Els primers llibres de poemes de Joan Navarro van ser ben significatius perquè amb el llenguatge al·lucinat i les seus imatges llampants traduïen el desassossec vital i social del País Valencià als anys setanta.
L’altre premi de Gandia, l’Ausiàs March, l’ha guanyat Miquel Martínez amb Ravals de l’alegria, publicat per Edicions 62, un llibre on cisella una veu despullada, reflexiva, que es centra en el que Jaime Gil de Biedma anomenà “el temps i jo”.
La vitalitat de la creació poètica no sempre es reflecteix en els prestatges i en les seccions de novetats de les llibreries valencianes, més encara si els autors estan publicats en alguna editorial del Principat, sobretot si no és una editorial de pes i de Barcelona.
Esperança Camps ha entrat amb força en l’àmbit de la narrativa valenciana. En poc més de dos anys ha publicat dues novel·les.
A Jerusalem (Edicions 62) de Josep Piera és molt més que un llibre de viatges. Jerusalem una és una metàfora, un polvorí cultural carregat de simbologia (com ho són els noms dels personatges).
La força del llenguatge. Un festival literari
Enric Sòria, poeta i prosista, és conegut de tots vostés pels papers que li lligen en aquest Quadern i segurament per d’altres recollits en Incitacions (1997) i L’espill de Janus (2000), on desplega una agudesa afuada i una prosa elegant que es mou amb comoditat per les trinx
La passió de llegir i escriure
El crític americà Edmon Wilson en una ocasió vingué a dir d’un autor, ara poc importa el nom, que la fusta d’un escriptor sovint es posa al descobert quan la seua escriptura dialoga o combat, o totes dues coses a l’hora, amb grans autors, amb tot el que això significa.
Una bona part de lectors, no sé ben bé per què, no tenim l’hàbit de llegir amb regularitat obres de teatre, excepte els clàssics. No voldria ara posar-me a divagar sobre el tema. Entre altres raons perquè aquest no és el lloc i no sóc jo la persona més indicada per a fer-ho.
Rafa Gomar és un dels pocs narradors valencians que practica amb assiduïtat el relat breu. Ha conreat el dietari en Donato, 2, 27 i la novel·la juvenil amb En blanc i negre i Rin, però on ha mostrat, ara per ara, el seu talent narratiu és en l’exercici del conte.
Les nostres editorials tenen abandonada totalment la traducció de narrativa.
La literatura en català al País Valencià ha conegut, d’ençà de la instauració de la democràcia, una expansió molt considerable. Amb totes les febleses i mancances que vulguem, a hores d’ara hi ha una vida literària estimable, i a més d’una intensitat creixent.