La condició de periodista de Xavier Aliaga fa que li interesse que la realitat s’escole d’alguna manera en les ficcions. I això és un punt que s’ha de valorar, perquè l’actualitat no és molt corrent en els itineraris literaris dels narradors valencians.
Ho confesse: no tinc cap fascinació per la novel·la juvenil. En llig perquè forma part del meu ofici. Això no lleva que reconega que és un gènere d’una transcendència fabulosa tant en el circuit educatiu com en el literari. A més, contra el tòpic, no és un gènere gens fàcil.
L’aura contaminada de València
Xavier Aliaga és va consolidar com a novel·lista amb el retrat generacional potent pintat en Vides desafinades (2011).
Les espurnes càustiques de l’humor
Xavier Aliaga, en la primera novel·la, Si no ho dic, rebente, se servia d’una idea genèrica dels valencians per a tractar de l’educació o la deseducació, de la política municipal, del monstre de l’urbanisme actual.