Els estrats profunds de l’imaginari de Sòria
Enric Sòria escriu i publica la seua poesia amb comptagotes. És un poeta sense presses, que pesa amb rigor els versos i només els dóna per conclosos quan ja esdevenen imprescindibles en el seu imaginari poètic.
La força del llenguatge. Un festival literari
Enric Sòria, poeta i prosista, és conegut de tots vostés pels papers que li lligen en aquest Quadern i segurament per d’altres recollits en Incitacions (1997) i L’espill de Janus (2000), on desplega una agudesa afuada i una prosa elegant que es mou amb comoditat per les trinx
La literatura com a combat i joia
El 1991 es va publicar Mentre parlem. Fragments d’un dietari iniciàtic, d’Enric Sòria. Va meréixer uns quants premis, primerament el Joanot Martorell de Gandia i, després, el de la Crítica Serra d’Or de dietari, i va ser ben rebut per la crítica.
No és gaire freqüent l’aparició de col·leccions de llibres dedicades a barallar-se amb els reptes de cada dia o amb les idees.
Els lectors d’aquest Quadern coneixen de sobres els interessos i bondats de la prosa dels articles d’Enric Sòria, però quan obrim un llibre seu ens submergim en un viatge fabulós d’entusiasmes, indicis, curiositat sempre desperta i reflexions, de vegades incisives i polèmiques, però des d’una act