Actualment se’n parla molt, de nacionalisme. Ací i a tot arreu.
Els treballs que integren el llibre giren al voltant de tres grans eixos: l’entitat individual i col·lectiva, l’experiència de la barbàrie i l’horror, i, finalment, l’obsessió dels creadors per l’entitat del propi llenguatge artístic, els recursos expressius que es fan servir.
Àlan Greus, després d’haver publicat una novel·la juvenil, L’amulet egipci, ben acceptada per la crítica i el públic, i un recull de contes, Relats de la creença, on realitzà tota una exhibició de tècniques narratives, però pobre de contingut, emprén ara, amb L’hereu, la seua
El valencià és una llengua diferent?
La situació sociològica i política ha dut al fet que defensar l’ús del valencià i reflexionar sobre la seua identitat seriosament siga sempre una qüestió.
Un altre llibre que he rellegit a gust aquest estiu ha sigut Arran de precipici de Josep Piera, publicat per Destino, que si el comparem amb la versió original comprovarem la força actual de la seua prosa.
Aquest estiu he volgut rellegir-me amb la calma que proporcionen els dies estivals Purgatori, l’última novel·la de Joan F. Mira. Una lectura més pausada m’ha confirmat el que ja sabia, que ens trobem davant d’una molt bona novel·la escrita amb l’ofici i la gosadia dels grans narradors.
La vida corre molt de pressa. Els llibres que llegim, passats uns mesos, semblen publicats fa anys. I més si tenim en compte que la majoria dels Ilibres escrits en català duren poc en els aparadors.
Claudi Maria Safont, l’editor protagonista de la novel·la Tota d’un glop, és capaç de fer servir qualsevol mitjà, incloent-hi l’escàndol, per tal de promocionar els seus autors.