{"id":986,"date":"2022-04-07T10:41:46","date_gmt":"2022-04-07T10:41:46","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=986"},"modified":"2022-05-11T10:02:43","modified_gmt":"2022-05-11T10:02:43","slug":"francesc-calafat-els-critics-de-catalunya-no-han-valorat-prou-be-la-poesia-del-pais-valencia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/francesc-calafat-els-critics-de-catalunya-no-han-valorat-prou-be-la-poesia-del-pais-valencia\/","title":{"rendered":"Francesc Calafat: \u00abEls cr\u00edtics de Catalunya no han valorat prou b\u00e9 la poesia del Pa\u00eds Valenci\u00e0\u00bb"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Francesc Calafat, professor de catal\u00e0 a l’institut de batxillerat Benlliure, de Val\u00e8ncia, ha publicat a Edicions de la Guerra, l’editorial de Vicent Berenguer, l’antologia\u00a0Camp de mines. Poesia catalana del Pa\u00eds Valenci\u00e0, 1980-1990<\/em>. Els autors seleccionats s\u00f3n Josep Ballester, Vicent Berenguer, Manuel Garcia Grau, Ramon Guillem, Isidre Mart\u00ednez Marzo, Anna Montero, Teresa Pascual, Llu\u00eds Roda, Enric S\u00f2ria i Xulio Ricardo Trigo, tots ells poetes apareguts a la d\u00e8cada dels vuitanta. El pr\u00f2leg \u00e9s un estudi de cent p\u00e0gines sobre la poesia en catal\u00e0 recent al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Calafat, nascut a Bellreguard l’any 1960, ha escrit relats, publica articles en diferents publicacions i \u00e9s coautor del primer volum de les\u00a0Obres impreses en catal\u00e0 al Pa\u00eds Valenci\u00e0, 1900-1939<\/em>\u00a0(Val\u00e8ncia, 1989).<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Perqu\u00e8 el t\u00edtol de Camp de mines<\/em>?
\u2014 \u00c9s una idea de l’editor. Crec que \u00e9s un t\u00edtol ir\u00f2nic. A mi no m’agrada. L’editor devia pensar que era un bon t\u00edtol.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Qu\u00e8 voldria dir?
\u2014 No s\u00e9 qu\u00e8 dir-te. En certa manera, l’editor buscava un t\u00edtol que fora cridaner i tinguera cert atractiu. Jo no vaig intentar buscar-hi una explicaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 M\u00e9s que fer una antologia de tots els poetes apareguts durant els darrers deu anys, heu buscat poetes representatius de les diverses tend\u00e8ncies, no?
\u2014S\u00ed. Una mostra significativa, subjectiva, aix\u00f2 s\u00ed, dels poetes que han sortit els vuitanta. En el pr\u00f2leg no em limito a explicar la poesia recent, sin\u00f3 que reculo una mica en el temps per fer una visi\u00f3 dels darrers vint anys i per aix\u00f2 de les trenta p\u00e0gines previstes s’ha passat a les cent.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 La idea d’incloure l’editor entre els poetes escollits tamb\u00e9 va ser, com el t\u00edtol, de l’editor?
\u2014 No. Ell no volia estar-hi, per\u00f2 jo vaig pensar que s\u00ed. Va haver-hi molta discussi\u00f3 i al final, el vaig conv\u00e8ncer. Vaig fer el que vaig voler. La darrera part de la seva obra \u00e9s significativa i per aix\u00f2 va eixir.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Com \u00e9s la poesia catalana del Pa\u00eds Valenci\u00e0 d’aquest per\u00edode?
\u2014 La d\u00e8cada comen\u00e7a amb l’hegemonia de la poesia dels setanta; J\u00e0fer, Granell, etc\u00e8tera, i al mateix temps, es produeix una davallada d’alguns dels plantejaments vigents als setanta. La concepci\u00f3 radical del llenguatge que plantejaven d’alguna manera ha disminu\u00eft. I, a poc a poc, apareix una certa reconciliaci\u00f3. Es considera una altra vegada la poesia de l’experi\u00e8ncia i amb un llenguatge que no siga tan radical. I a la segona part dels vuitanta es poden trobar simbolistes, intimistes i fins i tot alguna factura avantguardista, en la l\u00ednia del joc. Les tres postures, els tres grans trets, s\u00f3n, al meu parer, aquests: un acostament a la realitat, la poesia com a espai demi\u00fargic i la postura avantguardista.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 La d\u00e8cada dels vuitanta \u00e9s un per\u00edode po\u00e8tic?
\u2014 La manera de parlar de d\u00e8cades \u00e9s arbitr\u00e0ria. Per\u00f2 positiva. No es pot dir que la d\u00e8cada del setanta tanca i inicia un per\u00edode diferent. Com a sistema pedag\u00f2gic \u00e9s positiu. La gent dels vuitanta no \u00e9s diferent de l’anterior. No hi ha compartiments estancs. Hi ha una evoluci\u00f3 i se segueix un cam\u00ed iniciat als setanta.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 La poesia catalana del Pa\u00eds Valenci\u00e0 \u00e9s diferent de la resta dels Pa\u00efsos Catalans?
\u2014 No crec que siga excessivament diferent. Hi pot haver matisos. Coincideix bastant. Potser la mitologia es d\u00f3na m\u00e9s a Val\u00e8ncia. I d’alguna manera, la influ\u00e8ncia de Navarro i J\u00e0fer es nota en alguns poetes valencians i aix\u00f2 seria un altre tret diferenciador.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Parlem de qualitats. \u00bfT\u00e9 un bon nivell literari la poesia estudiada en el llibre?
\u2014 \u00a1Quina manera de comprometre’m! Pense que en termes generals hi ha un grup de poetes que mantenen una qualitat considerable. El que s\u00ed que pense \u00e9s que els poetes guanyen en qualitat en fer-se grans. Quan comencen, el que fan s\u00f3n temptejos de llenguatge i a poc a poc agafen subst\u00e0ncia.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Els poetes escollits van ser consultats, pel que fa a la tria dels versos?
\u2014Vaig fer la meua feina pel meu compte i despr\u00e9s vaig dir-los el que havia escollit, per si em volien fer alguna sugger\u00e8ncia. Alguns em van suggerir algun poema. A voltes vaig canviar-lo i d’altres no. Des del principi vaig llegir de valent i em vaig poder fer una idea clara. Resumint: vaig fer la selecci\u00f3 i els en vaig demanar l’opini\u00f3, per contrastar. La decisi\u00f3 final sempre \u00e9s la meua. Per a mi, una cosa molt important \u00e9s la selecci\u00f3. Hi ha una lectura detinguda i minuciosa per donar una proposta bastant s\u00f2lida de les l\u00ednies m\u00e9s significatives de cada autor.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Els cr\u00edtics de Catalunya que han fet antologies i estudis han ent\u00e8s prou b\u00e9 la poesia del Pa\u00eds Valenci\u00e0?
\u2014 Jo diria que no gaire. Pense que la poesia valenciana, tant la del vuitanta com la del setanta, en termes generals, \u00e9s d’un nivell bastant considerable i no sempre se l’ha llegida b\u00e9 i se l’ha valorat prou. En les antologies, per criteris geogr\u00e0fics, Catalunya va primer, el Pa\u00eds Valenci\u00e0, en segon lloc, i les Illes, en tercer. El pes social i pol\u00edtic de cada zona es reflecteix a l’hora de fer una antologia de la poesia catalana. I despr\u00e9s et trobes poetes valencians, com \u00e9s el cas de Marc Granell i del seu darrer llibre, que no tenen l’acceptaci\u00f3 que es mereix i \u00e9s possible, \u00e9s una hip\u00f2tesi, que siga pel fet de ser del Pa\u00eds Valenci\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Entrevista de Llu\u00eds Bonada<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original:\u00a0\"PDFels-cr\u00edtics-de-catalunya-no-han-valorat-prou-be-la-poesia-del-pais-valencia.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a>\u00a0Twitter<\/a>\u00a0\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Francesc Calafat. Fotografia: M. Garrido
Etiquetes:\u00a0Camp de mines<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Francesc Calafat, professor de catal\u00e0 a l’institut de batxillerat Benlliure, de Val\u00e8ncia, ha publicat a Edicions de la Guerra, l’editorial de Vicent Berenguer, l’antologia\u00a0Camp de mines. Poesia catalana del Pa\u00eds Valenci\u00e0, 1980-1990. Els autors seleccionats s\u00f3n Josep Ballester, Vicent Berenguer, Manuel Garcia Grau, Ramon Guillem, Isidre Mart\u00ednez Marzo, Anna Montero, Teresa Pascual, Llu\u00eds Roda, Enric … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-986","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/986","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=986"}],"version-history":[{"count":21,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/986\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2763,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/986\/revisions\/2763"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=986"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}