Els primers llibres de poemes de Joan Navarro van ser ben significatius perquè amb el llenguatge al·lucinat i les seus imatges llampants traduïen el desassossec vital i social del País Valencià als anys setanta.
El camí de la poesia valenciana dels setanta fins ara
El 1974 es van publicar Grills esmolen ganivets a trenc de por, de Joan Navarro, i L’esmorteïda estela de la platja, de Salvador Jàfer, guanyador i finalista respectivament del premi Vicent Andrés Estellés de l’any anterior.
Magrana, del 2005, va representar el retorn de Joan Navarro a l’actualitat poètica.
La ferida tràgica en la poesia de Joan Navarro
L’acerbo vero, i ciechi
destini investigar delle mortali
e deU’eterne cose; a che prodotta,
a che affanni e di miseri cerca
l’umama stirpe; a quale ultimo intento
lei spinga il fato e la natura;
Joan Navarro és un dels poetes de l’anomenada generació dels setanta més singulars, perquè el seu univers particularíssim es troba travessat pel filaberquí de la filosofia, i actualment és un dels més actius, no l’únic, és clar.