives que mantenen la lectura en un ai continuat. L\u2019estil mil\u00b7limetrat, els surfejos del protagonista per saltar els entrebancs s\u00f3n part del secret del llibre: No en s\u00f3n els \u00fanics: L\u2019espessor d\u2019idees i sentiments, l\u2019encerclament de la fatalitat, els enfrontaments en diverses direccions, un dels quals \u00e9s el xoc entre la l\u00f2gica<\/em> de la muller i la filla advocada i la l\u00f2gica<\/em> del protagonista. \u00c9s una novel\u00b7la de lectura impactant, per\u00f2 no nom\u00e9s es limita als focs artificial; les resson\u00e0ncies que toquen el comportament hum\u00e0 i la tem\u00e0tica social… tenen tamb\u00e9 pes.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019aclimataci\u00f3 del g\u00e8nere al Pa\u00eds Valenci\u00e0 ha estat progressiva, per\u00f2 en els darrers anys s\u2019observa un augment notable. Hi ha la figura indiscutible de Ferrant Torrent. La seua obra ha evolucionat for\u00e7a i ofereix un mostrari atractiu de variacions i combinacions. Els t\u00edtols m\u00e9s valuosos segurament giren al voltat de la den\u00fancia<\/em> de la corrupci\u00f3 i dels desficacis pol\u00edtics narrats en Societat limitada<\/em> i Un dinar un dia qualsevol<\/em>. La seua ombra es llarga, per\u00f2 no asfixiant. Hi ha tot un seguit de noms amb personalitat pr\u00f2pia que han dignificat i eixamplat els \u00e0mbits que juguen amb el g\u00e8nere. Sense ser exhaustius, podem afirmar que una bona part del autors valencians festegen amb m\u00e9s o menys intensitat els llenguatge i els cerimonials que proporciona l\u2019ingent cat\u00e0leg de l\u2019imaginari negre.<\/p>\n\n\n\n

M’aturar\u00e9 nom\u00e9s en uns quants noms, que poden servir d\u2019exemple de l\u2019embranzida del g\u00e8nere. Xavier Aliaga es trau de la m\u00e0nega en Els neons de Sodoma<\/em> (2009) un policia mest\u00eds, l\u2019inspector Feliu Oyono, de pares guineans, ben plantat, elegant i culte, per\u00f2 amb un fons no sempre atractiu. La novel\u00b7la aposta per experimentar amb la combinaci\u00f3 explosiva d\u2019elements ja per si estridents. Amb la navalla del sarcasme confegeix un ordit negre a partir del robatori d\u2019un sant d\u2019un poble valenci\u00e0, un escenari propici per parlar de les transfiguracions del m\u00f3n rurals i dels ritus religiosos tot satiritzant la moda de creences esot\u00e8riques. El detectiu Feliu Oyono reapareix en Dos metres quadrats de sang jove<\/em> (2014) en una operaci\u00f3 liter\u00e0ria en qu\u00e8 Xavier Aliaga connecta amb la mirada dels cl\u00e0ssics americans per a enfocar sense massa filtres, via directa i crua, la dissoluci\u00f3 dels pilars institucionals valencians per part dels governants, aquells que els tocaria preservar-los i acreixer-los. En un punt va m\u00e9s enll\u00e0 dels models evocats: l\u2019atzar t\u00e9 un valor absolut, davant del qual la deducci\u00f3 investigadora perd transcend\u00e8ncia, se n\u2019esfilagarsa l\u2019aura; tot i aix\u00f2, serveix, cal dir-ho, per a il\u00b7luminar l\u2019entramat que envolta el cas.<\/p>\n\n\n\n

A Juli Alandes tamb\u00e9 li van com a anell al dit els c\u00f2ctels literaris pujats de graus. D\u2019entrada crea un investigador tamb\u00e9 singular, Miquel O\u2019Malley, un mosso d\u2019esquadra valenci\u00e0, d\u2019ascend\u00e8ncia irlandesa i llicenciat en filosofia. Amb dosis generoses d\u2019humor dissecciona la singularitat valenciana en El crepuscle dels afortunats<\/em> (2010). El seu repte augmenta en Cr\u00f2nica negra<\/em> (2012), quan la trama policial, tenyida de deliri, es capbussa en les interpretacions sagnants de la hist\u00f2ria que ha perpetrat la dreta valenciana per tal de justificar que Val\u00e8ncia i Catalunya s\u00f3n diferents com la nit i el dia. Amb Trencatenebres<\/em> (2015), Juli Alandes estira el desafiament, perqu\u00e8 per narrar un tros d\u2019hist\u00f2ria de Val\u00e8ncia, centrada sobretot en la Guerra Civil, barreja el rigor de les dades amb la llibertat de la ficci\u00f3. El fil de la trama sobre la qual creix la hist\u00f2ria \u00e9s el seguiment d\u2019un desconcertant assass\u00ed en s\u00e8rie, fet que accentua el clima turbulent de la guerra. I encara s\u2019atreveix amb m\u00e9s: combina la gravetat de la trag\u00e8dia amb una perspectiva fresca, entretinguda.<\/p>\n\n\n\n

Un sepulcre de lletres min\u00fascules<\/em> (2015) \u00e9s una aposta ambiciosa. Silvestre Vilaplana hi confabula una mena thriller de suspens, on la fatalitat plana sobre el personatge que injecta un pols tr\u00e0gic a la respiraci\u00f3 interna de la narraci\u00f3. La inquietud s\u2019instal\u00b7la des dels principi, quan vuit personatges desesperats s\u00f3n reunits en una casa a\u00efllada per un personatge misteri\u00f3s, i on res no sembla el que pot ser.<\/p>\n\n\n\n

Recentment ha publicat Els ossos soterrats<\/em> (2016), on el maridatge de la novel\u00b7la hist\u00f2rica i de la novel\u00b7la negra li permet tramar una hist\u00f2ria que toca de ple un tema que encara crema: l\u2019exhumaci\u00f3 dels cad\u00e0vers que els franquisme va escampar per les cunetes dels camins. Li permet parlar de les ferides del passat, d\u2019un passat que colla el present, vist com una societat farcida de tensions soterrades que esclaten ara s\u00ed i ara tamb\u00e9. Encara que la novel\u00b7la no t\u00e9 les aspiracions de l\u2019anterior, Silvestre Vilaplana hi aconsegueix un relat ben travat, s\u00f2lid, amb una tensi\u00f3 creixent i amb colps inesperats, cre\u00efbles i ben resolts. La hist\u00f2ria. que podia plantejar dubtes, a mesura que avan\u00e7a fa que els personatges s\u2019omplin de vida, sota el domini i l\u2019odi corren sentiments incontenibles i dif\u00edcils d\u2019aflorar. Tot plegat, unes vides trencades, inoculades per la trag\u00e8dia, que trasbalsar\u00e0, sense saber-ho, els seus hereus.<\/p>\n\n\n\n

N\u00faria Cadenes s\u2019apunta al fest\u00ed de la cerimonial dels crims. L\u2019an\u00e8cdota i l\u2019aparici\u00f3 de policies i periodistes poden fer que Tota la veritat<\/em> (2015) ens convide a novel\u00b7la policial, per\u00f2 l\u2019escriptura ens du per unes altres dreceres. Deixa la investigaci\u00f3 i la pluja de mentides per a tensar el relat i prefereix dibuixar una boirina narrativa i jugar amb la precisi\u00f3 dels fets. Tot mantenint un aire criminal, perqu\u00e8 li va molt per crear una atmosfera negra, espessa. Per\u00f2 l\u2019encarrila per altres vies: la hist\u00f2ria no creix per elevaci\u00f3, sin\u00f3 que creix en descens. Els personatges s\u00f3n passius i se sotmeten a la pluja dels fets. Les mis\u00e8ries i fracassos modelen els personatges. \u00c9s una obra trenada per cercles i que es fonamenta en l\u2019al\u00b7lusi\u00f3 i l\u2019elisi\u00f3. En aquest sentit, \u00e9s una novel\u00b7la de factura original perqu\u00e8 les coses resten en l\u2019aire, per\u00f2 dibuixen una atmosfera asfixiant, refor\u00e7ada per una prosa el\u00e8ctrica i tallant.<\/p>\n\n\n\n

Salvador Company \u00e9s un altre autor que aprofita els recursos del thriller<\/em> en Sense fi<\/em> que, barrejats amb l\u2019humor, els jocs de la carn i la cr\u00edtica del present, fan que aconseguisca la seua novel\u00b7la m\u00e9s rodona, on pinta la descomposici\u00f3 moral de la societat actual. Una obra de qualitat liter\u00e0ria important, cal insistir.<\/p>\n\n\n\n

Anna Moner ha despertat l\u2019inter\u00e9s dels lectors i de la cr\u00edtica. El retorn de l\u2019hongar\u00e8s<\/em> (2015) \u00e9s un thriller<\/em>, on hi ha indagaci\u00f3 polic\u00edaca, per\u00f2 sobretot la investigaci\u00f3 forense, on es combinen els m\u00e8todes de passat i del present. Anna Moner destaca per la destresa en la minuciositat del miniaturista per a bastir descripcions i crear atmosferes inquietants i climes que embolcallen titil\u00b7lacions morboses. El seu univers es mou entre el fant\u00e0stic i el sinistre i ens transporta al l\u00edmit de la imaginaci\u00f3, a l\u2019angoixa i a exaltacions inconfessables. Una davallada al costat fosc de la condici\u00f3 humana.<\/p>\n\n\n\n

Altres dues obres a esmar s\u00f3n: L\u2019illa sense temps<\/em> (2016) d\u2019Esperan\u00e7a Camps, que amb ingredients de la novel\u00b7la polic\u00edaca i una prosa sinuosa, pastada amb ambig\u00fcitats i silencis, interroga els motius de l\u2019assassinat d\u2019una dona gran. I El cas Forlati. L\u2019home que volia ser Marlowe<\/em> (2016, Drassana) que lliga el Cabanyal amb el m\u00f3n mafi\u00f3s de Sic\u00edlia. Entre el g\u00e8nere negre i la par\u00f2dia, el projecte \u00e9s ambici\u00f3s, per\u00f2 fet segurament amb m\u00e9s voluntat que resultats.<\/p>\n\n\n\n

Aquest breu i incomplet rep\u00e0s pels autors que s\u2019han acostat a l\u2019immens i inconfusible m\u00f3n del g\u00e8nere ens confirma que fugen dels mimetismes i s\u2018aclimaten a l\u2019entorn en qu\u00e8 viuen i experimenten tota mena de recursos i perspectives per a una visi\u00f3, divertida, per\u00f2 altament cr\u00edtica, de la realitat que els ha tocat viure. En molts casos a trav\u00e9s de les seues p\u00e0gines contemplem les mutacions de la pell del paisatge, per\u00f2 tamb\u00e9 de l\u2019economia, de la pol\u00edtica, etc. Al final de la correguda, el que compta \u00e9s el resultat, i en aquests moments \u00e9s una narrativa variada i d\u2019un grau literari molt positiu.<\/p>\n\n\n\n

El Diario, blog ‘Lectures’. 11\/02\/2017<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Pierre Lemaitre. Font: lamentable.org

Etiquetes:\u00a02017<\/a> El Diario<\/a> Narrativa<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abContra la crisi, novel\u00b7la negra\u00bb, ha dit John Banville. \u00c9s possible. En tot cas, fascina el que fet que la novel\u00b7la negra, nascuda en els budells podrits de la societat nord-americana del per\u00edode d\u2019entreguerres del segle passat, no nom\u00e9s no haja decaigut, sin\u00f3 que a hores d\u2019ara balle uns passos esplendorosos. Bo seria precisar. Els … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-837","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/837","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=837"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/837\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3716,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/837\/revisions\/3716"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=837"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}